Caputxines de la Mare del Diví Pastor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la congregació religiosa de les Germanes Capuxtines de la Divina Pastora. Vegeu-ne altres significats a «Divina Pastora (desambiguació)».
Infotaula d'ordeMonges de la Divina Pastora
CMDPDivinaPastora.jpg
Emblema d'un dels col·legis i de la congregació, amb els braços creuats de l'orde franciscà i caputxí, i, a sobre, la gaiata i el barret, atributs de Maria Divina Pastora
TipusCongregació religiosa de germanes
Nom oficialGermanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor
SiglesC.M.D.P.
Altres nomsCaputxines de la Divina Pastora; en la fundació: Terciàries Caputxines de l'Ensenyança, Germanes de l'Ensenyança Gratuïta
HàbitAntic: hàbit i vel negres, toca blanca
ObjectiuEducació de la joventut
Fundació27 de maig de 1850, Ripoll (Ripollès) per Beat Josep Tous i Soler i Remei Palos i Casanova
Aprovat perLleó XIII, en 1897 (aprovació diocesana en 17 de març de 1850, pel bisbe de Vic)
Constitucions1850, per Josep Tous; noves en 1871, aprovades en 1888
PatronsCrist com a Bon Pastor i la seva mare Maria
Branques i reformesFranciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor (1872): laics: Voluntaris Caputxins de la Mare del Diví Pastor
Fundacions destacadesCieza (Múrcia), Las Arenas (Biscaia, País Basc, 1897), Madrid; Nicaragua (1920), Costa Rica, Guatemala, Colòmbia i Cuba
Fundacions a terres de parla catalanaCapellades (1858, casa mare), Sant Quirze de Besora (1864), Barcelona (Bailén 1877, Sants 1892), Premià de Mar (1888), Sabadell (1885), Igualada (1873), Sant Pere de Ribes
Persones destacadesbeates Maria Anna Mogas, Auxili Noguera, Andrea Solans, Patrocini Vilanova
Lloc webhttp://www.mdpastor.info

Les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció de dret pontifici, fundada el 1850 pel beat igualadí Josep Tous i Soler. Les seves membres, també anomenades Caputxines de la Divina Pastora o Monges de la Divina Pastora, fan servir les sigles C.M.D.P.

Història[modifica]

El beat caputxí Josep Tous i Soler, durant el seu ministeri com a sacerdot a Barcelona, va veure les necessitats d'educació intel·lectual i espiritual dels joves sense recursos, especialment les que anaven a la ciutat des del camp en busca de feina. A més, algunes de les monges clarisses caputxines exclaustrades en 1835 li havien manifestat el desig, ja que no podien prosseguir la seva vida consagrada en un monestir, de dedicar-se a fer el bé a través de l'ensenyament. Per posar remei a la situació, el pare Tous orienta aquestes monges i prepara unes constitucions basant-se en la Regla de Santa Clara i les dels clarisses caputxines de Maria Àngela Astorc, creant una congregació de terciàries caputxines dedicades a l'ensenyament de nenes i noies.

Les tres antigues monges, Elisabet Jubal, Marta Suñol i Remei Palos i Casanova, van ésser enviades a Ripoll; el 17 de març, el bisbe de Vic havia aprovat l'institut i les germanes van començar a viure en comunitat, instaurant-se el 27 de maig d'aquell any; el pare Tous continua essent el seu conseller espiritual. El 7 de juny de 1851 fan la seva professió com a congregació de les Terciàries Caputxines de l'Ensenyança, conegudes llavors com a Germanes de l'Ensenyança Gratuïta. Divuit dies després hi professava Maria Anna Mogas i Fontcoberta. La nova congregació havia estat consagrada per Tous a Crist, el Bon Pastor, i la seva mare Maria.

De les tres germanes que van iniciar la congregació, en va restar només la mare Remei, considerada cofundadora: Jubal, arran del Concordat de 1851, tornà l'octubre a la seva vocació de monja de clausura totalment contemplativa, a un Monestir de clausura absoluta. Al seu lloc, Maria Anna Mogas fou nomenada superiora el setembre de 1851. La comunitat, però, té pocs recursos per a viure: no percebien ingressos per la tasca d'educació i les aportacions voluntàries, en un any d'escassetat, van ser minses. Tenien el suport de l'ajuntament de Ripoll, però aquest interferia en les seves admissions i en l'estil d'ensenyament.

El 1852, s'alliberen de la tutela municipal. El 1857, s'exigeix que les congregacions religioses del poble que, a més de l'ensenyament, s'encarreguin de l'atenció als malalts: es demana llavors a les Terciàries que s'uneixen a alguna altra congregació que tingui hospitals, com les de dominiques o algunes carmelites, però la superiora no ho veu clar i, finalment, opta per marxar de Ripoll, tot i el parer del pare Tous de continuar-hi i acceptar l'atenció als malalts.

Va ser llavors quan Tous pren el càrrec de director general de l'institut, amb l'aprovació del bisbe de Barcelona i tria Capellades com a nova seu, que acabaria essent considerada com a casa mare de l'institut. Amb els diners heretats del seu pare, fa construir-hi el col·legi, sota la guia del rector del poble. Arran de conflictes entre la superiora i un dels capellans, envià aquesta a Sant Quirze de Besora, on fundaria una nova casa, i intervingué en la resolució dels conflictes interns de la congregació, mitjançant una carta de 1864. De mica en mica la congregació obre cases a Barcelona, i Girona; Tous té cura del creixement de l'institut i l'assistència i formació de les germanes que en formen part.

El 1865, Tous i quatre germanes viatgen a Ciempozuelos, on les germanes s'encarregaran d'un asil de noies "penedides", tenint com a superiora Maria Anna Mogas. La visió d'aquesta del carisma de la congregació és diferent i s'accentuarà amb el temps: mentre que la congregació volia mantenir l'esperit dels caputxins, Mogas desitjava acollir-se a l'obediència franciscana. Així, el 1867, Mogas i les altres tres germanes, deixen l'asil de Ciempozuelos. Després, amb Maria Anna Mogas al davant, van fundar el 1872 a Toledo una nova congregació: les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor.

Tous redacta llavors unes noves constitucions, intentant desvincular les germanes dels caputxins, per tal d'evitar-ne la divisió, però conservant-ne l'esperit. Serà llavors quan prenguin el nom de Germanes de la Congregació de la Divina Pastora. Són les constitucions que Esteve Guri, director general de l'institut, recull i envia el 1875 a Roma per sol·licitar-ne l'aprovació, sense obtenir-la fins molt més tard.

En morir el fundador en 1871, la congregació comptava amb cinc escoles, un hospital, un centre de reinserció de joves i un asil per a nens abandonats. La congregació va rebre el decretum laudis d'aprovació provisional, amb algunes modificacions a les constitucions, el novembre de 1888 i l'aprovació pontifícia el 1897. L'any 1905 va quedar agregada a l'orde dels caputxins.

Es va continuar difonent per Espanya: Biscaia, Badajoz, Múrcia, Palència... Fora, va establir-se a França i Itàlia (Roma) i, des de 1920, a Iberoamèrica: Nicaragua, Costa Rica, Guatemala, Cuba i Colòmbia.

Actualitat[modifica]

L'activitat de les Caputxines de la Divina Pastora se centra en l'educació i l'apostolat mitjançant l'ensenyament cristià als alumnes. També treballen en la pastoral diocesana, en catequesi, mantenen residències universitàries per a noies i acullen grups a centres d'espiritualitat.

La congregació té cases a: Catalunya (Capellades, Barcelona, Sabadell, Igualada, Premià de Mar. Pallejà i Sant Pere de Ribes), Cieza (Múrcia), Las Arenas (Biscaia, País Basc) i Madrid, i fora d'Espanya a: Nicaragua, Costa Rica, Guatemala, Colòmbia i Cuba. Té una seu al Vaticà.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Lloc web de la congregació

Bibliografia[modifica]

Trinidad Peiró. Fidel a Déu i fidel als homes: Josep Tous.