Orella de Judes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Orella de Judes
Manca una imatge
Estat de conservació
Segur
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetes
Ordre: Auriculariales
Família: Auricularaceae
Gènere: Auricularia
Espècie: Hirneola auricula-judae
Nom binomial
Hirneola auricula-judae

L'orella de Judes (Hirneola auricula-judae, del llatí hirneola -càntir petit- i auricula-judae -orella de Judes-. Tots dos mots es refereixen a la forma d'aquest bolet, de cantiret o d'orella) té aquest nom perquè aquest personatge es va penjar d'un saüquer i aquest bolet apareix sovint sobre l'escorça d'aquest arbust.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Neix en forma de petxina d'un color bru fosc, amb la cara externa un xic més pàl·lida que no pas la interna i, a mesura que va creixent, agafa la forma d'una orella amb el marge rebregat.

De consistència gelatinosa (si es pren a la mà i se'l sacseja, tremola), s'asseca en temps eixut i recobra l'elasticitat en temps humit.

Per la part del damunt és més pàl·lid que per la de sota, que està recorreguda per una mena de plecs o rebrecs, molt irregulars.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Creix habitualment en grups, damunt branques mortes de saüquers, alzines sureres, plàtans i altres arbres de fulla plana.

Apareix comunament a la tardor en indrets humits, després de les pluges, però ocasionalment pot trobar-se a la primavera.

Exemplars d'orella de Judes.

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

És comestible i molt apreciat a la cuina oriental (és el "bolet negre" dels restaurants xinesos, i a la Xina, fins i tot, el cultiven sobre troncs morts), però amb poca tradició gastronòmica als Països Catalans.

Se sol menjar cru, per bé que no té cap gust apreciable, però fa bonic i anima les amanides. També se'n fan sopes.

Pot guardar-se sec i si se'l posa en remull abans d'emprar-lo recupera la seua consistència gelatinosa.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 58-59.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Régis Courtecuisse, Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000).
  • Marcel Bon: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
  • Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
  • Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
  • Peter Jordan, Steven Wheeler: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0.
  • G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
  • Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04-007940-8.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orella de Judes