Tractat de Corbeil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Tractat de Corbeil és un acord signat a Corbeil (avui Corbeil-Essonnes, a la regió d'Illa de França) entre Lluís IX de França i el Rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, com a conseqüència de la guerra coneguda com a Croada contra els càtars que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanes.[1]

La mort de Ramon Berenguer V de Provença el 1245 i el casament de la seva filla Beatriu amb Carles d'Anjou (germà de Lluís IX), i la mort de Ramon VII de Tolosa, la filla del qual era casada amb un altre infant de la casa reial francesa, havia debilitat la posició internacional del regne d'Aragó.[2]

Es va signar l'11 de maig de 1258.[3] Per aquest tractat la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Lluís IX; el rei francès, com hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els Comtats Catalans; i Jaume I renunciava a la Fenolleda i Perapertusès, amb el Castell de Puillorenç, el Castell de Fenollet, el Castellfisel, el Castell de Perapertusa i el castell de Querbús; a més va renunciar als seus drets sobre Tolosa, Sant Gèli, Carcí, Narbona, Albigès, Carcassonès (rebuts en feu de Tolosa el 1213), Rasès, Besiers, Lauraguès, Termenès i Menerbès (enfeudats el 1179 a Roger III de Besiers); a Agde i Nimes (llur vescomte es reconeixia feudatari del Rei d'Aragó des el 1112), i Roergue, Millau i Gavaldà (drets derivats de l'herència de Dolça de Provença). Restaven el vescomtat de Carlat o Carladès i la senyoria de Montpeller amb la baronia d'Omeladès. La renúncia als drets feudals sobre Foix va ser rebutjada pel rei al ratificar el document el 16 de juliol del 1258.

« Ludovicus, Dei gratia Francorum Rex…" "Jacobum eadem gratia illustrem Regem Aragone…" "...quod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisuldune, Rosilione, Empurdano, Ceritanie et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse" "Et idem Rex Aragone ex adverso dicebat se jus habere in Carcassona et Carcasses, in Rede et Redensi…" "pro ipso Rege Aragone et nomine et vice ipsius deffinimus, quittamus, cedimus et omnino remmittimus quicquid juris et possesionis vel quasi habebamus siquid habebamus vel habere poteramus… in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune, Rossillone, Empurdane, Ceritanie, Confluente, Gerundense et Ausone…." "…in Carcasona, ...in Rede, …in Laurago, …in Termense, …in Menerba, …in Fonolleto, …in Petra pertusa, …in comitatu Amilliavi et Guialdane, et in Naumaso …et in comitau Tholose »
— Fragments del Tractat

El 17 de juliol el rei va renunciar als drets a Provença en favor de Margarida, filla de Ramon Berenguer V i esposa del rei francès. Els reis de França però van continuar essent hostils i el 1272 el rei va haver de fortificar el Sabartès, amenaçat pels francesos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi. «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  2. Mata, Jordi; Alcoberro, Agustí. «10 arguments per rebatre els equívocs històrics més habituals sobre Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.127, Març 2013, p.24-35. ISSN: 1695-2014.
  3. Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p.298. ISBN 84-7826-361-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]