The Truman Show

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Truman Show
Trumanshow.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Peter Weir

Producció: Andrew Niccol
Scott Rudin
Edward S. Feldman
Adam Schroeder

Guió: Andrew Niccol

Música: Philip Glass, Burkhard Dallwitz

Fotografia: Peter Biziou

Muntatge: William M. Anderson
Lee Smith

Protagonistes: Jim Carrey
Laura Linney
Ed Harris
Natascha McElhone
Noah Emmerich

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1998
Gènere: Drama, comèdia
Duració: 103 min

Companyies
Productora: Paramount Pictures
Distribució: Paramount Pictures
Pressupost: 60 milions de dòlars

Pàgina sobre “The Truman Show a IMDb

Valoracions
IMDb 8.0/10 stars
FilmAffinity 7.5/10 stars

The Truman Show és un pel·lícula estatunidenca de Peter Weir estrenada el 1998.

Argument[modifica | modifica el codi]

Truman Burbank fa una vida tranquil·la. Casat amb Meryl, infermera, viu a la ciutat paradisíaca de Seaheaven, plena de gent simpàtica i de jardins ben mantinguts. I tanmateix Truman té ganes de veure el món, de descobrir noves coses, i sobretot de trobar una noia, Sylvia, la mirada de la qual el va embruixar en la seva joventut. Però tot sembla obligar Truman a quedar-se allà on és.

Personatges[modifica | modifica el codi]

  • Truman Burbank: és, sense que ell ho sàpiga, l'estrella de l'emissió The Truman Show des de la seva adopció per la productora quan era encara al ventre de la seva mare. D'altra banda, una part de la seva vida intrauterina i el seu naixement han estat retransmesos en directe ! Des de la desaparició del seu pare al mar, té una por blava a l'aigua. Espera deixar Seaheaven per anar a les illes Fiji i trobar Sylvia, una dona amb qui s’ha creuat abans. Però descobrirà que la seva vida no és més que una mentida.
  • Meryl Burbank: dona de Truman, que treballa com a infermera a l'hospital de Seaheaven. Coneix Truman a l’institut, després s'acaba casant amb ell. A la pel·lícula, presenta productes de publicitat i sempre està somrient, ja que de fet és actriu i es diu Hannah Gill. Deixa el Truman Show , espantada per Truman i cansada de treballar en aquestes condicions.
  • Christof: és el creador, el productor i el realitzador del Truman Show . És ell que dirigeix amb mà de ferro l'emissió des del seu començament, és qui va adoptar Truman entre altres futurs bebès els pares dels quals no volien. Justifica l'emissió amb el pretext de protegir Truman del món exterior.
  • Sylvia: Coneix Truman a l’institut amb el nom de Lauren, però ella no té dret a comunicar-se amb ell. Mentre passegen junts per la platja, ella li vol desvelar la veritat sobre ella i sobre l’emissió, en va. Expulsada del programa, Sylvia forma part dels que estan contra el Truman Show. Truman sempre n’ha estat enamorat I vol retrobar-la, I ella espera que ell abandoni Seaheaven.
  • Marlon: el seu millor amic però en realitat és un actor anomenat Louis Coltrane.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Comentari[modifica | modifica el codi]

The Truman Show és una pel·lícula que és coneguda per la crítica que fa dels programes de telerealitat contemporanis.[1] Tanmateix, la visió d'un home en un sistema molt poderós, vivint en la ignorància i en la banalitat, no és cosa nova. No obstant això, la pel·lícula no és una simple repetició i planteja preguntes inèdites.

Les fonts d'inspiracions de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Truman viu en un món on tot és organitzat per una sola persona (el director), un món orwellià a prop de 1984 i del seu Gran Germà. Però es tracta també d'un home (a priori) tranquil que dubta a poc a poc de la realitat. El que l'acosta de la novel·la de Philip K. Dick El Temps desarticulat del qual reprèn la idea de partida.[2] Per acabar, la recerca de la realitat de Truman ens evoca Matrix pel biaix de l'Al·legoria de la caverna, i per certs elements a la sèrie The Prisoner. «Truman» és un homònim de true man , que significa en anglès «l'home veritable» o «l'home vertader».[3] Al començament de la pel·lícula, certs «figurants» deixen entendre que es tractaria d'una experiència per veure com reaccionaria de debò un home en el moment de situacions dignes d'una sèrie de televisió, com la falsa desaparició del seu pare.

Anàlisi de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Aquesta pel·lícula denuncia la vida de Truman amb un to de comèdia, més que de ciència-ficció. És tancat en un món on una sola persona ho controla tot (el director). Aquest és col·locat tot dalt de l'estudi, a la lluna. S'hi pot doncs veure una al·legoria de Déu totpoderós.[4]

D'altra banda, l'amo de Truman sembla també ser l'espectador i la publicitat.[5] En efecte, l'espectador determina per la tria la seva cadena del futur del programa i per tant del de Truman. Però la publicitat té també un paper molt important en la seva vida. Els seus parents se li adrecen regularment utilitzant eslògans publicitaris.

L'omnipresència de les càmeres i la presència d'actors aconsegueixen una atmosfera sufocant, prop del Big Brother. El realitzador té tots els poders sobre la vida de Truman. Quan Truman decideix anar-se de la ciutat en vaixell, s'adona que és «tancat», i que el cel de l'horitzó és de fet una paret pintada. Troba una porta per sortir de l'immens estudi. El realitzador li parla llavors, com ho faria Déu, per una veu que baixa del cel i li revela la realitat, després li proposa quedar-se per evitar sofrir les dificultats del món exterior. Tanmateix, Truman s'atura. Aquesta part de la pel·lícula és un elogi a la llibertat de pensament i de decisió. Aquest costat recorda el llibre Un món feliç d'Aldous Huxley, amb el mateix combat entre d'un costat una vida controlada, vigilada, però sense riscs, i de l'altre la llibertat i els seus problemes inherents. Per acabar, la pel·lícula sembla també tractar de l'impossible control total dels individus. La seva fugida no és deguda a una voluntat de descobrir el món, ja que té por, i al desig boig per una dona que amb prou feines coneix.[6] Per aquesta història, aquesta pel·lícula és prop de la novel·la 1984, ja que és també l'amor que provoca la rebel·lió.

Notes i Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Truman Show: movie review (francès)
  2. Crítica de Chronicart o Críticas de panoram-cinéma
  3. Crítics de panoram-cinéma
  4. «Destacar igualment la magnífica actuació d'Ed Harris com un gran manitú creient-se Déu» Pascal Faber a dvdrama
  5. [enllaç sense format] http://www.zoom-cinema.fr/film_Comedie-dramatique/critique/The-Truman-Show_466.html Zoomcinema]
  6. « Una història d'amor impossible» Panorama-Cinéma

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a The Truman Show