Guilgameix: diferència entre les revisions

Guilgameix
	;
Biografia
Naixement	valor desconegut ; Uruk
Mort	valor desconegut ; Uruk
Activitat
Activitat	segle XXVIII aC – segle XXVII aC
Família
Fills	Ur-Nungal
Pares	Lugalbanda i Ninsun

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 14:38, 5 des 2017

Guilgameix o Gilgameix^[1] (Gilgameš^[2] o Gilgamesh) o Bilgameix en els texts més antics, fou el cinquè rei sumeri de la primera dinastia d'Uruk, segons una llista de reis sumeris^[3] trobada a Xuruppak (el seu nom està escrit amb el determinatiu dingir, donat als déus). La llista diu que va governar durant 126 anys i que el seu pare va ser un esperit.^{[cal citació]} Podria correspondre a un rei històric dels anys 2700 aC,^[3] suposat fill d'un altre rei anomenat Lugalbanda. El va succeir el seu fill Urnangal. La llegenda diu que va construir les muralles d'Uruk i un temple dedicat a Ninlil a Nippur, i que es va enfrontar amb Mebaragesi de Kix.^{[cal citació]}

Les seves gestes heroiques van inspirar el poema èpic conegut amb el nom de l'Epopeia de Guilgameix,^[3] sorgit a Babilònia segles després, basat en antigues llegendes sumèries. La llegenda es va engrandir entre els accadians i la versió més completa que s'ha trobat són onze tauletes d'argila del rei assiri Assurbanipal (cap al 650 aC).

Referències cuneïformes

En l'Epopeia de Guilgameix, es diu que Guilgameix ordena la construcció de les llegendàries muralles d'Uruk. En temps històrics, Sargon d'Accad es vanaria d'haver destruït aquestes muralles per demostrar el seu poder militar. Molts estudiosos consideren que l'Epopeia de Guilgameix està relacionada amb la història bíblica del diluvi universal esmentat en el Gènesi.^[4]

Fragments d'un text èpic trobats a Me-Turan (avui Tell Haddad) expliquen que Guilgameix, al final dels seus dies, va ser enterrat sota les aigües del riu Eufrates. La gent d'Uruk va desviar el curs del riu amb el propòsit d'enterrar el rei mort en el llit marí. A l'abril del 2003, una expedició alemanya va descobrir el que es pensa que és la ciutat d'Uruk -incloent-hi el llit per on fluïa en aquella època l'Eufrates, l'últim estatge del seu rei Guilgameix.

Tot i la falta d'evidència directa, la majoria dels estudiosos no objecten considerar Guilgameix com una figura històrica, particularment després que es trobessin inscripcions que confirmen l'existència històrica d'altres figures associades a ell: els reis Enmebaragesi i Aga de Kix. Si Guilgameix realment va existir, probablement va viure aproximadament en el segle XXVII aC. Alguns dels texts sumeris més antics citen el seu nom com «Bilgamesix». Dificultats inicials en la lectura de l'escriptura cuneïforme van fer que, el 1891, Guilgameix tornés al món com a «Izdubar».^[5]

En la majoria dels texts, Guilgameix es lletreja en la declinació determinativa per a éssers divins (DINGIR), però no hi ha evidència d'un culte contemporani, i els mites sumeris de Guilgameix suggereixen que la deïficació va passar amb posterioritat (diferent del cas dels reis déus accadis).

Referències

↑ Referències de la grafia catalanitzada: «PDF»., full 2/7, «I cremo tot en cant: actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli - Google Llibres»., pàg 238, «Llegir l'Antic Testament Una Iniciacio Primera Part - Ramon Ribera - Google Llibres»., pàg 28.
↑ «Guilgameix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 González-Conde, María Pilar. Poema de Gilgamesh (fragmento). Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2015.
↑ Boadt, Lawrence. Reading the Old Testament (en anglès). Paulist Press, 1984, p. 126. ISBN 0809126311.
↑ Alfred Jeremias (1891), Izdubar - Nimrod, eine altbabylonische Heldensage.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guilgameix

Text original a the XI tauleta de l'èpica de Gilgamesh.
Texts sumeris: ETCSL (anglès).
- Guilgameix i Humbaba (anglès).
- Guilgameix i Humbaba (anglès).
- Guilgameix i el brau del cel(anglès).
- Guilgameix i Aga(anglès).
- Guilgameix, Enkidu i l'altre món(anglès).
- Mort de Guilgameix (anglès).
The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature a etcsl.orient, Oxford 1998.

[1] Referències de la grafia catalanitzada: «PDF»., full 2/7, «I cremo tot en cant: actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli - Google Llibres»., pàg 238, «Llegir l'Antic Testament Una Iniciacio Primera Part - Ramon Ribera - Google Llibres»., pàg 28.

[2] «Guilgameix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[MP-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 González-Conde, María Pilar. Poema de Gilgamesh (fragmento). Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2015.

[4] Boadt, Lawrence. Reading the Old Testament (en anglès). Paulist Press, 1984, p. 126. ISBN 0809126311.

[5] Alfred Jeremias (1891), Izdubar - Nimrod, eine altbabylonische Heldensage.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula persona}}
+[[Fitxer:Hero lion Dur-Sharrukin Louvre AO19862.jpg|thumb|200px|Figura de Guilgameix del palau de Sargon II ([[Museu del Louvre]]).]]
+'''Guilgameix''' o '''Gilgameix'''<ref>Referències de la grafia catalanitzada: {{ref-web|url= http://www.xtec.es/~jcampman/Presoc.pdf|títol=PDF<!--Títol generat per bot-->}}, full 2/7, {{ref-web|url= http://books.google.cat/books?id=JUDPfiC84BUC&pg=PA238&lpg=PA238&dq=guilgameix&source=bl&ots=SQAzBfnYPu&sig=Mb1aJN4m2V8GMghhokZu5wqIMjc&hl=ca&ei=wJHtS8iHHJaQsAbQ19iVBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CBkQ6AEwAQ#v=onepage&q=guilgameix&f=false|títol=I cremo tot en cant: actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->}}, pàg 238, {{ref-web|url= http://books.google.cat/books?id=9I0Wr-GeVSAC&pg=PA28&lpg=PA28&dq=guilgameix&source=bl&ots=ZCcqPzNnyk&sig=LYkMowgct8uyWnSzb3hrowdGubg&hl=ca&ei=wJHtS8iHHJaQsAbQ19iVBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CCEQ6AEwBA#v=onepage&q=guilgameix&f=false|títol=Llegir l&#39;Antic Testament Una Iniciacio Primera Part - Ramon Ribera - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->}}, pàg 28.</ref> (''Gilgameš''<ref>{{GEC|0029964|Poema de Gilgameš}}</ref> o ''Gilgamesh'') o '''Bilgameix''' en els texts més antics, fou el cinquè rei [[sumer]]i de la primera dinastia d'[[Uruk]], segons una [[llista de reis sumeris]]<ref name="MP">{{ref-llibre|cognom=González-Conde|nom=María Pilar|títol=Poema de Gilgamesh (fragmento)|url=http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc6d7q3|lloc=Alacant|editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|data=2015}}</ref> trobada a [[Xuruppak]] (el seu nom està escrit amb el determinatiu ''dingir'', donat als déus). La llista diu que va governar durant 126 anys i que el seu pare va ser un esperit.{{CC|data=març de 2017}} Podria correspondre a un rei històric dels anys [[2700 aC]],<ref name="MP" /> suposat fill d'un altre rei anomenat ''[[Lugalbanda]]''. El va succeir el seu fill [[Urnangal]]. La llegenda diu que va construir les muralles d'Uruk i un temple dedicat a [[Ninlil]] a [[Nippur]], i que es va enfrontar amb [[Mebaragesi]] de [[Kix]].{{CC|data=març de 2017}}
+Les seves gestes heroiques van inspirar el [[poema èpic]] conegut amb el nom de l{{'}}''[[Epopeia de Guilgameix]]'',<ref name="MP" /> sorgit a [[Babilònia]] segles després, basat en antigues llegendes sumèries. La llegenda es va engrandir entre els [[accadians]] i la versió més completa que s'ha trobat són onze tauletes d'argila del rei [[assiri]] [[Assurbanipal]] (cap al [[650 aC]]).
+== Referències cuneïformes ==
+En l{{'}}''Epopeia de Guilgameix'', es diu que Guilgameix ordena la construcció de les llegendàries muralles d'[[Uruk]]. En temps històrics, [[Sargon d'Accad]] es vanaria d'haver destruït aquestes muralles per demostrar el seu poder militar. Molts estudiosos consideren que l{{'}}''Epopeia de Guilgameix'' està relacionada amb la història bíblica del diluvi universal esmentat en el [[Gènesi]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Boadt |nom=Lawrence |títol=Reading the Old Testament |url= http://books.google.cat/books?id=LGQNT6G_do8C&pg=PA126&dq=gilgamesh+Genesis+flood&hl=ca&sa=X&ei=QE8RVMSZHvSw7AboiIDgCw&ved=0CDQQ6AEwAw#v=onepage&q=gilgamesh%20Genesis%20flood&f=false |llengua=anglès | editorial=Paulist Press |data=1984 |pàgines=126 |isbn=0809126311}}</ref>
+Fragments d'un text èpic trobats a [[Me-Turan]] (avui [[Tell Haddad]]) expliquen que Guilgameix, al final dels seus dies, va ser enterrat sota les aigües del riu [[Eufrates]]. La gent d'Uruk va desviar el curs del riu amb el propòsit d'enterrar el rei mort en el llit marí. A l'abril del 2003, una expedició alemanya va descobrir el que es pensa que és la ciutat d'Uruk -incloent-hi el llit per on fluïa en aquella època l'Eufrates, l'últim estatge del seu rei Guilgameix.
+Tot i la falta d'evidència directa, la majoria dels estudiosos no objecten considerar Guilgameix com una figura històrica, particularment després que es trobessin inscripcions que confirmen l'existència històrica d'altres figures associades a ell: els reis [[Enmebaragesi]] i [[Aga]] de [[Kix]]. Si Guilgameix realment va existir, probablement va viure aproximadament en el [[segle XXVII aC]]. Alguns dels texts sumeris més antics citen el seu nom com «''Bilgamesix''». Dificultats inicials en la lectura de l'escriptura cuneïforme van fer que, el 1891, Guilgameix tornés al món com a «''Izdubar''».<ref>Alfred Jeremias (1891), ''Izdubar - Nimrod, eine altbabylonische Heldensage''.</ref>
+En la majoria dels texts, Guilgameix es lletreja en la declinació determinativa per a éssers divins (DINGIR), però no hi ha evidència d'un culte contemporani, i els mites sumeris de Guilgameix suggereixen que la deïficació va passar amb posterioritat (diferent del cas dels reis déus [[Imperi accadi|accadis]]).
+== Referències ==
+{{Referències}}
 == Vegeu també ==
@@ Línia 6: / Línia 23: @@
 == Enllaços externs ==
 {{commonscat}}
+*Text original a [http://geokerk.googlepages.com/gilgame%C5%A1 the XI tauleta de l'èpica de Gilgamesh].
+*Texts sumeris: [http://etcsl.orinst.ox.ac.uk/cgi-bin/etcsl.cgi?text=c.1.8.1* ETCSL] {{en}}.
+** [http://www-etcsl.orient.ox.ac.uk/section1/tr1815.htm Guilgameix i Humbaba] {{en}}.
+** [http://www-etcsl.orient.ox.ac.uk/section1/tr18151.htm Guilgameix i Humbaba] {{en}}.
+** [http://www-etcsl.orient.ox.ac.uk/section1/tr1812.htm Guilgameix i el brau del cel]{{en}}.
+** [http://www-etcsl.orient.ox.ac.uk/section1/tr1811.htm Guilgameix i Aga]{{en}}.
+** [http://www-etcsl.orient.ox.ac.uk/section1/tr1814.htm Guilgameix, Enkidu i l'altre món]{{en}}.
+** [http://www-etcsl.orient.ox.ac.uk/section1/tr1813.htm Mort de Guilgameix] {{en}}.
+*''The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature'' a [http://www-etcsl.orient.ox.ac.uk/ etcsl.orient], Oxford 1998.
+{{Governants més notables de Sumer}}
 {{Autoritat}}

Governants notables de Sumer
Reis antediluvians	Alulim · Dumuzid · Ziusudra	Tercera dinastia de Kix	Kug-Baba
Primera dinastia de Kix	Etana · Mebaragesi	Tercera dinastia d'Uruk	Lugal-Zage-Si
Primera dinastia d'Uruk	Enmerkar · Lugalbanda · Dumuzid d'Unug · Guilgameix	Dinastia d'Accad	Sargon · (En-hedu-ana)² · Rimuix · Manixtuixu · Naram-Sin · Xar-Kali-Xarri · Dudu · Xu-Durul
Primera dinastia d'Ur	Meskalamdug¹ · Mesannepada · Puabi¹	Dinastia d'Accad
Segona dinastia d'Uruk	En-Xakanxa-Ana	Segona dinastia de Lagaix	Puzer-Mama · Gudea
Primera dinastia de Lagaix	Ur-Nanxe · En-anna-tum I · Entemena · En-anna-tum II · Urukagina	Cinquena dinastia d'Uruk	Utukhengal
Dinastia d'Adab	Lugal-Ane-Mundu	Tercera dinastia d'Ur	Ur-Nammu · Xulgi · Amar-Sin · Xu-Sin · Ibbi-Sin
¹ Meskalamdug i Puabi, tot i no ser governants, són famosos per les troballes de les seves sepultures. ² Enheduana va ser una sacerdotessa famosa pels seus himnes.