Novel·la visual
Una novel·la visual és un tipus de videojoc, popular al Japó però poc conegut als països occidentals. Es podria descriure el tipus de «llibre multimèdia», ja que el seu disseny s'allunya dels jocs «normals».
Taula de continguts |
Jugabilitat [modifica]
La majoria del temps, les interaccions del jugador es limiten a fer clic per llegir el text següent. No obstant això, alguns jocs ofereixen en el moment de certs diàlegs respostes diferents. En funció d'aquestes opcions, la història evoluciona de forma diferent i diverses fins són proposades.[1]
Una novel·la visual no ha de ser presa com un joc en el sentit clàssic, sinó més aviat com un llibre o un còmic. Se segueix una història, mentre s'admira els dissenys i animacions dels personatges. Sovint, música de fons acompanya a tot.[1]
No obstant això, algunes novel·les visuals ofereixen minijocs o alguns elements de joc de rol.
Elements d'una novel·la visual [modifica]
Per agradar, una novel·la visual ha de captivar el lector per la qualitat del seu guió.
Sobre aquest punt, certs jocs d'aquest tipus es destaquen àmpliament dels seus competidors. Els exemples inclouen Higurashi no naku koro ni o Fate/stay night, amb guions increïblement rics. Aquests dos títols van ser un gran èxit i ara tenen una gran comunitat de fans.
No obstant això, una novel·la visual no necessàriament compleix amb aquests criteris. Així com hi ha males pel·lícules i llibres dolents, hi ha males novel·les visuals. Es tracta generalment de jocs de cites, on l'objectiu és seduir personatges virtuals per a desbloquejar escenes ecchi, fins i tot hentai.[1]
Cal saber que la majoria de les novel·les visuals tenen algunes escenes «ecchi» o «hentai» i per tant entren en la categoria de eroge (joc eròtic). No obstant, això està canviant. Higurashi no naku koro ni, per exemple, no conté una sola escena pornogràfica.
Es pot preguntar per què no eliminar aquestes escenes, que no afegeixen res al joc i són mínimes. De fet, serveixen per desviar l'atenció del públic en general i per atraure un públic més adult i otaku, que és menys exigent. La gran majoria de les novel·les visuals són realitzades per aficionats o semi-professionals, amb un pressupost baix.
Però una vegada superada la part hentai, al públic li agradarà el joc per al seu guió i la seva reputació va ser construïda de boca en boca.
Una vegada que el joc ha obtingut gran èxit i bona reputació, es va llançar una nova versió, sense escenes eròtiques i amb novetats, per arribar a un públic més ampli. És el cas de Fate/stay night, del qual el remake va ser llançat per PlayStation 2 amb un filtrat adaptat i moltes millores tècniques. Altres jocs com Shuffle! també s'han adaptat per al «gran públic».
Traduccions [modifica]
La quasi totalitat de les novel·les visuals són en japonès, però alguns grups d'aficionats les tradueixen a l'anglès, permetent a un públic més ampli aprofitar-les. No existeix fins a la data cap novel·la visual famosa traduïda al francès, a part de la sèrie Ace Attorney, que és Higurashi no naku koro ni («Le sanglot des cigales»).[2]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «What is Visual Novel?» (en anglès). Blade Engine. [Consulta: 09-05-2010].
- ↑ «Le sanglot des cigales» (en francès). [Consulta: 09-05-2010].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Novel·la visual  |
- Ren’Py, crea les teves pròpies novel·les visuals
- The Visual Novel Database (anglès)
- Ten Amazing Visual Novels You Must Play (in English) (anglès)
|
|||||||||||||||||||||||||||||
