Capsempe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCapsempe
Synodus saurus modifica
Atlantic lizardfish.jpg
modifica
Synodus saurus1.JPG
Exemplar fotografiat a Itàlia.
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN155213 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAulopiformes
FamíliaSynodontidae
GènereSynodus
EspècieSynodus saurus modifica
(Linnaeus, C., 1758)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Alpismaris risso (Rafinesque, 1810)
  • Laurida mediterranea (Swainson, 1838)
  • Osmerus fasciatus (Risso, 1810)
  • Salmo saurus (Linnaeus, 1758)
  • Saurus fasciatus (Risso, 1810)
  • Saurus griseus (Lowe, 1838)
  • Saurus saurus (Linnaeus, 1758)
  • Saurus trivirgatus (Valenciennes, 1839)
  • Saurus vulgaris (Cloquet, 1827)
  • Stolephorus risso (Rafinesque, 1810)
  • Synodus cinereus (Hildebrand, 1948)
  • Tirus marmoratus (Rafinesque, 1810)[4]
Capsempe

El capsempe o quetsémper (Synodus saurus) és una espècie de peix teleosti pertanyent a la família Synodontidae.[5]

També rep els noms sovint humorístics i maliciosos i de connotació sexual de boixacriades, consolador, salta-en-cony (Menorca), inflaconys (Menorca), escalum (Menorca), hermano (castellanisme), moll curiablanquer, moll d’ombra, llangardaix (Girona), dragó (Balears i Tarragona), dragó pardal (Mallorca), drac marí (País valencià), quetsémper (Mallorca), saltabarques (Mallorca), serpentí (Menorca) i, a tort,[6] saltamurades (Menorca, Principat de Catalunya?).

Descripció[modifica]

  • Pot assolir 40 cm de llargària total,[7] tot i que el més normal és que en faci 20.[8]
  • Cos cilíndric, allargat, de secció circular i cobert d'escates rugoses al tacte.
  • Cap aixafat, de forma triangular i punxegut.
  • Mentó prominent.
  • El musell és de longitud igual o lleugerament més gran que el diàmetre ocular.
  • Boca gran, la qual arriba fins darrere dels ulls.
  • Dues aletes dorsals: la primera és gran i la segona molt petita i adiposa.
  • Les aletes pectorals es troben per sota del nivell d'inserció de l'aleta dorsal.
  • La coloració és vermellosa (encara que el dors és marró) i amb nombroses taquetes fosques pels flancs i 8-10 bandes transversals més fosques. El ventre és blanquinós.
  • Té una línia lateral groga sota la qual presenta taques ovalades de color blau cel.[9][10][11]

Reproducció[modifica]

És externa.[12][13]

Alimentació[modifica]

Menja principalment peixos (Clupeidae, Engraulidae i Myctophidae, i juvenils de Sparidae i Centracanthidae),[14] tot i que també es nodreix d'altres animals.[15][16][17][18]

Depredadors[modifica]

A la península Ibèrica és depredat per la llampuga (Coryphaena hippurus)[19] i a les illes Açores per l'anfós (Epinephelus marginatus).[20][21]

Hàbitat[modifica]

És demersal, marí, de clima subtropical (45°N-14°N, 80°W-36°E) i viu fins als 400 m de fondària, tot i que, normalment, ho fa fins als 20. Viu principalment a les aigües insulars, sobre fons de sorra i rocallosos.[22][23][24]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic oriental (des del Marroc fins a Cap Verd,[25] incloent-hi les illes Açores[26][27] i la Mediterrània)[28][29][30][31][32] i l'Atlàntic occidental (des de Bermuda i les Bahames[33] fins a les illes de Sotavent).[16][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ Scopoli J. A., 1777. Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Prague. Introd. Hist. Nat.. i-x + 1-506.
  2. ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  3. ↑ uBio (anglès)
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ Un altre bell i antic exemple de falsa sinonímia és el de l’aplicació a Aulopus filamentosus del nom de saltamurades, un dels noms humorístics i maliciosos que a Mallorca s’apliquen a Synodus saurus. El cupable de la malifeta es Agustí M. GIBERT. Aquest va veure que en la primera edició (1906) del catàleg dels peixos de Menorca de Jaume FERRER I ALEDO, dins el grup dels escopeliformes hi ha consignades les següents espècies: 1) Saurus fasciatus Risso, amb el nom vulgar de dragó. 2) Saurus lacerta Risso, amb el nom vulgar de saltamurades, del qual diu: «Citado por Ram. y P.A. pero supongo que serà el anterior.» 3) Aulopus filamentosus Bloch, amb els noms vulgars de serpentí i escalum Per tant el Saurus lacerta esmentat per FERRER no és sinònim d’Aulopus filamentosus (Bloch), i cal eliminar saltamurades de la llista de noms catalans aplicables a aquesta espècie. Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyana https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807
  7. ↑ Sulak, K.J., 1990. Synodontidae. p. 365-370. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  8. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  9. ↑ Enciclopèdia Catalana (català)
  10. ↑ Base de datos terminológica i biológica de especies pesqueras de las costas de Cádiz y Huelva (castellà)
  11. ↑ Marine Species Identification Portal (anglès)
  12. ↑ Thresher, R.E., 1984. Reproduction in reef fishes. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Neptune City, Nova Jersey. 399 p.
  13. ↑ FishBase (anglès)
  14. ↑ Diet of Atlantic lizardfish, Synodus saurus (Linnaeus, 1758) (Pisces: Synodontidae) in the central Mediterranean Sea (anglès)
  15. ↑ Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona, Catalunya. 319 p.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 FishBase (anglès)
  17. ↑ Soares, M.S.C., L. Sousa i J.P. Barreiros, 2003. Feeding habits of the lizardfish Synodus saurus (Linnaeus, 1758) (Actinopterygii: Synodontidae) from the Azores. Aqua, J. Ichthyol. Aquat. Biol. 7(1): 29-38.
  18. ↑ Soares, M.S.C., J.P. Barreiros, L. Sousa i R.S. Santos, 2002. Agonistic and predatory behaviour of the lizardfish Synodus saurus (Linnaeus, 1758) (Actinopterygii: Synodontidae) from the Azores. Aqua, J. Ichthyol. Aquat. Biol. 6(2): 53-60.
  19. ↑ Massutí, E., S. Deudero, P. Sánchez i B. Morales-Nin, 1998. Diet and feeding of dolphin (Coryphaena hippurus) in western Mediterranean waters. Bull. Mar. Sci. 63(2):329-341.
  20. ↑ Barreiros, J.P. i R.S. Santos, 1998. Notes on the food habits and predatory behaviour of the dusky grouper, Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces: Serranidae) in the Azores. Arquipélago. Life and Marine Sciences 16A: 29-35. Ponta Delgada.
  21. ↑ FishBase (anglès)
  22. ↑ Sulak, K.J., 1990.
  23. ↑ Sulak, K.J., 1984. Synodontidae (including Macristiidae and Bathysauridae). p. 405-411. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  24. ↑ Brito, A., 1991. Catálogo de los peces de las Islas Canarias. Francisco Lemus, la Laguna. 230 p.
  25. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  26. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  27. ↑ Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  28. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosis I claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  29. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  30. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  31. ↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  32. ↑ Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  33. ↑ Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a edició. University of Texas Press, Austin, Texas.
  34. ↑ Humann, P., 1994. Reef fish identification: Florida, Caribbean, Bahamas. New World Publications, Jacksonville, Florida. 426 p.
  35. ↑ Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  36. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York. 720 p.
  37. ↑ Silva, M., 1994. Especies identificadas en las pesquerías costeras artesanales del Suroeste de la República Dominicana. Reportes del Propescar-Sur: contribuciones al conocimiento de las pesquerías en la República Dominicana. Vol. 1, 47p.
  38. ↑ Ramjohn, D.D., 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  39. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  40. ↑ Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p.
  41. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland.
  42. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  43. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.


Bibliografia[modifica]

  • Anderson, W.W., J.W. Gehringer i F.H. Berry, 1966. Family Synodontidae: Lizardfishes. p. 30-102. A: W.W. Anderson et al. Fishes of the western North Atlantic. Part five. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  • Golani, D., 1993. The biology of the Red Sea migrant, Saurida undosquamis in the Mediterranean and comparison with the indigenous confamilial Synodus saurus (Teleostei: Synodontidae). Hydrobiologia 271(2):109-117.
  • Nielsen, J.G., 1979. Synodontidae. p. 162-163. A: J.C. Hureau i Th. Modo (eds.) Checklist of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  • Nurettin Meriç, Lütfiye Eryilmaz & Müfit Özulug, 2007. A catalogue of the fishes held in the Istanbul University, Science Faculty, Hydrobiology Museum., Zootaxa (1472), pp. 29-54: 38.
  • Papasissi, C., 1989. A contribution to the study of the biology of the ichthyoplankton in the Gulf of Kissamos (N.W. Crete, Greece). Tesi doctoral. 300 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
 Viquiespècies

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Capsempe&oldid=22418989»