Violeta Denou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióVioleta Denou
Dades
Tipuscol·lectiu artístic (1977–) Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1977
Activitat
Ocupació dels membresil·lustrador Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables
Altres
Premis
Lloc webvioletadenou.com Modifica el valor a Wikidata

Violeta Denou és el pseudònim amb què signa el grup d'il·lustradors Carlota Goyta Vendrell (l'Hospitalet de Llobregat 1948), Assumpció Esteban Noguera (Girona, 1948) i Anna Vidal Cucurny (l'Hospitalet de Llobregat, 1947), dedicades a la publicació de contes, amb dibuixos i texts creats per al públic infantil. L'obra més coneguda és la creació del personatge Teo, en una col·lecció de fins a més de 150 toms[1] en format paper i multimèdia. Els contes han estat traduïts a tots els idiomes occidentals.

Goyta i Vidal són membres de famílies amb vincles a la indústria local.[2][3][4] Varen iniciar la seva activitat en el món de la il·lustració l'any 1977. La relació va començar durant la seva formació en disseny gràfic a ELISAVA (Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra)[5] fins a l'inici professional del qual es coneix amb el nom de Violeta Denou. El nom del personatge, l'aspecte i el seu perfil infantil el varen decidir amb consultes a nens i nenes.[1] Aquest nom va ser trobat a l'atzar, sense cap altre vincle. Anna Vidal va col·laborar amb Esteban i Goyta fins que Vidal es va independitzar i va continuar la seva pròpia carrera professional.

Les components d'aquest col·lectiu han publicat altres obres independentment o col·laborant amb altres autores o autors. Asunció Esteban ha publicat altres obres, en català i en castellà, com La Nana té una moneda (Editorial Destino, 1982), Caleidoscopio de relatos (Inventa Editores, 2018), On t'has ficat, Arnau? (Editorial Juventud,1985). Carlota Goyta ha publicat altres obres, en català i en castellà, com El cataclismo (Editorial Timun Mas, 2008). Anna Maria Vidal ha publicat Diálogos vitales: Itinerarios interiores femeninos y masculinos (Editorial Milenrama, 2005) entre altres títols.[cal citació] Es varen establir professionalment a la ciutat de Barcelona, a la plaça de Lesseps.[cal citació]

Les autores, a requeriment de l'editorial Timun Mas, varen crear un personatge,[5] Teo,[6] per publicar una nova col·lecció de contes infantils. Els contes mostren escenes del món que envolta i que és percebut pels nens i nenes. Són contes d'inspiració Montessori,[7] basats en aspectes reals i en la vida quotidiana dels infants. Amb el transcurs dels anys els continguts dels contes s'adaptaren a les noves necessitats[8] i al canvi dels costums socials.[9] El col·lectiu també ha il·lustrat llibres per a diverses editorials (sempre dirigits a públic infantil) i ha realitzat il·lustracions en diverses campanyes publicitàries.

L'edició dels contes d'en Teo també és accessible per internet des de les pantalles d'ordinadors, tauletes i telèfons intel·ligents. Hi ha jocs perquè els usuaris puguin pintar, compondre cançons, endevinar paraules, crear personatges o fer d'ajudant de cuina entre altres activitats.[cal citació] Goyta i Esteban, amb la col·laboració del grafista Juli Torres han creat un nou personatge per infants, en Mic, accessible per mitjà de plataformes com les del CCMA i Youtube.[cal citació]

Altres personatges[modifica]

  • Nico y Ana, guardies de tràfic de l'Editorial Timún Mas.
  • Mic.

Premis[modifica]

  • Premi Critici in Erba, Bologna (1981) per El riu.[10]
  • Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2010).[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «El nen pèl-roig creat per Asun Esteban Noguera, Carlota Goyta Vendrell i Ana Vidal compleix 40 anys». Diari El País, 22-03-2017.
  2. ↑ «Terres Cuites. La producció ceràmica a l'Hospitalet i el seu entorn.». Ajuntament de l'Hospitalet. Àrea de Cultura, Ensenyament i Esports, 1986 [Consulta: 14704/2020].
  3. ↑ Morales, José Manuel «L'Hospitalet fue la gran bóvila de Barcelona» (en castellà). El Periódico del Llobregat,, 30-03-1984, pàg. 6 [Consulta: 14 abril 2020].
  4. ↑ «L'Hospitalet de Llobregat». Gran Enciclopèdia Catalana [Consulta: 14 abril 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 Escur, Núria «Ciudadano made in Barcelona. Suplement Vivir en Barcelona» (en castellà). Diari La Vanguardia, 24-11-2001, pàg. 2 [Consulta: 14 abril 2020].
  6. ↑ García Padrino, Jaime. Formas y colores: la ilustración infantil en España (en castellà). 1a edició. Universitat de Castilla La Mancha, 2004, p. 360. ISBN 84-84272982. 
  7. ↑ «Cuentos de inspiración Montessori. Teo de Violeta Denou» (en castellà). [Consulta: 9 abril 2020].
  8. ↑ Juanico, Núria «El nen pèl-roig creat per Asun Esteban, Carlota Goyta i Ana Vidal compleix 40 anys». Diari ARA, 22-03-2017 [Consulta: 9 març 2020].
  9. ↑ Corbella, Josep «Teo no puede ir así a la playa» (en castellà). Diari La Vanguardia, 16-06-2009, pàg. 30 [Consulta: 9 març 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Violeta Denou» (en castellà). Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 9 març 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Violeta_Denou&oldid=33195028»