Campionat d'Europa d'atletisme

Campionat d'Europa d'atletisme
Tipus	esdeveniment esportiu recurrent
Esport	atletisme
Organitzador	Associació Europea d'Atletisme
Localització i Dates
Vigència	1934 –
Freqüència	biennal

El Campionat d'Europa d'atletisme (en anglès, European Athletics Championship) és un esdeveniment atlètic organitzat per l'Associació Europea d'Atletisme (European Athletic Association, EAA), i que se celebra cada dos anys a una ciutat diferent, prèviament designada.

La primera edició es va celebrar el 1934 a la ciutat de Torí (Itàlia) i fins al 2024 s'han disputat 26 edicions. Únicament es va deixar de disputar l'edició del 1942 a causa de la Segona Guerra Mundial.

El 30 d'abril de 2006 el Consell Directiu de la EAA va anunciar que Barcelona acolliria la vintena edició que es va celebrar del 26 de juliol a l'1 d'agost del 2010. Les proves es van disputar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

Inicialment la competició es disputava cada 4 anys. però després de l'Europeu a Barcelona, aquesta competició es va començar a celebrar cada dos anys.^[1]

Edicions dels campionat[modifica]

Edició	Any	Ciutat	Data	Estadi
I Detalls	1934	Torí	7- 9 de setembre	Estadi Comunale
II Detalls	1938	París	3 - 5 de setembre	Estadi de Colombes
III Detalls	1946	Oslo	22 - 25 d'agost	Estadi Bislett
IV Detalls	1950	Brussel·les	23 - 27 d'agost	Estadi Heysel
V Detalls	1954	Berna	25 - 29 d'agost	Estadi Neufeld
VI Detalls	1958	Estocolm	19- 24 d'agost	Estadi Olímpic
VII Detalls	1962	Belgrad	12- 16 de setembre	Estadi Partizan
VIII Detalls	1966	Budapest	30 d'agost - 4 de setembre	Népstadion
IX Detalls	1969	Atenes	16 - 21 de setembre	Estadi Olímpic
X Detalls	1971	Hèlsinki	10 - 15 d'agost	Estadi Olímpic
XI Detalls	1974	Roma	2 - 8 de setembre	Estadi Olímpic
XII Detalls	1978	Praga	29 d'agost - 3 de setembre	Estadi Evžena Rošického
XIII Detalls	1982	Atenes	3 - 9 de setembre	Estadi Olímpic
XIV Detalls	1986	Stuttgart	29 d'agost - 3 de setembre	Estadi Gottlieb-Daimler
XV Detalls	1990	Split	26 d'agost - 2 de setembre	Estadi Poljud
XVI Detalls	1994	Hèlsinki	7-14 d'agost	Estadi Olímpic
XVII Detalls	1998	Budapest	18-23 d'agost	Népstadion
XVIII Detalls	2002	Múnic	6-11 d'agost	Estadi Olímpic
XIX Detalls	2006	Göteborg	7-13 d'agost	Estadi Ullevi
XX Detalls	2010	Barcelona	26 de juliol - 1 d'agost	Estadi Olímpic Lluís Companys
XXI Detalls	2012	Hèlsinki	27 de juny - 1 de juliol	Estadi Olímpic
XXII Detalls	2014	Zúric	12-17 d'agost	Letzigrund
XXIII Detalls	2016	Amsterdam	6-10 de juliol	Estadi Olímpic
XXIV Detalls	2018^{[n 1]}	Berlín	7-12 d'agost	Estadi Olímpic
—	2020	París	26-30 d'agost	Cancel·lats degut a la pandèmia de COVID-19
XXV Detalls	2022^{[n 1]}	Munic	15-21 d'agost	Estadi Olímpic
XXVI Detalls	2024	Roma	7-12 de juny	Estadi Olímpic
XXVII Detalls	2026	Birmingham	3-9 d'agost	Alexander Stadium
XXVIII Detalls	2028	Chorzów	22-27 d'agost	Estadi de Silèsia

Medaller[modifica]

Actualitzat a la fi del campionat de 2024. Antics països en cursiva.

Total		962	965	963	2890
Pos.	País	Or	Plata	Bronze	Total
1	Regne Unit	128	100	109	337
2	Unió Soviètica	120	110	101	331
3	RDA	89	75	62	226
4	Alemanya	83	90	87	260
5	França	73	74	71	218
6	Polònia	59	60	67	186
7	Itàlia	56	55	57	168
8	Rússia	50	51	57	158
9	Finlàndia	35	29	42	106
10	Espanya	34	30	42	106
11	Països Baixos	33	29	29	91
12	Suècia	32	44	43	119
13	RFA	27	36	37	100
14	Ucraïna	23	31	23	77
15	Noruega	20	17	20	57
16	Hongria	18	23	25	66
17	Portugal	17	14	11	42
18	Txecoslovàquia	16	16	27	59
19	Bèlgica	16	15	13	44
20	Grècia	16	10	11	37
21	Suïssa	13	16	19	48
22	Bulgària	12	16	12	40
23	Turquia	12	10	11	33
24	Belarús	11	13	10	34
25	Croàcia	9	3	3	15
26	Romania	8	22	10	40
27	Txèquia	7	15	11	33
28	Iugoslàvia	6	6	3	15
29	Irlanda	5	9	7	21
30	Dinamarca	4	7	4	15
31	Estònia	4	6	5	15
32	Israel	4	3	4	11
33	Letònia	4	3	3	10
34	Lituània	3	3	5	11
35	Àustria	3	2	7	12
36	Eslovènia	3	2	3	8
37	Islàndia	3	1	1	5
38	Sèrbia	2	8	3	13
39	Eslovàquia	1	5	1	7
40	Albània	1	1	0	2
41	Azerbaidjan	0	2	2	4
42	Luxemburg	0	1	0	1
42	Montenegro	0	1	0	1
44	Moldàvia	0	0	1	1

Fins al 2024 Andorra, Armènia, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Gibraltar, Kosovo, Liechtenstein, Macedònia del Nord, Malta, Mònaco, San Marino i Xipre no havien guanyat cap medalla.