Ruth Schönthal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRuth Schönthal
Biografia
Naixement27 juny 1924 Modifica el valor a Wikidata
Hamburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 2006 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Scarsdale (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióConservatori Stern Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora d'universitat, pianista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPaul Hindemith Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4278666 Musicbrainz: 87123b7c-5d40-4097-a0c0-2168f8d79dbf Lieder.net: 5666 Discogs: 1991949 Modifica el valor a Wikidata

Ruth Schönthal (Hamburg, 27 de juny de 1924 - Scarsdale, 10 de juliol de 2006) va ser una pianista i compositora.

Biografia[modifica]

Ruth Esther Hadassah Schönthal va néixer a Hamburg, filla de pares vienesos, l'enginyer Fritz Schönthal (1893-1953) i la seva esposa Ida Spitz (1897-1988).[1] Va tenir un germà, Hans Peter (1926-1942), que va morir jo ve a Ciutat de Mèxic. Als cinc anys Ruth va començar a compondre i es va convertir en l'estudiant més jove mai acceptada al Stern'sche Konservatorium de Berlín. Com a nena jueuva, va haver de deixar l'escola als deu anys i un any més tard també va ser expulsada del conservatori, continuant la seva formació amb professors particulars. Els anys 1935-1936 va prendre lliçons de Walter Hirschberg, alumne d'Arnold Schönberg, i entre 1936 i 1938 del pianista Alfred Meizel.[1]

El 1938, Schönthal i la seva família es van veure obligades a abandonar l'Alemanya nazi cap a Estocolm a causa de la seva herència jueva. Allà el pare podia continuar treballant en una sucursal de la mateixa empresa per la qual treballava a Alemanya.[1] Posteriorment, Ruth va estudiar a la Reial Acadèmia de Música (Kungliga Musikhögskolan, KMH) d'Estocolm, on als catorze anys va veure publicada la seva primera sonatina. A la KMH va estudiar composició amb Ingemar Liljefors i piano amb Olaf Wibergh. El 1941 la família es va veure obligada una vegada més a fugir a conseqüència de l'augment de la tensió política, viatjant a l'URSS, on el pare no hi volia viure, i després al Japó, camí de la Ciutat de Mèxic, on va continuar estudiant composició amb Manuel Ponce i Rodolfo Halffter i piano amb Pablo Castellanos.[2] A Mèxic, als 19 anys, va oferir una aclamada interpretació per a piano de les seves pròpies composicions, inclòs el seu Primer Concert per a piano, l'anomenat Concierto Romántico, al Palau de Belles Arts. Entre els membres del públic hi havia el conegut compositor alemany Paul Hindemith, que va obtenir una beca perquè estudiés amb ell a Yale el 1946.

El 1950, Schönthal es va casar per segona vegada,[1][3] aquesta amb el pintor Paul Bernhard Seckel (nascut el 1918 a Osnabrück, Alemanya, mort a Nova York el 2013). Es van establir inicialment a la ciutat de Nova York i finalment es van traslladar a New Rochelle, on Schönthal va viure la major part de la seva vida.[4] Un dels seus fills va ser Alfred Paul "Al" Seckel (1958-2015).[5] L'any 1965 va aconseguir la nacionalitat estatunidenca.

Schönthal va rebre encàrrecs de música de cambra, òperes, composicions simfòniques, així com obres per a orgue i piano. Va ensenyar composició i teoria musical a la Universitat de Nova York fins al 2006 quan el deteriorament de la salut la va obligar a dimitir. També va ensenyar composició i piano de manera privada i va ser la primera professora de composició del compositor estatunidenc Lowell Liebermann. Una alumna seva entre 2003 i 2005, la desconeguda Stephanie Germanotta, va arribar a una gran fama en el món de la música pop amb el nom de Lady Gaga. Schonthal va utilitzar la seva música per mantenir-se a si mateixa i a la seva família al llarg de la seva vida: va escriure per a televisió i per anuncis, va tocar el piano en diversos bars i clubs i va ensenyar de manera privada a Nova York.[cal citació]

El 1980 Schönthal va fer el seu primer viatge a Alemanya des que abandonés el seu país per la pressió del nazisme.[2]

Les seves obres són interpretades àmpliament, però la seva música és potser més coneguda a la seva Alemanya natal. La seva música va ser publicada per les editorials Oxford University Press, Southern Music Co, Carl Fischer, GE Schirmer, Sisra Press, Fine Arts Music Co, Hildegard Music Publishing Co, Furore[6][7] i gravada en LP a Capriccio, Crystal, Leonarda, Opus One i Orion, molts d'ells reeditats en CD als segells Leonarda i Cambria.[cal citació]

Composicions musicals[modifica]

"La seva música és expressionista, les seves formes enginyoses", segons Catherine Parsons Smith. Com altres estudiants de Hindemith, es va esforçar per alliberar-se de la seva influència (Grove Music Online). El seu estil és una fusió de diverses tècniques diferents, tant tradicionals com contemporànies, i les seves composicions estan pensades per reflectir les preocupacions del món actual (Composer's Bureau). Smith assenyala que estar aïllada dels seus contemporanis compositius li va permetre distanciar-se de moltes tendències contemporànies de composició i li va permetre desenvolupar una veu compositiva derivada d'una herència clàssica-romàntica. El seu procés d'aprenentatge, que s'estén per diversos continents, sens dubte també va contribuir a la seva música diversa.

Premis[modifica]

El 1994 va rebre l'Internationaler Kunstlerinnen Preis de la ciutat de Heidelberg, i va ser honrada a la ciutat amb una exposició de la seva vida i obres al Museu Prinz Carl am Kommarkt.[2] Als Estats Units d'Amèrica va rebre diverses beques Meet the Composer i premis ASCAP, i un premi Delta Omicron International pel seu primer quartet de corda.[1] Va rebre un premi de composició de Yale i un premi de músic destacat de la Universitat de Nova York.[1] Va arribar a l'etapa finalista del Concurs d'Òpera de la ciutat de Nova York ("The Courtship of Camilla"), així com al Concurs Kennedy-Friedheim amb el seu conjunt de 24 preludis, titulat "In Homage of...".[1]

Entrevistes[modifica]

Obres seleccionades[modifica]

Òpera
  • The Courtship of Camilla (El festeig de Camilla, 1979/80), A.A. Milne
  • Jocasta (1996/97), text d'Hélène Cixous
  • Princesa Maleen (1988/89)
Orquestra
  • Concert per a piano i orquestra núm. 2 (1977)
  • Música nocturna, fantasia nocturna amb ones de l'oceà
  • Música per a trompa i orquestra de cambra (1978)
  • Els bells dies d'Aranjuez (1982, rev. 1983)
  • Banda sonora d'un carrer fosc (1994)
  • 3 Celebracions "Variacions Happy Birthday" per a concerts infantils
  • The Young Dead Soldiers per a cor i orquestra de cambra (1987)
Música de cambra
  • Duo per a clarinet o viola i violoncel (2002)
  • Quatre epifanies per a viola no acompanyada (1976)
  • Improvisació per a violoncel sol (1994)
  • Sonata Concertante per a violoncel o viola o clarinet i piano (1973)
  • Quartet de corda núm. 1 (1962)
  • Quartet de corda núm. 2 "a la manera vienesa" (1983, revisat el 1996)
  • Quartet de corda núm. 3 "In memoriam Holocaust" (1997)
  • Tango for Two per a clarinet i violoncel (2002)
  • Dos duets per a violí i viola (2002)
Piano/clavicèmbal
  • Els Càntics de Jerónimo (1986).
  • Fiestas y Danzas (1961).
  • Catorze invents (1984).
  • De la vida d'una dona pietosa (1999).
  • Fanfàrria de Heidelberger amb variacions.
  • En Homenatge a... (24 Preludis).
  • Esbossos japonesos, Llibre I (Junior), Llibre II (Intermedi inferior), *Llibre III (Intermedi).
  • Nachklange (reverberacions) (1967–74) per a piano amb timbres afegits.
  • Sonatensatz (1973),
  • Sonata Breve (1973),
  • Sonata quasi un 'Improvisazione' (1964).
  • Sonatina en la (1939).
  • Tres elegies (1982).
  • Toccata i Arietta (1989)
  • 65 Festes (1993/94)
  • Gestos (1978/79), onze peces breus per a piano
  • Autoretrat de l'artista com a dona gran per a piano (1991)
  • Variacions a la recerca d'un tema per a piano (1974)
  • Crida dels ocells (1981)
  • Música educativa per a piano (col·leccions, grau 1-2)
  • Miniatures, peces d'estudi i recital per als primers graus Vol.1, 2,3 per a piano (graus 1-3).
  • Potpourri/Minuscules per a piano
  • A prop i lluny (adults principiants)
  • Pentatònica per a piano
  • Del nord i del sud de la frontera
Òrgan
  • La temptació de Sant Antoni (1989/90)

Discografia[modifica]

  • Obres per a piano solista de 7 dones americanes, per Gwyneth Walker, Judith Lang Zaimont, Tania Leon, Victoria Bond i Jane Brockman (1995)
  • Obres per a piano solista de 7 dones americanes, per Emma Lou Diemer, Dianne Goolkasian Rahbee, Vivian Adelberg Rudow, Ruth Schonthal i Sheila Silver (1998)
  • Quartets de corda jueus per Steven Doane, Abraham Wolf Binder, Darius Milhaud, Ruth Schonthal i Sholom Secunda (2006)
  • Reverberacions: Adina Mornell interpreta Ruth Schonthal de Ruth Schonthal i Adina Mornell (2002)
  • Margaret Mills toca el piano, per Lowell Liebermann, Ruth Schonthal i Margaret Mills (1994)
  • Vive la Différence: Quartets de corda de 5 dones de 3 continents per Amy Marcy Cheney Beach, Priaulx Rainier, Sarah Aderholdt, Ruth Schonthal i Lucie Vellere (1997)
  • Margaret Astrup canta Ruth Schonthal per Schonthal i Astrup (2007)
  • Cançons de dones per Elizabeth R. Austin, Elisenda Fábregas, Ruth Schonthal, Joyce Suskind i Marcia Eckert (2003)

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Ruth Schonthal» (en alemany). Universität Hamburg. [Consulta: 23 desembre 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Anderson, Martin «Ruth Schonthal, Pianist and Composer». The Independent [Londres], 17-07-2006, pàg. 35.
  3. ↑ S'havia casat a Mèxic amb Oscar Manuel Ochoa l'any 1942, divorciant-se el 1946, just abans de marxar cap al EUA.
  4. ↑ "Ruth Schonthal: the loss of a unique voice" http://www.voxnovus.com/composer/Ruth_Schonthal.htm
  5. ↑ Al Seckel fou un col·leccionista i divulgador d'il·lusions òptiques i d'altres tipus d'il·lusions sensorials, sobre les quals va escriure llibres.
  6. ↑ «Ruth Schonthal» (en anglès). Furore Verlag. [Consulta: 23 desembre 2021].
  7. ↑ «Ruth Schonthal» (en anglès). Musicalics. [Consulta: 23 desembre 2021].

 

Bibliografia[modifica]

  • Smith, Catherine Parsons: 'Schonthal, Ruth' Grove Music Online ed.Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine. L. MacyArxivat 2008-05-16 a Wayback Machine. (Consulta el 23 d'abril de 2007)
  • (Autor desconegut) "Ruth Schonthal: In Memoriam" SAI-National (3/2007)
  • C. Broda, Les obres per a piano de Ruth Schonthal, Escola de Música de Manhattan, 1991.
  • Martina Helmig, Ruth Schonthal: A Compositional Development in Exile, 2007. (trad. de Ruth Schonthal: ein kompositorischer Werdegang im Exil (Freie U., Berlín, 1993; Hildesheim, 1994)
  • Allan Kozinn, " Ruth Schonthal, una compositora de visió eclèctica, mor als 82 anys ". New York Times, 19 de juliol de 2006.
  • Steve Luttmann, "Ruth Schonthal". Dones i música a Amèrica des de 1900: una enciclopèdia. Editat per Kristin N Burns. Westport, CT i Londres: Greenwood Press. 2002ISBN 978-1573563093 vol.2, pàg. 594-596
  • Catherine Parsons Smith. "Schonthal, Ruth". Grove Music en línia. Oxford Music en línia. Oxford University Press. [1]. Consultat el 18 de març de 2013. (impressió: New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2a ed., 2001. v.22 p. 614ISBN 1-56159-239-0)
  • Hanns-Werner Heister i Walter-Wolfgang Sparrer, "Komponisten der Gegenwart". Text d'edició crítica a Richard Boorberg Verlag GmbH & Co. KG, München 1992

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ruth_Schönthal&oldid=33116252»