Ral de vuit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El ral de 8 més conegut és el Columnari de plata, a les columnes d'Hèrcules es van inspirar per crear el símbol del dòlar, $
Bitllet de quatre dollars on es pot llegir el seu valor en "dòlars espanyols" (spanish milled dollars).

El ral de 8,[1] peso fuerte, peso duro[2] o spanish dollar[3] va ser una moneda de plata amb valor de vuit rals encunyada per l'Imperi espanyol després de la reforma monetària de 1497 que va establir el ral espanyol. Gràcies a l'ampli ús que va tenir a finals del segle XVIII a Europa, tota Amèrica i l'extrem orient, es va convertir en la primera divisa d'ús mundial. Va ser la primera moneda de curs legal als Estats Units fins que una llei de 1857 va desautoritzar el seu ús.[4] Moltes de les monedes actuals, com ara el dòlar canadenc,.[5]

Origen[modifica | modifica el codi]

Els rals de 8 s'encunyaven a Amèrica dins de la denominació del ral espanyol i es transportaven a granel cap Espanya, fent aquest transport un objectiu temptador per als pirates i corsaris del mar. D'altra banda, el seu ús també es va estendre pel sud-est asiàtic, ja que el Galió de Manila transportava periòdicament plata en monedes des Mèxic fins a Manila a les Filipines. En el comerç oriental, els rals de 8 espanyols van ser sovint estampats amb caràcters xinesos.

A causa dels enormes jaciments de plata descoberts a Mèxic (per exemple Taxco i Zacatecas) i Potosí en l'actual Bolívia les cases de la moneda de Mèxic i Perú van començar a encunyar moneda des del segle XVI, i així milions de rals de 8 s'hi van encunyar al llarg dels segles de presència espanyola.

Apogeu i difusió[modifica | modifica el codi]

Ral de 8 amb doble segell de Sudan
Ral de vuit de Felip V d'Espanya.
55 spanish dollars de 1779.

El comerç espanyol amb Xina, utilitzant com a base les Filipines, va fer que el ral de 8 es difongués també al sud-est asiàtic. En una època on el valor de la moneda estava determinat pel seu contingut intrínsec de plata o d'or, la finesa del ral de 8 va fer que aquesta peça es tornés extraoficialment en la moneda de canvi per al comerç internacional sostingut a l'Àsia Oriental. L'arribada de comerciants nord-americans a la Xina a finals del segle XVIII va impulsar més l'ús dels Spanish Units, com es denominava en anglès al ral de 8.

Els rals de 8 tenien un valor nominal de 8 rals a Espanya i les seves colònies, però la necessitat de moneda fraccionària va causar que sovint les peces fossin tallades físicament en quatre o vuit trossos, per aconseguir un canvi més petit. Fora de l'Imperi espanyol era molt difícil obtenir monedes espanyoles de plata amb denominacions menors a les del ral de 8, per la qual cosa la partició física de la moneda era l'única manera d'obtenir fraccions per al seu ús,[6] cosa que també va passar durant les Guerres d'independència hispanoamericanes quan les peces queien en mans dels insurgents.[7][8]

La moneda espanyola va ser moneda de curs legal en els Estats Units fins que el 1857 va ser prohibit el seu ús, i mentre va circular en els Estats Units el ral de 8 va tenir el valor d'un dòlar. El preu de les accions en el mercat de valors dels Estats Units denominat en vuitens de dòlar va perdurar fins al 24 de juny de 1997 quan el New York Stock Exchange convertir aquesta denominació a setzens de dòlar, encara que poc després es va passar a la notació decimal.[9]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, per una societat de Catalans, 1839, p. 617– [Consulta: 22/8/2012]. 
  2. Congressional Serial Set. U.S. Government Printing Office, 1857, p. 1– [Consulta: 20 febrer 2013]. 
  3. Markus A. Denzel. Handbook of World Exhange Rates, 1590-1914. Ashgate Publishing, Ltd., 30/112010, p. 402–. ISBN 978-0-7546-0356-6. 
  4. Thomas P. Mohide. The International Silver Trade. Woodhead Publishing, 1992, p. 12–. ISBN 978-1-85573-067-0 [Consulta: 20 febrer 2013]. 
  5. Robertson, J. Ross. History of Freemasonry in Canada. Kessinger Publishing, 2003, p.26. 
  6. David C. Harper, 2009 North American Coins & Prices, Krause Publications, ISSN 1935-0562, ISBN 0896897052, pàgines 419-420.
  7. David C. Harper, 2009 North American Coins & Prices, Krause Publications, 2009, ISSN 1935-0562, ISBN 0896897052, pàgines 468, 471
  8. Catàleg de Monedes de Mèxic 1536 - 2009, Editorial AGR, pàgina 20
  9. Larry Allen. The Encyclopedia of Money. ABC-CLIO, 15 October 2009, p. 119–. ISBN 978-1-59884-251-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ral de vuit