Anió (àtom)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Anió clorur.

Un anió és un amb càrrega elèctrica negativa, és a dir, que ha guanyat més electrons.[1][2] Els anions monoatòmics es descriuen amb un estat d'oxidació negatiu. Els anions poliatòmics es descriuen com un conjunt d'àtoms units amb una càrrega elèctrica global negativa, variant els seus estats d'oxidació individuals.

Tipus[modifica]

Hi ha dos tipus d'anions: monoatòmics i poliatòmics.

Anions poliatòmics[modifica]

Es poden considerar com a precedents d'una molècula que ha perdut protons, o d'un àcid que ha guanyat protons.

Nomenclatura tradicional[modifica]

Es nomenen amb la paraula ió o anió, seguida del nom del metall acabat en -ito si actua amb la covalència major o en -lligo si actua amb la valència menor. Exemple:

Substància Nom
H₂SO₃ Àcid sulfurós
SO₃2- Anió sulfit
H₂SO4 Àcid sulfúric
SO42- Anió sulfat

Nomenclatura sistemàtica[modifica]

Es nomenen com els àcids però anteposant la paraula ió o anió, i traient "d'hidrogen". Exemple:

Substància Nom
H₂SO₃ Trioxosulfat (IV) d'hidrogen
SO₃2- Anió trioxosulfat (IV)
H₂SO4 Tetraoxosulfat (VI) d'hidrogen
SO42- Anió tetraoxosulfat (VI)
HNO₂ Dioxonitrat (III) d'hidrogen
NO₂- Anió dioxonitrat (III)
HClO4 Tetraoxoclorat (VII) d'hidrogen
ClO4- Anió tetraoxoclorat (VII)

Anions àcids[modifica]

Ácido poliprótico

Provenen d'un àcid polipròtic que ha perdut part dels seus àtoms d'hidrogen com a protons. Els Àcids polipròtics ( o Àcids polibàsics) són àcids que tenen més d'un hidrogen ionitzable.

Nomenclatura tradicional[modifica]

Es nomenen com l'ió corresponent, però afegint la paraula àcid i utilitzant prefixos multiplicadors quan hi hagi més d'un.

Substància Nom
H₃PO4 Àcid fosfòric
H₂PO4- Anió fosfat diàcid
HPO42- Anió fosfat monoàcid
PO43- Anió fosfat
H₂SO₃ Àcid sulfurós
HSO₃- Anió sulfit àcid
SO₃2- Anió sulfit

Pels àcids dipròtics (amb dos hidrògens en la seva fórmula) es manté encara en el comerç i la indústria un sistema de nomenclatura antic, però no recomanat. Consisteix a nomenar l'anió amb el prefix bi-.

Substància Nom
H₂CO₃ Àcid carbònic
HCO₃- Anió bicarbonat
CO₃2- Anió carbonat
H₂SO₃ Àcid sulfurós
HSO₃- Anió bisulfit
SO₃2- Anió sulfit
H₂SO4 Àcid sulfúric
HSO4- Anió bisulfat
SO42- Anió sulfat

Nomenclatura sistemàtica[modifica]

Es nomenen com l'ió corresponent, però anteposant el prefix hidrogen- amb el prefix multiplicador corresponent.

Substància Nom
H₃PO4 Tetraoxofosfat (V) d'hidrogen
H₂PO4- Anió dihidrogentetraoxofosfat (V)
HPO42- Anió monohidrogentetraoxofosfat (V)
PO43- Anió tetraoxofosfat (V)
H₂SO₃ Trioxosulfat (IV) d'hidrogen
SO₃2- Anió trioxosulfat (IV)


Per a una millor comprensió realitzem un esquema de classificació, degut a que no és una classificació rígida.

Esquema de classificació[modifica]

Classe (A)[modifica]

Desprenen gasos amb l'àcid clorhídric o sulfúric diluït: carbonat, bicarbonat, sulfit, tiosulfat, sulfur, nitrit, hipoclorit, cianur i cianat. Estan inclosos els del (I) amb l'agregat dels següents: florur, clorur, bromur, iodur, nitrat, clorat, perclorat, bromat i yodat, borat *, ferrocianur, ferricianur, tiocianat, formiat, acetat, oxalat , tartrat i citrat.

Classe (B)[modifica]

Reaccions de precipitació: sulfat, persulfat **, fosfat, fosfito, hipofosfito, arseniat, arsenito, silicat, fluorosilicat, salicilat, benzoat i succinat. Reaccions d'oxidació i reducció en dissolució: manganat, permanganat, cromat i dicromat.

Anions comuns[modifica]

Nom formal Fórmula Nom alternatiu
Anions simples
Arsenur As3−
Azida N₃
Bromur Br
Carbur C4−
Clorur Cl
Fluorur F
Fosfur P3−
Hidrur H
Nitrur N3−
Òxid O2−
Peròxido O₂2−
Sulfur S2−
Iodur I
Oxoanions
Arsenat AsO43−
Arsenit AsO₃3−
Borat BO₃3−
Bromat BrO₃
Hipobromit BrO
Carbonat CO₃2−
Hidrogencarbonat HCO₃ Bicarbonat
Clorat ClO₃
Perclorat ClO4
Clorit ClO₂
Hipoclorit ClO
Cromat CrO42−
Dicromat Cr₂O72−
Iodat IO₃
Nitrat NO₃
Nitrit NO₂
Fosfat PO43−
Hidrogenfosfat HPO42−
Dihidrogenfosfat H₂PO4
Permanganat MnO4
Fosfonat PO₃3−
Sulfat SO42−
Tiosulfat S₂O₃2−
Hidrogensulfat HSO4 Bisulfat
Sulfit SO₃2−
Hidrogensulfit HSO₃ Bisulfit
Aniones d'àcids orgànics
Acetat C₂H₃O₂
Format HCO₂
Oxalat C₂O42−
Hidrogenxalat HC₂O4 Bioxalat
Otros aniones
Hidrogensulfur HS Bisulfur
Tel·lurur Te2−
Amidur NH₂
Cianat OCN
Tiocianat SCN
Cianur CN
Hidròxid OH

Marxa analítica dels anions més comuns[modifica]

Els anions més freqüents en un laboratori no es poden separar de forma tan clara com els cations. La major part de les vegades s'identificaran de manera directa, mentre que unes altres se separaran en grans grups precipitant amb cations i, a partir d'aquests precipitats, s'identifiquen aquests anions. No obstant això, en laboratori és bastant més difícil analitzar els anions presents que els cations. Generalment, en el laboratori, la marxa analítica d'anions es fa primer eliminant tots els cations existents precipitant amb hidròxid de sodi o carbonat de sodi. A continuació es fan tres assajos preliminars.

Les sals típicament estan formades per cations i anions (encara que l'enllaç mai és purament iònic, sempre hi ha una contribució covalent).

Referències[modifica]

  1. Nemer, Beatriz Virginia Cervantes. Manual pedagógico de prácticas de química general en microescala (en castellà). Universidad Iberoamericana, 2006. ISBN 9789688595947. 
  2. [1] Principios de química: los caminos del descubrimiento, pag f-24 en Google libros
Vegeu Anió (àtom) en el Viccionari, el diccionari lliure.