ELISAVA

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
ELISAVA - Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona
Logo de la ELISAVA - Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona

Fundada 1961
Finançament Privat
Ubicació Barcelona (Catalunya)
Coordenades 41° 22′ 43.46″ N, 2° 10′ 32.91″ E / 41.3787389°N,2.1758083°E / 41.3787389; 2.1758083Coord.: 41° 22′ 43.46″ N, 2° 10′ 32.91″ E / 41.3787389°N,2.1758083°E / 41.3787389; 2.1758083
Adreça La Rambla, 30-32. 08002 Barcelona
Alumnat
(curs 2012-13)
1868[1]
Pàgina web oficial
Entrada a l'Escola
Entrada a l'Escola

L'Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona (ELISAVA) és un centre universitari privat de disseny i enginyeria. Fundada l'any 1961 a Barcelona, fou la primera escola de disseny de l'Estat.[2] El seu campus és a La Rambla de Barcelona, on hi conviuen al voltant de 2.200 estudiants i més de 800 professors. L'Escola està adscrita des del 1995 a la Universitat Pompeu Fabra. L'any 2000, ELISAVA va ser guardonada amb un Premi Nacional d'Innovació i Disseny.[3] Es troba entre les 100 millors escoles de disseny i arquitectura d'Europa per a l'any 2013 segons la revista Domus.[4]

L'entitat ofereix programes educatius[5] de disseny gràfic i de comunicació, disseny de producte, Enginyeria en Disseny Industrial, disseny d'espai interior, arquitectura, moda i Estratègia en disseny.Des del 1986, edita la revista ELISAVA Temes de Disseny, una publicació trilingüe, científica i de recerca i debat entorn del disseny i la seva vinculació amb la tecnologia, la comunicació, la cultura i l'economia.[2] Temes de Disseny està indexada pel repositori cooperatiu RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).

Història[modifica | modifica el codi]

Fundada l'any 1961 a Barcelona, va néixer amb la voluntat de crear un nou espai per a l'ensenyança en disseny. Va ser creada en el marc de la Fundació Institució Cultural del CIC gràcies a la coincidència d'ideals i d'aspiracions de tot un conjunt de promotors culturals, d'arquitectes i de dissenyadors interessats a desenvolupar la cultura del disseny i la seva pràctica com una activitat moderna i necessària.[6] Uns inicis on, de manera progressiva, ELISAVA es va anar definint com una escola orientada clarament a la cultura del projecte i va basar l'ensenyament en la capacitació teorico-pràctica per al plantejament i la resolució de problemes de disseny, en comptes de en la repetició de problemes ja resolts (ensenyament artesanal).[7] Com a continuació lògica als estudis de disseny el 1997 va incorporar els estudis d'Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial, i el 1998 els d'arquitectura tècnica.[8]

El 1990 van iniciar-se els tallers de postgrau amb la presència de dissenyadors destacats com ara Francesco Binfarré, Achile Castiglioni, Isao Hosoe, Santiago Miranda, Jonathan de Pas i Denis Santachiara, entre altres.[9] Els tallers van desenvolupar-se fins a esdevenir cursos de postgrau i màsters ja el curs acadèmic 1991/1992 dins del marc del conveni de col·laboració firmat amb la Universitat de Barcelona.[10]

Com a conseqüència de l'adscripció a la Universitat Pompeu Fabra, actualment ELISAVA realitza conjuntament amb l'IDEC (Institut d'Educació Contínua) una vintena de màsters i una quarantena de programes de postgrau relacionats amb la pràctica professional de qualsevol àmbit del disseny i de l'enginyeria.[11]

Amb la voluntat de potenciar l'Escola i donar-li més autonomia, el 2003 es va constituir per iniciativa de la Fundació Cultural del CIC la Fundació Privada ELISAVA Escola Universitària.[12] Els seus objectius fundacionals són varis: promoure l'educació, el coneixement, la recerca, el desenvolupament, la innovació i l'ús de les noves tecnologies en els àmbits científics, tècnics, empresarials i artístics; impulsar i consolidar el nivell de qualitat dels estudis i dels serveis; potenciar l'oferta de formació continuada i la inserció professional dels estudiants; adequar l'oferta d'estudis i serveis a les necessitats d'una societat i d'un teixit empresarial canviants; aconseguir projecció i rellevància internacional; contribuir al progrés social, cultural i econòmic de la societat; fomentar el desenvolupament personal dels membres de la comunitat ELISAVA.[13]

El 2009 el projecte educatiu d'ELISAVA va quedar plenament integrat dins de l’Espai Europeu d'Ensenyament Superior oferint per primer cop el grau en disseny, el grau en enginyeria en disseny industrial i el grau en enginyeria d’edificació. Com a pas previ i des del 2008 ja estava oferint el Màster Universitari en Comunicació i Disseny.[14] Si bé la seu actual d'ELISAVA està a la Rambla, anteriorment ha tingut diversos emplaçaments, sempre a Barcelona. L'edifici del carrer L'Avenir 45, el de via Augusta 205 (seu del Centre cultural del CIC), el del carrer Vallmajor 11, el de la plaça de la Mercè 11-13. Aquests successius canvis han estat provocats pel creixement constant en nombre d'alumnes i professors.[8] L'actual campus de La Rambla compta amb 10.500 m2 d'instal·lacions amb un seguit d'espais equipats per al desenvolupament de l'activitat docent, tant de caràcter teòric com de tipus taller i laboratori.

Activitat[modifica | modifica el codi]

El centre té establerts convenis amb més de 60 centres universitaris d’Europa, els Estats Units, Amèrica Llatina, Àsia i Austràlia.[15] Forma part de la xarxa Cumulus, que agrupa més de 100 institucions de renom de tot el món, amb la finalitat de promoure la cooperació internacional.[16] També és membre de la 'mInternational Association for Exchange of Students for Technical Experience'm (IAESTE). Col·labora amb el Council on International Educational Exchange, una organització no lucrativa designada pel Departament d’Estat nord-americà que té la finalitat de gestionar els programes internacionals d’intercanvi d’estudiants. També participa en el programa LifelongLearning/Erasmus, promogut per la Unió Europea amb la vocació d’apropar els estudiants a Europa i Europa als estudiants.[17]

L'escola és un centre universitari interessat en generar i transferir coneixement al sector dels negocis, a establir una connexió directa amb el món empresarial i generar situacions reals d’aprenentatge als estudiants. Ha desenvolupat projectes i convenis amb empreses o institucions com 3M, Adobe Systems Incorporated, Apple Inc, BMW, Decathlon, Desigual, Dupont, Ericsson,[17] Fabrica (Benetton),[18] Generalitat de Catalunya, Grupo Agbar, Henkel, Hewlett-Packard, Hospital Clínic de Barcelona, Iguzzini, Ikea, LABCO, ICFO, La Caixa, Lego, Mango, Philips, Roca Sanitarios, Sony,[18] Vueling Airlines,[17] Fundació Vila Casas, Happy Pills o Smart Design.[1]

Coordina projectes de recerca aplicada en disseny i enginyeria al servei de la innovació en les empreses.[8] La seva recerca s'estructura en tres grans línies: innovació social, innovació en nous materials i noves tecnologies de fabricació, innovació en l'empresa. Desenvolupa projectes en l'àmbit de comunicació visual, disseny i enginyeria de producte, mobilitat i transports, espai-retail, nous materials, sostenibilitat o àmbit salut. Ha treballat amb la Fundació Pasqual Maragall,[19][20] ASCER,[21] ALSTOM/ FGC, Rucker-Lypsa,[22] Bayer Material Science[23]

El centre promou i difon el coneixement vinculat al disseny i l’enginyeria a través d’un programa d’activitats abundant. A partir de l’any 1991, col·labora en l’organització i acull diverses activitats de la Primavera del Disseny, un esdeveniment amb caràcter biennal de reflexió teòrica entorn dels diferents interrogants que planteja el món del disseny.[24] Ha estat seu de diversos congressos relacionats amb les diferents àrees de coneixement que abasta l’escola. L’any 2012 va acollir l'European EPIC (Ethnographic Praxis in Industry Conference) sobre investigació etnogràfica en la indústria.[25] El 2013 va allotjar la primera edició de la jornada de tallers i conferències sobre tipografia Entretipos,[26] el congrés internacional sobre disseny web WebVisions[27] i la quarta edició del seminari sobre mètodes generatius en arquitectura i disseny Algomad.[28] Al llarg de la seva història, ha comptat amb conferenciants i professionals de reconegut prestigi com Zaha Hadid o Philippe Starck.[29]

L'entitat compta amb una associació d'Antics Alumnes que va néixer el 2003 sota el nom d'Elisava Professionals (EP), una entitat sense ànim de lucre, creada per un grup d'estudiants i antics alumnes.[13] L'any 2012, l'associació començà una nova etapa amb el nom d'Elisava Alumni i organitza un concurs per dissenyar-ne la nova imatge corporativa. La proposta guanyadora, dissenyada per l'exalumne de l'escola Albert Ibanyez, va ser guardonada amb tres premis Laus, organitzats pel Foment de les Arts i el Disseny, en les categories de Disseny Gràfic - Naming (plata),[30] Entitats (plata)[31] i Disseny Gràfic - Logotip (bronze).[32] La imatge corporativa d'Elisava Alumni està basada en l'Estendard de Sant Ot del segle XII, on hi apareix una de les primeres firmes femenines catalanes: «Elisava me fecit» (Elisava m’ha fet).[33]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Memòria 2012-13 ELISAVA Barcelona : Fundació Privada ELISAVA Escola Universitària, 2013. [Consulta: 14 gener 2014]
  2. 2,0 2,1 Galán, Julia; Gual, Jaume; Marín, Joan M.; et al. El diseño industrial en España. Madrid: Cátedra, 2010.
  3. Premios Nacionales de Diseño 2000 = National Design Prizes : 2000. [Barcelona] : Fundación BCD : Ministerio de Ciencia y Tecnología, DL 2002, p. 133-148.
  4. Europe's TOP 100 Schools of Architecture and Design 2013. Milà: Editoriale Domus, 2012, p. 174-175.
  5. Estudis ELISAVA. Barcelona: ELISAVA Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona, 2013.[Consulta: 5 setembre 2013]
  6. El recorregut pedagògic de l'escola Elisava Temes de Disseny 13 (1996), p.10. ISSN: 0213-6023
  7. Mañá, Jordi. La pedagogía del diseño en Barcelona Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo 82 (1971). Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
  8. 8,0 8,1 8,2 Escola de Disseny Bàsic : miscel·lània : 1971-2000. Barcelona : Elisava, 2000.
  9. Relacions Internacionals Temes de Disseny 13 (1996). ISSN: 0213-6023
  10. La tensió necessària en l'ensenyament del disseny. L'opció diversificada de l'escola Elisava Temes de Disseny 13 (1996). ISSN: 0213-6023
  11. Diseño y Arquitectura Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2013.
  12. Fundació Elisava Escola Universitària. Barcelona: Coordinadora Catalana de Fundacions, 2011.
  13. 13,0 13,1 MEMÒRIA Curs 2003-2004 ELISAVA. Barcelona : Fundació Privada ELISAVA Escola Universitària, 2004.
  14. ELISAVA Memòria 09-10. Barcelona : Fundació Privada ELISAVA Escola Universitària, 2010
  15. Relació d'intercanvis | ELISAVA. Barcelona : ELISAVA Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona, 2013
  16. Escola Superior de Disseny Elisava. Helsinki: Cumulus International Association of Universities and Colleges of Art, Design and Media, 2013
  17. 17,0 17,1 17,2 Memòria 2010-11 ELISAVA Barcelona : Fundació Privada ELISAVA Escola Universitària, 2011. [Consulta: 19 setembre 2013]
  18. 18,0 18,1 Memòria 2011-12 ELISAVA Barcelona : Fundació Privada ELISAVA Escola Universitària, 2012. [Consulta: 24 juliol 2013]
  19. ACN. Programa d'innovació. Barcelona: Fundació Pasqual Maragall, [2013]. [Consulta: 26 juliol 2013]
  20. Europa Press. La Fundació Pasqual Maragall i Elisava dissenyaran productes per a malalts d'Alzheimer. Barcelona: Vilaweb, 2011. [Consulta: 26 juliol 2013]
  21. Los estudiantes de ELISAVA muestran nuevos usos de la cerámica en interiores. Castellón: Ascer, 2011. [Consulta: 30 juliol 2013]
  22. Centre Específic de Recerca per a la millora i Innovació de les Empreses. MULTI-MATHERIA. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, [2011]. [Consulta: 26 juliol 2013]
  23. ACN. Bayer premia a los jóvenes más creativos de ELISAVA Escola Superior de Disseny. [Madrid]: Bayer España, 2008. [Consulta: 26 juliol 2013]
  24. Manzano, Emilio. "El diseño protagoniza la primavera cultural de Barcelona". La Vanguardia, 4 de abril de 1991, p.33. [Consulta: 8 octubre 2013]
  25. [EPIC Europe Network. http://epiceuropenetwork.wordpress.com/ EPIC Europe Barcelona Meeting]. [Consulta: 8 octubre 2013]
  26. FAD. Entretipos. [Consulta: 8 octubre 2013]
  27. WebVisions. Web & Mobile Design, Technology and UX Conference. [Consulta: 8 octubre 2013]
  28. Algomad. Algomad 2013 – Enfoque en Sagrada Familia. [Consulta: 8 octubre 2013]
  29. Moix, Llàtzer. [Phttp://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/04/04/pagina-44/33476719/pdf.html?search=primavera%20del%20disseny hilippe Stark propugna una nueva dimensión moral para el diseño]. La Vanguardia, 12 abril 1991, p.44. [Consulta: 8 octubre 2013]
  30. ADG-FAD. Laus Elisava Alumni Bold. Barcelona: ADG-FAD, [2013].[Consulta: 8 octubre 2013]
  31. ADG-FAD. Laus Elisava Alumni. Barcelona: ADG-FAD, [2013]. [Consulta: 8 octubre 2013]
  32. ADG-FAD. Laus Elisava Alumni. Barcelona: ADG-FAD, [2013]. [Consulta: 8 octubre 2013]
  33. Xarxa Vives d'Universitats. Diccionari Biogràfic de Dones. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; Universitat Jaume I, [2013]. Varela Rodríguez, M. Elisa. Biografia de Elisava - Brodadora noble. [Consulta: 8 octubre 2013]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: ELISAVA