Realitat virtual: diferència entre les revisions
Ampliació substancial de la informació |
Ampliació de la informació, tractament profund de l'aplicació de la realitat virtual en l'educació i entrenament militar i citació de fons que verifiquin la informació. |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
== Usos == |
== Usos == |
||
| ⚫ | |||
'''Medicina''' |
|||
La realitat virtual ha esdevingut una eina molt comú en el sector educatiu i d'entrenament perquè permet que els entrenadors o professors col·loquin els aprenents en un entorn virtual on puguin desenvolupar les seves habilitats sense el risc de les conseqüències que tindrien en el món real. [[Thomas A. Furness III]] fou un dels primers en introduir l'ús de la RV en l'entrenament militar quan l'any 1982 va presentar a les [[Air Force]] el seu primer model d'aviació virtual el qual va anomenar Visually Coupled Airbone Systems Simulator (VCASS). De fet, mentre just començava amb el projecte del VCASS, les aeronaus s'estaven tornant significativament complicades de manejar, de manera que la realitat virtual va introduir un nou mètode més segur i econòmic per a entrenar. Segons el projecte avançava Furness intentà incorporar els coneixements que tenia sobre el processament d'imatges i sons de l'home en una interfície intel·ligent que fos més intuitiva. En una segona fase del projecte, es va aconseguir incorporar gràfics d'alta resolució i pantalles de resposta ràpida que tornaren l'experiència en quelcom més natural. És per tot aquest projecte que es considera [[Thomas A. Furness III]] com a un dels màxims exponents dels inicis d'aquesta tecnologia.<ref>{{Ref-web|url=http://cultronix.eserver.org/chesher/?utm_source=friendfeedlikes&utm_medium=twitter|títol=Colonizing Virtual Reality|consulta=2016-11-08|editor=cultronix.eserver.org}}</ref> |
|||
| ⚫ | |||
Entrant una mica més en l'àmbit militar, la RV té un paper molt important en els entrenament inicials a l'exèrcit. Aquesta permet als reclutes entrenar en condicions segures on se'ls planteja diferents situacions de combat simulades. En quant a combat terrestre, s'utilitza un sistema immersiu que inclou un visor virtual, vestits intel·ligents, guants amb sensors i armes recreades per ser usades en realitat virtual. Tot aquests sistemes permeten que els soldats s'entrenin per una gran varietat de situacions, terrenys i escenaris impossibles de recrear en un entrenament real. <ref>{{Ref-publicació|article=Virtual reality used to train Soldiers in new training simulator|publicació=www.army.mil|url=https://www.army.mil/article/84453/}}</ref> |
|||
| ⚫ | Tractament de fòbies: L’ús de la realitat virtual pot ser útil en el tractament de fòbies, ja que |
||
La RV també s'usa de manera freqüent per les [[Air Force]], on s'entrenen pilots professionals. El simulador es sol situar a sobre d'un seient hidràulic que recrea els moviments segons els moviments del pilot i l'entorn simulat que el rodeja. De fet, nombrosos simuladors permeten un gir total en totes direccions i fins i tot vibracions que recreen els cops, girs o accidents que pateixi la nau. L'eix principal i l'objectiu amb que es promouen aquest tipus d'entrenaments són reduir el temps que tarda un pilot a estar preparat per el combat, la seguretat i l'àmbit econòmic.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Dourado|nom=Antônio O.|cognom2=Martin|nom2=C. A.|article=New concept of dynamic flight simulator, Part I|publicació=Aerospace Science and Technology|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1270963813001181|volum=30|exemplar=1|data=2013-10-01|pàgines=79–82|doi=10.1016/j.ast.2013.07.005}}</ref> De la mateixa manera, els simuladors de conducció virtual es fan servir per formar conductors de tancs i inculcar-los les nocions bàsiques abans d'entrar en contacte amb el vehicle real.<ref>{{Ref-publicació|article=How Virtual Reality Military Applications Work|publicació=HowStuffWorks|url=http://science.howstuffworks.com/virtual-military1.htm|data=2007-08-27}}</ref> Finalment, aquests sistemes també s'utilitzen en sectors més socials com la conducció de tractors. Per exemple, a [[Bèlgica]] els bombers són entrenats a conduir d'una manera que minimitzi el risc de conducció a través de la RV. En un futur, s'esperen projectes similars per a formar a tots els conductors de vehicles de prioritat, incloent la policia. |
|||
| ⚫ | |||
El personal mèdic també usa els sistemes de RV per a entrenar-se i tractar un gran rang de malalties i lesions.<ref>{{Ref-publicació|article=Virtual reality combat training - Virtual Reality|publicació=Virtual Reality|llengua=en-GB|url=http://www.vrs.org.uk/virtual-reality-military/combat-training.html|data=2015-12-27}}</ref> De fet, es va dur a terme un experiment amb setze cirurgians dels quals vuit operaren a través d'un sistema de realitat virtual. En una part de la operació aquests últims van resultar ser un 29% més ràpids que el grup que actuava tradicionalment. Així doncs, al observar els avantatges que aportava la RV, neix una indústria i, de la seva mà, programes a l'abast de moltes escoles i universitats, de manera que amb el pas del temps esdevé un mètode més comú en el sector educatiu, amb molt de potencial. Tanmateix, hi ha certes limitacions ja que en nombroses ocasions certes persones rebutgen el sistema o, en el cas que pateixin alguna malaltia o desordre, poden a arribar a confondre realitat i món virtual i desembocar amb actituds agressives i, per tant, perilloses. <ref>{{Ref-web|url=http://ntv.ifmo.ru/en/article/11182/proshloe_i_buduschee_3-D_tehnologiy_virtualnoy_realnosti_.htm|títol=PAST AND FUTURE APPLICATIONS OF 3-D (VIRTUAL REALITY) TECHNOLOGY Journal Scientific and Technical Of Information Technologies, Mechanics and Optics|consulta=2016-11-08|editor=ntv.ifmo.ru}}</ref> Finalment, vegem dos usos comuns de la realitat virtual en el camp mèdic: |
|||
La realitat virtual es una bona eina per a que els alumnes puguin “sortir” fora de l’aula a experimentar o veure en primera persona els coneixements que han adquirit. També permetria als estudiants seguir diferents ritmes d’aprenentatge segons les seves capacitats o motivacions, aprenent continguts de forma paral·lela i independent. |
|||
| ⚫ | |||
'''Entreteniment''' |
|||
| ⚫ | · Tractament de fòbies: L’ús de la realitat virtual pot ser útil en el tractament de fòbies, ja que exposa al pacient en unes condicions irreals a allò que li produeix por, i permet regular la intensitat de la situació progressivament per a que es vagi pal·liant el trastorn poc a poc. <ref>{{Ref-web|url=https://clinic-cloud.com/usos-de-la-realidad-virtual-en-medicina/|títol=Usos de la realidad virtual en medicina|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> |
||
L’entreteniment es basa, en molts casos, en l’alienació de la realitat per posar la nostra atenció en una altre tasca o situació. La realitat virtual permet augmentar aquesta característica exponencialment, ja que aporta una capacitat immersiva molt gran aplicable a contingut multimèdia, ja siguin videojocs, pel·lícules etc. En definitiva la sensació de realitat és molt més gran que visionant el contingut a través d’una pantalla. <ref>{{Ref-publicació|cognom=ABC|article=La realidad virtual pone el foco en la industria del entretenimiento|publicació=ABC.es|url=http://www.abc.es/tecnologia/informatica-hardware/20141207/abci-realidad-virtual-entretenimiento-201412052034.html}}</ref> |
|||
''' |
'''Entreteniment''' |
||
La realitat virtual permet |
L’entreteniment es basa, en molts casos, en l’alienació de la realitat per posar la nostra atenció en una altre tasca o situació. La realitat virtual permet augmentar aquesta característica exponencialment, ja que aporta una capacitat immersiva molt gran aplicable a contingut multimèdia, ja siguin videojocs, pel·lícules etc. En definitiva la sensació de realitat és molt més gran que visionant el contingut a través d’una pantalla. <ref>{{Ref-publicació|cognom=ABC|article=La realidad virtual pone el foco en la industria del entretenimiento|publicació=ABC.es|url=http://www.abc.es/tecnologia/informatica-hardware/20141207/abci-realidad-virtual-entretenimiento-201412052034.html}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.vrlider.com/las-aplicaciones-militares-de-la-realidad-virtual/|títol=Las aplicaciones militares de la realidad virtual {{!}} VRLider|consulta=2016-11-08|editor=www.vrlider.com}}</ref> |
||
'''Arquitectura i disseny''' |
'''Arquitectura i disseny''' |
||
Revisió del 01:23, 9 nov 2016
 |
La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia. |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La realitat virtual (RV) és la representació de les coses a través de mitjans electrònics. Es duu a terme mitjançant una simulació per ordinador que aconsegueix fer la sensació que allò representat és real i en la que sovint es pot interaccionar amb elements que envolten l'usuari.[1]
El terme realitat virtual va ser inventat per Jaron Lanier el 1989. Lanier és un dels pioners en aquest camp, fundant l'empresa VPL Resarch (de l'anglès Virtual Programming Languages) la qual creà alguns dels primers sistemes de RV a la dècada de 1980. El terme realitat artificial ha estat usat des de la dècada de 1970 i el terme ciberespai des de 1984.
Molts entorns de realitat virtual, són principalment experiències visuals, mostrades en una pantalla o mitjançant dispositius per visualitzar imatges en tres dimensions, ulleres espectroscòpiques, que poden incloure informació sensorial addicional, com ara les auditives (so) o la tàctil.
La RV és una de les àrees de recerca que ha tingut un desenvolupament més espectacular al llarg dels últims anys i constitueix un dels elements que més impacte està tenint en la transformació del món modern. Les tecnologies de RV estan permetent avenços importants en activitats com l'automatització del disseny, l'entrenament, la formació, la simulació i visualització de dades científiques, en sectors tan diversos com l'automoció, la medicina i la indústria espacial. Segons els usuaris d'aquestes noves tecnologies, els principals beneficis derivats del seu ús són una millor interpretació de les dades 3D, l'increment en qualitat i volum de la productivitat industrial, la reducció de despeses i la detecció anticipada d'errades en els dissenys.
La RV s'està convertint en una eina fonamental. A les empreses, escoles i universitats, centres d'investigació, etc., ja s'usen programes i aplicacions que utilitzen imatges de síntesi. A més a més, la indústria de l'entreteniment informàtic (els populars videojocs) és una de les que més creix actualment.
Antecedents
La realitat virtual té el seu predecessor en l’estereoscopi, un invent de Charles Wheastone que produïa una certa sensació de tridimensionalitat mostrant a cada ull dues imatges lleugerament diferents i amb l’ajuda de quatre miralls que desviaven la captació de l’ull. Al 1891, Louis Ducos du Hauron va treballar en les imatges amb profunditat, sobreposant-ne dos de diferent color i visualitzant-les amb unes lents que permetien crear aquesta il·lusió. Aquest fenomen, anomenat anàglif, es el mateix que utilitzen els cinemes 3d i es fonamenta en la síntesi de visió binocular. En aquest mateix any, Thomas Alva Edison i Laurie Dickson, basant-se en un disseny de Eadweard Muybridge, van inventar el Quinetoscopi, un aparell que mitjantçant un visor, submergia l’espectador en un conjunt d’imatges reproduïdes en bucle. Tot i això, i probablement a causa de l’aparició del cinema, no va aconseguir tenir protagonisme entre el públic i no va tenir una continuïtat immediata.[2] A principis del segle XX, Louis Lumiere, precisament un dels pioners del cinema, va idear el Fotorama, que permetia realitzar i projectar fotografies a 360 graus. Durant els anys següents aquests descobriments no van tenir una gran incidència en la societat, però si van ser utilitzats de forma esporàdica, com en el cas del Blue Box (1929) un simulador de vol construït per Edwin A. Link. [3]ç
Història
Al 1961, Corneau i Bryan van construir el que es considera el primer casc de realitat virtual. Funcionava amb un sistema de sensors magnètics, i ja incorporava molts dels elements que engloba el que avui coneixem com a “realitat virtual”: aïllament, llibertat de perspectiva i una experiència sensorial immersiva. Només un any més tard, Morton Heilig va presentar el sensorama, un ambiciós reproductor de contingut audiovisual on l’usuari hi encaixava el cap per viure una experiència tridimensional on fins i tot es reproduïen olors. Ja als anys 70, i de nou en l’àmbit militar, la companyia General Electric va dissenyar el primer simulador de vol controlat per ordinador.
No trigaria molt en arribar un dels components més populars de la realitat virtual, els guants, que van aparèixer en escena per primera vegada fruit del departament “Electronic Visualization Laboratory” de la Universitat d’Illnois, i incloïen sensors capaços de detectar la posició i flexió dels dits humans. Ja al 1985, la NASA va dissenyar “vive” un sistema on es recreaven espais en els que els astronautes durien a terme determinades missions, per tal de que poguessin practicar-les prèviament. La dècada dels 80 va acabar amb el sorgiment de la primera companyia de software virtual, Sense8.
Durant la dècada dels 90 la realitat virtual es va començar a especular en el terrenys de les videoconsoles, amb productes com el Virtual Boy de nintendo, Atari Jaguar i Sega VR, però en tots els casos van ser fracassos absoluts en quant a ventes, cap va tenir ni molt menys una incidència clau. Al 2003 va sorgir Second Life, un univers paral·lel en tres dimensions que permetia a qualsevol usuari crear-se un avatar i navegar interactuant amb altres personatges, però, poc a poc, també va caure oblidat.[4]
A partir de l’any 2014, amb la compra d’Oculus Rift per part de Facebook[5], la realitat virtual fa un pas endavant molt important cap a la normalització del seu ús en la societat. A més, durant aquests anys, moltes companyies d’electrònica van treure ulleres d’immersió per a smartphones, com per exemple les Gear VR de Samsung o el cardboard de Google.
Usos
Educació i formació militar
La realitat virtual ha esdevingut una eina molt comú en el sector educatiu i d'entrenament perquè permet que els entrenadors o professors col·loquin els aprenents en un entorn virtual on puguin desenvolupar les seves habilitats sense el risc de les conseqüències que tindrien en el món real. Thomas A. Furness III fou un dels primers en introduir l'ús de la RV en l'entrenament militar quan l'any 1982 va presentar a les Air Force el seu primer model d'aviació virtual el qual va anomenar Visually Coupled Airbone Systems Simulator (VCASS). De fet, mentre just començava amb el projecte del VCASS, les aeronaus s'estaven tornant significativament complicades de manejar, de manera que la realitat virtual va introduir un nou mètode més segur i econòmic per a entrenar. Segons el projecte avançava Furness intentà incorporar els coneixements que tenia sobre el processament d'imatges i sons de l'home en una interfície intel·ligent que fos més intuitiva. En una segona fase del projecte, es va aconseguir incorporar gràfics d'alta resolució i pantalles de resposta ràpida que tornaren l'experiència en quelcom més natural. És per tot aquest projecte que es considera Thomas A. Furness III com a un dels màxims exponents dels inicis d'aquesta tecnologia.[6]
Entrant una mica més en l'àmbit militar, la RV té un paper molt important en els entrenament inicials a l'exèrcit. Aquesta permet als reclutes entrenar en condicions segures on se'ls planteja diferents situacions de combat simulades. En quant a combat terrestre, s'utilitza un sistema immersiu que inclou un visor virtual, vestits intel·ligents, guants amb sensors i armes recreades per ser usades en realitat virtual. Tot aquests sistemes permeten que els soldats s'entrenin per una gran varietat de situacions, terrenys i escenaris impossibles de recrear en un entrenament real. [7]
La RV també s'usa de manera freqüent per les Air Force, on s'entrenen pilots professionals. El simulador es sol situar a sobre d'un seient hidràulic que recrea els moviments segons els moviments del pilot i l'entorn simulat que el rodeja. De fet, nombrosos simuladors permeten un gir total en totes direccions i fins i tot vibracions que recreen els cops, girs o accidents que pateixi la nau. L'eix principal i l'objectiu amb que es promouen aquest tipus d'entrenaments són reduir el temps que tarda un pilot a estar preparat per el combat, la seguretat i l'àmbit econòmic.[8] De la mateixa manera, els simuladors de conducció virtual es fan servir per formar conductors de tancs i inculcar-los les nocions bàsiques abans d'entrar en contacte amb el vehicle real.[9] Finalment, aquests sistemes també s'utilitzen en sectors més socials com la conducció de tractors. Per exemple, a Bèlgica els bombers són entrenats a conduir d'una manera que minimitzi el risc de conducció a través de la RV. En un futur, s'esperen projectes similars per a formar a tots els conductors de vehicles de prioritat, incloent la policia.
El personal mèdic també usa els sistemes de RV per a entrenar-se i tractar un gran rang de malalties i lesions.[10] De fet, es va dur a terme un experiment amb setze cirurgians dels quals vuit operaren a través d'un sistema de realitat virtual. En una part de la operació aquests últims van resultar ser un 29% més ràpids que el grup que actuava tradicionalment. Així doncs, al observar els avantatges que aportava la RV, neix una indústria i, de la seva mà, programes a l'abast de moltes escoles i universitats, de manera que amb el pas del temps esdevé un mètode més comú en el sector educatiu, amb molt de potencial. Tanmateix, hi ha certes limitacions ja que en nombroses ocasions certes persones rebutgen el sistema o, en el cas que pateixin alguna malaltia o desordre, poden a arribar a confondre realitat i món virtual i desembocar amb actituds agressives i, per tant, perilloses. [11] Finalment, vegem dos usos comuns de la realitat virtual en el camp mèdic:
· Simuladors per a formació mèdica: Permeten formar futurs professionals en la medicina, recreant situacions que hauran d’afrontar en la seva vida professional, però sense el risc de tractar amb un pacient real. Per això, a més de recrear un entorn visual, han de poder reproduir sensacions tàctils.
· Tractament de fòbies: L’ús de la realitat virtual pot ser útil en el tractament de fòbies, ja que exposa al pacient en unes condicions irreals a allò que li produeix por, i permet regular la intensitat de la situació progressivament per a que es vagi pal·liant el trastorn poc a poc. [12]
Entreteniment
L’entreteniment es basa, en molts casos, en l’alienació de la realitat per posar la nostra atenció en una altre tasca o situació. La realitat virtual permet augmentar aquesta característica exponencialment, ja que aporta una capacitat immersiva molt gran aplicable a contingut multimèdia, ja siguin videojocs, pel·lícules etc. En definitiva la sensació de realitat és molt més gran que visionant el contingut a través d’una pantalla. [13][14]
Arquitectura i disseny
La realitat virtual permet, en aquest camp, previsualitzar projectes abans de ser executats, per poder detectar possibles errors, millores, interactuar amb l’entorn etc. D’aquesta manera es poden perfeccionar els dissenys o plantejar opcions novedoses o arriscades d’aquesta manera per valorar de forma més acurada si seguir endavanto no amb la construcció. Hi ha múltiples empreses, com per exemple “VisuArtech” que es dediquen a aquest camp.
Virtualitat
La virtualitat estableix una nova forma de relació entre l'ús de les coordenades d'espai i de temps, supera les barreres espaciotemporals i configura un entorn en el qual la informació i la comunicació se'ns mostren accessibles des de perspectives fins ara desconegudes quant al seu volum i possibilitats. La realitat virtual permet la generació d'entorns d'interacció que separin la necessitat de compartir l'espai-temps, facilitant en aquest cas nous contextos d'intercanvi i comunicació.
Autors, com Pierre Lévy, han assenyalat l'existència de diferents nivells de virtualitat, a partir de la dimensió bidimensional/tridimensional i la seva relació amb la realitat. La classificació d'aquest autor estableix un continu que va des dels aspectes amb una menor virtualitat com els imaginaris o els il·lusoris, passant per nivells bidimensionals, fins a arribar a les possibilitats que ofereix la virtualitat tridimensional en la seva relació de semblança amb allò real.[15]
Nivells de virtualitat segons Lévy
Força 0: Entès com allò que és fals, il·lusori, irreal o imaginari; que coneixem que és una invenció. Anar de vacances a mart.
Força 1: Virtualitat en el sentit filosòfic. Una llavor és un arbre virtualment.
Força 2: S'origina en una descripció numèrica dins d'una memòria informàtica que desemboca en una imatge en una pantalla que s'actualitza a temps real. Alguns exemples són els programes d'ordinador com les bases de dades, el tractament de textos, continguts d'internet...
Força 3: L'usuari és capaç de crear un món virtual, tot dissenyant personatges per aconseguir una imatge d'ell mateix i de la seva situació. Cada comportament de la persona modifica el món virtual i la seva imatge d'aquest. L'exemple més flamant serien els videojocs.
Força 4: La més alta. Representa la realitat virtual en el sentit més intens, designa un tipus d'interacció particular de simulació interactiva, en la que l'explorador té la sensació física d'estar immers en la situació definida per una base de dades. L'efecte de la immersió sensorial s'obté mitjançant l'ús de diferents aparells electrònics que envien inputs sensorials (cascs, guants amb sensors, roba computeritzada...)
Relació real / irreal
La realitat virtual ha eliminat la frontera existent entre realitat i irrealitat. No es tracta en aquest cas de la impossibilitat de separació entre allò real i allò que no ho és, sinó la difusió dels límits que els separen. L'àmplia varietat de possibilitats que aquesta ofereix, ha facilitat l'establiment d'un estatus de realitat, sustentat fonamentalment en tres aspectes:
- La RV és compartida: La navegació per escenaris virtuals, gairebé sempre s'emmarca en actes col·lectius, realitzats amb altres persones no de forma física però si percebuda, i sentida com a quelcom realitzat conjuntament amb altres.
- La RV conviu amb el món físic: Turkle (1995), realitza múltiples entrevistes a usuaris que viuen la RV de forma quotidiana i troba que en molts casos la vida real és definida com a “una finestra més... però no la millor”. Realitat i virtualitat, es converteixen en experiències que s'enriqueixen mútuament.
- La RV s'assembla a la producció artística: En la RV, es pot manipular tot objecte segons la intuïció del creador/a, el resultat es pot apreciar i valorar com si es tractés d'una obra d'art. Es creen mons i realitats a partir de paràmetres purament plàstics buscant el gaudi de l'usuari.
Les persones poden viure en la RV de manera que les vivències depenen totalment de les simulacions que aquesta realitat els pot oferir. D'aquesta manera es dóna que la RV pugui desafiar la dicotomia real-irreal. La RV no existeix en el món físic i material però així i tot existeix en la mesura que l'estem anomenant, ja que li donem l'status de realitat.
En la RV les persones poden dur a terme accions, desenvolupar experiències, interaccionar i relacionar-se, construir i reconstruir la seva identitat. Els entorns virtuals, i més concretament la realitat virtual, han generat un espai de moratòria per la construcció de la identitat sustentat en la creació de més d'un jo. L'existència d'aquestes identitats múltiples en aquests entorns afavoreix l'experimentació, podent adoptar, potenciar o desestimar aspectes que són posats en pràctica en la mateixa quotidianitat. Es tractaria doncs, d'un espai d'interrelació entre els espais quotidians i la realitat virtual, que les pròpies experiències en aquests entorns produeixen una mútua influència, generant una ruptura de les fronteres entre ambdós.
La realitat virtual pot ser de dos tipus: immersiva i no immersiva. Els mètodes immersius de RV amb freqüència es lliguen a un ambient tridimensional creat per computadora el qual es manipula a través de diferents dispositius perifèrics que capturen la posició i rotació de diferents parts del cos humà. Un tipus molt conegut de RV immersiva és la RA (realitat augmentada) que genera els estímuls en temps reals per a la interacció persona-ordinador, però aquests estímuls són sobreposats, mitjançant complexos sistemes de visualització o sonorització, sobre l'entorn físic de l'usuari; és per això que es diu que aquests estímuls augmenten l'entorn físic. També ho és la RM (realitat mixta), en la qual l'experiència virtual no solament pot generar i permetre la interacció amb els elements virtuals, si no que, mitjançant sistemes de sensors especials, també pot permetre que objectes físics de l'entorn immediat de l'usuari serveixin com a elements d'interacció en l'experiència. Aquests aspectes i pràctiques anteriors tindrien relació amb els nivells més alts de virtualitat exposats per Lévy.
La realitat virtual no immersiva també utilitza l'ordinador i es val de mitjans com el que actualment ens ofereix Internet, en el qual podem interaccionar en temps real amb diferents persones en espais i ambients que en realitat no existeixen sense la necessitat de dispositius addicionals a l'ordinador. Ens acostem en aquest cas a la navegació, a través de la qual oferim al subjecte la possibilitat d'experimentar (moure's, desplaçar-se, sentir) determinats espais, mons, llocs, com si es trobés en ells. La seva força de virtualitat correspondria amb nivells mitjans de la classificació de Lévy.
El tipus no immersiu, ofereix un nou món a través d'una finestra d'entorn d'escriptori. Aquest enfocament té diversos avantatges sobre l'enfocament immersiu com són el baix cost i fàcil i ràpida acceptació dels usuaris. Els dispositius immersius són d'alt cost i generalment l'usuari prefereix manipular l'ambient virtual per mitjà de dispositius familiars com són el teclat d'ordinador i el ratolí que per mitjà de cascos pesats o guants.
L'alt preu dels dispositius immersius ha generalitzat l'ús d'ambients virtuals fàcils de manipular per mitjà de dispositius més senzills, com és l'exemple de l'important negoci de les videoconsoles o els jocs en els quals nombrosos usuaris interaccionen a través d'Internet. És a través d'Internet com neix VRML que és un estàndard tècnic per a la creació d'aquests mons virtuals no immersius, que proveeix un conjunt de primitives per al modelatge tridimensional i permet donar comportament als objectes i assignar diferents animacions que poden ser activades pels usuaris.
Bibliografia
- Gálvez Mozo, Ana M. (2004) Barcelona: UAB, Posicionamientos y puestas en pantalla. Un análisis de la producción de sociabilidad en los entornos virtuales.
- Campàs Montaner, Joan (2005) Barcelona, Universitat de Barcelona, Paper d'Internet en la cultura emergent del món actual (1945-2003), El. Instal·lacions interactives, NetArt i hipertextos en línia com a estudis de cas.
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.202. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].
- ↑ «Thomas Edison y el kinetoscopio».
- ↑ Mañeru Zunzarren, Gregorio. Fundamentos pedagógicos de la simulación educativa en el área sanitaria (en español), p. 164. ISBN 9788477682813.
- ↑ «Historia de la Realidad Virtual - camino360» (en castellà). camino360, 25-04-2016.
- ↑ Press, Europa «Facebook compra Oculus Rift por 2.000 millones de dólares» (en castellà). europapress.es, 25-03-2014.
- ↑ «Colonizing Virtual Reality». cultronix.eserver.org. [Consulta: 8 novembre 2016].
- ↑ «Virtual reality used to train Soldiers in new training simulator». www.army.mil.
- ↑ Dourado, Antônio O.; Martin, C. A. «New concept of dynamic flight simulator, Part I». Aerospace Science and Technology, 30, 1, 01-10-2013, pàg. 79–82. DOI: 10.1016/j.ast.2013.07.005.
- ↑ «How Virtual Reality Military Applications Work». HowStuffWorks, 27-08-2007.
- ↑ «Virtual reality combat training - Virtual Reality» (en anglès). Virtual Reality, 27-12-2015.
- ↑ «PAST AND FUTURE APPLICATIONS OF 3-D (VIRTUAL REALITY) TECHNOLOGY Journal Scientific and Technical Of Information Technologies, Mechanics and Optics». ntv.ifmo.ru. [Consulta: 8 novembre 2016].
- ↑ «Usos de la realidad virtual en medicina».
- ↑ ABC «La realidad virtual pone el foco en la industria del entretenimiento». ABC.es.
- ↑ «Las aplicaciones militares de la realidad virtual | VRLider». www.vrlider.com. [Consulta: 8 novembre 2016].
- ↑ «HIstoria de la realidad virtual».