Basajaun

Basajaun

Tipus	criatura mitològica
Context
Mitologia	mitologia basca
Dades
Gènere	masculí
Família
Cònjuge	Basandere
Altres
Domini	bosc

El basajaun (del basc basa: 'bosc', 'salvatge' i jaun: 'senyor') és un personatge de la mitologia basca amb forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga. Un dels seus peus té planta circular. Viu als boscos i cavernes. La seva dona és la Basandere.

Juntament amb Tartalo i els Gentils (o Jentil), forma part del grup de gegants de muntanya de la mitologia basca. És el geni protector dels ramats d'ovelles. Quan s'aproxima una tempesta o els llops, fa crits en la muntanya per tal que els pastors retirin el bestiar. Els ramats indiquen la seva presència fent sonar unànimement l'esquella.

Basajaun apareix de vegades en els relats com un geni terrorific de forces colossals, mentre que en d'altres apareix com el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat. Als orígens, els Basajaun eren els posseïdors dels secrets de l'arquitectura i la vida sedentària, i fou el civilitzador Martin Txiki o Sant Martinic qui els arrabassà el secret per a divulgar-lo a la humanitat. Són generalment retratats com a personatges positius, que avisen amb xiulets quan s'apropa una tempesta i vigilen els ramats durant la nit perquè els pastors puguin dormir tranquils. A canvi, els Basajaun reben com a tribut un tros de pa que recullen mentre els pastors dormen.

A l'Alt Aragó

A les valls d'Ansó, Tena i Broto es coneix, respectivament, com a Basajarau, Bonjarau o Bosnerau un personatge de la mitologia aragonesa que no és altre que el Basajaun basc. Conegut també com al "Sinyor d'as selvas" (Basajaun és 'Senyor del bosc' en basc), és un homenot pelut, amb una cabellera que li cobreix l'esquena, que ajuda i protegeix els pastors i ramats de les tempestes i les feristeles. Si els ramats el senten, el saluden tot fent sonar l'esquella.

Quan va pels boscos deixa unes estranyes petjades: en una s'hi pot reconèixer un peu humà, mentre que l'altra és rodona com la soca d'un arbre. La tradició diu que, com els dimonis, el Basajarau es va quedar coix després de perdre la guerra al cel i caure a la Terra.

Arbre genealògic

Princesa de Mundaka

Sugaar (Foc, serp)

Mari (Deessa)

Amalur (La Mare Terra)

Jaun Zuria (Senyor dels bascos)

Mikelats (Mal esperit)

Atarrabi (Bon esperit)

Eguzki Amandre (L'àvia sol)

Ilargi Amandre (L'àvia lluna)

Amilamia (Benèfica)

Urtzi (Déu del cel)

Basajaun (Senyor del bosc)

Basandere (Senyora del bosc)

Laminak (Petits éssers fantàstics)