Artur Blasco i Giné

Artur Blasco i Giné

Artur Blasco tocant l'acordió diatònic amb el Pont d'Arcalís el 2009
Biografia
Naixement	5 novembre 1933 (90 anys) Barcelona
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Es coneix per	Organitza la Trobada d'Acordionistes del Pirineu
Activitat
Ocupació	músic
Membre de	El Pont d'Arcalís
Art	Músic i folklorista
Premis (2001)  Creu de Sant Jordi  Premi d'Actuació Cívica
Veu de Artur Blasco i Giné

Artur Blasco i Giné (Barcelona, 1933) és un músic, investigador i divulgador del folklore i el cançoner popular català dels pobles del Pirineu. Fundador del Museu de l'Acordió d'Arséguel.

Biografia

Va néixer el 1933 a la ciutat de Barcelona, però els seus pares vivien a Monistrol de Calders, on va viure ell també fins als dos anys. Fou llavors quan anà a viure a Santpedor. El batxillerat el cursà a Manresa i al final d'aquesta etapa, la família es mudà a la capital del Bages. És la família la que li dona una formació musical bàsica durant la joventut. El 1953 va ingressar a la Facultat de Ciències on va estudiar Biologia. No va acabar la carrera en aquell moment, tot i que ho faria més tard.

Després de fer el servei militar, se'n va anar a voltar per Europa i Orient Mitjà. Després de treballar un any en un cabaret de Beirut, s'instal·la a Estocolm. També va viure un any a Islàndia on acabà treballant en un bacallaner. Mentrestant, es dedicava a traduir literatura sueca al castellà per l'editorial barcelonina Seix-Barral.

En un dels viatges de retorn a Catalunya un amic el porta a Arsèguel i la Seu d'Urgell i allà descobreix l'acordió diatònic. Al cap d'un any se n'hi aniria a viure i iniciaria la seva tasca de recuperació de l'acordió diatònic i la música popular dels Pirineus. Ho compaginava amb la feina al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, ocupant-se, entre altres coses, de distribuir els punts de beurada de les pastures comunals.

Interessat en la recerca i divulgació de la cultura popular ha recollit, poble per poble, el cançoner popular dels pobles del Pirineu. En total ha recuperat unes 1.600 cançons. Així mateix ha impulsat la recuperació de l'acordió diatònic a Catalunya, organitzant la Trobada d'Acordionistes del Pirineu realitzat al poble d'Arsèguel (Alt Urgell) i el Museu de l'Arcordió d'Arsèguel.

Ha participat en diferents formacions musicals com "Acordionistes del Pirineu", "La Pobletana", i "El Pont d'Arcalís", del que en fou membre fundador. Ha editat cinc cançoners, entre els quals destaca el de tradició oral: "Rosa vermella, rosa galant" (1989). Actualment treballa en l'edició de textos i partitures de cançons de tradició oral recopilades des de 1975.

El 1998 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. L'any 2001 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2004 amb el Premi Nacional de Cultura Popular per la incansable labor de recuperació, restitució, difusió i dinamització de la cultura popular pirinenca al llarg de 40 anys, emmarcada en les trobades d'acordionistes, els tallers de promoció, la divulgació del cançoner i l'obertura del museu de l'acordió d'Arsèguel, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. El 2008, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana li va lliurà el Premi Nacional Joan Coromines.

Discografia

Com a Artur Blasco

• 2012 - Les cobles del Peirot. CD-llibre. (Edicions Salòria)
• 2013 - Pirineu. Cançons de vetllades vora del foc. (Edicions Salòria)
• 2016 - Cançons de captaires, ermitants i d'altra gent de pas (REC Produccions Audiovisuals del Pirineu)

Amb El Pont d'Arcalís

• 1997 - Balls i cançons del Pirineu (Barcelona: TRAM)
• 2001 - Pirineus (Barcelona: TRAM)
• 2002 - De lluna vella: tonades i cançons dels Pirineus (Barcelona: DiscMedi)
• 2002 - Del Pirineu estant (Barcelona: DiscMedi)
• 2003 - Aigua, més aigua! (Barcelona: DiscMedi)
• 2011 - Foc al tribunal (Barcelona: DiscMedi)
• 2014 - La Seca, la Meca i les valls d'Andorra (Barcelona: DiscMedi)