Odi a les entranyes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Molly Maguires
Odi a les entranyes
Mollym.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Martin Ritt
Direcció artística: Tambi Larsen

Producció: Walter Bernstein
Martin Ritt

Guió: Walter Bernstein,
adaptació del llibre d'Arthur H. Lewis

Música: Henry Mancini

Fotografia: James Wong Howe

Muntatge: Frank Bracht

Vestuari: Dorothy Jeakins

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1970
Gènere: Històric
Duració: 124 minuts

Companyies
Productora: Tamm Productions
Paramount Pictures

Pàgina sobre “The Molly Maguires a IMDb

Valoracions
IMDb 6.9/10 stars
FilmAffinity 6.8/10 stars

Odi a les entranyes (títol original en anglès: The Molly Maguires) és una pel·lícula estatunidenca de Martin Ritt, estrenada el 1970, amb Sean Connery i Richard Harris. El títol original fa referència al nom de la societat secreta irlandesa que va realitzar nombrosos sabotatges a les mines de Pennsilvània al Segle XIX, els Molly Maguires.[1] Ha estat doblada al català.[2]

Argument[3][modifica | modifica el codi]

La pel·lícula explica com un detectiu s'infiltra en la societat secreta que lluita contra l'explotació dels miners pels propietaris de les mines, adaptació d'una novel·la d'Arthur H. Lewis. S'inspira en fets reals, i destaca el cap dels Mollies i la seva voluntat de justícia social.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula adopta un format sobri: el primer diàleg comença al minut 15 de la pel·lícula; el personatge de Sean Connery, present des dels primers minuts, no diu una paraula abans del minut 40. L'explotació dels miners (adults i nens) pels propietaris de les mines, sense tenir en compte la seva seguretat i de la seva salut, és filmada com si fos la causa del terrorisme obrer,[1] aquesta llarga posada en escena sense diàlegs fa evident la revolta futura dels obrers.[4] El personatge més aconseguit de la pel·lícula és l'interpretat per Harris, encisador, vividor, i ple d'ambigüitats: barreja immoralitat individual i revolta social.[1]

La pel·lícula, que no deixa cap esperança anunciant la derrota dels rebels, és un fracàs comercial: el seu pressupost d'11 milions de dòlars només és cobert en un 10 %. La música de la pel·lícula és composta per Henry Mancini (La pantera rosa, Charade...), en substitució de la música prevista en un principi, escrita per Charles Strouse. Mancini fa un ampli ús de la música modal irlandesa, utilitzant els instruments tradicionals: arpa irlandesa, flauta irlandesa i squeezebox.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula ha estat gairebé completament rodada a Eckley, Pennsilvània, una antiga ciutat minera abandonada. El rodatge ha salvat la ciutat de la ruïna completa: després del rodatge, és lliurada a la Pennsylvanian Historical and Museum Comission , que en fa un museu. Algunes escenes han estat rodades a Jim Thorpe. Una còpia nova de la pel·lícula ha estat presentada al festival de Cannes el 2009 en el marc de Cannes Classics.[5]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Thomas Sotinel, «Cinema: un diamant negre en una mina de carbó, Le Monde , 11 setembre de 2009, pàg. 23
  2. esadir.cat. Odi a les entranyes (en català). esadir.cat. 
  3. «The Molly Maguires». The New York Times.
  4. Bruno Icher, « The Molly Maguires , Libération, 9 setembre de 2009
  5. Lloc oficial del festival

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema