Pere Capellà i Roca
Pere Capellà i Roca (Algaida, Mallorca, 5 d'agost del 1907 - Palma, 1954) fou mestre, poeta i dramaturg, entre altres activitats.
És autor del poema Jo sóc català, que Biel Majoral ha musicat i cantat. També són molt interessants els poemes Així arriben els vençuts i Oli i més oli
[modifica] Vida
Pere Capellà nasqué a Algaida el 5 d'agost de 1907. El seu pare era el glosador Llorenç Capellà Garí, d'origen algadí però nascut a Llucmajor, i la seva mare Margalida Roca Vaquer, descendent de Palma. La parella tingué dos fills i una filla: Marià, Llorenç i Francisca.
Els primer anys de la vida de Pere Capellà discorreren entre l'assistència a l'escola de la localitat i l'ajuda al seu pare sabater en un clima de crisi del sistema de la Restauració, que vivia Mallorca a l'època.
El juny de 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, es presentà voluntari al servei militar i fou destinat al cos d'artilleria al castell de Sant Carles (Porto Pi). D'aquesta època data la seva primera obra publicada Vida artillera. Versificada y experimentada p'en Pedro Capellá Roca (1928).
L'arribada de la Segona República el portà a abandonar la idea de ser militar, quan ja s'havia reenganxat a l'exèrcit i havia estat destinat a Cadis, i decidí de fer-se mestre d'escola. Treballava de sabater de dia i estudiava de nit a l'Escola Normal de Palma, fins a la qual anava en bicicleta. Acabà la carrera l'any 1933. En aquest moment ja manifestà reiteradament la seva ideologia republicana, antiborbònica i simpatitzant del moviment obrer, un pensament que és recollit a les Cançons republicanes (1931)
Durant els Fets d'Octubre es trobava exercint de mestre a Montcada (Catalunya) i la resolució va decebre profundament Capellà que arribà a titllar-la de "jornada ridícula". Posteriorment passarà a una escola del barri de Sants (Barcelona), però continuant col·laborant amb publicacions de Palma i la Part Forana.
Pere Capellà es va implicar fermament en el mesos previs a les eleccions de febrer de 1936 quan havia esdevingut el cap d'Esquerra Republicana Balear a Algaida. L'aixecament militar del 19 de juliol el sorprèn de vacances Mallorca però aconsegueix passar a Barcelona, via Menorca, escapant en la mateixa barca que Pere Oliver Domenge.
Un altre cop a la capital catalana, i sembla que gràcies a gestions fetes davant el president Companys, es destinat com a docent a Sant Andreu. Però la situació de guerra civil el porta a ingressar a l'Escola Popular de Guerra de Catalunya d'on surt com a tinent. El seu destí és el front de Guadalajara i després el de Madrid on ja assolí el grau de comandant. Allà lluitarà a l'arma d'artilleria i envià col·laboracions a la revista editada a Barcelona Mallorca Nova.
L'entrada de les tropes rebels la capital espanyola suposà l'empresonament de l'escriptor. La victòria final del general Franco el portà a diverses situacions fins a l'agost on ingressa al penal d'Alcalá de Henares. Un consell de guerra el sentencia a 20 anys de presó l'abril de 1940. Durant el seu empresonament conreà l'amistat amb el filòleg Manel Sanchis Guarner.
No és fins el 1943 quan Capellà recobra la llibertat encara que fou de manera condicional. Però no pogué instal·lar-se al seu poble d'Algaida perquè les autoritats no se'n volgueren fer càrrec. En canvi el consistori de Montuïri, vila de la seva estimada Maria Fornés, si que accedí a acollir l'escriptor. La parella contreu matrimoni el juny del mateix any i posteriorment naixeran els seus fills Llorenç i Margalida.
Els anys difícil de la postguerra s'agreujaren per la família de Pere Capellà ja que havia estat inhabitat per exercir de mestre. Per poder sobreviure es dedicà a múltiples tasques com cambrer de cabaret, comerciant de tatxes de contraban, botiguer, professor particular i regent d'un cafè. També a ca seva treballava fabricant fideus, pasta de sopa i oli d'ametlla. Però si això no bastava encara fou detingut i empresonat al fortí d'Illetes per no haver-se presentat a files de l'exèrcit nacional. Només la intervenció de personalitats montuïreres aconseguí que se'l alliberés. La Mallorca que en la que ha de viure Capellà és molt diferent a la deixada, el nacionalcatolicisme era la ideologia imperat sense que deixàs lloc per cap esquerda.
A les darreries dels anys quaranta i arrel d'una visita del seu amic Sanchis Guarner comença a escriure teatre per a la companyia Artis. L'octubre de 1949 s'estrena L'amo de Son Magraner amb un èxit que farà conèixer Capellà entre el gran públic. Al mateix temps començarà a col·laborar amb unes Coplas sin malícia al diari Baleares on signarà com a Mingo Revulgo.
A partir de llavors i col·laborant amb la companyia Artis escriu i posa en escena tota una sèrie de representacions exitoses com S'hereu de sa farinera (1949) i Sa madona du es maneig (1950), El carrer de les Tres Roses (1951). Però també s'enfronta a alguns fracassos de públic i de crítica com és Sa Pesta (1951).
El gener de 1951 se li retré un homenatge al Teatre Principal de Palma i aquest mateix any es trasllada a viure des de Montuïri al barri palmesà del Terreno. El 1952 estrena les obres Més val un dit en es front i Es marquès de sa Rabassa.
El 15 de desembre de 1954 es feia el darrer assaig de El rei Pepet on Pere Capellà pateix un síncope. Es traslladat a casa seva on mor dia dos dies després. Els funerals són un autèntic esdeveniment social amb la presència d'algunes autoritats, la comapnyia Artis i un gran nombre de ciutadans. L'ajuntament de Montuïri el nomenà fill adoptiu el 1955 i li dedicà un carrer el 1979. L'Ajuntament d'Algaida el va elevear a fill il·lustre el 1989 i un casal de cultura porta el seu nom.
[modifica] Referències
[modifica] Enllaços externs
- Pere Capellà i Roca a Hudà!, Joc de literatura de les Illes Balears
- Fotografies de Pere Capellà d'AFAlgaida
