Tomás O'Ryan y Vázquez
 Retrat de Tomás O'Ryan y Vázquez publicat el 22 de juny de 1888 a La Ilustración Española y Americana | |||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 13 de març de 1821 Madrid | ||||||||||||||||||||||
| Mort | 2 d'agost de 1902 (als 81 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||
 Ministre de Guerra | |||||||||||||||||||||||
| 14 de juny de 1888 – 11 de desembre de 1888[1] | |||||||||||||||||||||||
| President | Práxedes Mateo Sagasta | ||||||||||||||||||||||
 Director General de la Guàrdia Civil | |||||||||||||||||||||||
| 13 de desembre de 1888 – 13 de novembre de 1890 | |||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Ocupació |  Tinent general | ||||||||||||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||||||||||||
| Rang militar | tinent general  | ||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Tomás O'Ryan i Vázquez (Madrid, 30 de març de 1821 – Madrid, 2 d'agost de 1902) va ser un militar i polític espanyol.
Biografia
Nascut a Madrid, va estudiar en l'Acadèmia de Guadalajara entre 1838 i 1842.[2] Militar d'ascendència irlandesa, va lluitar en 1851 en Cuba contra els insurrectes i contra l'intent d'invasió del filibuster veneçolà Narciso López de Urriola qui va rebre homes, diners i suport del governador de l'estat de Mississippí John A. Quitman (1797 - 1858), l'antic senador de Mississipí John Henderson (1797 - 1857) i l'editor del New Orleans Delta Laurence Sigur.
En 1855 és destinat com a agregat a la Caserna General anglo-francesa durant la Guerra de Crimea escrivint un interessant relat sobre el conflicte. Quatre anys després serà agregat, aquesta vegada, en la guerra d'Itàlia entre els franc-piemontesos i els austríacs i, en 1857, serà nomenat instructor del llavors Príncep d'Astúries Alfons.
Fou governador de Melilla entre 1864 i 1866, i després de la restauració borbònica és designat Ajudant de camp del Rei i, entre juny i desembre de 1888, ministre de la Guerra.[3] De desembre de 1888 a novembre de 1890 fou director general de la guàrdia civil.[4]
Obres
- Memorias sobre el viaje militar a La Crimea, presentada por los oficiales del Cuerpo de Ingenieros nombrados en 1855 para seguir y estudiar las operaciones de la Guerra entre Rusia y las potencias occidentales de Francia e Inglaterra auxiliando a la Turquía.
- Tratado de Arquitectura Militar (1856)
- Guerra de Oriente (1854 a 1856). Conferencias dadas en el Centro del Ejército y de la Armada (1886)
Referències
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC.
- ↑ Quirós Linares, 2009, p. 44.
- ↑ Biografia a xtec.es
- ↑ TENIENTE GENERAL D. TOMÁS O'RYAN VÁZQUEZ, DIRECTOR GENERAL DE LA GUARDIA CIVIL (13-12-1888 a 13-11-1890)
Bibliografia
- Quirós Linares, Francisco «Las Posesiones de Ultramar (1849-1853) en el Atlas de Francisco Coello: fuentes y colaboradores» (pdf). Ería: Revista cuatrimestral de geografía, 78-79, 2009, pàg. 39-52.
- Sanz Guitian, Pablo (1995) Viajeros españoles en Rusia. Madrid: Compañia Literaria ISBN 84-8213-018-8. 473 pages, in Spanish.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Cassola Fernández |
Ministre de Guerra_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} (juny-desembre) 1888 |
Succeït per: José Chinchilla y Díez de Oñate |
| Precedit per: José Chinchilla y Díez de Oñate |
Director General de la Guàrdia Civil 1888-1890 |
Succeït per: Luis Dabán y Ramírez de Arellano |
.jpg)