Alumokliutxevskita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alumoklyuchevskita)
Infotaula de mineralAlumokliutxevskita
Fórmula químicaK₃Cu₃(Al,Fe3+)(SO₄)₄O₂
Epònimkliutxevskita i alumini Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuserupció de la Gran Fissura, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.BC.45
Nickel-Strunz 9a ed.7.BC.45 Modifica el valor a Wikidata
Dana28.4.6.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 18,42Å; b = 5,13Å; c = 18,69Å; β = 101,72°
Grup espacialgrup espacial 2 Modifica el valor a Wikidata
Colorverd fosc
Exfoliacióperfecta en {h0l}
Duresa2 a 2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllabright green (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Diafanitattransparent
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,542 nβ = 1,548 nγ = 1,641
Birefringènciaδ = 0,099
Angle 2Vmesurat: 30°, calculat: 30°
Dispersió òpticafeble
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1993-004
Any d'aprovació1993
SímbolAkyv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'alumokliutxevskita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom per ser l'anàleg amb alumini dominant de la klyuchevskita.

Característiques[modifica]

L'alumokliutxevskita és un sulfat de fórmula química K₃Cu₃(Al,Fe3+)(SO₄)₄O₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1993. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són agulles prismàtques llargues, amb una secció transversal igual, allargada paral·lela a [010], de fins a 1 mil·límetre; també es troba en agregats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alumokliutxevskita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'Ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba dipositada pels gasos fumaròlics. Va ser descoberta l'any 1993 a l'erupció de la Gran Fissura del volcà Tolbàtxik, a l'óblast de Kamtxatka (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia), l'únic lloc on ha estat trobada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tenorita, piypita, langbeinita, lammerita, fedotovita i averievita.

Referències[modifica]

  1. «Alumoklyuchevskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juliol 2016].
  2. «Alumoklyuchevskite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 juliol 2016].