Pau Porta Bussoms
Pau Porta, juntament amb el president de la FFCV i el president de la UD Alginet. (1980) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 novembre 1923 Barcelona |
Mort | 27 gener 2009 (85 anys) Barcelona |
Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
President de la Reial Federació Espanyola de Futbol | |
1975 – 1984 ← José Luis Pérez-Paya – José Luis Roca Millán → | |
President de la Federació Catalana de Futbol | |
1964 – 1975 ← Antoni Julià de Capmany – Antoni Guasch Carreté → | |
Dades personals | |
Es coneix per | President de la RFEF (1975-1984) |
Activitat | |
Ocupació | jurista, advocat, dirigent esportiu |
Família | |
Germans | Joan Porta Bussoms |
Premis |
Pau Porta Bussoms,[1] també conegut per Pablo Porta Bussoms (Barcelona, 17 de novembre de 1923 - 27 de gener de 2009) fou un advocat, esportista, i dirigent esportiu català.[2]
Biografia
Actiu falangista, va obtenir la llicenciatura en Dret a la Universitat de Barcelona en els anys de la postguerra. Posteriorment es va doctorar a Madrid. Durant els seus anys universitaris va ser durant cinc anys cap del SEU de Catalunya i Balears i va participar en la repressió contra l'incipient moviment opositor estudiantil.[3][4] Més tard seria professor de Dret Internacional en aquesta universitat. El seu germà Joan Porta Bussoms, un actiu falangista, va ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet des de 1970 fins a 1975. En la seva joventut va ser jugador de futbol i rugbi, a més de practicar la boxa, esport en què va ser campió universitari d'Espanya en els pesos semipesats entre 1943 i 1946. Com a directiu, va formar part de la Federació Catalana de Boxa abans de tenir accés a la presidència de la Federació Catalana de Futbol.[5][6]
Va arribar a vicepresident de la RFEF durant el mandat del seu antecessor, José Luis Pérez Payá. Va ser president de la Federació Espanyola de Futbol des de 1975 fins a 1984, i esdevingué famós per les seves polèmiques amb el periodista José María García que el portaren algun cop al jutjat. El 1984 el govern de Felipe González va aprovar el conegut com a "Decret Anti-Porta" per tal que no pogués continuar en el càrrec més de dos mandats. Fou membre honorífic vitalici de la FIFA des de 1995 fins a 2009. El 1995 la Generalitat el guardonà amb el premi de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya.[7][8] Morí el 27 de gener de 2009 a la seva ciutat natal, a l'edat de 85 anys, víctima d'un càncer.[9]
Guardons
- Gran Cruz de la Encomienda y Cruz de Caballero de la Orden de Cisneros
- Medalla de Plata de la Juventud
- Medalla al Mérito Deportivo de la Diputació Provincial de Barcelona i dels ajuntaments de Barcelona i Mataró
- Medalla de Oro de la Real Federación Española de Fútbol
- Medalla de Oro del RCD Espanyol
- Insignia de Oro y Brillantes del Sporting de Gijón
- Soci d'honor d'uns cent clubs espanyols
Referències
- ↑ «Pau Porta Bussoms». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2.
- ↑ .es/publicacions/b_mm/ebmm62/bmm62_16.htm Entrevista a Josep Benet
- ↑ Font Agulló, Jordi, Història i memòria , pg. 150.
- ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
- ↑ Closa, A.; Rius, J.; Vidal, J. Un segle de futbol català. Barcelona: FC de Futbol, 2001.
- ↑ Forjadors de la història esportiva de Catalunya. 5a ed.. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995. ISBN 84-393-3661-6.
- ↑ La forja del deporte catalán Article de Xavier Ventura a La Vanguardia, de 29/octubre/1995 (castellà)
- ↑ Mor víctima d'un càncer Pablo Porta, expresident de la Federació Espanyola de Futbol, ElsEsports.cat, 27 de gener (data d'accés: 27-01-09)
Enllaços externs
- EFE. «Pablo Porta, ex presidente del fútbol español», 27 de gener de 2009.
- Europa Press. «Fallece Pablo Porta, ex presidente de la Federación Española de Fútbol», 27 de gener de 2009.
- FIFA.com. «Fallece Pablo Porta, ex Presidente de la Federación Española», 27 de gener de 2009.
- Q. Iglesias - AS. «Entrevista: "La elección de Platini es buena para la UEFA"», 21 d'abril de 2007.
- Notícia de l'abandonament de la presidència de la FEF a El País