Campionat del món d'escacs juvenil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Campionat del món d'escacs Júnior)
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del món d'escacs juvenil
Vista aèria
Imatge
Tipusarticle de llista de Wikimedia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata

El Campionat del món d'escacs juvenil és un torneig sub-20 d'escacs (els jugadors han de ser menors de 20 anys l'1 de gener de l'any de la competició), organitzat per la Federació Internacional d'Escacs (FIDE).

La idea original d'organitzar-lo fou de Guillem Ritson-Morry, qui organitzà l'esdeveniment inaugural del 1951 que tingué lloc a Birmingham, Anglaterra. Posteriorment, se celebrava cada dos anys, fins al 1973, quan es va adoptar una periodicitat anual. El 1983, es va establir un torneig femení separat.

Cada estat membre de la FIDE pot seleccionar un competidor, excepte pel país amfitrió, que en pot seleccionar dos. Alguns jugadors obtenen el dret de participar en el torneig d'acord amb el seu Elo FIDE, o pel fet d'haver acabat en primeres posicions en els campionats anteriors. El primer campionat es va jugar per sistema suís a 11 rondes. En els campionats següents els participants van ser dividits en seccions, de manera que els grups servien per determinar la classificació per les diverses finals (Final A, Final B, etc.) Des de 1975, els torneigs han tornat al format suís.

Originalment, el guanyador era guardonat amb el títol de Mestre Internacional, si no l'havia obtingut abans. Actualment, el guanyador rep el títol de Gran Mestre (GM) o el de Gran Mestre Femení (WGM), i els qui acaben en segon i tercer lloc el de Mestre Internacional o bé el de Mestre Internacional Femení (WIM).

Quatre dels guanyadors - Borís Spasski, Anatoli Kàrpov, Garri Kaspàrov[1] i Viswanathan Anand - han arribat a guanyar el Campionat del món d'escacs absolut.

Quadre de guanyadors del Campionat del món sub-20 masculí[modifica]

No. Any Lloc Campió País
1 1951 Coventry/Birmingham Borislav Ivkov Iugoslàvia Iugoslàvia
2 1953 Copenhaguen Oscar Panno Argentina Argentina
3 1955 Anvers Borís Spasski Unió Soviètica Unió Soviètica
4 1957 Toronto William Lombardy Estats Units Estats Units
5 1959 Münchenstein Carlos Bielicki Argentina Argentina
6 1961 La Haia Bruno Parma Iugoslàvia Iugoslàvia
7 1963 Vrnjacka Banja Florin Gheorghiu Romania Romania
8 1965 Barcelona Bojan Kurajica Iugoslàvia Iugoslàvia
9 1967 Jerusalem Julio Kaplan Puerto Rico Puerto Rico
10 1969 Estocolm Anatoli Kàrpov Unió Soviètica Unió Soviètica
11 1971 Atenes Werner Hug  Suïssa
12 1973 Teesside Aleksandr Beliavski Unió Soviètica Unió Soviètica
13 1974 Manila Anthony Miles Anglaterra Anglaterra
14 1975[2] Tjentiste Valeri Txékhov Unió Soviètica Unió Soviètica
15 1976 Groningen Mark Diesen Estats Units Estats Units
16 1977 Innsbruck Artur Iussúpov Unió Soviètica Unió Soviètica
17 1978[3] Graz Serguei Dolmatov Unió Soviètica Unió Soviètica
18 1979 Skien Yasser Seirawan Estats Units Estats Units
19 1980 Dortmund Garri Kaspàrov Unió Soviètica Unió Soviètica
20 1981 Ciutat de Mèxic Ognjen Cvitan Iugoslàvia Iugoslàvia
21 1982 Copenhaguen Andrei Sokolov Unió Soviètica Unió Soviètica
22 1983 Belfort Kiril Gueorguiev Bulgària Bulgària
23 1984 Kiljava Curt Hansen Dinamarca Dinamarca
24 1985 Sharjah Maxim Dlugy Estats Units Estats Units
25 1986 Gausdal Walter Arencibia Cuba Cuba
26 1987 Baguio Viswanathan Anand Índia Índia
27 1988 Adelaida Joël Lautier França França
28 1989 Tunja Vassil Spàssov Bulgària Bulgària
29 1990 Santiago Ilya Gurevich Estats Units Estats Units
30 1991 Mamaia Vladímir Akopian Armènia Armènia
31 1992 Buenos Aires Pablo Zarnicki Argentina Argentina
32 1993 Kozhikode Igor Miladinović FR Yugoslavia Iugoslàvia
33 1994 Caiobá Helgi Grétarsson Islàndia Islàndia
34 1995 Halle (Saxònia-Anhalt) Roman Slobodjan Alemanya Alemanya
35 1996 Medellín Emil Sutovsky Israel Israel
36 1997 Żagań Tal Shaked Estats Units Estats Units
37 1998 Kozhikode Darmén Sadvakàssov Kazakhstan Kazakhstan
38 1999 Erevan Aleksandr Galkin Rússia Rússia
39 2000 Erevan Lázaro Bruzón Cuba Cuba
40 2001 Atenes Péter Ács Hongria Hongria
41 2002 Goa Levon Aronian Armènia Armènia
42 2003[1] Naxçıvan Xakhriar Mamediàrov Azerbaidjan Azerbaidjan
43 2004[4] Kochi Pentala Harikrishna Índia Índia
44 2005 Istanbul Xakhriar Mamediàrov Azerbaidjan Azerbaidjan
45 2006[5] Erevan Zavèn Andriassian Armènia Armènia
46 2007 Erevan Ahmed Adly Egipte Egipte
47 2008 Gaziantep Abhijeet Gupta Índia Índia
48 2009 Puerto Madryn Maxime Vachier-Lagrave França França
49 2010[6] Chotowa Dmitri Andreikin Rússia Rússia
50 2011[7][8] Chennai Dariusz Świercz Polònia Polònia
51 2012[9] Atenes Aleksandr Ipàtov Turquia Turquia
52 2013 Kocaeli Yu Yangyi República Popular de la Xina R.P. de la Xina
53 2014 Pune Lu Shanglei República Popular de la Xina R.P. de la Xina
54 2015[10] Khanti-Mansisk Mikhail Antipov Rússia Rússia
55 2016[11] Bhubaneswar Jeffery Xiong Estats Units Estats Units
56 2017[12] Tarvisio Aryan Tari Noruega Noruega
57 2018[13] Gebze Parham Maghsoodloo Iran Iran
58 2019[14] Nova Delhi Evgeny Shtembuliak Ucraïna

Quadre de guanyadores del Campionat del món sub-20 femení[modifica]

No. Any Lloc Campiona País
1 1982 Senta Agnieszka Brustman  Polònia
2 1983 Ciutat de Mèxic Fliura Khasanova Unió Soviètica Unió Soviètica
3 1985 Dobrna Ketevan Arakhamia Unió Soviètica Unió Soviètica
4 1986 Vílnius Ildikó Mádl  Hongria
5 1987 Baguio Camilla Baginskaite Unió Soviètica Unió Soviètica
6 1988 Adelaida Alissa Gal·liàmova Unió Soviètica Unió Soviètica
7 1989 Tunja Ketino Kachiani Unió Soviètica Unió Soviètica
8 1990 Santiago Ketino Kachiani Unió Soviètica Unió Soviètica
9 1991 Mamaja Natasa Bojkovic Iugoslàvia Iugoslàvia
10 1992 Buenos Aires Krystyna Dąbrowska Polònia Polònia
11 1993 Kozhikode Nino Khurtsidze Geòrgia Geòrgia
12 1994 Caiobá Zhu Chen República Popular de la Xina R.P. de la Xina
13 1995 Halle (Saxònia-Anhalt) Nino Khurtsidze Geòrgia Geòrgia
14 1996 Medellín Zhu Chen República Popular de la Xina R.P. de la Xina
15 1997 Żagań Harriet Hunt Anglaterra Anglaterra
16 1998 Kozhikode Hoang Thanh Trang Vietnam Vietnam
17 1999 Erevan Maria Kouvatsou Grècia Grècia
18 2000 Erevan Xu Yuanyuan República Popular de la Xina R.P. de la Xina
19 2001 Atenes Humpy Koneru Índia Índia
20 2002 Goa Zhao Xue República Popular de la Xina R.P. de la Xina
21 2003[1] Nakhchivan Nana Dzagnidze Geòrgia Geòrgia
22 2004 Kochi Iekaterina Kórbut Rússia Rússia
23 2005 Istanbul Elisabeth Pähtz Alemanya Alemanya
24 2006[5] Erevan Shen Yang República Popular de la Xina R.P. de la Xina
25 2007 Erevan Vera Nebolsina  Rússia
26 2008 Gaziantep Harika Dronavalli  Índia
27 2009 Puerto Madryn Swaminathan Soumya  Índia
28 2010 Chotowa Anna Muzitxuk  Eslovènia
29 2011 Chennai Deysi Cori Tello Perú Perú
30 2012 Atenes Guo Qi República Popular de la Xina R.P. de la Xina
31 2013 Kocaeli Aleksandra Goriàtxkina Rússia Rússia
32 2014 Pune Aleksandra Goriàtxkina Rússia Rússia
33 2015[10] Khanti-Mansisk Nataliya Buksa Ucraïna
34 2016[11] Bhubaneswar Dinara Saduakassova Kazakhstan Kazakhstan
35 2017[15] Tarvisio Zhansaya Abdumalik  Kazakhstan
36 2018 Gebze Aleksandra Maltsevskaya  Rússia
37 2019 Nova Delhi Polina Xuvàlova  Rússia

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Silman, Jeremy. «World Junior Championship: Mamedyarov Earns the Title». Notícia sobre el Campionat del món juvenil de 2003. JeremySilman.com, 03-07-2003. Arxivat de l'original el 16 de desembre de 2010. [Consulta: 2 gener 2022].
  2. El segon fou Larry Christiansen, i el tercer, Jonathan Mestel
  3. Manuel Lopez Michellone. «Murió el gran maestro Marcel Sisniega». revista Proceso, 22-01-2013. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 7 setembre 2020].
  4. «Campionat del món júnior» (en anglès). FIDE. [Consulta: 22 desembre 2011].
  5. 5,0 5,1 «Chess News - Shen Yang and Zaven Andriasian World Junior Champions» (en anglès). ChessBase.com, 17-10-2006. [Consulta: 16 gener 2016].
  6. Pein, Malcolm. «Dmitry Andreikin World Junior Champion». The Week in Chess, 20-08-2010. Arxivat de l'original el 11 d'octubre 2012. [Consulta: 4 abril 2011].
  7. «50th World Junior Chess Championship» (en anglès). Chess-Results.com, 15-08-2011. [Consulta: 9 novembre 2011].
  8. «50th World Junior Championships» (en anglès). TWIC, 17-08-2011. Arxivat de l'original el 2012-03-03. [Consulta: 25 novembre 2011].
  9. «Classificació i partides del Campionat del món juvenil de 2012» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 7 gener 2013].
  10. 10,0 10,1 «Antipov and Buksa are 2015 World Junior Champions». chessdom.com. [Consulta: 16 setembre 2015]. (anglès)
  11. 11,0 11,1 «The winners of World Junior and Girls U20 Championship». fide.com. [Consulta: 13 setembre 2016].
  12. «Aryan Tari (18) verdensmester i sjakk etter drama!». [Consulta: 25 novembre 2017]. (noruec)
  13. «Parham Maghsoodloo Is World Junior Chess Champion» (en anglès). Financial Tribune, 15-09-2018. [Consulta: 20 juliol 2019].
  14. Martín Bellón, Federico. «Miguel Santos, tataranieto de Unamuno, cuarto en el Mundial juvenil». diari ABC, 29-10-2019. [Consulta: 4 desembre 2019].
  15. «World Girls under 20 Championship 2017». [Consulta: 25 novembre 2017].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]