Usuari:Agdaran/proves/Privilegis de la Vall d'Aran
Els Privilegis de la Val d’Aran son una col.lecció de 104 documents, en pergamí i paper, datats entre 1315 i 1819. Aquesta col.lecció es forma a partir de l’atorgament del document de Era Querimònia en 1313. Tots aquests privilegis es conserven a l’Archiu Generau d’Aran dins el fons del Conselh Generau dera Val d’Aran. En la major part dels casos s’ha conservat el document original en pergamí i en altres casos la seva còpia posterior en paper, feta per diversos notaris durant els segles XVII i XVIII.
Els Privilegis de la Val d’Aran[modifica]
En 1708, un arxiver anònim va realitzar un primer treball arxivístic amb documentació de la Val d’Aran. El treball porta el títol Index dels privilegis que sas magestats catholicas han concedit a la Vall de Aran. Segurament la documentació es trobava dins d’una arca o armari (però no dins de l’Armari des Sies Claus que es de l'any 1753). En aquell temps aquesta arca o armari segurament es trobava a la sagristia de l’esglèsia de Sant Miquèu de Vielha. L’arxiver va fer una llista o numeració breu, i per ordre, dels documents, és a dir va realitzar un índex que permetia identificar i localitzar la documentació a través de un numero correlatiu escrit al revers del document. Cal dir que els documents no son indexats ni cronològicament ni temàticament.
En l’índex, l’arxiver, escriu un breu resum del contingut del document, el tipus de suport (pergamí o paper), la data i el número. En la primera fulla de l’índex es troba escrit Memorial y Rubrica de tots los Privilegis y demes actes y escripturas que se troban en lo Archiu de la Vall de Aran fins lo present any de 1708. Cal dir, que aquest treball arxivístic continua posteriorment i altres possibles arxivers indexen documents fins 1847.
El primer document que se indexa és Era Querimònia, privilegi atorgat pel rei Jaume II el Just des de la Suda de Lleida el 23 de agost de 1313 i en ell es reuneixen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats pel monarca. El privilegi de Era Querimònia va ser confirmat per molts reis al llarg dels temps, des d’Alfons III el Benigne (1328) fins a Ferran VII (1817).[1]
Privilegis atorgats per Jaume II el Just [modifica]
El primer privilegi que atorga el rei Jaume II el Just és el document de Era Querimònia en 1313. En dates posteriors dona als aranesos dos privilegis més.[2]
El segon es data a Tortosa l’11 de febrer de 1315. En ell el rei estatueix que els processos judicials que es produeixin entre els habitants de l’Aran siguin tramitats en Castell Lleó de 8 en 8 dies, el divendres de cada setmana, i si aquest fos festiu, es celebrarien al dia següent. En el document també es diu que cada un dels Bailes de Aran tindran el seu sergent, així mateix el tindrà el castellà de Castell Lleó. També s’especifica que en els processos de reclamació de deutes serà suficient que el creditor ensenyi el document del deute, a menys que el deutor parli de falsedat.[3]
El tercer es data l’any 1320. El rei declara sobre un dels capítols del privilegi de Era Querimònia en què els aranesos no poden ser fets presoners. Sols seran fets presoners quan hi hagi instància de part en els crims que mereixin mutilació de membres o pena de mort.[4]
Privilegis atorgats per Alfons III el Benigne[modifica]
El rei Alfons III el Benigne concedeix a la Val d’Aran set privilegis durant el seu regnat.
En el primer, el rei ordena els salaris que els notaris de la Val poden rebre pels drets de Cort. El pergamí es data a Saragossa, els idus de mars de 1328.[5]
El 15 de maig de 1328, també en Saragossa, el rei confirma als habitants d’Aran tres privilegis que havien estat atorgats pel seu pare, Jaume II el Just, en 1315, en 1320 i en 1322. En aquests privilegis es parla de què a partir d’ara les causes i processos judicials es tractaran els divendres de cada setmana i si és festa, al dia següent, de què cap capellà ni batlle podrà ser procurador i de què cada un dels batlles podrà tenir un sergent. A partir d’ara el castellà o governador de Castell Lleó tindrà un sergent general.[6]
En un altre pergamí, datat el 15 de maig de 1328, el rei Alfons III el Benigne confirme el privilegi de Era Querimònia, atorgat pel seu pare en 1313.[7]
El rei, des de València atorga tres privilegis. El primer datat el 8 d’abril de 1329, fa referència a un dels capítols de Era Querimònia, en el qual es diu que el governador i el jutge no puguin actuar en els delictes a on no hi hagi instància de part i sols pugin actuar en els delictes que hagin pena de mort o mutilació de membres. Es recalca que si la instància de part perdona el delicte, no es pugui continuar amb el procés.[8] El segon i tercer es daten el 6 de febrer de 1330, en un d’ells es confirmen tots els privilegis que tenen els aranesos en atenció als serveis que havien donat al rei i pels 15000 sous que li havien deixat[9] i en l’altre el rei Alfons III el Benigne escriu que els aranesos no puguin ser mai separats de la Corona d’Aragó[10].
El darrer privilegi atorgat pel rei Alfons III el Benigne s’expedeix en Lleida, el 12 de juliol de 1330. En ell es ratifiquen antics privilegis atorgats per Jaume I el Conqueridor en setembre de 1251, i per Jaume II el Just en octobre de 1314, tot dos sobre l’Hospital de Sant Nicolau de Pontelhs.[11]
Privilegis atorgats per Pere III el Cerimoniós[modifica]
El rei Pere III el Cerimoniós atorga als aranesos set privilegis al llarg del seu regnat.
El primer explica que a demanda dels enviats de la Val d’Aran a les Corts Catalanes que es celebren a Lleida, el rei confirma tots els privilegis que havien sigut atorgats als aranesos pels monarques anteriors. El document té data de 11 de juliol de 1336.[12]
Al dia següent, 12 de juliol de 1336, i en la mateixa ciutat de Lleida, el rei Pere III estableix que el governador reial de la Val, o el seu lloctinent, en entrar a exercir el seu càrrec ha d'assegurar, en Santa Maria de Mijaran i davant dels procuradors dels llocs de la Val, que tindrà taula de justícia de tres en tres anys, segons les Constitucions de Catalunya.[13]
En 1337, el dia 16 de gener, el rei des de València atorga un privilegi en el qual es diu que si algun animal fa mal a una persona o a un altre animal, que aquest animal infractor no passi a mans de la justícia, com abans era costum, sinó que passi a mans de la persona o propietari del animal que ha rebut el mal.[14]
En la ciutat de Lleida, el dia 26 de juny de 1352, el rei Pere disposa que si alguna persona mort sense fer testament, i no deixa fills, però deixa pare, mare, avi, àvia, o besavis, o un d'aquests, els bens immobles, per qualsevol títol guanyats, siguin tornats als parents de la línia d'a on van venir fins al quart grau, excloent pares, mares, avis, àvies, germans o germanes en tant que paguin els deutes del difunt. També s’ordena que els fills o filles dels capellans succeeixin al seu pare mort, i no sols al seu pare sinó a tots els parents. El privilegi també atorga que un home i una dona, durant el seu matrimoni, puguin fer donació entre ells. La dona, en el seu testament, pot acollir al seu home en els guanys que hauran fet entre els dos o pot fer donació causa morti al seu home. Si la dona mort sense fills o sense fer testament, el seu dot tornarà a la casa d'a on ella ha sortit.[15]
El 19 de març de 1358 en Vilafranca del Penedès i a causa de la reclamació que fan els aranesos contra la interpretació que Pons d’Altarriba, comissari general enviat per a inquirir en la Val, dona de les exempcions i franqueses d'aquesta, el rei declara que els aranesos han lliure aprofitament de les muntanyes i de les herbes, tant directament com mitjançant arrendament, que poden multar a les persones o animals que facin mal en els vedats i que sols han de pagar un galin per foc. En el document el rei també confirma tots els privilegis atorgats a la Val d'Aran pels seus antecessors.[16]
En la ciutat de Saragossa, el 7 de febrer de 1381, s'atorga als aranesos que puguin tenir pau i patzeries amb els comtes de Armanyac i de Comminges en temps de guerra.[17]
El 21 d’octubre de 1381, en la mateixa ciutat de Saragossa, el rei Pere III el Cerimoniós, a petició dels homes de la Val d’Aran que li havien ofert la quantitat de 2000 florins d'or d'Aragó com a subsidi per a la guerra de Sardenya i per al seu viatge a Sicília, considerant la situació estratègica de dita Val respecte de França i recordant la prohibició establerta pel rei Jaume II el Just de que de cap manera la Val fos separada, atorga i promet solemnement que aquesta no pugui mai ser separada de cap de manera de la Corona d'Aragó, Principat de Catalunya i Comtat de Barcelona.[18]
Privilegis atorgats per Joan I el Caçador[modifica]
El rei Joan I el Caçador atorga als aranesos sis privilegis al llarg del seu regnat.
L'1 de març de 1387 i a la ciutat de Barcelona, el rei confirma un privilegi atorgat per Pere III el Cerimoniós en 1381. Es confirma que la Val no pugui ser separada de la Corona d’Aragó ni Principat de Catalunya. Per això, els aranesos han de donar al rei 2000 florins d’or per a desempenyorar-la de qui l’havia venuda. En aquest document es fa referència a un altre privilegi de Jaume II el Just, de 10 de setembre de 1313, on es diu que els aranesos no podran ser separats mai de la corona.[19]
El mateix 1 de març de 1387, el rei enfranquís als naturals de la Val d’Aran de tots els drets de generalitats, de tota leuda, peatge, pes, mesura, carnalatge, borregatge i de qualsevol altra exacció reial i veïnal, en tots els seus dominis.[20]
El 19 de maig de 1389 a les Corts de Monsó, el rei Joan II torna a confirmar el privilegi que ja havia atorgat el rei Pere III el Cerimoniós en 1381 de la no separació de la Val d’Aran de la corona.[21]
A Vilafranca del Penedès, el 3 de desembre de 1391, el rei perdona als habitants de la Val d'Aran tots els delictes que havien comés fins aleshores.[22]
En la mateixa Vilafranca del Penedès, el 4 de desembre de 1391, el rei Joan confirma un document de Jaume II el Just de 1320 i un d’Alfons III el Benigne de 1329. S’atorga que en els delictes a on no hi ha pena de mort o mutilació de membre, si no hi ha instància de part, els oficials reials no podran perseguir als delinqüents.[23]
El 22 de març de 1396 a Perpinyà, el rei Joan I el Caçador mana que quan en el Conselh Generau de la Val d’Aran hi hagi un desacord, sempre prevalgui el vot de la majoria i millor part del mateix.[24]
Privilegis atorgats per Martí I l’Humà[modifica]
El rei Martí I l’Humà atorga a la Val d’Aran dos privilegis durant el seu regnat.
El primer, datat a Saragossa el 17 de maig de 1399, diu que els aranesos es poden reunir en el lloc que creguin convenient i com ells tenen costum per a nomenar síndics o procuradors que defensin els seus privilegis.[25]
En la mateixa ciutat de Saragossa, el 16 de juny de 1399, el rei Martí I confirma a l’Aran tots els privilegis que tenien fins aquell moment.[26]
Privilegi atorgat per Ferran I[modifica]
El 28 d’abril de 1414 a la ciutat de Saragossa, el rei Ferran I, a demanda dels aranesos, confirma tots els seus privilegis, immunitats, llibertats i bons usos com ho havien fet els monarques anteriors.[27]
Privilegis atorgats per Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim[modifica]
La reina Maria de Castella va actuar com a virreina durant les absències del rei Alfons el Magnànim i va atorgar a la Val d’Aran tres privilegis.
El primer l’atorga a Cariñena, el 28 d’agost de 1420, en resposta a una demanda feta pels aranesos. La reina, com a lloctinent del rei, els confirma les franqueses, llibertats, privilegis, usos i costums que ja tenien.[28]
La reina Maria a la ciutat de Barcelona, l’1 abril de 1439, nomena com a nou governador de la Val d’Aran a Jaume Clergué, alias Lop, ciutadà de Barcelona, per absència de Ramon Gelibort, governador anterior.[29]
El 12 de juny de 1448, a Barcelona, la reina torna a nomenar un nou governador, el cavaller Huguet de Puig Pardines.[30]
Privilegi atorgat per Ferran el Catòlic[modifica]
El rei Ferran el Catòlic confirma a Burgos, el 21 de desembre de 1496, tots els privilegis, immunitats i llibertats atorgades pels monarques anteriors a la Val d’Aran.[31]
Privilegi atorgat per la reina Germana de Foix, segona muller de Ferran el Catòlic[modifica]
Germana de Foix es va casar amb Ferran II d’Aragó l’any 1505. La reina, durant les absències del rei, va presidir les Corts i un any abans de la mort del mateix, va atorgar als aranesos un privilegi.
El 14 de desembre de 1515, en la ciutat de Lleida, la reina Germana atorga a la Val d’Aran que es puguin apel.lar les sentències criminals en la Reial Audiència de Catalunya i també que les valls veïnes del Pallars, Barrabés i Benasc siguin obligades a vendre mercaderies als aranesos.[32]
Privilegi atorgat per la reina Joana I de Castella i pel seu fill Carles[modifica]
La reina Joana I de Castella i el seu fill Carles, futur Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic, confirmen a Barcelona, el 16 de juny de 1519, tots els privilegis que s’havien atorgat a la Val d’Aran fins aquell moment.[33]
Privilegi atorgat per Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic[modifica]
A Monsó, el 30 de setembre de 1542, el rei Carles I d’Espanya, en resposta a una suplica presentada pels aranesos, atorga que els síndics i consellers puguin detenir i entregar als jutges i oficials a tots els bandolers, processats i gent que atempti contra la Val d’Aran en la frontera.[34]
Privilegis atorgats pel príncep Felip, futur rei Felip II de Castella[modifica]
El príncep Felip, futur rei Felip II de Castella, atorga als aranesos dos privilegis.
Els dos s’atorguen a Monsó. El primer es data el 30 d’agost de 1552. A causa de la guerra amb França, els aranesos no poden importar mercaderies franceses com és costum. El príncep atorga als aranesos que puguin portar gra, vi i altres mercaderies des d’Aragó, Catalunya i Sardenya. [35]El segon es data el 16 de setembre de 1552.[36] Els aranesos podran, en temps de guerra, passar mercaderies franceses i tenen la facultat de signar amb França els pactes anomenats patzeries.
En el mateix any, el príncep atorga un Acte de Cort a on s’ordena que els aranesos no han de pagar el dret del general de la moneda que sortirà i entrarà del regne d’Aragó.[37]
Privilegis atorgat pel rei Felip II de Castella[modifica]
El rei Felip II de Castella atorga a la Val d’Aran dos privilegis.
En el primer, datat a Madrid el 10 de març de 1575, el rei confirma el privilegi atorgat per la reina Germana de Foix. El 14 de desembre de 1515, La reina va atorgar, a favor de la Val d’Aran, que se poguessin apel.lar les sentències criminals en la Reial Audiència de Catalunya i també que les valls veïnes del Pallars, Barrabés i Benasc siguessin obligades a vendre mercaderies als aranesos.[38]
En el segon, datat a Tortosa el 24 de desembre de 1585, el rei Felip confirma als aranesos tots els privilegis que tenien atorgats per anteriors monarques.[39]
L’any 1595, en una sentència reial, feta en la Reial Audiència de Catalunya, es declara que els oficials de la Val d’Aran, com son el governador i el jutge, han de ser catalans i no poden ser d'un altre regne.
Privilegi atorgat pel rei Felip III de Castella[modifica]
El 30 de juny de 1599, a la ciutat de Barcelona, el rei Felip III de Castella confirma tots els privilegis de la Val d’Aran, en especial la franquesa de leuda i els drets de peatge i pontatge entre altres.[40]
Privilegi atorgat pel rei Felip IV de Castella[modifica]
A la ciutat de Madrid, l'11 de març de 1650, el rei Felip IV de Castella confirma tots els privilegis de la Val d’Aran.[41]
Privilegi atorgat per la reina Marianna d’Àustria, mare de Carles II de Castella[modifica]
Durant la seva regència, la reina Marianna d’Àustria, muller del difunt Felip IV de Castella i mare de Carles II de Castella, atorga a la Val d’Aran un privilegi. Així mateix, en diferents documents reials, la reina arregla diversos conflictes que els aranesos tenen sobre els seus privilegis.
En un document signat per la reina a Madrid, el 10 de gener de 1668, es confirmen, en nom del rei Carles II, tots els privilegis atorgats a la Val d’Aran.[42]
Degut al trencament de la pau amb França es dicten edictes d’embargament de les propietats que els francesos tenen a la Val d’Aran. El síndic d’Aran, Andrés Medan, demana anul.lar dits edictes. El 14 d’agost de 1674 a Madrid, la reina Marianna ordena desembargar els bens confiscats i atorga permís per a que es puguin vendre a Catalunya 1000 caps de bestiar mular.[43]
Una Reial Cèdula, datada a Madrid el 28 de juliol de 1675, atorga als aranesos que puguin comerciar amb França.[44]. A Madrid, el 31 de juliol de 1675, la reina ordena que els aranesos puguin anar a la fira de Prades, recorda la llicència atorgada a la Val d’Aran per a poder comerciar amb França en temps de guerra, les anomenades patzeries.[45]
Privilegi atorgats pel rei Carles II de Castella[modifica]
El rei Carles II de Castella va atorgar als aranesos un privilegi i altres decrets.
El 19 de maig de 1691, el rei Carles a Madrid, faculta als aranesos per a poder entrar des de França 200 caps de bestiar mular, a més dels 1000 caps que ja els havia atorgat, tot això sense tenir que pagar cap de dret de contraban.[46]
A Madrid, el rei confirma tots els privilegis que tenia la Val d’Aran i en concret el privilegi de franquesa de drets el dia 20 de febrer de 1700.[47]
Privilegis atorgats pel rei Felip V d’Espanya[modifica]
El rei Felip V va atorgar als aranesos tres privilegis, els quals va confirmar en anys posteriors.
El 13 de març de 1717, el rei Borbó atorga que la Val d’Aran conservi el seu govern particular i que continuarà tenint un governador en la fortalesa de Castèth Leon. [48]
El 14 d’octubre de 1735, trobant-se el rei Felip V a la Granja de San Ildefonso, aquest atorga l’exempció del paper segellat a favor d’Aran.[49]
El 21 de desembre de 1737, el rei, des del Buen Retiro, confirma la celebració de dues fires i un mercat setmanal a Vielha.[50]
El rei torna a confirmar a El Pardo (Madrid), el 28 de febrer de 1738, la celebració de dues fires franques i un mercat setmanal a Vielha. També el poder extreure sal de les salines de Gerri a un preu moderat.[51]
Privilegi atorgat pel rei Ferran VI d’Espanya[modifica]
El rei Ferran VI, trobant-se al monestir d'El Escorial el 12 d’octubre de 1755, va confirmar a la Val d’Aran tots els seus privilegis i ordinacions.[52]
Privilegis atorgats pel rei Carles III d’Espanya[modifica]
El rei Carles III d'Espanya, des del Buen Retiro, el 24 d’octubre de 1760, confirma als aranesos tots els privilegis que se’ls havia atorgat fins aleshores.[53]
Privilegi atorgat pel rei Ferran VII d’Espanya[modifica]
El rei Ferran VII atorga a la Val d’Aran des de Madrid, el 19 de maig de 1819, la celebració d’un mercat setmanal, els dijous, a Vielha.[54]
Bibliografia complementària[modifica]
- ABIZANDA y BROTO, M.. El Índice de Privilegios del Valle de Aran. Comentarios preliminares y transcripción. Balaguer: Instituto de Estudios Ilerdenses, 1944.
- REGLÀ CAMPISTOL, J.. Francia, de Aragón y por el Valle de Arán (s.XII-XIV). Vol. I. Madrid: CSIC, 1951. 332 p.
- REGLÀ CAMPISTOL, J.. Francia, de Aragón y por el Valle de Arán (s.XII-XIV). Vol. II. Madrid: CSIC, 1951. 481 p.
- VALLS TABERNER, F.. Privilegis i ordinacions de d’Aran. Barcelona: Ed. Promociones y Publicaciones Universitarias, S.A., 1984. 191 p.
- COMET, R.. L’enclave espagnole du Val d’Aran. Son passé. Ses anciens privilègis, coutumes et relations pastorales dans les Pyrénées centrales. Tolosa: Ed. L’Adret, 1985.
- FERRO, V.. El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic: Eumo Editorial, 1987. 606 p.
- Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.- Vol XIII (Val d’Aran), 1987.
- GÓMEZ FERRER, M.P.. Drets e Privilègis dera Val d’Aran. Val d’Aran: Archiu Generau d’Aran e Conselh Generau d’Aran, 2007, p. 36.
- Era Querimònia. 1313-2013. Val d'Aran: Conselh Generau d'Aran, Musèus dera Val d’Aran, Archiu Generau d’Aran, 2013. 23 p.
- Era Batalha de Murèth, 1213. Era Querimònia, 1313. Era Grana Patzeria, 1513. Val d’Aran: Conselh Generau d’Aran. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Archiu Generau d’Aran, 2014, 172 p.
Referències[modifica]
- ↑ GÓMEZ FERRER, Maria Pau. Drets e Privilègis dera Val d’Aran (en aranès). Val d’Aran: Conselh Generau d’Aran. Archiu Generau d'Aran, 2007, p. 36. ISBN 84-89940-90-8.
- ↑ Era Querimònia. 1313-2013 (en aranès). Conselh Generau d'Aran, Musèus dera Val d’Aran, Archiu Generau d’Aran, 2013, p. 23. ISBN 978-84-89940-48-2.
- ↑ «Privilegi autorgat per Jaume II el Just. Els processos s'hauran de tramitar en Castèth Leon.» (en aranès). [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Jaume II el Just. Delictes de pena de mort o mutilació de membres.» (en aranès). [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Alfons III el Benigne. Salari dels notaris de la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Alfons III el Benigne. Confirma uns privilegis atorgats per Jaume II el Just.» (en aranès). [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Alfons III el Benigne. 'ERA QUERIMÒNIA'» (en aranès). [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Alfons III el Benigne. Delictes de pena de mort o mutilació de membres.» (en aranès). [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Alfons III el Benigne. Confirma els privilegis atorgats als aranesos.» (en aranès). [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Alfons III el Benigne. La Val d'Aran no pot ser separada de la Corona d'Aragó» (en aranès). [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Alfons III el Benigne. Ratifica anteriors privilegis de Jaime I i Jaime II.» (en aranès). [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Pere III el Cerimoniós. Confirma els privilegis atorgats als aranesos.» (en aranès). [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Pere III el Cerimoniós. Sobre el càrrec de governador en la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 11 magi 2015].
- ↑ «Copia del privilegi atorgat per Pere III el Cerimoniós en 1337. Sobre els mals fets pels animals a les persones.» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Pere III el Cerimoniós. Confirmació de les costums del dret privat» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Pere III el Cerimoniós. Aprofitament de les muntanyes pels habitants de la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Còpia del privilegi atorgatt per Pere III el Cerimoniós en 1381. Patzeries entre Aran, Armanhac i Cominges» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Pere III el Cerimoniós. La Val d'Aran no pot ser separada de la Corona.» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Joan I el Caçador. La Val d'Aran no pot ser separada de la Corona.» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Joan I el Caçador. Els aranesos son francs de tots els drets.» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Priviegi atorgat per Joan I el Caçador. La Val d'Aran no pot ser separada de la Corona.» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Joan I el Caçador. El rei perdona tots els delictes comesos pels aranesos.» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Joan I el Caçador. Delictes de pena de mort o mutilació.» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Joan I el Caçador. Votació dels acords en el Conselh Generau de la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Martin I l'Humà. Elecció del lloc de les reunions del Conselh Generau de la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Privilèegi atorgat per Martin I l'Humà. Confirma tots els privilegis atorgats als aranesos.» (en aranès). [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atrgat per Ferran I. Confirma tots els privilegis atorgats als aranesos.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per la reina Maria de Castella. Confirma els privilegis, usos i costums d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat pe la reina Maria de Castella. Nomena al nou governador de la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat pe la reina Maria de Castella. Nomena al nou governador de la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Ferran II. Confirma tots els privilègis atorgats a la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat pe la reina Germana de Foix. Apel.lació de les sentències i compra de mercaderies.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Copia del privilegi atorgat per la reina Joana en 1519. Confirmació dels privilegis atorgats a l'Aran.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ GÓMEZ FERRER, MP. Drets e Priivlègis dera Val d'Aran (en aranès). Val d'Aran: Archiu Generau d'Aran e Conselh Generau d'Aran, 2007, p. 36. ISBN 84-899940-90-8.
- ↑ «Privilegi atorgat pel princep Felip. Poder comerciar amb Aragó, Catalunya i Sardenya» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Copia del privilegi atorgat pel príncep Felip en 1552. Poder signar patzeries amb França.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Acte atorgat pel prìncep Felip a les Corts de Monsó.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Felip II de Castella. Confirma dos privilegis atorgats per la reina Germana de Foix.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Felip II de Castella. Confirma els privilegis atorgats als aranesos.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Felip III de Castella. Confirmació dels privilegis atorgats a la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Felip IV de Castella. Confirmació dels privilegis atorgats a la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Carles II. Confirma tots els privilegis atorgats a la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Carta de Marianna d'Àustria, reina governadora, per a que Aran pugui vendre bestiar mular en Catalunya.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Marianna d'Àustria, reina governadora, atorga una Reial Cèdula als aranesos per a que puguin comerciar amb França.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Ordre Reial de Marianna d'Àustria, reina governadora, per a que els aranesos puguin anar a la fira de Prades.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Cartes reials per a que la Val d'Aran pugui comerciar amb França en temps de guerra.» (en aranès). [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Carles II. Confirma els privilegis atorgats a la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «El rei Felip V atorga que la Val d'Aran conservi el seu govèrn particular.» (en aranès). [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ «Cèdula reial sobre l'exempció del paper segellat a favor d'Aran» (en aranès). [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Felip V. Celebració de dues fires i un mercat setmanal a Vielha.» (en aranès). [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «Cèdula reial sobre dues fires franques, un mercat i l'extracció de sal a Gerri.» (en aranès). [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «Cèdula reial de Ferran VI que confirma anteriors privilegis.» (en aranès). [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat per Carles III. Confirma els privilegis atorgats a la Val d'Aran.» (en aranès). [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «Privilegi atorgat pel rei Ferran VII. Celebració d'un mercat setmanal, els dijous, a Vielha.» (en aranès). [Consulta: 18 maig 2015].