Plasmafèresi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plasmafèresi
Intervenció
CIM-10-PCS 6A5
CIM-9-CM 99.7
MeSH D010956

La plasmafèresi és un mètode mitjançant el qual s'extreu completament la sang del cos i es processa de forma que els glòbuls blancs i vermells es separen del plasma. Les cèl·lules de la sang es retornen després al pacient sense el plasma, el qual l'organisme substitueix ràpidament.

El procediment s'utilitza per a tractar una varietat important de desordres, incloent-hi alguns del sistema immune, com poden ser el Síndrome de Guillain-Barré, el Lupus eritematós sistèmic i la Púrpura trombocitopènica trombòtica. Segons el Dr D. J.Wallace va ser Michael Rubinstein la primera persona amb la que es va utilitzar la tècnica de la plasmafèresi per a tractar una malaltia autoimmune, quan va assenyalar que ell va salvar la vida d'un adolescent amb TTP en el vell hospital Lebanonn de Los Ángeles el 1959".[1]

També segons Wallace, l'actual procediment del mètode va desenvolupar-se a l'institut nacional del càncer dels Estats Units entre el 1963 i el 1968, on els investigadors van aconseguir modificar i perfeccionar una tècnica del segle XIX utilitzada per a separar la crema amb fins terapèutics.[1]

L'agost de l'any 2009 es va realitzar amb èxit un trasplantament creuat de ronyó entre pacients de diferent grup ètnic, i mitjançant la plasmafèresi es van poder eliminar de la sang els anticossos que poden provocar el rebuig de l'òrgan implantat.

Complicacions[modifica | modifica el codi]

De la mateixa forma que en altres teràpies, i tot i que la plasmafèresi és un mètode de gran utilitat en certs tractaments mèdics, existeixen potencials riscos i complicacions. La inserció del catèter intravenós per iniciar el procés de filtratge de la sang, pot produir sangraments, puncionar òrgans vitals (com per exemple, pulmons), a més de tenir el risc típic de tot catèter de ser colonitzat i servir com a via d'entrada per a diverses infeccions.

A més de les complicacions relacionades amb el catèter, el procediment en si mateix té una altra sèrie de complicacions. Metre la sang del pacient es filtra a través de la màquina de plasmafèresi, la sang tendeix a coagular-se. Per a reduir aquest risc, s'utilitza citrat, segons els actuals protocols, metre es realitza el procediment. El citrat és capaç d'unir-se amb el calci, disminuint la seva concentració lliure a la sang, ió que és vital en el mecanisme de la coagulació. Tanmateix, aquest mateix protocol pot arribar a disminuir de manera important la calcèmia (la qual cosa semiològicament es pot veure pels signes de Trousseau i Chvostek), he per això que tambie se subministra calci via oral.

Altre complicacions:

  • Risc potencial d'infeccions sanguínies durant el procés (similar als riscos d'una diàlisi).
  • Supressió del sistema immune del pacient.
  • Sangrament o hematomes en el lloc del catèter.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Wallace, D. J.. Apheresis for lupus erythematosus. Lupus. 8 (en anglès), 1999, p. 174-180.