Balanitis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaBalanitis
Inflammation of the glans penis and the preputial mucosa.jpg
Inflamació de la mucosa del gland i del prepuci modifica
Tipusmalaltia del penis i malaltia inflamatòria Modifica el valor a Wikidata
Especialitaturologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10N48.1
CIM-9607.1
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0082800 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB1229
MedlinePlus000862
eMedicineemerg/51
Patient UKbalanitis-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD001446 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0004690 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13033 Modifica el valor a Wikidata

La balanitis, del grec βάλανος, «gla», en relació a la forma de gla; i -itis, inflamació), en medicina, fa referència a la inflamació del gland del penis. De forma simultània, també hi pot haver inflamació del prepuci, patologia que es coneix amb el nom de balanopostitis.[1]

Etiologia[modifica]

L'etiologia principal de la balanitis és la falta d'hàbits higiene en homes als quals se'ls ha practicat ja practicat la circumcisió. Tot i així, hi ha altres causes que també poden desencadenar la inflamació: infeccions diverses[Cal aclariment] (la més freqüent per Candida albicans facilitada per una diabetis mal controlada), malalties com la balanitis xeròtica obliterans, l'artritis reactiva, la utilització de sabó fort amb pH àcid durant la higiene, no dur a terme una bona higiene de la zona, fricció amb la roba i fricció durant l'acte sexual.[2][3]

Entre els bacteris que la poden causar, els més freqüents són: Streptococcus, S. aureus, Klebsiella spp, Gardnerella vaginalis i alguns bacteris anaeròbics.

Simptomatologia[modifica]

Símptomes de la balanitis: envermelliment, inflamació i erupció cutània

La simptomatologia de la balanitis inclou dolor al gland i prepuci, envermelliment local, erupcions vàries del glandi prepuci i mal olor. La presència de tota aquesta simptomatologia no vol dir que la persona tingui aquesta patologia, cal consultar sempre amb el seu equip mèdic.[4]

Diagnòstic[modifica]

El diagnòstic es fa mitjançant l'anamnesi i l'exploració física. Caldrà observar la presència de la simptomatologia associada, inflamació, dolor local i la presència o no d'erupcions cutànies. Tot i així, a vegades fan falta proves complementàries per detectar la presència de virus, bacteris o fongs. Es realitza un cultiu de les secrecions si n'hi ha i si no un cultiu cutani.[5]

Tractament[modifica]

El tractament de la balanitis és personalitzat i dependrà de la causa. Així, si es tracta d'una infecció, segons sigui vírica o bacteriana, es tractarà amb cremes en el primer cas i amb cremes antibiòtiques en el segons cas. Si fos el cas de la presència d'erupcions cutànies el tractament es basarà en cremes esteroides.[6]

Pronòstic[modifica]

El pronòstic és molt bo i la gran majoria de casos es curen amb el tractament farmacològic i una bona adherència als hàbits higiènics.[1]

Complicacions[modifica]

A llarg termini, si no es tracta correctament, es poden produir: fimosi, estenosi del meat urinari, parafimosi, disminució del flux sanguini a la punta del penis i increment del risc de càncer de penis. Sempre cal consultar a l'equip mèdic que és el que millor els informarà i aconsellarà.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balanitis
  1. 1,0 1,1 «Balanitis» (en castellà). Clínica Dam. [Consulta: 20 juny 2015].
  2. 2,0 2,1 «Balanitis» (en anglès). MedlinePlus, 10-02-2013. [Consulta: 20 juny 2015].
  3. «Balanitis» (en català). Hospital de nens de Barcelona. [Consulta: 20 juny 2015].
  4. «Balanitis» (en castellà). onmeda. [Consulta: 20 juny 2015].
  5. «Balanitis: Diagnósticp» (en castellà). Onmeda. [Consulta: 20 juny 2015].
  6. «Tratamiento de la balanitis» (en castellà). balanitis.org. [Consulta: 20 juny 2015].