Pi de Turquia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) Fulles i pinyes
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Pinus brutia Tenore |
||||||||||||||||
El pi de Turquia (Pinus brutia) és un pi natiu de l'est de l'est de la conca del Mediterrani. La major part de la seva distribució és a Turquia però també es troba a l'est de les illes de l'Egeu de Grècia, Crimea, Iran, Geòrgia, Azerbaijan, nord d'Iraq, oest de Síria, Líban, i Xipre. Normalment es troba a altituds baixes des de 600 m a 1200 m.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
Pinus brutia és un arbre de mida mitjana que arriba a fer 20-35 m d'alt. L'escorça és vermell taronja, gruixuda i profundament fisurada a la base del tronc. Les fulles aciculars estan en parells fan de 10-16 cm de llarg.Les pinyes són pesants i dures de 6-11 cm de llarg.Els pinyons fan 7-8 mm de llarg amb ales.
Subspècies [modifica]
El pi de Turquia està estretament emparentat amb el pi blanc (Pinus haleppensis), pi canari i pi marítim. Alguns botànics tracten el pi de Turquia com una subespècie del pi blanc, però normalment es consideren espècies diferents.
Subespècies del pi de Turquia:
- Pinus brutia subsp. brutia var. brutia (forma típica)
- Pinus brutia subsp. brutia var. pityusa (Geòrgia)
- Pinus brutia subsp. brutia var. stankewiczii (Crimea)
- Pinus brutia subsp. brutia var. pendulifolia (costa sud de Turquia)
- Pinus brutia subsp. eldarica (Pi Eldar; Azerbaijan; Geòrgia), tractat de vegades com espècie diferent (Pinus eldarica).
Usos [modifica]
Sobre el pi de Turquia hi creixen poblacions de l'àfid Marchalina hellenica que en xuclar-ne la saba excreta un sucre recollit per les abelles que en fan mel de melada molt apreciada.
Se n'aprofita la fusta i se'n fan plantacions importants forestals i es fa servir en jardineria de zones seques també als Estats Units on és molt apreciat
També rep altres noms comuns com el de pi de Calàbria on va ser descrit botànicament i pi del Mediterrani oriental.
Referències i enllaços externs [modifica]
- Conifer Specialist Group (1998). Pinus brutia. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 May 2006 (anglès).
- Frankis, M. P. (1999). Pinus brutia. Curtis's Botanical Magazine 16: 173-184.
- Photos of trees in Turkey (scroll down page)
- Gymnosperm Database
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pi de Turquia |
