Pilota de vaqueta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La pilota de vaqueta és la mena de pilota emprada per a jugar a les modalitats d'Escala i corda, Galotxa i Raspall, de la Pilota valenciana. El nom de vaqueta ve per estar feta de pell de bou, és, doncs, de color negre (que emmarroneix a mesura que es gasta), i així contrasta amb el blanc dels trinquets o dels carrers artificials.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Pilota de vaqueta nova

La pilota de vaqueta té un diàmetre entorn els 44 mm, 138 mm de circumferència, i pesa entre 42 i 48 gr, depenent de la modalitat (en l'Escala i corda prefereixen més lleugeres, i en el Raspall les volen més pesades).

S'ha de dir, però, que el pes actual de les pilotes és el resultat d'un procés històric en què ha anat progressivament augmentant, car encara es recorden les pilotes de 28 i 33 gr. Aquesta diferència de pes sol afavorir els restos, els quals tenen una major força i han d'allargar l'efecte de la pilota, però és una dificultat afegida per a la tasca dels mitgers i punters, els quals han de parar-la o colpejar-la quan encara duu molta violència.

L'equip al dau és qui, abans de començar cada quinze pot escollir la pilota amb què vol jugar de les que hi ha disponibles al caixonet de la llotgeta de baix. Així, si juguen un trio contra una parella, el trio tendirà a triar una pilota nova, que serà ràpida i de bot llarg, per tal que la parella haja de moure's constantment. També l'equip atacant optarà per una pilota més pesant, que cansen més en defensa.

Elaboració[modifica | modifica el codi]

Pilota de vaqueta gastada

La pilota de vaqueta és una peça d'artesania, fabricada per treballadors del cuir, o ex-pilotaires, anomenats piloters, els més preats avui en dia són Emili López d'Alberic, Enric Álvarez de Carcaixent, Miquel Baixauli de Catarroja, Joan Montañés de Llíria, Josep Bernet de Massalfassar, el Rovellet de València, i Miquel Pedrosa de la Vall d'Uixó, entre d'altres.

En primer lloc s'ha d'escollir el cuir, que serà de pell de bou (concretament del bescoll), que ha de tindre un gruix de 6 a 7 mm, i que ha de ser ben resistent perquè la pilota es convertisca en una autèntica pedra quan estiga acabada. Una vegada s'ha triat la pell més apropiada, aquesta es posa a remulla perquè es banye i s'hi puga treballar, ja que en sec resulta impossible modelar-la. El cuir estarà en adob fins que tinga un gruix de 3 mm. A continuació es tallen vuit triangles esfèrics que s'aniran cosint per l'interior amb fil de niló. Abans de cosir l'últim triangle, però, es procedeix a introduir el farciment, que està compost per borra. Després d'això es cus l'últim triangle i es tanca completament la pilota. Un cop cosida i tancada, la pilota s'ha de premsar durant 3 o 4 dies fins que adquirisca la seua forma definitiva. El procés d'elaboració conclou un mes o mes i mig després, quan el cuir s'ha assecat completament.

La seua elaboració, completament artesanal, el temps invertit, la qualitat dels materials, i el nombre esquifit de piloters provoca que el preu d'una pilota nova siga d'entre 40 i 80 €, tot i que també se'n venen de ja usades en partides de professionals.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]