Valentí Fàbrega i Escatllar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaValentí Fàbrega i Escatllar
Biografia
Naixement1931 Modifica el valor a Wikidata (92/93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Innsbruck
Universitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióllatinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colònia Modifica el valor a Wikidata

Valentí Fàbrega Escatllar (Barcelona, 1931) és un filòleg i teòleg català establert a Colònia.[1]

En la seva etapa com a jesuïta rebé la formació habitual en humanitats, filosofia i teologia, i completà aquesta última carrera amb estudis bíblics a la Facultat de Teologia Protestant de la Universitat de Heidelberg i amb el doctorat a la Universitat Catòlica d'Innsbruck (1969).[1] Després d'una breu docència a la Facultat de Teologia dels jesuïtes a Sant Cugat del Vallès i a la Universitat Pontifícia de Comillas, va deixar la Companyia de Jesús i es traslladà a Colònia (Alemanya) en 1971. Va rebre una beca de la Fundació Alexander von Humboldt per a investigació de dos anys llavors i va acabar els estudis de filologia clàssica (llatí). Nacionalitzat alemany en 1975 i casat amb Inga Weyer, catedràtica d'institut i membre sinodal de l'Església Evangèlica Renana i amb qui va tenir un fill,[1] des de 1971 ha exercit de catedràtic d'institut —de llatí i religió catòlica— durant més de vint anys. Més avant donà classes a la Facultat de Filologia Romànica de la Universitat de Colònia de Llengua i Literatura Espanyoles. Es jubilà en 1996. Des de llavors continua amb la seua tasca de recerca, sobretot en Teologia, i especialment en Eclesiologia i Escatologia.[2]

Obres[modifica]

  • La herejía vaticana, Siglo XXI, Madrid: 1996. ISBN 9788432309113
  • Boeci, Consolació de la filosofía, text revisat, introducció, notes i traducció, Bernat Metge, Barcelona: 2002.
  • La dona de sant Pere, Fragmenta, Barcelona: 2007. ISBN 978-84-935695-7-0[3]
  • «Veles e vents»: El conflicte eròtic a la poesia d'Ausiàs March, Pagès Editors, Lleida: 1998.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Amela, Víctor M. «“San Pedro predicaba y viajaba con su esposa» (en castellà). La Vanguardia, 07-02-2008 [Consulta: 13 novembre 2022].
  2. ↑ Rourera, Mireia. «“Cal una millor anàlisi del celibat a la llum de la moderna antropologia”». El Punt Avui, 04-06-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].
  3. ↑ «El teòleg Valentí Fàbrega recull «veritats incòmodes» sobre la dona i els apòstols a l’Església». [Consulta: 15 novembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Valentí_Fàbrega_i_Escatllar&oldid=32866493»