Vitali Klitxkó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vitali Volodímirovitx Klitxkó
Віта́лій Володи́мирович Кличко́
Vitali Klitxkó

5 de juny de 2014 (2014-06-05) – en el càrrec [1]
Precedit per Halina Hereha (en funcions)

25 de juny de 2014 (2014-06-25) – en el càrrec
Precedit per Volodímir Bondarenko

24 d'abril de 2010 (2010-04-24) – en el càrrec
Precedit per Roman Romaniuk
Dades biogràfiques
Sobrenom Doctor Puny de Ferro
Naixement 19 de juliol de 1971 (1971-07-19) (43 anys)
Belovodskoie, RSS del Kirguizistan, URSS (en l'actualitat Kirguizistan)
Nacionalitat Ucraïna Ucraïna
Partit Aliança Democràtica Ucraïnesa per a la Reforma
Cònjuge Natalia Egorova (1996 - )
Fills
Professió boxejador, polític
Alma mater Universitat Nacional Taràs Xevtxenko de Kíev
Religió Ortodox ucraïnès
Signatura Signatura de Vitali Klitxkó
Web klichko.org

Vitali Volodímirovitx Klitxkó (ucraïnès: Віта́лій Володи́мирович Кличко́ [2] - 19 de juliol de 1971), conegut sota el sobrenom o àlies de Doctor Puny de Ferro, és un boxejador professional, retirat al desembre de 2013, campió mundial dels pesos pesants del Consell Mundial de Boxa, títol obtingut l'11 d'octubre del 2008 en derrotar Samuel Peter en vuit assalts. El 2005 s'havia retirat, però, al gener de 2007 va confirmar el seu retorn a la boxa. Va ser campió del món de pes pesant en 2004 i 2005 del campionat WBC, el 1999 - 2000 va ser campió de WBO. Mesura 2,03 m d'alçada i va néixer a Belovodsk, Kirguizistan, a l'antiga Unió Soviètica. El seu germà més jove, Vladímir Klitxkó, és l'actual campió del món de pes pesant de la IBF, WBO, IBO, WBA i The Ring. El seu pare va ser coronel de la Força Aèria Soviètica i té nacionalitat ucraïnesa. El 31 de desembre de l'any 2004 li va ser atorgat el títol més important del seu país, l'Heroi d'Ucraïna. Al desembre de 2013 va ser nomenat campió emèrit per la WBC a causa que la seva activitat política li impedia defensar el títol.

Carrera professional[modifica | modifica el codi]

Període en actiu (Pro): 1996-2005 2008-2013
Entrenador: Fritz Sdunek
Representant: Bernd Bonte
També conegut com a: Dr. Puny de Ferro
Pes (Ø): 112 kg
Alçada: 2,00 metres
Circumferència de pit: 1,19 metres
Circumferència superior del braç: 43,5 cm
Avantbraç: 43 cm
Combats totals: 47
Victòries: 45
Victòria per KO: 41
Derrotes: 2

Kickboxing[modifica | modifica el codi]

Originalment, Klitxkó fou un kickboxer amb un rècord de 195-15, amb 80 nocauts.

  • El 1992, va ser derrotat a la final del Campionat d'Europa de Kickboxing 89 kg divisió lleugera de contacte per l'anglès Pelé Reid, quan va ser noquejat per una puntada de gir a la mandíbula.[3]
  • El 1993, va derrotar Ryushi Yanagisawa al torneig de promoció d'arts marcials mixtes japonès de Pancrase de la WKA Regles especials (sense puntades baixes) via decisió R5.
  • El 1994, va derrotar Richard Vince per segona ronda de KO per retenir el seu títol de superpesants de l'ISKA.

Medallista de plata categoria súperpesant en els Campionats del Món de Berlín, Alemanya, 1995. resultats:

Medallista d'or en els Campionats Mundials Militars a Ariccia, Itàlia, 1995, categoria súperpesant. Resultats:

El 1996, es va convertir en professional i va acumular un rècord de 34-1 amb 22 nocauts. Fou campió del món en sis ocasions (professional i aficionat).[4]

Boxa amateur[modifica | modifica el codi]

En boxa, Vitali va disputar 195 combats com a amateur. Va guanyar tres campionats amb Ucraïna. La seva carrera començà a despuntar el 1995 quan va guanyar la medalla de plata del campionat del món de boxa amateur del 1995 i els Jocs Mundials Militars. No assiteix als Jocs Olímpics d'Atlanta el 1996[5] donat que dóna positiu per nandrolona. En la seva autobiografia, l'ucraïnès ho atribueix al tractament per una lesió a la cama. El seu germà Wladimir guanyarà la medalla dor en els Jocs Olímpics en la categoria de superpesats. El palmarès amateur de Vitali és de 195 victòries contra 15 derrotes.

Debut com a professional[modifica | modifica el codi]

Passa a professional en la categoria de pesats i fitxa per l'equip Universum d'Hamburg (Alemanya). Dispusta el seu prime premier combat el 16 de novembre de 1996 i el guanya per KO. Aconsegueix 18 victòries consecutives, totes abans del límit, abans de guanyar el títol Intercontinental WBO el 2 de maig del 1998. El 24 d'octubre del mataix any, es troba amb l'alemany Mario Schießer per disputar el títol de campió d'Europa EBU, i el guanya per KO al 2n round. Ell va defensar amb èxit el seu títol dues vegades.

Campió del món WBO[modifica | modifica el codi]

Després de 24 victòries, totes obtingues per KO, es troba amb Herbie Hide per disputar el títol de campió del dels pesos pesants WBO el 26 de juny del 1999[6] Al 2n round, envia Hide a terra amb un directe de dreta. Aquest s'aixeca, però torna a caure per un directe d'esquerra llançat posteriorment en el mateix assalt, i per KO. Vitali aconsegueix el seu primer títol de camió amb 27 anys. El 9 d'octubre del mateix any, defensa el seu títol i tomba per KO en tres rounds l'estatunidenc, fins llavors no derrotat, Ed Mahone[7] i desrpés Obed Sullivan que no respon a la crida per reprendre el 10è assalt.

Klitxkó contra Chris Byrd[modifica | modifica el codi]

L'1 d'abril del 2000 s'enfronta a Chris Byrd.[8] Molt per davant en les targetes dels tres jutges amb molts d'avantatge després de vuit assalts, es fa mal a l'espatlla durant el novè. Amb prou feines l'acaba i es veu obligat a abandonar. Aquesta lesió hauria pogut ser perjudicial per a la continuació de la seva carrera. Klitxkó, que va ser diagnosticat més tard d'un esquinç del manegot dels rotatoris, va rebre moltes crítiques per abandonar el combat.

Vers la reconquesta del títol[modifica | modifica el codi]

El 25 de novembre del 2000, s'enfronta amb Timo Hoffmann per reconquerir el títol del campió d'Europa EBU. Per primer cop en la seva carrera, guanya un combat sense deixar KO el seu adversari. Tanmateix, li treu un important avantatge en les targetes dels jutges. El 27 de gener del 2001, guanya el títol WBA Inter-Continental, i el defensa victoriosament en tres assalts.

Klitxkó contra Lennox Lewis[modifica | modifica el codi]

El 21 de juny del 2003, Lennox Lewis havia de trobar-se amb Kirk Johnson per defensar el seu títol WBC dels pesos pesants, però aquest últim es lesionà i Vitali Klitxkó va acceptar de reemplaçar-lo immediatament. Només disposava d'onze dies d'entrenament.[9] Lewis era favorit en una proporció de quatre contra un. No obstant això, Klitxkó va sorprendre tothom colpejant Lewis des del principio del combat. Aquest últim, que mai no havia estat massa pesat, es fatigà ràpidament però va replicar. El matx fou molt violent. Un directe de dreta de Lewis al tercer assalt provocà una ferida a l'ull de l'ucraïnès que sagnava copiosament. Abans del setè assalt, el metge de pista va decidir d'aturar el combat, donat que la ferida de Vitali s'agreujava, malgrat les protestes d'aquest últim que duia avantatge a les targetes dels jutges per 4 a 2. Lewis aconseguí així una victòria controvertida per nocaut tècnic. Vitali Klitxkó va guanyar en credibilitat amb aquest combat. Malgrat l'anunci d'un segon combat, Lewis es va retirar poc després, la qual cosa va privar Klitxkó de la seva revantxa. Klitxkó declararia més tard que Lewis fou el seu adversari més difícil, però tanmateix restà convençut que el campió britànic s'havia retirat per por a un segon combat.[10]

Reconquesta del títol davant Corrie Sanders[modifica | modifica el codi]

Després d'haver vençut Kirk Johnson en dos assalts, Vitali va tenir una altra ocasió de reconquerir un títol de campió congra l'esquerrà sud-africà Corrie Sanders[11] que havia vençut el seu germà Vladímir uns mesos abans. Es varen enfrontar el 24 d'abril del 2004. Corrie Sanders envià potents cops que desestabilitzaren Vitali d'una manera poc habitual en la seva carrera. Al final del primer assalt, un directe d'esquerra de Sanders no aconseguí enviar Vitali a terra. Aquest últim, malgrat tot, controlava el combat. Des del segon assalt, Sanders ja començava a doblegar les cames i tenia la cara marcada. Ambdós púgils es bateren sense treva durant la segona part del tercer assalt. En els dos assalts següents, nogensmenys, Sanders es mostrà particularment inactiu, i Klitxkó va intentar molts més cops i el va aconseguir tocar més sovint. En el cinquè, Sanders només va ficar un sol cop, quan Vitali en fa ficar 38. El sud-africà replicà en el sisè assalt, però la resposta va ser contundent. Al vuitè assalt Klitxkó va llançar una sèria de cops que afectaren Sanders, les rèpliques del qual eren cada cop més febles, fins que l'àrbitre va aturar el combat. Vitali era doble campió del món.

Primera retirada[modifica | modifica el codi]

L'11 de desembre del 2004, Vitali bat Danny Williams[12] per KO tècnic després d'haver-lo enviat a terra en quatre assalts. Serà el seu darrer combat durant un temps: el 9 de novembre del 2005 anuncia la seva retirada dels quadrilàters. Nou dies abans del seu combat previst contra Hasim Rahman, es lesiona greument amb una ruputra del lligament encreuat anterior, una lesió que requereix almenys un any de recuperació després de la cirurgia. Es parlà d'un retorn contra Oleg Maskaev el 2007, però el combat mai no tindria lloc.

Retorn victoriós[modifica | modifica el codi]

Finalment, el 2008, fa el seu veritable retorn. L'11 d'octubre del 2008, recupera a Berlín el cinturó de campió del món WBC quan guanay el nigerià Samuel Peter, en abandonar aquest al novè assalt.[13] Entre en el selecte club dels triples campions del món de boxa. El seu germà Vladímir posseeix els cinturons IBF i WBO. És el primer cop que dos germans ostenten, al mateix temps, un cinturó mundial.

Encandena a continuació defenses victorioses: el 21 de març del 2009, l'àrbitre atura Juan Carlos Gómez al 9è assalt. El públic estatunidenc tenia dispositades les seves esperances en l'estatunidenc Chris Arreola, imbatut fins aleshores i deu anys més jove que l'ucraïnès. Vitali i ell es van enfrontar el 26 de setembre del 2009 al Staples Center de Los Angeles.[14] Klitxkó dominà el combat, i Arreola abandonà entre el 10è i l'11è assalt. El 12 de desembre del 2009, gunaya per decisió unànime Kevin Johnson.[15]

El 29 de maig del 2010, aconsegueix la seva 40a victÒria, la 38a abans del límit, en deixar KO al desè assalt al boxejador polonès Albert Sosnowski[16] i després domina per punts l'antic campió del món estatunidenc Shannon Briggs el 16 d'octubre a Hamburg[17] El 19 de març, venç a Colònia l'antic campió olímpic, el cubà Odlanier Solis, que es lesiona a la cama en els darrers instants del primer assalt.[18]

El 10 de setembre dle 2011, ja amb 40 anys, combat contra l'antic doble campió del món polonès Tomasz Adamek que combat davant el seu públic a l'estadi municipal de Wrocław i guanya quan l'artitre decideix aturar el combat al 10è assalt.[19] El seu següent adversari és el britànic Dereck Chisora.[20] Aquest el provoca donant-li una bufetada i llançant-li agua a la cara del seu germà Vladímir poc abans del combat. Resulta vencedor per punts per decisió unànime dels jutges. El 8 de setembre del 2012, venç Manuel Charr que és deturat al quart assalt després que es faci un tall.

Campió emèrit[modifica | modifica el codi]

El 16 de desembre del 2013, Vitali decideix de posar fi a la seva carrera entre parèntesis per dedicar-se a la política del seu país. El boxejador, que havia de posar en joc obligatòriament el seu títol en la categoria reina, va rebre per part del WBC l'estatus de "Campió emèrit". Amb aquest nou estatus, pot disputar directament i quan ho desitgi el títol WBC que estigui vacant o ostentat per un nou campió, si decideix de tornar als quadrilàters.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Durant les eleccions presidencials ucraïneses de 2004 i la posterior Revolució Taronja, els germans Klitxkó van recolzar obertament la candidatura de Víktor Iúsxenko.[21] El 2005, (Vitali) Klitxkó va ser nomenat assessor del President Iúsxenko[21] A l'octubre de 2006, va ser ascendit a conseller a temps complet.[21]

Klitxkó va començar a fer campanya per a l'alcaldia de Kíev poc després de la seva retirada el 2005. Va perdre l'elecció d'alcalde del 2006 davant Leonid Txernovetski, però va quedar en segon lloc amb el 26% dels vots, per davant del llavors alcalde Oleksandr Omeltxenko.[22] Klitxkó va fer campanya amb una plataforma anticorrupció[22] i va liderar el bloc "Partit Cívic" PORA-ROP (els partits PORA i Partit Reformes i Ordre) en les eleccions locals celebrades simultàniament per a l'Ajuntament de Kíev.[23] Els analistes van assenyalar la seva relativament tardana entrada a la campanya podria haver-li costat vots. Així i tot, Klitxkó va ser triat regidor a l'Ajuntament de Kíev, donat que el "Partit Cívic" PORA-ROP va aconseguir 14 escons en les eleccions de 2006.[23][24]

Klitxkó amb Wilfried Martens, expresident deL Partit Popular Europeu.

a les eleccions locals de Kíev, celebrades el maig del 2008, va concórrer de nou i va aconseguir el 18% dels vots. Klitxkó va liderar simultàniament el Bloc Vitali Klitxkó que va aconseguir el 10,61% dels vots i 15 escons, i de nou, va ser triat al Concili de la Ciutat de Kíev.[25] La seva campanya va contractar Rudy Giuliani com a consultor per a la campanya.[22] El 2008, també va ser nomenat membre de la delegació ucraïnesa del Congrés del Consell d'Europa.

Klitxkó es va convertir en el líder del partit polític Aliança Democràtica Ucraïnesa per a la Reforma l'abril del 2010.[26] Durant les eleccions locals d'Ucraïna del 2010, el partit va aconseguir representants als municipis i Consells d'Óblast (parlaments regionals).[27][28][29]

L'octubre dle 2011, Klitxkó va anunciar que es presentaria a les eleccions a l'alcaldia de Kíev del 2012.[30]

Durant les eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2012, Klitxkó fou elegit (era el cap de llista del partit UDAR) al Parlament d'Ucraïna, quan el seu partit va aconseguir 40 escons.[31][32][33] Klitxkó lidera el grup parlamentari a la Rada Suprema.[34]

Klitxkó va anunciar el 24 d'octubre 2013, que tenia la intenció de prendre part en les properes eleccions a la presidència d'Ucraïna, que estaven previstes per al 2015.[35][nb 1]Experts i juristes han argumentat que no està clar si Klitxkó podria participar en aquestes eleccions.[35] Segons la llei ucraïnesa, un candidat presidencial ha d'haver tingut la residència a Ucraïna durant els últims deu anys anteriors al dia de l'elecció, i Klitxkó ha viscut durant molts anys a Ucraïna i Alemanya, on, segons informes de mitjans de comunicació, té un permís de residència.[35] Les enquestes d'opinió des de principis de 2011 mostren que el percentatge previst de vots que Klitxkó aconseguiria en la primera volta de les eleccions presidencials d'Ucraïna 2015 s'ampliava del 4,8% al desembre de 2011 al 15,1% al febrer del 2013, i l'1 octubre 2013 una enquesta del Centre Razumkov va predir un 19,3%.[37][38][nb 2]

Klitxkó fou una de les figures dominants en les protestes de l'EuroMaidan."[40] Durant aquestes protestes es va retirar de la pràctica de la boxa.[40]

Posicions polítiques[modifica | modifica el codi]

Klitxkó es mostra favorable a un Acord d'Associació entre Ucraïna i Unió Europea.[41][42] Ell veu la Unió Europea com a model d'Ucraïna "per al nostre futur desenvolupament polític i econòmic."[43] Creu que el destituït president Víktor Ianukóvitx i el govern de l'anterior Primer Ministre Mikola Azàrov han estat "destruint deliberadament les relacions entre Ucraïna i la Unió Europea"[44][41] Klitxkó també està a favor de la cooperació OTAN-Ucraïna.[45]

Vitali, líder del partit polític UDAR vist en la multitud al carrer Khrestxatik a Kíev, Ucraïna, el 27 de novembre de 2013.

La principal preocupació de Klitxkó són les qüestions socials i l'economia d'Ucraïna.[46] Creu que la qüestió de la llengua no és la primera prioritat.[46] Klitxkó vol menys corrupció i més transparència en la política ucraïnesa[43][47] Defensa una baixada d'impostos per estimular l'economia d'Ucraïna.[43][46] L'octubre del 2011 Klitxkó va acusar el llavors president Ianukòvitx i el govern Azàrov de "fer de tot per manipular les regles per estar-se molt de temps al poder";[47] a més (al desembre de 2011) va qualificar "totes les declaracions del govern" com "un continu de mentides i desinformació."[44] També va prendre part en manifestacions per demanar l'alliberament de l'ex-Primera Ministra Iúlia Timoixenko.[41][48][nb 3]

Al desembre de 2011 Klittxkó va descriure el sistema judicial d'Ucraïna com "la completa degradació" i el va acusar de violar els drets humans i humiliar els seus presos.[50] Segons ell Ucraïna no té jutges independents i imparcials, perquè "El poder judicial ucraïnès és actualment un clan tancat: jutges per tota la vida i nomenaments per amiguisme administratiu".[46] Vol assegurar la independència dels jutges amb el canvi d'un sistema de jutges nomenats a un altre sistema de jutges electes.[46]

Al juliol de 2012, Klittxkó va afirmar que el seu partit l'UDAR, no cooperaria amb el Partit de les Regions al Parlament d'Ucraïna.[51]

A principis d'abril 2013 Klittxkó va fer una crida perquè se celebressin aviat eleccions presidencials i parlamentàries a Ucraïna.[52]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Al desembre de 2013, va afirmar: "Els meus plans no han canviat. Vaig prendre una decisió [...] vaig a postular a la presidència d'Ucraïna.[36]
  2. Des de febrer del 2013, les enquestes prediuen que Klitxkó guanyaria la segona volta de l'elecció presidencial de 2015 contra l'actual president Víktor Ianukóvitx.[39][37]
  3. Klittxkó volia l'ex-Primera Ministra Iúlia Timoixenko i l'ex Ministre de l'Interior Iuri Lutsenko poguessin participar en les eleccions parlamentàries del 2012 (Lutsenko fou acusat d'abús de poder i Timoixenko també fou condemnada pel mateix càrrec).[48][49]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Klitschko officially announced as winner of Kyiv mayor election, Interfax-Ucraïna (4 de juny del 2014)
  2. És habitual veure'l transcrit com a Vitali Klitschko per influència de l'alemany, donat que el boxejador ha viscut durant força temps a Alemanya, i en aquest idioma el so de la lletra ч es transcriu com a "tsch" (en català "tx"). Al seu compte de Twitter, el boxejador transcriu el seu nom "a l'anglesa" com a Vitaliy Klychko. De fet, al principi de la seva carrera se li va oferir, a ell i al seu germà, també boxejador, de "canviar-se" el nom a un de més "alemany", però ambdós ho van rebutjar, tal com es pot llegir aquí
  3. http://www.youtube.com/watch?eature=player_embedded&v=9n7zExsuCRU
  4. «Interview: Head 2Head with Vitali Klitschko». Eastsideboxing.com. [Consulta: 27-11-2011].
  5. (anglès) Vitali Klitschko i els esteroides
  6. (anglès) Vitali Klitschko vs. Herbie Hide
  7. (anglès) Vitali Klitschko vs. Ed Mahone
  8. (anglès) Vitali Klitschko vs. Chris Byrd
  9. (anglès) Vitali Klitschko vs. Lennox Lewis
  10. Boxing news, vol 66, núm 34, 26 d'agost del 2010, p.32.
  11. (anglès) Vitali Klitschko vs. Corrie Sanders (boxrec.com)
  12. (anglès) Vitali Klitschko vs. Danny Williams (boxrec.com)
  13. (anglès) Vitali Klitschko vs. Samuel Peter (boxrec.com)
  14. (anglès) Vitali Klitschko vs. Chris Arreola (boxrec.com)
  15. (francès) Klitschko reté el seu títol (lequipe.fr)
  16. (francès) Vitali Klitschko surclasse Sosnowski (ffboxe.com)
  17. (francès) Klitschko surclasse Briggs aux points (ffboxe.com)
  18. (anglès) Vitali Klitschko vs. Odlanier Solis (boxrec.com)
  19. (anglès) Vitali Klitschko trop fort pour Adamek (boxrec.com)
  20. (anglès) Vitali Klitschko vs. Dereck Chisora (boxrec.com)
  21. 21,0 21,1 21,2 (rus) Short bio, LIGA
  22. 22,0 22,1 22,2 Chan, Sewell. «Giuliani Weighs In on Race for Mayor (in Ukraine) – City Room Blog». Cityroom.blogs.nytimes.com, 7 de maig del 2008 [Consulta: 1 novembre 2009].
  23. 23,0 23,1 (ucraïnès) Каськів вирішив, що Кличко одноразовий per Ukraïnska Pravda (17 d'abril del 2006)
  24. «Kyiv gets first new mayor in decade». Kyiv Post, 29 de març del 2006. [Consulta: 01-11-2009].
  25. «Biography Vitaliy Klitchko, official party website». Klichko.org. [Consulta: 01-11-2009].
  26. «WBC World Champion Vitaly Klitschko leads new party». Kyiv Post, 24 d'abril del 2010. [Consulta: 01-11-2009].
  27. (ucraïnès) Resultats de les eleccions, dades preliminars, en els mapes interactius de Ukraïnska Pravda (8 de novembre de 2010)
  28. (ucraïnès) Сергій Одарич формуватиме більшість у міськраді Черкас, lloc web de l'ajuntament de Txerkassi, 8 de novembre del 2010)
  29. (ucraïnès) Мером Львова обрано Андрія Садового, ЛьвівNEWS (novembre del 2010)
  30. (ucraïnès) Кличко збирається в мери і в парламент, Ukraïnska Pravda (22 d'ocubre del 2011)
  31. Q&A:Ukrainian parliamentary election, BBC News (23 d'octubre del 2012)
  32. Ukraine election:President Yanukovych party claims win, BBC News (29 d'octubre del 2012)
  33. Parties spend over Hr 600 million on elections, according to report, Kyiv Post (16 November 2012)
  34. UDAR elects faction's leadership in parliament, Kyiv Post (12 de desembre del 2012)
  35. 35,0 35,1 35,2 Vitali Klitschko says intends to run for president in Ukraine, Interfax-Ucraïna (24 d'octubre del 2013)
    Parliament passes law that could prevent Klitschko from running for president, Interfax-Ucraïna (24 d'octubre del 2013)
  36. http://interfax.com.ua/news/political/183714.html
  37. 37,0 37,1 (ucraïnès) ЕЛЕКТОРАЛЬНІ НАМІРИ ВИБОРЦІВ УКРАЇНИ НАПРИКІНЦІ ТРАВНЯ, Institut Internacional de Sociologia de Kíiv (30 de maig del 2013)
    (ucraïnès) Электоральные предпочтения украинцев в начале нового политического сезона, R&B Group (25 de setembre del 2013)
    (ucraïnès) Електоральні орієнтації громадян України та ставлення до провідних політиків, Centre Razumkov (14 d'octubre del 2013)
  38. Every fourth Ukrainian ready to vote for Yanukovych in presidential election – poll, Interfax-Ucraïna (6 de març del 2013)
    Survey: Yanukovych and Tymoshenko would compete for presidency in early presidential elections, Interfax-Ucraïna (28 de desembre del 2012)
    Poll: Yanukovych leads Tymoshenko in presidential rankings by small margin, Interfax-Ucraïna (5 de desembre del 2011)
    Tymoshenko leads presidential rating – poll, Interfax-Ucraïna (27 de desembre del 2011)
    Poll: Yanukovych has highest ‘presidential’ rating, Interfax-Ucraïna (25 de febrer del 2011)
  39. Ratings of politicians in presidential elections: February 2013, Grupo sociològic "RATING" (6 de març del 2013)
  40. 40,0 40,1 Vitali Klitschko: Heavyweight champion swaps boxing for politics, BBC Sport (6 -7 de desembre del 2013)
  41. 41,0 41,1 41,2 Klitschko says he responsibly considers possibility of running for president, Interfax-Ucraïna (21 d'agost del 2013)
  42. Klitschko, Merkel discuss prospects for signing EU-Ukraine association agreement, Kyiv Post (5 de desembre del 2012)
  43. 43,0 43,1 43,2 My new fight is for a country more like Europe (Vitali Klitschko for The Times), UDAR de Vitali Kltxkó (22 de novembre del 2011)
  44. 44,0 44,1 (ucraïnès) Кличко зрозумів, що Янукович зневажає історію, UNIAN (30 December 2011)
  45. (ucraïnès) Кличко закликає активніше говорити про НАТО, Ukraïnska Pravda (26 de novembre del 2011)
  46. 46,0 46,1 46,2 46,3 46,4 In Pursuit of the Presidency, The Ukrainian Week (8 de juliol del 2013)
  47. 47,0 47,1 Klitschko meets with McCain to discuss deterioration of democracy in Ukraine, Kyiv Post (12 d'octubre del 2011)
  48. 48,0 48,1 Thousands rally for Ukraine ex-PM’s release, Oman Daily Observer (23 de gener del 2012)
  49. Tymoshenko, Lutsenko should participate in 2012 parliamentary elections, says Klychko, Interfax-Ucraïna (23 de gener del 2012)
  50. Klitschko: Holding court on Tymoshenko in cell shows degradation of judicial system in Ukraine, Kyiv Post (8 de desembre del 2011)
  51. (ucraïnès) Кличко каже, що не співпрацюватиме в парламенті з Партією регіонів Klitschko says he does not cooperate in Parliament with the Party of Regions, The Ukrainian Week (18 de juliol del 2012)
  52. Klitschko calls for early presidential, parliamentary elections in Ukraine, Interfax-Ucraïna (8 d'abril del 2013)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitali Klitxkó Modifica l'enllaç a Wikidata