Santa Eulàlia d'Elna
| Santa Eulàlia d'Elna | |
 Façana de la catedral |
|
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | Catedral |
| Començament | XI |
| Acabament | 1182 - fi segle XII |
| Localització | Elna |
| Estil | Romànic amb elements gòtics |
| Vistes | |
La catedral de Santa Eulàlia d'Elna es troba en el municipi francès d'Elna a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Romànica dels segles XI - XIII amb elements gòtics, va ser la seu del bisbat fins que es va suprimir el bisbat d'Elna.
Seu episcopal fundada al segle VI, el seu primer bisbe va ser Domne (571-586), segons consta a les actes dels concilis de Toledo i Narbona. Va tenir els territoris del Conflent, del Rosselló i del Vallespir a partir del segle IX. Fou consagrada el 916 pel bisbe Elmerad.
Durant la Croada contra la Corona d'Aragó, la població del Rosselló que s'havia congregat a la vila va lluitar amb força contra els croats en el Setge d'Elna. Finalment els habitants refugiaren a la catedral de santa Eulàlia, que fou cremada, hi hagué doncs una matança per part de l'exèrcit croat[1], en acabat van cremar la vila.
A l'any 1801 el bisbat va ser suprimit i fusionat amb el bisbat de Carcassona fins al 1817 que es va constituir el bisbat de Perpinyà.
Taula de continguts |
[modifica] L'Edifici
Planta basilical de tres naus, la central amb volta de canó i d'uns 8 metres d'amplària i les laterals amb quart d'esfera, i amb tres absis.
La façana principal és d'arc de mig punt sense decoració, tota la capçalera presenta un aparell de còdols disposats en filades horitzontals. Es conserva un campanar dels dos que tenia; per a reemplaçar-lo, es va construir una torre de maons de quatre pisos amb quatre arcs en cada costat i decoració en les arquivoltes de basalt negre en el primer pis.
Exteriorment l'absis major és reforçat per dos contraforts i amb una sèrie d'arcs cecs i lesenes. A la part baixa de l'absis sobresurt una absidiola, reforçada també per contraforts.
[modifica] Claustre
.JPG)
El claustre es va construir entre els segles XII i XIV. És de planta quadrangular irregular, comunica amb els actuals museus d'història i arqueologia.
La galeria sud és l'única de l'època romànica, la resta de galeries són gòtiques. En la seva construcció es va emprar marbre de la població de Ceret. Les escultures que es troben són de temes de flora i animals i alguna escena historiada. De l'escultor Ramon de Bianya hi ha dos sepulcres: el del bisbe Ramon de Vilallonga (1216) i el de Ferran del Soler (1203). Un tercer sepulcre, el del bisbe Guillem Jordà (1186) del qual no es coneix el seu autor.
[modifica] Referències
[modifica] Enllaços externs
[* http://www.romanicocatalan.com/02e-Francia/Rossello/Elna/Elna.htm Informació de la Catedral]
