Oba de Benín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Oba de Benín en el segle XVI, gravat publicat el 1815.

L'Oba de Benín era el rei de l'antic regne de Benín. El títol d'Oba es deriva de la llengua materna dels ioruba, (un important grup ètnic a l'Àfrica), i significa rei o governant, aquest regne va estar governar entre 1180 fins al 1897, que van perdre els seus poders reials amb l'annexió del regne pels britànics el 1897. L'Oba Ovonramwen Nogbaisi (1888-1914) va ser exiliat a Calabar, encara que va conservar una forta influència sobre la població d'Edo com una naturalesa semi-divina. Els seus palaus estaven situats dins de la ciutat de Benín City (Estat d'Edo, Nigèria).

Història[modifica | modifica el codi]

El primer Oba de Benín va ser Eweka, fill d'Oranmiyan, un príncep vingut d'Ife que va destruir la dinastia tirànica dels Ogisos que va regnar durant 35 generacions sobre el poble d'Edo, i la seva mare va ser Ekinwide una princesa Edo. Inicialment, el poder estava constituït per un consell de caps, l'Uzama, amb l'oba al capdavant del comandament. Sota el regnat de l'Oba Ewedo, es va traslladar la capital a Ubini, el poder va començar a passar amb més fermesa a les mans de l'Oba. A partir de l'Oba Ewuare el seu poder es converteix en absolut i el títol es va convertir en hereditari.

L'Oba va anar gaudint, amb el temps, d'un poder més gran i el seu títol va ser sagrat.

Al segle XVI, apareix els anomenats reis guerrers. El regne va ser considerablement ampliat durant el segle XVI. D'altra banda, la importància sobtada de la guerra va trobar la seva expressió a l'art en una representació massiva dels cabdills, les nombroses «caps de bronze» van ser realitzats en qualitat de trofeus (veure més avall). Les representacions pictòriques van ser associades amb elements simbòlics al servei del poder.

Des 1486, es van establir vincles entre Portugal i Benín. La presència portuguesa va ser també un tema central a l'art del segle XVI. L'art de Benín va estar, per tant, fortament influenciat pel contacte amb la cultura europea. Per exemple, seguint el model europeu hi ha gravats i bronzes que representen escenes d'europeus.

Els segles XVII i XIX, van estar marcats pels canvis i conflictes interns. La ràpida expansió del segle XVI va ser, de fet, seguida per un segle de descentralització. El poder dels rics funcionaris i senyors de la guerra va augmentar significativament, mentre que l'oba, a poc a poc, es va veure relegat a un paper només espiritual i no polític.

La cultura d'Edo va ser marcada per una expedició punitiva organitzada pels britànics el 18 de febrer de 1897, la capital, va caure a les seves mans. L'expedició va ser realitzada per venjar l'assassinat d'una delegació oficial britànica el 1896. Prop de 2.400 objectes del tresor reial de Benín coneguts com a Bronzes de Benín van ser traslladats a Anglaterra.

Vida[modifica | modifica el codi]

Placa de llautó del segle XVI que representa l'entrada del Palau d'Oba de Benín. Forma part dels Bronzes de Benín del Museu Britànic de Londres.

La joventut de l'oba era planejada per la reina mare, en un palau a pocs quilòmetres de la capital, lluny de l'enrenou de la cort.

El poder de la Reina mare (Iyoba) va ser creat a principis del segle XVI per l'Oba Esigie per a la seva mare Idia. Ella tenia un càrrec polític entre els més importants al regne. Igual que tots els dignataris de la cort, la iyoba portava comptes de corall. Com el príncep hereu, la iyoba gaudia d'un palau personal, que es trobava llunyà del que ocupava l'oba.

A l'arribada al poder de l'estat, la vida de l'oba es caracteritzava per les innombrables cerimònies i sacrificis rituals. La resta del seu temps el dedicava al seu centenar de dones, mentre que l'exercici quotidià del poder estava confiat als militars, l'economia i l'agrícola era delegada als assessors. El poder estava organitzat per un complex sistema de valors transmissibles i títols adquirits per successió.

L'oba vivia en un enorme palau de fusta situat al centre de la ciutat. Els murs estaven decorats amb plaques de bronze i llautó llaurat.

La tradició diu que a Benín, s'acostumava a decapitar als reis vençuts. Els seus caps eren ofertes a l'oba qui les confiava als artesans bronzistes. Que realitzaven dues rèpliques del cap del rei vençut: una conservada pel oba i l'altra enviada a la tribu del rei derrotat per recordar i establir la superioritat de l'oba.

El palau era el centre geogràfic, i també el polític i espiritual del regne Edo. Aquest palau va albergar la residència principal de l'oba, i les àrees de recepció. També es trobaven en ell, els altars dedicats als avantpassats i objectes rituals preciosos. Només l'oba i la iyoba podien dipositar objectes de bronze en els altars dels avantpassats.

Llista d'Obas de l'Imperi Benín (1180-present)[modifica | modifica el codi]

Obas Pre-Imperial de Benín (1180-1440)[modifica | modifica el codi]

Obas del Regne de Benín (1440-1897)[modifica | modifica el codi]

Obas post-Regne de Benín (1914-Present)[modifica | modifica el codi]

Algunes de les famílies del antic Regne de Benín viuen en altres parts del món: Europa, Estats Units i Àfrica.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jean-Luc Martineau, Oba et constructions identitaires dans l'espace yoruba nigérian (début XX siècle - 1962/66), Université Paris 7, 2004, 4 vol., 1120 p. (tesi doctoral en Lettres, Sciences sociales et humaines)(en francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]