Trinquet de Pelayo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Trinquet de Pelayo buit

El Trinquet de Pelayo de València és conegut com La catedral de l'Escala i corda, i és un dels trinquets amb més renom, no debades s'hi solen disputar les finals de competicions importants com el Circuit Bancaixa. Té capacitat per a 900 espectadors.

Història[modifica | modifica el codi]

El 20 d'agost de 1868 s'inaugurà al carrer de Pelai, al costat de l'Estació del Nord, un nou trinquet, que rebria el nom del carrer (encara no traçat aleshores), el Trinquet de Pelayo.

Planter de jugadors de Pelayo, 1925

Del fundador, el senyor Benet, no se'n sap gaire cosa més, només que construí el trinquet al costat d'un "Tir a la gallina" (una diversió de moda). La llista d'intendents no és completa: A començaments del segle XX va ser un tal Rata, els anys 20 fou Quico el Tramusser d'Alboraia, més tard varen ser Alfredo Mataix i l'expilotaire Xiquet de Simat. Durant la Guerra Civil el Trinquet de Pelayo fou confiscat per un sindicat que n'encarregà la gestió a un grup de pilotaires encapçalats pel Faixero de Gandia (José Peiró Sanchis), qui es mantingué d'intendent amb el nou règim franquista. El 1947 pasa a mans de Manuel Segarra Tur i Idelfonso Martinez, de la Vall D'Uixo, que no tenien res a vore en la empresa Segarra de la mateixa localitat La Vall d'Uixó, que restauràren el local, però les majors modificacions (com el cobriment del trinquet) varen ser obra de l'empresa Tuzón, tambe de la Vall D'Uixo,propietària des del 1976.

La canxa[modifica | modifica el codi]

Les dues llotgetes
El trinquet de Pelayo vist des de l'escala del rest durant la final de l'Individual del 2005

Per entrar al trinquet s'ha de passar pel bar-restaurant Trinquet, al mateix carrer Pelai, i travessar un petit pati amb tendal i un pou (sec, avui en dia).

El Trinquet de Pelayo mesura 58,5 m de llargària per 11 m d'amplària i 9 m d'alçària. Pel fet de ser tan ample els jugadors necessiten habituar-s'hi i col·locar-se correctament. Està completament tancat, cobert, amb il·luminació i marcador electrònic en la paret darrer la galeria del rest.

Compta amb 4 galeries, les de les parets del dau i el rest més altres dues sobre les muralles, les parets laterals. La llotgeta és molt ampla i una miqueta elevada, però sense mur de protecció per als espectadors, a més la llotgeta de les autoritats superior la cobreix totalment, de manera que per enviar-hi la pilota no n'hi ha prou amb una volea llarga, sinó que cal fer-la baixa i ben dirigida. Al frontó del dau, i al costat de la llotgeta, hi ha una porta que duu al bar del trinquet, en aquest llindar també acostuma a haver gent veient la partida, de manera que és un altre raconet per defensar i/o evitar que s'hi fique la pilota, en cas que es tanque la porta el rebot pot fer estranys o eixir-ne amortida.

En un començament el terra era de lloses, i fins als 1920 era de rajoles. Fins a 1976 fou un trinquet descobert, és a dir, sense sostre. Tampoc estava completament tancat, ja que, malgrat que les galeries estaven cobertes per unes malles metàl·liques, les pilotes hi podien eixir per sobre (o pels foradets): Si se n'anava per la part del dau es feia broma dient "Eixa ha anat a l'Institut" (referint-se a l'Institut Lluís Vives), i si sortia pel rest deien "Eixa ha anat al carrer de l'Ermita". Atés el preu de les pilotes de vaqueta, cada cop que una pilota era enviada fora ja havia algú (normalment un xiquet) que s'encarregava de resseguir-ne la trajectòria i anar-la a buscar als patis de les cases properes, els amos de les quals com a preu per aquest servei exigien l'entrada debades al trinquet.

Per altra banda, seguint la muralla de la dreta des de la llotgeta fins a la corda havia un lleuger cantell que treia les pilotes de la paret i obligava a jugar d'esquerra.

Galeria d'honor[modifica | modifica el codi]

Galeria d'honor

Presidint el trinquet, en la part superior de la galeria del dau, hi ha penjades 5 enormes fotografies de pilotaires que han marcat època a Pelayo i hi han deixat petjada. Tenint en compte que ja porta obert més de 100 anys, i que hi han passat centenars de pilotaires de tota mena i estil, el fet que només n'hi haja 5 indica la rigorositat i el consens a l'hora de qualificar-los com a mites de la pilota valenciana.

Per ordre d'esquerra a dreta són:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trinquet de Pelayo
Portal

Portal de la ciutat de València



Coord.: 39° 28′ 02″ N, 0° 22′ 44″ O / 39.46722°N,0.37889°O / 39.46722; -0.37889