Mari (deessa)

Mari

Tipus	deessa deïtat de la natura
Context
Mitologia	mitologia basca
Dades
Pseudònim	Anderea, Dama i Anbotoko Dama
Gènere	femení
Família
Cònjuge	Sugaar
Fills	Mikelats i Atarrabi
Altres
Domini	cova
Equivalent	Amalur i Princesa de Mundaka

Mari és el numen principal de la mitologia basca precristiana. Es tracta d'una divinitat de caràcter femení que habita en nombrosos cims de les muntanyes basques (Anboto, Txindoki, Murumendi, Gorbeia, Oiz, Aketegi i altres), generalment en avencs o coves, la més important de les quals es troba a la cara est de l'Anboto (la Mariren Koba o Mariurrika Kobea, 'Cova de Mari'). Se l'anomena sovint amb els tractaments respectuosos d'Anderea ('Senyora') o Dama: Anbotoko Dama 'Dama d'Anboto', Murumendiko Dama, Aketegiko Dama, tot i que té molts altres noms alternatius, com ara Anbotoko Mari, Damatxo, Mariarroka, Mariburute o Yona-gorri (vegeu secció «Noms»).

Segons la mitologia basca, Mari és l'esposa del déu-serp Sugaar. Viu sota terra, en coves situades a la part alta de les muntanyes. Cada divendres al vespre, durant l'Akelarre (l'aplec de les sorginak, les bruixes basques), es reuneix amb Sugaar per provocar les tempestes, símbols de fertilitat que nodriran la terra i els seus habitants. Aquestes tempestes també poden, de vegades, portar deshonra. Mari està envoltada d'una cort de bruixes i s'alimenta d'allò que es podria anomenar "negació i afirmació", una referència a la idea de nodrir-se de falsedat o il·lusions.

Mari és, també, una deessa mare, una deïtat polimorfa que representa la natura i que generalment apareix com una dona elegantment vestida. Ha estat relacionada, i de vegades confosa, amb Amalur, la suposada 'Mare Terra' basca.

Etimologia

Hi ha diverses teories sobre l'origen del nom. L'aparentment més fàcil suggereix que és una adaptació del nom cristià 'Maria', tot i que evidentment aplicat a un personatge essencialment diferent i més antic. Altres estudiosos, en canvi, troben més versemblant associar l'origen del nom a la llengua basca i en aquest sentit es consideren dues possibilitats: que el nom procedeixi de l'afèresi del primer mot d'una frase amb la desinència -ari, que indica 'ofici, exercir, tenir tendència a'. Així, es proposa Ama + ari («l'ofici de ser mare»), que hauria donat (A)mari, o bé Eman + ari (on eman és 'donar, lliurar' i, per tant, voldria dir «propensa a donar, a fer regals»), que també hauria donat (E)mari. Una altra possibilitat associa l'origen del nom amb 'Mairi' o 'Maide' (els "moros", gegants mitològics que són els constructors dels dòlmens), o bé amb 'Maindi' (els esperits dels avantpassats). Cal afegir que a certes zones, el nom de Maria es coneix familiarment com a Maddi, especialment a Iparralde.

Sembla poc probable que una deïtat tan important (l'única deïtat basca realment coneguda abans del cristianisme, juntament amb el seu marit Sugaar) tingui un nom derivat d'una figura cristiana. Tot amb tot, la similitud del mot basc "Mari" amb l'hebreu llatinitzat "Maria" podria haver facilitat una fusió entre el culte pagà a la deessa i el culte cristià (l'únic permès a l'edat mitjana) a la Mare de Déu. Avui dia, al final de cada missa, al País Basc es canta l'himne litúrgic final en honor de la Mare de Déu.

Mari en la mitologia

Il·lustració de Mari obra de Josu Goñi

Entre les primeres deesses mare europees, Mari és l'única que ha sobreviscut fins als nostres dies. No és una deessa en el sentit indoeuropeu del terme: com la majoria dels éssers mítics bascos, viu a la terra, sota terra i manté relacions amb els humans que difereixen de les que es troben en altres mitologies. Els humans poden imposar la seva voluntat a Mari, per exemple, la seva presència.

Mari és considerada la figura mítica més significativa de les tradicions basques, ja que és la Dama de tots els esperits tel·lúrics. És la mare d'Atarrabi i de Mikelats, dues divinitats o genis, el primer la personificació del bé moral i el segon del signe contrari, el mal. És, per tant, una deessa neutral i simbolitza l'equilibri d'adversaris inherent a la Mare Terra o Amalur. Mari és l'única entitat de la mitologia basca, juntament amb l'Herensuge, que viu tant al món subterrani com al cel. És també l'única que porta un nom propi, "Mari", mentre que les altres figures s'anomenen amb noms genèrics: Jentilak, Laminak, Mairuak. S'ha suggerit que el seu nom veritable podria haver estat «Anderea» o «Dama».

Cristianitzats en època molt tardana, al voltant del segle xvi, els bascos adoraven forces naturals com el sol (Eguzki), la lluna (Ilargi), l'aire (Aide), l'aigua, les muntanyes i els boscos, que prenien formes humanes. Algunes creences actuals poden remuntar-se a l'era paleolítica. De fet, la majoria dels éssers mítics del País Basc són de tipus ctònic o tel·lúric perquè es refereixen a la terra, al món subterrani o a l'inframon, en contraposició a les deïtats celestials. Segons l'arqueòleg Jacques Blot:

«	La imaginació i les estructures psíquiques són les mateixes en tots els humans, siguin qui siguin. La terra s'identifica amb la feminitat en totes les cultures del món. I el ventre de la terra, als Pirineus, era quelcom que les poblacions basques preindoeuropees ni tan sols van haver d'inventar: som aquí al regne de la pedra calcària, i les cavitats, coves i avencs hi són per milers. Simplement les havien de poblar.	»
— Jacques Blot, Archéologie et montagne basque (1993).

Els bascos creuen veure la cara de Mari en aquesta formació rocosa de la cova d'Anboto

L'antropòleg Juan Inazio Hartsuaga defineix Mari com a la deessa de tots els agricultors bascos. No és, per tant, privativa ni un invent del poble basc, però els bascos són els únics que l'han conservat viva en l'imaginari col·lectiu. Com a deessa de l'agricultura, ha estat present en territori basc des de fa un mínim de 6.000 anys, motiu pel qual ha evolucionat molt des d'aleshores. Hartsuaga postula que a l'antiga religió basca no hi havia ni capellans, ni projecte per a la humanitat, ni veritat revelada, com acostumen a tenir les religions indoeuropees, més modernes (com ara la grecoromana o la celta), o les monoteistes com el judaisme i el cristianisme. Només hi ha l'observació del poble, que en veient els desplaçaments de Mari pot predir el temps que farà, per exemple.

Les llegendes sobre Mari que van recopilar José Miguel de Barandiarán i altres estudiosos descriuen un personatge, probablement, molt adulterat; per tant, cal destriar-ne allò què és original i allò què són incorporacions posteriors. A parer d'Hartsuaga, en realitat hi ha tres Maris:

1. La que viu amb el «sí i el no», que seria la més moderna i allunyada de l'original.
2. La dels mites: elegant, distingida, vestida d'or.
3. La més naturalista, que vola en forma de falç de foc d'un cim a l'altre, provocant canvis meteorològics. Aquesta és, a parer seu, la genuïna i original.

Pervivència

Els gegants Akerbeltz i Mari d'Areatza

El mite de Mari apareix documentat per primera vegada al segle xv en una obra de Lope García de Salazar. La cristianització tardana que apuntava Barandiarán en la seva obra El hombre primitivo en el País Vasco, sobretot en aquelles parts allunyades de les vies d'accés romanes, pot haver estat la causa de la pervivència de la primitiva religió basca fins a estadis molt tardans en comparació amb la resta d'Europa. A causa d'això no seria d'estranyar que l'arquetip de la deessa Mari hagi sobreviscut fins a l'actualitat, tot i haver estat en molts casos demonitzada per part de l'Església.

En una entrevista emesa per la Televisió basca el 2018, Juan Inazio Hartsuaga explicava que en aquella data encara hi havia bascos que creien en Mari: la mare d'un prestigiós arqueòleg amic seu li va dir en una ocasió que havia vist passar Mari amb la seva falç de foc mentre es desplaçava d'un cim a un altre.

A l'Alt Aragó

El record de Mari s'ha conservat també dins la mitologia aragonesa. A l'Alt Aragó, Mariuena (sovint pronunciat "Marigüena"), coneguda també com a La Bona Mari, Marguana, Mari Castaña, La Mare, La Filadera o La Teixidora, és una deessa femenina anàloga a la Mari basca. En l'imaginari popular aragonès és una deïtat bondadosa, d'aquí el nom ("Mari (b)uena" 'Mari bona'). Mariuena és la guardiana de la vida i del destí dels éssers vius, per això també se l'anomena la Teixidora del Destí. En algunes llegendes es diu que té tres aspectes que representen el cicle de la natura: jove, adulta i vella; per aquest motiu també se l'anomena les "Tres Buenas Fadas" o les "Tres Serols" ('tres germanes').

Representació

Generalment, Mari es representa amb cos i rostre de dona d'extremada bellesa, elegantment vestida (generalment de vermell), i també pot aparèixer en forma híbrida d'arbre i de dona amb potes de cabra i urpes de rapinyaire, o com una dona de foc, un arc de Sant Martí inflamat o un cavall que arrossega els núvols. En la seva forma de dona apareix amb una llarga cabellera rossa que es pentina, al sol, amb una pinta d'or a l'entrada de la seva cova (una imatge que remet al mite de l'Encantada). Mari apareix també sota la forma d'arbre envoltat de flames, de corb, de núvol, de globus de foc o de cavall.

Noms

Mari Arroka, personatge principal dels carnavals d'Olazti, amb la seva falç de foc

Al Libro dos Linhagems de Pedro de Barcelos, escrit cap al 1344, Mari apareix sota els noms de Dama i Hechicera. Barandiarán va explicar que els pastors d'Urkiola (prop d'Abadiño i Dima) l'anomenaven simplement Mari quan li assenyalaren una de les coves del pic d'Anboto: «ara or Marijen kobia» 'heus aquí la cova de Mari'.

Com s'ha dit, però, Mari rep molts altres noms al llarg del País Basc. Entre d'altres:

• Aketegiko Dama 'la dama d'Aketegui' i Aketeguiko Sorguiñe 'la bruixa d'Aketegui' a Zegama
• Aldureko Mari 'Mari d'Aldura' (un cim de les Peñas de Aya) a Gorriti
• Amuteko Damie 'la dama d'Amute' a Azkoitia
• Anbotoko Dama 'la dama d'Anboto' a Zarautz
• Anbotoko Señora 'Senyora d'Anboto' a Aia, Aretxabaleta i molts altres llocs de Guipúscoa i de Biscaia
• Anbotoko Sorguiña 'la bruixa d'Anboto' a Durango
• Andre Mari Muiroko 'Senyora Mari de Muguiro' a Arano
• Andre Mari Munoko 'Senyora Mari de Muno' a Oiartzun
• Aralarko Damea 'la dama d'Aralar' a Amezketa
• Arpeko Saindua 'la santa de la cova' a Bidarrai i altres pobles de Navarra i Lapurdi
• Arrobibeltzeko Andra 'Senyora d'Arrobibeltz' a Azkaine
• Damatxo 'Senyoreta' a Lizarraga (Ergoiena)
• Gaizto 'Maligna, dolenta' a Oñati
• Illunbetagaineko Dama 'la dama d'Illunbetagaine' a Lakuntza
• Mari Muruko 'Mari de Muru (o Buru)' a Elduain
• Mariarroka o Mari Arroka 'Mari de la penya' a Olazti
• Mariburrika a Garai i a Berriz
• Mariburute a Udabe (Basaburua)
• Marie Labako 'Mari del forn' a Ispaster
• Marije Kobako 'Mari de la cova' a Markina
• Marimur a Leitza
• Mariurraka a Abadiño
• Muruko Damea 'la dama de Muru' a Ataun
• Putteriko Damea 'la dama de Puttarri' a Arbizu
• Puyako Maya 'Maya de Puya' a Oiartzun
• Yona-gorri 'la de la saia vermella' a Lascun

Creences

Residències de Mari

L'Anboto, la seva llar principal

El Murumendi

El Txindoki

Com a personificació de la Mare Terra, Mari és reina de la naturalesa i de tots els elements que la componen. És la senyora de la Terra i dels fenòmens meteorològics: té el domini de les forces del clima i de l'interior de la terra. Presagia les tempestes i determina el clima. D'ella venen els béns de la terra i l'aigua dels déus. A més, se la coneix per la capacitat de volar.

El seu consort és Sugaar, també anomenat Maju i els seus assistents les sorginak. Amb Sugaar, Mari va tenir dos fills: Mikelats, pervers, i Atarrabi, bondadós -tots dos sempre enfrontats-, que són una representació paleocristiana del bé i del mal. Jorge Oteiza va suggerir que el nom del segon podria venir de bat-arra-bi 'dos buits d'un', en el sentit que Atarrabi seria el buit-mare del dia i la nit.

Mari habita en coves de diverses muntanyes, tot i que el seu estatge principal és la cova situada en la impressionant paret vertical est de l'Anboto, just a sota del cim. Quan s'està a la cova de l'Anboto, el cim està cobert de núvols, cosa que manifesta la seva presència. En aquestes coves rep als seus fidels, els quals han de guardar un estricte protocol:

• Cal tractar-la de tu.
• Cal sortir de la cova de la mateixa manera que s'hi ha entrat.
• Mentre es parla amb ella hom no pot asseure's mai, ni tan sols rebent la invitació de fer-ho.

Amb els homes es comporta de forma tirànica, o tot el contrari, els arriba a enamorar mostrant-se com una dona dòcil i treballadora, però sempre amb la finalitat d'impartir justícia per mitjà de la regla del no: si esmentes, negant, que posseeixes alguna cosa que sí que és teva, Mari te la lleva. Així, efectivament, ja no la tens, i es produeix la justícia. Entre les missions de Mari hi ha la de castigar la mentida, el robatori i l'orgull.

Mari es beu la vida dels homes i els fa infeliços. Tanmateix, en la mitologia aragonesa, Mari és un ésser benèfic que ajuda els homes, per això se l'anomena Mariuena.

Malgrat que totes aquestes llegendes en què es basa la tradició de Mari són posteriors al cristianisme, Mari s'assembla més a Gea, ja que viu a les coves, i a totes les deesses de la fertilitat i de l'amor, pel mateix motiu i perquè proporciona fruits i regals. Tanmateix, no tots els investigadors estan d'acord amb aquesta identificació. Per a l'antropòloga Anuntxi Arana, Mari té més similituds amb els déus suprems celestes Zeus o Júpiter, ja que, igual que aquests, governa els fenòmens meteorològics i imparteix justícia.

El clima segons la cova

la Mariurrika Kobea de l'Anboto

La cova Supelegor del Gorbeia

El "Pas del diable" des del cim de l'Alluitz. Es diu que el perfil d'aquesta carena recorda una dama ajaguda.

Tot i que el seu estatge principal és a l'Anboto, els cims de l'Oiz i de l'Aketegi són també importants per a ella, juntament amb altres com el Murumendi o el Txindoki. Es diu que cada set anys canvia d'estatge, i en aquest canvi se la pot veure solcar el cel en un carro de foc, o cavalcant un marrà. En anar d'un cim a l'altre, adopta formes diverses, com ara un rastre de foc volador, una ràfega de vent, núvols blancs, un arc de Sant Martí o una falç en flames; depenent del cim que habiti, així serà el temps que faci, plujós o sec.

Una de les llegendes més importants és la que explica per què Mari habita i és vista a totes les muntanyes basques: Mari és l'encarregada de portar el bon i el mal temps d'un costat a l'altre del País Basc, i es diu que quan Mari està a l'Anboto plou, quan està a Aloña (a les Muntanyes Basques) hi ha sequera i quan està a la cova de Supelegor del Gorbeia (al massís d'Itxina, tocant a Orozko) les collites són abundants.

La forma de les muntanyes

La seva presència es fa fins i tot visible per l'efecte que causa al perfil de les muntanyes, que fa que s'assembli a una dama ajaguda: el nas de la dama és l'Alluitz, el coll, l'anomenat "pas del diable" o Infernuko zubia 'pont de l'infern' i els peus, l'Anboto mateix.

La marieta

En la cultura popular basca, la marieta és un insecte que té certa relació amb Mari. El seu nom mateix hi remet: la marieta de set punts (coccinela septempunctata) rep el nom estàndard de marigorringo 'Mari rovell d'ou', però en té molts altres d'alternatius com ara marigorri 'Mari vermella', amona gonagorri 'iaia faldilla vermella', amona mantagorri, etc. A més, si Mari provoca tempestes, la marieta és capaç de predir el temps que farà; per tal de fer-la servir per a aquest propòsit, cal posar-se-la al dit índex i recitar la fórmula següent:

«

(basc)  Mari gorringo Txuri gorringo bihar eguzki ala euria egingo?

(català)  Mari gorringo [mari rovell d'ou] Txuri gorringo [blanca i rosada] demà farà sol o plourà?

»

• 
  1. Cal posar la marieta a la punta del dit índex.
• 
  2. Cal dir la frase i xiular. Si l'insecte s'enlaira ve bon temps, si no, mal temps.

Barandiarán, que va recollir abundants fórmules similars, postula que la denominació de gona gorri aplicada a la marieta correspon a la de Yona Gorri amb què es coneix Mari (o un geni masculí equivalent, Jaunagorri) a Lascun. A Mañaria, aquest insecte s'anomena mariurrika, un mot que sembla variant de Mariurraka, Mariburrika i Mariarroka, noms amb què Mari és coneguda a Abadiño, Garai i Olazti respectivament. A Iragi (Esteribar), la marieta es coneix com a katalingorri i es diu que és filla de la Mare de Déu, Birjinen semea.

Llegendes

Són moltes les llegendes que existeixen sobre Mari, quasi tantes com pobles hi ha al País Basc. En cada lloc existeix una història, una llegenda, que parla del seu origen (en molts casos amb elements posteriors al cristianisme, com el dimoni, el baptisme, etc.). En nombroses contalles atrau els pastors fins als seus habitacles, plens d'or i pedres precioses, però si els dóna alguna cosa valuosa, en sortir de la cova es transforma en deixalla. De vegades, però, un tros de carbó es converteix en or en sortir.

L'origen de Mari

Diferents llegendes expliquen l'origen de Mari; la més coneguda diu que en una família sense descendència, la dona desitjava com fos tenir un fill, fins i tot si als vint anys se l'hagués d'endur el diable. Finalment va quedar embarassada d'una nena molt bonica. Dies abans que la noia fes els vint anys, la seva mare la va tancar en una caixa de cristall i la va vigilar dia i nit; esforç inútil, ja que el mateix dia del seu aniversari el diable, trencant la caixa, se la va endur al cim de l'Anboto, on habita des de llavors.

Una altra de les llegendes sobre la procedència de Mari, de la qual existeixen diferents versions, explica que una mare i una filla vivien juntes. Un dia, la mare, disgustada, va maleir la noia dient-li: «Tant de bo se t'emporti el diable». En dir això va aparèixer el mateix diable i se la va endur, i la va deixar vagant per les muntanyes de la zona per sempre.

En altres versions d'aquesta llegenda, la maledicció de la mare és diferent: «Tant de bo volis per l'aire tants anys com grans té una faneca de fesols vermells».

La mala dona

Hi ha encara una altra llegenda a Ataun, amb les corresponents variants (a Arano n'hi ha una de semblant), que refereix l'origen de Mari d'una altra manera:

En un baserri de Beasain hi vivia una dona molt dolenta, casada amb un bon cristià i mare de cinc fills. Com que no volia que els nens fossin batejats, el pare els va pujar a un carro, hi va lligar la mare i se'n va anar cap a l'església a la recerca de baptisme per als petits. Però pel camí, la dona es va encendre com una teia, va cremar les lligadures i, volant per l'aire, va cridar: «Els meus fills per al cel i jo ara per a Muru!» I dit això es va dirigir al Murumendi, on s'està des de llavors. Sovint ha estat vista prop d'un avenc que hi ha en aquella muntanya, asseguda al sol, pentinant-se la cabellera rossa amb una pinta d'or.

Relació amb la noblesa basca

A l'obra Foruen zin egitea de Famadun Mendieta (1556) s'hi veu Mari (a dalt a la dreta), l'esposa de Diego López, com a màxima autoritat de la família, representada a la manera de Cíbele

Sovint s'ha associat la «Dama» amb personatges de la història de Biscaia, creant una simbiosi entre mitologia i història i donant lloc a llegendes amb diverses versions. N'hi ha una que explica que:

Donya Urraca, filla del rei de Navarra, es va casar amb Pedro Ruiz, senyor de la casa de Muntsaratz d'Abadiño. El fill gran, Ibon, era el destinat a ser l'hereu i la seva germana petita, Mariurrika, l'odiava. Un dia en què es trobaven a la muntanya d'Anboto, havent dinat, mentre el germà dormia, moguda per l'odi i l'enveja, Mariurrika va tirar el seu germà, amb l'ajuda d'una criada, muntanya avall. Al seu retorn va dir que el seu germà s'havia estimbat. Assetjada per la mala consciència, una nit es van presentar a Muntsaratz els ximelgorriak (genis diabòlics). Des de llavors, Mariurrika ha desaparegut i es diu que ara habita en les coves de l'Anboto.

En aquest sentit, Mari ha estat comparada per alguns estudiosos amb el personatge mitològic de la Princesa de Mundaka, de la qual en seria la personificació atesos els punts que tenen en comú: totes dues, per exemple, són parella de Sugaar i totes dues tenen fills relacionats amb la noblesa (en el cas de la princesa, Jaun Zuria).

També se la vincula amb el primer senyor històric del territori de Biscaia, Diego López I d'Haro, amb el qual se suposa casada. En casar-s'hi li va fer prometre que mai se senyaria dins de casa, però un dia aquest va incomplir la seva promesa i Mari, immediatament, va sortir de la casa volant amb la seva filla. Aquesta llegenda podria fer referència als pactes aconseguits per a mantenir Biscaia dins el Regne de Castella i a la traïció que els senyors de Biscaia van cometre en cristianitzar el país (trencant així el pacte amb Mari). És una llegenda similar a la que narra una altra història, la maledicció de Melusina: a causa d'una maledicció de la seva mare, Melusina està obligada a convertir-se en meitat dona i meitat serp les nits dels dissabtes, cosa que oculta al seu marit fins que aquest la descobreix i això fa que aquesta fugi volant.

L'eguzkilore

Un Eguzkilore a la porta d'una casa d'Urdiain

Es deia que Gaueko ('de la nit, nocturn'), el déu de les tenebres, es menjava els pastors i les ovelles, i tothom que sortís de casa de nit, i per això se'l temia. Per la por que inspirava, els humans van demanar a Mari que els ajudés. Ella els va beneir amb la llum de la seva primera filla, Ilargi (la lluna), però la seva llum era insuficient i els humans van demanar de nou ajuda a Mari; aquesta vegada, la deessa els va beneir amb la seva segona filla, Eguzki (el sol). Però la nit continuava sent perillosa, i Mari va beneir amb la seva protecció qualsevol llar que tingués un Eguzkilore ('flor sol', Carlina acaulis, una flor semblant al cards molt abundant al País Basc) a l'entrada: si algun esperit maligne pretenia entrar a la casa i trobava un Eguzkilore, havia d'aturar-se per a comptar els nombrosíssims pèls o bràctees de la inflorescència i el dia el sorprenia sense haver acabat la seva tasca.

La cova d'Anboto

Dels molts habitacles que té Mari arreu de les muntanyes del País Basc, la principal es troba a l'Anboto. L'anomenada Mariurrika kobea o Mariren kobia es troba a 1200 m d'altitud, just sota el cim d'aquesta muntanya. L'entrada se situa en la impressionant verticalitat de la paret est, que forma amb l'oest de l'Azkilar la canal d'Artaungo sakona.

La cova té una entrada força alta que obre un corredor cap a una sala il·luminada per una obertura a l'avenc. Aquesta «finestra» és visible des de baix, mentre que l'entrada queda oculta en estar situada en un racó de la roca. Al seu costat cau un corrent d'aigua (poques gotes a l'estiu), del que cal beure si es pretén que el desig que se li ha demanat a la deessa es faci realitat. De la sala il·luminada parteix un altre corredor cap a l'interior de la muntanya. Sobre el corredor hi ha una formació natural que recorda la cara d'una dona en què n'hi ha que creuen veure Mari. Aquest corredor acaba en un avenc de 70 m de profunditat. A la dreta, passant per una petita obertura, s'accedeix a un altre avenc menor.

Per tal d'arribar a la Mariurrika kobea cal pujar fins al serral d'Aguindi, que es conforma entre el cim de l'Anboto i l'esperó de Fraile Atxa, i d'allí seguir la petita sendera que mena, sota el cim, fins a la paret vertical en què se situa la cavitat. Quan s'hi arriba a la vora, un túnel natural permet d'accedir al penya-segat.

• Mariurrika Kobea
• 
  Ubicació de la cova de Mari a la cara est de l'Anboto
• 
  Entrada de la cova
• 
  Passadís interior que condueix als avencs
• 
  Vista de l'Artaungo sakona des de la cova
• 
  Mari a la cova, amb Mikelats i Atarrabi

En la cultura popular

La sèrie de còmics El ciclo de Irati de Juan Luis Landa i Jon Muñoz, publicada de 1995 a 1997 per Glénat, barreja història i ficció en una epopeia ambientada al Pirineu basc durant el segle viii, amb profusió d'elements de la mitologia basca. Al primer tom, El despertar del Autza, Mari hi juga un paper destacat i, malgrat que el protagonista, Eneko, és cristià (per tant, el seu enemic), l'afavoreix amb diversos regals pel fet de ser amic d'Irati, que sí que és fidel a l'antiga religió basca. A la pel·lícula Irati de Paul Urkijo (2022), que reflecteix tot aquest imaginari, Itziar Ituño interpreta Mari.

A la sèrie francesa Filles du feu (2023), l'acció de la qual està ambientada el 1609 a Lapurdi, durant la cacera de bruixes de Pierre de Lancre, una camperola acusada de bruixeria afirma que Mari va crear el món.

Arbre genealògic

Princesa de Mundaka

Sugaar (Foc, serp)

Mari (Deessa)

Amalur (La Mare Terra)

Jaun Zuria  (Senyor de Biscaia)

Mikelats (Mal esperit)

Atarrabi (Bon esperit)

Eguzki amandre   (L'àvia sol)

Ilargi amandre   (L'àvia lluna)

Urtzi (Déu del cel)

Hodei (Núvol, tro)

Eate (Tempesta)

Jaunagorri   (Tempesta)

Eguen (Déu de la llum)

Gaueko  (La nit)

Aide   (Aire, boira)

Bibliografia

• Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549. 
• Dueso, José. La primitiva religión de los vascos (en castellà). Orain, 1996. ISBN 84-89077-56-8. 
• Hartsuaga, Juan Inazio. Euskal Mitología Konparatua (en basc). Sant Sebastià: Gaiak Argitaldaria, 2004. ISBN 9788496371019. 
• Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010. 

Vegeu també

• Amalur
• Sugaar
• Encantada

Enllaços externes

• Mari al Web Euskal Mitologia (basc)
• Article Tras Mari, la Gran Dama vasca a Noticias de Navarra (castellà)