Teatre Studium

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Teatre Studium
Imatge
Dades
TipusTeatre Modifica el valor a Wikidata
ArtistaLluís Masriera i Rosés
Construcció1933 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBailèn, 70-72 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 44″ N, 2° 10′ 21″ E / 41.395682°N,2.172597°E / 41.395682; 2.172597

El Teatre Studium és un teatre situat a l’interior del Taller Masriera -edifici catalogat com a Bé cultural d'interès local-, al carrer de Bailèn, 70-72, al districte de l’Eixample de la ciutat de Barcelona.[1][2]

L’Estudi Masriera[modifica]

El 1912 Lluís Masriera havia heretat del seu pare el Taller Masriera, l'edifici en forma de temple clàssic on tenien l'estudi els membres de la família, dedicats a la joieria i també a la pintura, l'escultura i el teatre. Disposava d’un petit escenari on tenien lloc les representacions de la Companyia Belluguet, grup de teatre amateur creat el 1921 per Lluís Masriera i constituït per diverses generacions de la família i amics: els Campins, els Carreras, els Garriga o Noël Clarassó, entre d'altres.[3] Hi representaren obres, amb escenografia de Masriera, com El retaule de la flor (1921), Obsessió (1922), Els tapissos de Maria Cristina (1923), Un idil·li prop del cel (1924), musicada per Eduard Toldrà, Impressió dels dies sants a Jerusalem (1925) o Els vitralls de Santa Rita (1926)

La Casa-Taller va esdevenir ben aviat centre de tertúlies i punt de trobada entre artistes de totes les arts, i tot sovint s’hi celebraven concerts, lectures literàries o reunions i vetllades teatrals. Així, per exemple, el maig de 1922 hi tingué lloc l'estrena com a compositor musical d’Apel·les Mestres, en la veu d’Emili Vendrell.[4] El 3 de març de 1929 s’hi celebrà la Sessió d’avantguarda, amb la participació del poeta Sebastià Sánchez-Juan.[3] El 17 d’abril de 1932 acollí la fundació de la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur (FCSTA) -de la qual fou nomenat president-, que fixà la seu provisional a l’Estudi Masriera.[5][6]

La creació del teatre Studium[modifica]

Coincidint amb el desè aniversari de la companyia, el 1932, Lluís Masriera, sota la direcció del seu fill Joan, arquitecte, transformà l'estudi Masriera en el Teatre Studium, destinat a les representacions del grup Belluguet, que havia estat guardonat el 1930, amb el gran premi d’interpretació de la Fédération Internationale des Sociétés de Théâtre Amateur, a Lieja.[7] El teatre fou inaugurat el 22 de febrer de 1933;[8] tingué un ús privat i s’hi accedia per invitació, tot i que en alguns casos s’obrí a un públic més ampli.[3]

Interior del Taller Masriera

La sala teatral[modifica]

La idea del teatre tríptic, de Lluís Masriera

Amb una capacitat per a 450 persones ben instal·lades[9] i una platea inclinada amb 225 butaques de fusta,[10] la disposició de la sala i l'espai escènic seguia les directrius expressades per Lluís Masriera en la seva concepció del teatre tríptic:[11] L'escenari, [...] d'acord amb la Maqueta que va presentar a l'Exposició d'Arts Decoratives de París en 1925, on fou premiada, i a l'International Theater Exposition de Nova York en 1926, és molt més ample que alt; té una bona fondària i consta de doble cortina, cosa que permet l'empetitiment automàtic del quadro segons el que exigeixi la representació, i la seva amplada permet la tripartició de l'escena a les mides que convinguin. Sense llums de prosceni, per voluntat expressa, que deformen l'expressió i projecten ombres, la il·luminació dels actors es fa amb llum indirecta, que es pot intensificar tant com calgui. Sobre la boca de l'escenari uns frisos, obra de Masriera.[9]

Aquest espai esdevingué un referent del teatre amateur a Barcelona i impulsà un gran nombre d’esdeveniments culturals, amb una direcció sempre eclèctica, oberta a les novetats i alhora fidel a la tradició.

Programació[modifica]

Al llarg d’aquests anys i fins a la Guerra Civil el teatre Studium tingué una programació continuada: les representacions de la Companyia Belluguet, amb peces teatrals escrites pel mateix Masriera, o de Molière, Goethe, Tagore, Cervantes, Lope de Vega, Apel·les Mestres...

Acollia també les representacions d’altres grups escènics, com les del Lyceum Club de Barcelona, que posà en escena obres d'Alfred de Musset, George Bernard Shaw, Tristan Bernard, O'Neill, Pirandello, Schnitzler, Strindberg o Txèkhov, entre d’altres, sota la direcció literària de Maria Carratalà i la direcció escènica i artística d'Artur Carbonell, o representacions de companyies estrangeres, com la companyia anglesa d’Edward Stirling, l’argentina de Rivera-de Rosas, l’alemanya Der Kothurn o Les Théophiliens de la Universitat de la Sorbona, dirigits per Gustave Cohen, que hi representaren teatre medieval francès.[6] La presidència de la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur i la col·laboració amb les Audicions íntimes de l’agrupació Música Da Camera –que va donar lloc a la creació de l’agrupació Teatre Da Camera, amb Masriera com a director artístic–,[12][13] portà a l’Studium diverses companyies: el Teatre d’Estudiants, l’Associació de Teatre Selecte o les agrupacions participants o guanyadores dels successius concursos de teatre amateur. L'Associació d'Estudiants d'Arquitectura hi estrenà l’obra teatral de Marti de Riquer Spinoza í els gentils. També s’hi van fer sessions de final de curs de l’Escola d’Art Dramàtic de la Generalitat o funcions promogudes per diverses entitats ciutadanes, com l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.

La sala acollí també sessions de cinema amateur, aleshores naixent, promogudes per l’Associació de Cinema amateur del Foment de les Arts Decoratives, algunes sessions del Conferència Club, quan no podien disposar de la seva sala del Ritz, o alguna assemblea de la Lliga Catalana. Igualment s’hi van fer commemoracions del tercer centenari de Lope de Vega i del 250 aniversari del naixement de Händel i Bach i una sessió d’homenatge a Ignasi Iglesias. Albergà l'estrena catalana de la Història del Soldat, d'Stravinsky, amb una conferència introductòria de Rossend Llates, o la presentació de l’orquestra de cambra Barcelona, 1935. I encara alguns esdeveniments especialment memorables: l’1 de juny de 1933, amb l’Orquestra Femenina, la nena Alicia de Larrocha, que tenia aleshores vuit anys, interpretà al piano Bach, Beethoven, Chopin i Couperin[14] i el 15 de octubre de 1935 Federico García Lorca hi va llegir la seva obra Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores,[15]davant de Margarita Xirgu amb tota la seva companyia, que estava representant aleshores Bodas de sangre i estrenaria Doña Rosita el 12 de desembre al Principal Palace de Barcelona.

Altres usos[modifica]

En esclatar la Guerra Civil, la Generalitat va confiscar l'edifici, que quedà sota el control de la Institució del Teatre, i la companyia Belluguet es va dissoldre. Després de la guerra, el 1939, el Teatre Studium va esdevenir la seu provisional de la societat teatral Club Helena,[16]que s’hi va mantenir fins al 31 de desembre de 1950. El 1940 la companyia Belluguet reprengué l’activitat amb el nom de Teatre dels Artistes, encara que sense la rellevància que havia tingut en les dècades anteriors.[15]

Joan Masriera Campins va continuar amb el negoci familiar fins als anys cinquanta, moment en què va vendre l'estudi del carrer Bailèn i el negoci a la família Carreras.[17] Finalment, el 1951 l'edifici va ser cedit a una altra de les hereves, que s’hi instal·là amb la comunitat de religioses de la congregació de la Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús. S’hi va afegir aleshores una capella i cel·les per a les monges i l’accés quedà completament restringit.[18][19]

Als anys 90 la propietat es va obrir al barri, amb algunes activitats d’oci i de catequesi.[18] Finalment, l’any 2009, l’última mare superiora el llegà a la Fundació Pere Relats, que gestiona residències per a persones grans a la ciutat.[10] A partir d’aquell moment, l'edifici va quedar deshabitat.

L’actualitat[modifica]

El Taller Masriera i el Teatre Studium que hi ha al seu interior estan tancats i s’espera quina ha de ser la seva destinació. Els veïns i la ciutadania que en coneix l'existència i n’estima la història han reclamat que es conservi i sigui dedicat, com a equipament públic, a teatre i a ateneu, perquè pugui acollir les entitats culturals del barri.[20]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Casa Taller dels germans Masriera». Generalitat de Catalunya. Cercador del Patrimoni Arquitèctonic. [Consulta: febrer 2019].
  2. ↑ «Cercador Patrimoni Arquitèctonic. Taller Masriera». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: febrer 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Gallèn, Enric. «La sessió d’avantguarda a l’Estudi Masriera (1929)». A: [L'Abadia de Montserrat, 2005 Miscel·lània Joan Veny]. 7. Barcelona: Edicions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 109-151. 
  4. ↑ «Apeles Mestres, compositor». La Vanguardia, 26-05-1922, pàg. 14.
  5. ↑ «Lluís Masriera i Rosés (1872-1958)». CIVTAT.CAT. Ideari d’art i cultura. [Consulta: febrer 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 Foguet i Boreu, Francesc «Les Théophiliens a Barcelona (1936) Un model de teatre universitari vingut del nord». Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, maig 1998, pàg. 239-246.
  7. ↑ «Un èxit català a Liège. La companyia Belluguet obté el primer premi en un concurs internacional d’amateurs.». D’ací i d’allà, agost 1930, pàg. 152 i ss..
  8. ↑ «Un templo clásico escondido en el corazón de Barcelona». El tramvia 48. Ricard Fernandez Valentí, 24-10-2014. [Consulta: febrer 2019].
  9. ↑ 9,0 9,1 Cortes, Joan «Una nova sala: "Studium"». Mirador, 16-02-1933, pàg. 5.
  10. ↑ 10,0 10,1 Pauné, Meritxell M. «El Taller Masriera se encamina a la conversión en teatro privado». La Vanguardia, 05-10-2017.
  11. ↑ Masriera, Lluís «El teatre que jo faria». Arts i bells oficis, maig 1931, pàg. 81-93.
  12. ↑ «Teatre Da Camera». La Publicitat, 16-07-1933, pàg. 10.
  13. ↑ «Sala Studium. Primera Velada del Teatre Da Camera». La Vanguardia, 19-05-1933, pàg. 17.
  14. ↑ «Conciertos varios». La Vanguardia, 19-05-1933, pàg. 9.
  15. ↑ 15,0 15,1 Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona, ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions, 2013, p. 330-333. ISBN 9788483307502. 
  16. ↑ Farré, Natàlia «L'estrany edifici de Bailèn». El Periódico de Catalunya, 03-03-2015.
  17. ↑ Montañés, José Ángel «Segunda vida para el templo del arte». El País, 26-01-2015.
  18. ↑ 18,0 18,1 Surià, Gina. «Teatre Studium». Observatoi d’espais escènics. Departament de composició ETSAB-UPC. Arxivat de l'original el 2018-09-03. [Consulta: febrer 2019].
  19. ↑ «Taller Masriera (1884-1932)». Barcelofilia, 23-07-2011. [Consulta: febrer 2019].
  20. ↑ «Manifest Guanyem el Taller Masriera per al barri». AVV Dreta de l’Eixample, 28-12-2018. [Consulta: febrer 2019].

Bibliografia complementària[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre Studium
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teatre_Studium&oldid=32251331»