Mostra la font per a Catalunya

{{vegeu lliure|Aquest article és sobre el país europeu. Pel territori històric i polític vegeu [[Principat de Catalunya]], i per altres definicions [[Catalunya (desambiguació)]].}}
{{protegida}}
{{infotaula geografia política
|etiqueta_fundacio = [[Nacionalitat històrica]]
|etiqueta_fundacio2 = [[Estatut d'Autonomia]]
|data_fundacio2 = 9 de setembre de [[1932]]<br/>18 de setembre de [[1979]]<br/>9 d'agost de 2006 (versió actual)
|etiqueta_org_territorial = Org. territorial
|org_territorial = [[Vegueria|vegueries]] i [[Comarques de Catalunya|comarques]]
| etiqueta_forma_govern = Forma de govern
|forma_govern = [[parlamentarisme]]
| etiqueta_representacio = [[Parlament de Catalunya]]
| etiqueta_representacio1 = 135 diputats
|etiqueta_llista_celebracio = [[Diada nacional de Catalunya|Diada nacional]]
|etiqueta_lider1 = President del Parlament
| nom_lider1 = [[Josep Rull|Josep Rull i Andreu]]
|domini= [[.cat]] |poblacio=8 milions (2023)}}
[[Fitxer:Localització catalunya països catalans.svg|miniatura|193x193px|Situació de Catalunya respecte als Països Catalans]]
'''Catalunya''' ({{Lang-oc|Catalonha}}) és un país constituït com a [[comunitat autònoma]] espanyola situat a la [[Mediterrània]] occidental. Se situa a la costa nord-est de la [[península Ibèrica]] i limita al nord amb [[Andorra]], així com amb [[Occitània]] i la [[Catalunya Nord]], a l'estat francès, a l'oest amb l'[[Aragó]], al sud amb el [[País Valencià]] i a l'est amb el [[mar Mediterrani]]. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del [[Principat de Catalunya]] i és un dels territoris pertanyents a l'àmbit lingüístic dels [[Països Catalans]].<ref>{{GEC|2=els-països-catalans|3=Els Països Catalans|consulta=25 maig 2024}}</ref> El novembre de 2023 tenia una població estimada de 8.005.784 habitants (segons l'[[Institut d'Estadística de Catalunya|IDESCAT]]).<ref>{{Ref-web|títol=Idescat. Estimacions de població.|url=https://www.idescat.cat/dades/ep/8milions.html|consulta=03/11/2023|llengua=ca|editor=Generalitat de Catalunya, IDESCAT|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231103125414/https://www.idescat.cat/dades/ep/8milions.html|arxiudata=2023-11-03}}</ref>

El territori que actualment es coneix com a Catalunya va ser una possessió de l'[[Imperi Romà]] que va passar a mans dels [[poble got|gots]] i dels [[alans]] en el {{segle|V}}. Els [[musulmà|musulmans]] la [[Dominació musulmana de Catalunya|van conquerir]] l'any 712, però en [[Conquesta carolíngia de Catalunya|van ser expulsats]] de la riba nord del [[Llobregat]] a les darreries del mateix segle i el començament del següent amb el suport de [[Carlemany]], llavors [[rei de França|rei dels francs]], qui va crear [[comtats catalans|una sèrie de comtats]] fronterers per administrar-la.<ref name="Ramon"/><ref name=":5">{{Ref-web|títol=Història|url=http://web.gencat.cat/ca/temes/catalunya/coneixer/cultura-llengua/|consulta=2024-05-24|llengua=ca|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240524233040/https://web.gencat.cat/ca/temes/catalunya/coneixer/cultura-llengua/|arxiudata=2024-05-24}}</ref> Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya en un territori independent<ref name=":5" /> que es va confederar el [[1137]] amb la [[Corona d'Aragó]],<ref name="Miquel">{{ref-llibre|cognom=Coll i Alentorn|nom= Miquel|enllaçautor= Miquel Coll i Alentorn |títol= Història | editorial= Publicacions de l'Abadia de Montserrat |data= 1992 |isbn= 978-84-321-1882-1}}</ref> com que era una unió dinàstica cada país va conservar el seu poder polític i administratiu. La corona d'Aragó va acabar la conquesta dels territoris musulmans de Catalunya el [[1154]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.cornudellaweb.com/siurana/llegendes.htm|títol=Siurana. La llegenda de la reconquesta|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Siurana, les llegendes|nom=Ezequiel|cognom=Gort Juanpere|any=1994|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100413185611/http://www.cornudellaweb.com/siurana/llegendes.htm|arxiudata=13 d’abril 2010}}</ref> La Corona d'Aragó, posteriorment es va unir a la [[Corona de Castella]] el [[1476]], com a conseqüència del casament d'Isabel i Ferran, [[Reis Catòlics|els reis catòlics]]. Va conservar les seves institucions autònomes de govern fins a l'acabament de la [[Guerra de Successió Espanyola]]<ref name="Ref">{{ref-llibre|cognom=Hernàndez Cardona|nom= Francesc Xavier |títol= Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra | editorial= Rafael Dalmau |data= 2003 |isbn= 84-232-0664-5}}</ref> el [[1714]]. Uns anys després del seu desmembrament per la cessió al [[Regne de França]] del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.<ref name="smae">{{fr}} [http://www.smae.diplomatie.gouv.fr/choiseul/ressource/pdf/D16590001.pdf Text complet del Tractat dels Pirineus] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050918195527/http://www.smae.diplomatie.gouv.fr/choiseul/ressource/pdf/D16590001.pdf|date=2005-09-18}} transcripció dels arxius nacionals de França (en [[PDF]])</ref> El 1978, va recuperar autonomia i es va constituir com a comunitat autònoma del Regne d'Espanya. El 27 d'octubre de 2017 el Parlament de Catalunya va proclamar la [[República Catalana]],<ref>{{Ref-publicació|article=El Parlament declara la República i posa en marxa el Procés Constituent|publicació=Ara.cat|url=https://www.ara.cat/politica/DIRECTE-Parlament-propostes-resolucio-respondre_0_1895210574.html|data=25 maig 2024}}</ref><ref name="bbc17oct">{{ref-notícia|títol=Catalan parliament declares independence from Spain|publicació=BBC|url=http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-41780116|consulta=27 octubre 2017|data=27 octubre 2017}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180122093014/http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-41780116 |date=22 de gener 2018 }}</ref> que no es va fer efectiva ni va aparèixer al [[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya|DOGC]],<ref name="publico17">{{ref-notícia |títol=¿Realmente aprobó el Parlament el viernes la independencia de Catalunya? |publicació=Publico |url=https://www.publico.es/politica/realmente-aprobo-parlament-viernes-independencia-catalunya.html |consulta=20 gener 2019 |data=28 octubre 2017 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190121010926/https://www.publico.es/politica/realmente-aprobo-parlament-viernes-independencia-catalunya.html |date=21 de gener 2019 }}</ref> però va comportar l'aplicació de l'[[article 155]] pel govern espanyol durant 218 dies.<ref name="mundo218">{{ref-notícia |títol=Fin a la aplicación del artículo 155 de la Constitución en Cataluña 218 días después de la intervención |publicació=El Mundo |url= http://www.elmundo.es/cataluna/2018/06/02/5b1279a446163fb53f8b45f3.html | consulta=20 gener 2019 |data=2 juny 2018}}</ref>

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a [[nació]] d'una manera àmpliament majoritària en el Preàmbul de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut d'autonomia]].<ref name=":6">{{ref-web|url=https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=401680&language=ca#1097616|títol=Preàmbul|consulta=25 maig 2024|obra=Estatut d'autonomia de Catalunya 2006|editor=Generalitat de Catalunya|llengua=ca|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240524233041/https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=401680&language=ca#1097616|arxiudata=24 de maig 2024}}</ref> Tanmateix, la [[Constitució espanyola]], en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a [[nacionalitat històrica|nacionalitat]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionCATALAN.pdf|títol=Constitució Espanyola|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado|pàgina=p. 9|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240225221644/https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionCATALAN.pdf|arxiudata=25 de febrer 2024}}</ref>

La capital n'és [[Barcelona]]<ref>{{Ref-web|títol=Article 10 - La capital|url=https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=401680&language=ca#1097627|consulta=2024-05-24|llengua=ca|editor=Generalitat de Catalunya|obra=Estatut de Catalunya|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240524233041/https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=401680&language=ca#1097627|arxiudata=2024-05-24}}</ref> i té un total de 947 municipis. Dos terços de la població viuen a la [[Àmbit Metropolità de Barcelona|regió metropolitana de Barcelona]].

La llengua pròpia de Catalunya és el [[català]], excepte a la [[Vall d'Aran]] on ho és l'[[aranès]]. Tant el català com el [[castellà]], llengua oficial de l'[[Espanya|Estat espanyol]], són oficials en tot el territori. L'[[llengua occitana|occità]], denominat [[aranès]] a la [[Vall d'Aran]], és també oficial a Catalunya. Generalment els catalans són bilingües i parlen les dues llengües principals encara que difereixen respecte a l'idioma que tenen per [[llengua materna]]. Segons les dades de 2013, el 99,7 % dels catalans sap parlar castellà mentre que el 80,4 % sap parlar català.<ref name="idescat01">{{Ref-web|url=https://www.idescat.cat/serveis/biblioteca/docs/cat/eulp2013.pdf|títol=Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Institut d’Estadística de Catalunya|any=2015|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230330084818/https://www.idescat.cat/serveis/biblioteca/docs/cat/eulp2013.pdf|arxiudata=30 de març 2023}}</ref> A més, l'ús per cada parlant d'un o un altre idioma depèn amb freqüència de l'àmbit social en el qual s'expressi. Segons les dades de l'[[Institut d'Estadística de Catalunya]], el 36 % dels catalans utilitza el català com a llengua habitual, el 46 % el castellà, el 12 % ambdues i el 0,03 % l'aranès. El 6 % de la població resident de Catalunya utilitza habitualment altres llengües.<ref name="idescat">{{ref-web|url=https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/dadesestudis/altres/arxius/dossier-eulp-2018.pdf|títol=Els usos lingüísitcs de la població de Catalunya|consulta=8 nov 2023|obra=Anuari estadístic de Catalunya 2018|editor=Idescat|data=2018|llengua=ca|pàgina=43|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231108094939/https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/dadesestudis/altres/arxius/dossier-eulp-2018.pdf|arxiudata=8 de novembre 2023}}</ref>

== Toponímia i etimologia ==
[[Fitxer:Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus ms723.png|miniatura|El topònim ''Catalunya'' i l'ètnic ''català'' apareixen per primera vegada en la Història documentats en un context militar i de guerra. És en el ''[[Liber Maiolichinus|Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus]]'', una [[epopeia]] [[medieval]] [[llatina]] escrita a [[Pisa]] entre el 1117 i el 1125, que narra la croada militar de pisans, catalans i occitans contra la taifa musulmana de Balears. En el text s'anomena a [[Ramon Berenguer III]] com a ''dux catalanensis'' (duc català) com a cabdill que lidera els ''catalanicus hostes'' (exèrcits catalans) i els ''catalanicus heros'' (herois catalans), i s'anomena a la seva pàtria com ''Catalania'' (Catalunya). Biblioteca Universitaria di Pisa, ms. 723, f. 40]]
El nom de ''Catalunya'', com a tal, es va començar a utilitzar a mitjan {{segle|XII}} per designar un conjunt de [[comtats catalans|comtats]] fronterers que es van desvincular, gradualment, de la tutela [[Regne Franc|franca]] fins a esdevenir sobirans, als quals sovint hom ha anomenat amb el terme poc acurat de ''[[Marca Hispànica]]''. L'origen del mot ''Catalunya'' encara és incert i obert a interpretacions. Una teoria és que deriva de fa referència a la presència de nombrosos castells,<ref name=":7">{{Ref-web|url=http://www.gencat.cat/catalunya/cat/historia/historia2.htm|títol=La formació de Catalunya|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090101023358/http://www.gencat.cat/catalunya/cat/historia/historia2.htm|arxiudata=1 gener 2009}}</ref> i que hauria evolucionat del terme ''[[castlà]]'', el governador d'un castell.<ref name="neni">{{Ref-web |url=http://neni.galeon.com/aficiones1345631.html |títol=Curiositats sobre Catalunya i el català |consulta=2013-12-03 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110711063307/http://neni.galeon.com/aficiones1345631.html |arxiudata=2011-07-11}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1342520|títol=Catalán - Cataluña|consulta=25 maig 2024|llengua=es|nom=Luis|cognom=Rubio García|any=1978|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240524233040/https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1342520|arxiudata=24 de maig 2024}}</ref> D'acord amb aquesta teoria, el terme «castellà» en seria [[cognat|anàleg]]. Una altra teoria suggereix que ''Catalunya'' prové de ''Gotholàndia'', és a dir, la terra dels [[poble got|gots]];<ref>{{Ref-web|url=http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/03/26/etimologia-de-catalunya/|títol=Etimologia de Catalunya|consulta=15 juliol 2017|editor=sàpiens.cat|data=26 març 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170630085518/http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/03/26/etimologia-de-catalunya/|arxiudata=30 de juny 2017}}</ref> de fet, els francs sovint anomenaven el territori català com a ''[[Gòtia]]''.

Hom també ha volgut relacionar el terme amb ''Talunya'' o ''Taluniya'', una localitat musulmana a la regió d'[[Ath-Thaghr al-Alà]] pròxima a Lleida. És esmentada per l'historiador i geògraf musulmà [[Al-Udhrí]] (1002 – [[ca.]] 1085)<ref name="GEC">{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/catalunya-3 |consulta=20 juliol 2022 |títol=Catalunya |editor=enciclopedia.cat |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220703201728/https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/catalunya-3 |arxiudata=3 de juliol 2022 }}</ref><ref name="Coll"/> en la seva obra ''Tarsi al-akhbār''. Segons aquest, estava situada a mitjan camí entre [[Lleida]] i [[Osca]], fet que porta molts experts a identificar-la amb [[Montsó]].<ref name="GEC"/><ref name="Coll"/> Es tractaria d'un nom d'origen [[ibèric]].<ref name="Coll"/> Durant l'època sarraïna disposà d'una fortificació o [[castell]] (''qalat'' en [[àrab]]), que donà ''qalat Talunya'' o, usant la contracció ''qa-'' per referir-se a castell, ''qa Talunya'' ('castell de Talunya').<ref name="Coll"/> Segons aquesta hipòtesi, els àrabs anomenarien els habitants de la [[Gòtia]] com 'els que viuen més enllà de qa Talunya'. L'origen àrab, a través d'un topònim iber, podria explicar la falta de correspondència exacta entre el gentilici ''català'' i el topònim ''Catalunya''.<ref name="GEC"/><ref name="Coll">{{Ref-llibre|cognom=Coll i Alentorn |nom=Miquel|enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn |títol=Textos i Estudis de Cultura Catalana: Història |url= http://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&hl=ca | consulta=12 abril 2010 | editorial=Curial/Abadia de Montserrat |lloc=Barcelona |data=1992 |pàgines=p. 185 |isbn=8478262997}}</ref> L'historiador [[Joan Vernet i Ginés]] sosté aquesta tesi.<ref>{{Ref-publicació|article=El nombre de Cataluña|url=https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/195878|publicació=Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona|data=1970|issn=2339-9864|pàgines=133–136|nom=Juan|cognom=Vernet Ginés|consulta=2023-02-11|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20221222214425/https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/195878|arxiudata=2022-12-22}}</ref>

Altres teories suggereixen que prové d'un mític príncep germànic, [[Otger Cataló]], tal com diu una llegenda, o ho relacionen amb la tribu [[Gàl·lia|gal·la]] dels [[catalauns]], o el fan venir dels ''[[lacetans|lacetani]]'', tribu que habitava les terres del [[Bages]] i l'[[Anoia]], i que per influència [[italià|italiana]] hauria evolucionat a ''catelans'' i d'aquí a ''catalans'', tal com proposà [[Joan Coromines]].<ref name="histocat">{{Ref-web |url=http://www.histocat.cat/pdf/talaiotic_1.pdf |títol=El Misteri de la Paraula Cathalunya |consulta=2007-04-30 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080413172344/http://www.histocat.cat/pdf/talaiotic_1.pdf |arxiudata=2008-04-13}}</ref>

El concepte ''[[Principat de Catalunya]]'' és un terme jurídic (en llatí ''principatus'') que aparegué al {{segle|XIV}} per indicar l'entitat política sota jurisdicció de les [[Corts Catalanes]], el sobirà del qual (en [[llatí]], ''princeps'') era el comte de Barcelona, el qual des de la segona meitat del {{segle|XII}} era també rei d'Aragó. Tot i no posseir formalment el títol de regne, el Principat de Catalunya es trobava jurídica i institucionalment equiparat amb els altres estats de la Corona d'Aragó, particularment amb els regnes d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] i de [[Regne de València|València]],<ref name="hillgarth">{{ref-llibre|autor1=Jocelyn Nigel Hillgarth|títol=The Spanish Kingdoms 1250-1516|url=https://archive.org/details/spanishkingdoms10002hill|any=1976|editorial=Oxford University Press|isbn= 019822530x}}</ref> els quals tenien com a únic nexe comú la figura del monarca.<ref name="ryder">{{ref-llibre|autor1=Alan Ryder|títol=The Wreck of Catalonia. Civil War in the Fifteenth Century|url=https://archive.org/details/wreckofcatalonia0000ryde|any=2007|editorial=Oxford University Press|isbn= 978-0-19-920736-7|citació=This group of states comprised the kingdoms of Aragon, Valencia, and Majorca, the principality of Catalonia, and the counties of Roussillon and Cerdagne; further afield it embraced the kingdoms of Sicily and Sardinia. These states had no common institutions or bonds save allegiance to a common sovereign}}</ref><ref name="elliot">{{ref-llibre|autor1=J. H. Elliot|títol=The revolt of the Catalans. A study in the decline of Spain (1598-1640)|url=https://archive.org/details/revoltofcatalans0000elli|any=1984|editorial=Cambridge University Press|isbn= 0521278902|citació=The Crown of Aragon [...] consisted of three territories, each with its own institutions but governed by a single dynasty; the kingdoms of Aragon and Valencia and the Principality of Catalonia}}</ref>

== Història ==
{{Article principal|Història de Catalunya}}
[[Fitxer:1714-defenderse cataluña por el rey y por la patria.jpg|miniatura|El [[1714]] la radicalització política catalana accentuà els plantejaments [[Republicanisme|republicans]]. L'opuscle [http://books.google.cat/books?id=_snwzlQro4sC&printsec=frontcover&source=gbs_atb#v=onepage&q&f=false ''Lealthad Catalana''] publicat el 1714 sostenia que a la [[Nació]] només la representen [[Corts Catalanes|les Corts]], soles, com a reunió dels [[Braç (concepte social)|tres braços]], sense la necessària presència del rei: «''Solo las resoluciones que se toman en cortes de un reyno o provincia son las que se atribuyen a la Nación […], que sólo se representa en sus braços unidos. Toda la'' ''Nación Cathalana'', ''junta en sus Braços, resolvió el defenderse por el rey, en cuyo dominio estava […]''».<ref>Fontana (2004: 20).</ref>]]
La història de Catalunya, tant al nord com al sud dels [[Pirineus]] es pot dividir en les següents etapes:
* [[Història geològica de Catalunya]]
* [[Prehistòria a Catalunya]]
* [[Període iber a Catalunya]]
* [[Període romà a Catalunya]]
* [[Període visigot a Catalunya]]
* [[Edat mitjana de Catalunya]]
* [[Edat moderna de Catalunya]]
* [[Història contemporània de Catalunya]]
* [[Segle XX a Catalunya]]

El territori que ocupa Catalunya fou conquerit per l'[[Imperi Romà]] el [[218 aC]] i formà part de la província [[Tarraconense]]; al {{segle|V|s}} la Tarraconense fou conquerida pels gots i formà part del [[Regne de Toledo]]. El 712 els [[musulmà|musulmans]] derrotaren els gots i ocuparen la Tarraconense, però a finals d'aquell mateix segle en foren expulsats de la part nord pels francs amb el suport de [[Carlemany]].<ref name="Ramon">{{ref-llibre|cognom=Abadal i de Vinyals|nom= Ramon|enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals |títol= Catalunya carolíngia | editorial= Institut d'Estudis Catalans |data= 1926-55}}</ref><ref name=encartaesp>[http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761556976_4/Catalunya_Catalu%C3%B1a.html#s13 Cataluña] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060525213437/http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761556976_4/Catalunya_Catalu%C3%B1a.html#s13 |date=2006-05-25}}. 6. Historia. MSN Encarta en español. [Consulta: 27 de setembre de 2009]</ref> La [[Gòtia]] franca fou organitzada en comtats, que a l'extinció de la dinastia carolíngia no renovaren el vassallatge a la nova dinastia reial franca. El [[comte de Barcelona]] va apoderar-se de diversos comtats i el [[1137]] es casà amb [[Peronella d'Aragó|Peronella]], filla del rei d'Aragó, constituint una unió dinàstica entre ambdós llinatges. [[Alfons el Cast]], el primer a ser rei d'Aragó i comte de Barcelona, unificà políticament l'heterogeni grup de [[comtats catalans]] que estaven sota la jurisdicció mitjançant tres documents de caràcter legislatiu, jurídic i cultural: els ''[[Usatici Barchinonae]]'' (Usatges de Barcelona), el ''[[Liber feudorum maior|Liber domini regis]]'' (Llibre del domini del rei), i la ''[[Gesta Comitum Barchinonensium]]'' (Gestes dels comtes de Barcelona), documents que configuraren Catalunya com un estat medieval<ref name="SESMA02">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 14</ref> amb un corpus legislatiu i judicial unificat, uns referents culturals comuns, i unes fronteres que foren definides com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («''de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cum suis finibus''»).<ref name="SESMA">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 60</ref> Administrativament Catalunya fou articulada mitjançant una estructura jurisdiccional d'àmbit territorial, les [[vegueries]],<ref name="SESMA01">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 62</ref> al capdavant de les quals hi havia un representant de l'autoritat reial, el veguer. La fundació de Catalunya com a estat es veu representada per l'aparició del terme ''Cathalonia'' en la documentació legal de la cancelleria del [[rei d'Aragó]],<ref name="SESMA"/> que passà de tenir la mera i vaga accepció geogràfica anterior a esdevenir la denominació oficial d'un espai polític i ètnic definit.

El [[1319]] el rei [[Jaume el Just]] consagrà la «Unió» indissoluble d'Aragó, València i Catalunya, transformant la unió dinàstica en una imperfecta però efectiva federació d'estats<ref name="HINOJOSA-2006">[[#HINOJOSA-2006|Hinojosa 2006]], pp. 268-269 {{cita|El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II, que con gran habilidad transformó la unión dinàstica en una federación de Estados, todavía imperfecta, pero de gran efectividad, sobre todo cara a la proyección mediterránea de la Corona, utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estado, delimitando las fronteras entre ellos, y dotándolos de administraciones y gobiernos similares, aunque conservando sus particularidades fiscales, monetarias o judiciales. Como señaló E. Sarasa (La Corona de Aragón en la Edad Media, Zaragoza, 2001) "la dualidad monarquía común y diversidad territorial parece que fue la clave del éxito de la Corona de Aragón como realidad histórica, al margen de las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragonés, Confederación catalano-aragonesa, Condes-Reyes, etc.)". En tiempos de Jaime II "Corona de Aragón" (Corona Aragonie) era la denominación habitual para el dominio real. La monarquía cohesionaría la actuación exterior de los tres Estados, cuyos objetivos eran similares, pero siempre tratando de equilibrar las fuerzas centrales y las periféricas; de modo que para fortalecer el conjunto, Jaime II promovió en la Cortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unión, proclamando la indivisibilidd de los tres Estados que integraban la Corona de Aragón, y en el juramento real se introdujo la fórmula de mantener íntegra y unida la Corona. En definitiva, La Corona de Aragón era la Corona del rey. No olvidemos, por lo demás, que la Corona de Aragón no fue sólo una construcción política, sinó también una potencia mercantil, marítima y cultural de primer orden en el Mediterráneo, cuyo éxito se basó en el papel de la monarquía como institución indiscutible y aglutinadora, posición que se afirmó en el tránsito de los siglos XIII y XIV, precisamenet durante el reinado del rey Justo.|Hinojosa Montalvo, José; Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón; pp. 268-269}}</ref> anomenada [[Corona d'Aragó]]<ref name="Miquel"/><ref>''Cfr.'' [http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110720110650/http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf |date=2011-07-20 }}, en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. {{ISBN|84-9785-261-3}}: {{Cita|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del [[Casal d'Aragó]], si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref> respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política equivalent i similar entre si: [[Corts Catalanes|Parlaments]], [[Generalitat]]s i [[Constitucions|sistema constitucional]].<ref name="SESMA"/> La unió dinàstica del [[Casal d'Aragó]] amb la [[Dinastia Trastàmara]]<ref name="Dames, reines, abadesses">{{ref-llibre|cognom=Albertí|nom=Elisenda|títol=Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval|url=http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874|editorial=Albertí Editor|data=2007|pàgines=p. 150-152|consulta=2013-05-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141108212852/http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874|arxiudata=2014-11-08}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141108212852/http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874 |date=2014-11-08 }}</ref> i la [[Dinastia dels Habsburg]] no alterà el sistema constitucional dels estats de la Corona d'Aragó. El [[1640]] el projecte centralista del comte duc d'Olivares desencadenà la [[Guerra dels Segadors]], que acabà ocasionant la separació del [[regne de Portugal]] i pèrdua per cessió al [[Regne de França]] dels [[Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya|Comtats de Rosselló i Cerdanya]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.smae.diplomatie.gouv.fr/choiseul/ressource/pdf/D16590001.pdf|títol=Text complet del Tractat dels Pirineus|consulta=25 maig 2024|llengua=fr|editor=Direction Générale des Archives Nationales|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20050918195527/http://www.smae.diplomatie.gouv.fr/choiseul/ressource/pdf/D16590001.pdf#federation=archive.wikiwix.com&tab=url|arxiudata=18 de setembre 2005}}</ref> L'entronització de la [[Dinastia borbònica]] desencadenà la [[Guerra de Successió Espanyola]]<ref name="Ref"/> a escala europea i a causa dels continus conflictes entre els funcionaris de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] i els funcionaris de la [[Corona aragonesa]], va créixer a Catalunya un sentiment de suport a l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles]] convertí el conflicte en una guerra interna entre els estats de la [[Monarquia Catòlica]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Albareda Salvadó|nom=Joaquim|títol=La Guerra de Successió d'Espanya|data=2010|lloc=Barcelona|isbn=978-84-9892-060-4}}</ref> La guerra acabà amb la cessió d'estats hispànics d'Itàlia, de Flandes, de [[Menorca]] i [[Gibraltar]], i la imposició de l'[[Absolutisme|absolutisme borbònic]] amb els [[Decrets de Nova Planta]]. L'assimilació de la [[Corona d'Aragó]] per la [[Corona de Castella i Lleó|Corona de Castella]] fou l'inici de l'[[Estat nació|estat-nació]] espanyol, que continuà mitjançant la imposició de les característiques de l'ètnia dominant, en aquest cas la [[Castella|castellana]], sobre les de les altres ètnies, esdevingues [[Minoria nacional|minories nacionals]] a assimilar mitjançant polítiques nacionalistes.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Sobrequés Callicó|nom=Jaume|títol=Repressió borbònica i resistència identitària a la Catalunya del segle XVIII|data=29-01-2021|editorial=Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya|pàgines=410|isbn=978-84-18601-20-0}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Els orígens històrics de l'anticatalanisme|url=http://hdl.handle.net/10550/34591|data=2006|llengua=ca|publicació=L'Espill|pàgines=45-46|nom=Antoni|cognom=Simon|exemplar=núm. 24}}</ref>

[[Fitxer:Resolució de Constitució de la República Catalana.pdf|miniatura|Resolució de la Constitució de la República Catalana pel Parlament de Catalunya el 27 d'octubre del 2017]]
El col·lapse de l'[[Antic règim|Antic règim absolutista]] al llarg del {{segle|XIX}} i l'establiment de [[Construcció de l'estat liberal a Espanya|règims lliberals]] no suposà la recuperació del sistema constitucional propi de Catalunya i dels altres estats de la Corona d'Aragó, sinó que consagraren el [[Regne d'Espanya]] com un règim polític centralitzat. Al llarg del {{segle|XX|s}} s'assajaren diferents mètodes de descentralització administrativa com la [[Mancomunitat de Catalunya]] o la [[Generalitat republicana]], però no fou fins a la promulgació de la [[Constitució Espanyola de 1978]] i l'aprovació de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979|Estatut d'Autonomia]] quan es consolidà l'actual sistema espanyol de delegació politicoadministrativa en les comunitats autònomes. L'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006]] estatueix en el seu preàmbul que «el Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a [[nació]]», tot i que la vigent [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució espanyola]] limita el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya al d'una [[nacionalitat històrica]].<ref name=":6" />

La sentència de l'estatut de 2010, entre d'altres, va revifar el sentiment independentista i va ser el detonant per activar un [[procés independentista català]], que va celebrar manifestacions multitudinàries el [[Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»|2010]], [[Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»|2012]], [[Via Catalana|2013]], [[Via Catalana 2014|2014]], fins que les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015|eleccions al Parlament de Catalunya]] de 2015 van donar lloc a un Parlament amb majoria absoluta independentista. El President de la Generalitat [[Carles Puigdemont]] va convocar un Referèndum d'autodeterminació que es va celebrar l'[[Referèndum sobre la independència de Catalunya|1 d'octubre de 2017]] i va donar més d'un 90 % de vots a favor del sí. Pocs dies després va fer una declaració parcial d'independència, a l'espera d'una mediació internacional.<ref>{{ref-notícia|cognom=Pruna|nom=Gerard|títol=Puigdemont posa en pausa la DUI per obrir una última porta al diàleg|publicació=Ara|url= http://www.ara.cat/politica/compareixenca-Puigdemont-Parlament-referendum-1-O-DUI-independencia_0_1885011673.html| consulta=11 octubre 2017|data=11 octubre 2017}}</ref> Finalment el [[27 d'octubre]] de 2017 el [[Parlament de Catalunya]] va aprovar la [[Proclamació de la República Catalana]] que va quedar sense efecte per l'aplicació de l'[[Article 155 de la Constitució espanyola de 1978|Article 155 de la Constitució espanyola]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Redacció|article=Proclamada la República Catalana|publicació=Vilaweb|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/proclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament/|data=27/10/2017|consulta=2017-10-27|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171027144358/https://www.vilaweb.cat/noticies/proclamada-la-republica-catalana-declaracio-independencia-catalunya-parlament/|arxiudata=2017-10-27}}</ref>

== Geografia física ==
{{Article principal|Geografia de Catalunya}}
Catalunya té una superfície aproximada de 32 000 km². Limita al nord amb [[Andorra]] (65,3 km) i [[França]]—el [[Departament dels Pirineus Orientals]], de l'[[Arieja]] i de l'[[Alta Garona]]—(315 km), a l'oest amb l'[[Aragó]] (359,9 km), al sud amb el [[País Valencià]] (52,9 km) i a l'est amb la [[Mar Mediterrània]]. La seva situació geogràfica ha afavorit, des de temps medievals, una relació propera i intensa amb la resta dels països mediterranis i alhora amb l'Europa continental.

Aproximadament el 28,7 % del sòl de Catalunya es dedica als [[conreu]]s; el 15,7 % són [[prat]]s i pastures, l'1 % correspon a [[rius]]; el 43,4 % a [[boscos]], el 6,7 % a àrees urbanes o urbanitzables, i el 4,6 % a altres activitats no especificades.<ref>{{Ref-web |url=http://www15.gencat.net/pres_catalunya_dades/AppPHP/cat/territori.htm#territori |títol=Quin tipus de territori tenim? |consulta=2007-05-01 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090113202534/http://www15.gencat.net/pres_catalunya_dades/AppPHP/cat/territori.htm#territori |arxiudata=2009-01-13}}</ref>
{{VT|Llista de rius de Catalunya|Llista de platges de Catalunya|Llista de muntanyes de Catalunya}}

=== Topografia ===
Catalunya té una diversitat geogràfica molt marcada, tenint en compte la superfície relativament petita del seu territori. La [[geografia]] està condicionada pel litoral mediterrani, aquest, amb 580 quilòmetres de costa, i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord. El relleu català presenta, a grans trets, tres unitats morfoestructurals generals:<ref>{{Ref-web|títol=La geografia|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/catalunya-3#anchor_-la-geografia|consulta=2024-05-24|llengua=ca|editor=Gran Enciclopèdia Catalana|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240524234542/https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/catalunya-3#anchor_-la-geografia|arxiudata=2024-05-24}}</ref>
* els [[Pirineus]]: la formació muntanyosa que connecta la [[península Ibèrica]] amb el territori continental europeu, i situats al nord de Catalunya;
* el [[Sistema Mediterrani Català]] o les Serralades Costaneres Catalanes: una alternança d'elevacions i planes paral·leles a la costa mediterrània; i 
* la [[Depressió Central Catalana]]: unitat estructural que configura el sector oriental de la [[Vall de l'Ebre]].
[[Fitxer:Pedraforca2.jpg|miniatura|[[Pedraforca]]]]
[[Fitxer:Els Encantats.JPG|miniatura|esquerra|[[Els Encantats]], dos pics emblemàtics dels [[Pirineus]] i l'[[estany de Sant Maurici]].]]
[[Fitxer:Montserrat des del Bages.jpg|miniatura|[[Montserrat]]]]
Els Pirineus catalans representen gairebé la meitat, en longitud, de tot el Pirineu, ja que s'estén per més de 200 km. Tradicionalment s'ha diferenciat el Pirineu Axial, el principal del [[Prepirineu]] (meridional al territori català) i que són formacions muntanyoses paral·leles a les serralades principals però amb altituds menors, menys escarpades i d'una formació geològica diferent. Ambdues unitats són més amples a l'occident que no pas a l'orient, on es presenten els pics més elevats. L'elevació més alta de Catalunya, que es troba al nord de la comarca de [[Pallars Sobirà]], és la [[Pica d'Estats]] amb 3143 m, seguida del [[Puigpedrós]] (2914 m) i el [[Puigmal]] (2910 m) tots dos a la frontera amb [[França]]. Al Prepirineu hi destaquen diverses serralades com la [[serralada del Cadí]] o la de [[Pedraforca]].

El Sistema Mediterrani Català té la seva base en dues serralades més o menys paral·leles amb la costa, en una orientació del nord-oest cap al sud-oest. Aquestes dues serralades són la [[Serralada Litoral]] i la [[Serralada Prelitoral]]. La Serralada Litoral és de menor extensió i amb altituds menors, mentre que la Serralada Prelitoral és major tant en extensió com en altitud. Dins el sistema es troba una sèrie de terres planes, les entitats majors de les quals formen la [[Depressió Litoral]] i la [[Depressió Prelitoral]]. La Depressió Litoral se situa a l'est de la Serralada Prelitoral cap a la costa. La Depressió Prelitoral, per contra, se situa a l'interior, entre les dues serralades, i constitueix la base de les terres planes del [[Vallès]] i el [[Penedès]]. Altres planes majors són la [[Depressió de la Selva]] i la Plana de l'[[Empordà]], majoritàriament a les comarques de la [[Selva]] i l'Alt i el Baix Empordà respectivament. Finalment, el Sistema també inclou la [[Serralada Transversal]] i el [[Subpirineu]],<ref>Jordi Sacasas i Lluís, ''Geografía de Catalunya'', Publicacions L'Abadia de Montserrat. {{ISBN|978-84-8415-915-5}}</ref> que són formacions tardanes al nord de la Serralada Prelitoral i amb contacte amb els Pirineus i Prepirineus que originen altituds mitjanes i, en el cas de la primera, volcans a l'[[Zona Volcànica de la Garrotxa|àrea de la Garrotxa]], la principal zona volcànica del [[camp volcànic català]].

La [[Depressió Central Catalana]] és una plana situada entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral. Les comarques del sud de la [[província de Lleida]] i les centrals de Barcelona ocupen aquest territori. Les terres de la Depressió se situen entre els 200 i els 600 m d'altitud. Les planes i les aigües que descendeixen dels Pirineus han fet que el territori sigui fèrtil pels camps de conreu i s'hi han construït nombrosos canals d'irrigació.

=== Hidrografia ===
Gairebé la totalitat de Catalunya pertany a la conca mediterrània. La xarxa hidrogràfica catalana està integrada per dues conques hidrogràfiques importants, la de l'[[Ebre]] i les conques internes de Catalunya, totes desguassant a la Mediterrània. A més, hi ha la conca de la [[Garona]] que desemboca a l'[[oceà Atlàntic]], però només abasta l'1,73 % del territori català.

[[Fitxer:Spain Ebre river in Miravet.jpg|miniatura|esquerra|L'[[Ebre]] a [[Miravet]]]]
La xarxa hidrogràfica es pot dividir en dos sectors, un de vessant occidental o de l'Ebre i un de vessant oriental format per rius menors que desemboquen a la Mediterrània al llarg del litoral català. El primer aporta una mitjana de 18 700 hm³/any, mentre que la segona només aporta una mitjana de 2020 hm³/any. La diferència és deguda a la gran aportació de l'Ebre, del qual el [[Segre]] és un important tributari. A Catalunya hi ha, a més a més, una relativa riquesa d'aigües subterrànies, tot i que també existeix la desigualtat entre comarques, atesa l'estructura geològica complexa del territori.<ref name="GEC clima">{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/catalunya-3#anchor_-el-clima-i-la-hidrografia|títol=El clima i la hidrografia|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|obra=[[Gran Enciclopèdia Catalana]]|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240524234542/https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/catalunya-3#anchor_-el-clima-i-la-hidrografia|arxiudata=24 de maig 2024}}</ref> Als Pirineus catalans hi ha molts estanys petits, restes de l'època glacial. El major n'és el de [[Banyoles]].

La costa catalana és gairebé rectilínia, amb una longitud superior als 500 km i amb pocs accidents geogràfics—els més rellevants són el [[cap de Creus]] i el [[golf de Roses]] al nord, i el delta de l'Ebre al sud. On la Serralada Litoral se submergeix dins el mar, ho fa en dos segments, un entre l'Estartit i la població de Blanes (la [[costa Brava]]) i més al sud, les [[costes de Garraf]].<ref>{{Ref-web|url=http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761556976_1/Catalunya_Catalu%C3%B1a.html|títol=Catalunya / Cataluña|consulta=25 maig 2024|llengua=es|editor=MSN Encarta|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070321091410/http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761556976_1/Catalunya_Catalu%C3%B1a.html|arxiudata=21 març 2007}}</ref>

=== Clima ===
{{Article principal|Clima de Catalunya}}
[[Fitxer:Mapa climàtic de Catalunya.png|miniatura|
Els climes de Catalunya:{{legend|#00A86B|Clima atlàntic}}{{legend|#9966CC|Clima alpí}}{{legend|#77B5FE|Clima mediterrani de muntanya alta}}{{legend|#FFE5B4|Clima mediterrani de muntanya mitjana}}{{legend|#FF7F00|Clima mediterrani litoral}}{{legend|#FF8C69|Clima mediterrani continentalitzat}}|esquerra]]
Catalunya gaudeix d'un [[clima mediterrani]] temperat propi de la seva latitud a l'[[hemisferi septentrional]]. Tot i així, atesa la seva variada topografia, hi ha una diversitat de climes i trets particulars.<ref name="GEC clima"/> Les temperatures mitjanes anuals oscil·len des del 0 °C als Pirineus, fins als 17 °C a la costa del sud; les temperatures màximes poden arribar als 43 °C (a les [[Garrigues]]), i les mínimes als -30 °C (als Pirineus).<ref name="GEC clima"/>

Quant a la pluviositat, Catalunya pot dividir-se en dues regions:
* [[Fitxer:Satellite NASA Catalonia winter.png|miniatura|Imatge de satèl·lit de Catalunya a l'hivern (març de 2010)]]la Catalunya humida, integrada pels [[Pirineus]], els [[Prepirineus]], el [[Subpirineu]] i alguns illots muntanyosos de la [[serralada Prelitoral]], on la pluviositat és superior als 700 mm anuals; i
* la Catalunya seca; la resta del territori, on la pluviositat és inferior als 700 mm anuals.

La pluviositat té una tendència equinoccial. Al mediterrani, els estius són secs i hi ha pluges primaverals. Als Pirineus, les precipitacions hi són abundants durant maig i juny, i els estius, en general, són humits.

En considerar tant les temperatures com la pluviositat, Catalunya es divideix en tres grans dominis climàtics:<ref name="GEC clima"/>
* un de clima alpí (als alts Pirineus);
* un de clima atlàntic (a la conca de la Garona);
* i un de clima mediterrani (la resta del territori), que se subdivideix en una àrea de muntanya alta i una de muntanya baixa.

=== Protecció de la natura ===
{{VT|Vegetació de Catalunya|Parcs naturals de Catalunya}}
El 1990 el govern català va crear el Consell de Protecció de la Natura, un òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge, amb el propòsit de conèixer, estudiar, protegir i gestionar el medi natural català. Existeixen onze [[Parcs naturals de Catalunya|parcs naturals a Catalunya]]: el [[Parc Natural de l'Alt Pirineu]], [[Aiguamolls de l'Empordà]], el [[Parc Natural del Cadí-Moixeró]], el [[Cap de Creus]], [[ports de Tortosa-Beseit|els Ports]], el [[Parc Natural del Delta de l'Ebre|Delta de l'Ebre]], [[Parc Natural del Montseny]], [[Montserrat]], [[Sant Llorenç del Munt]], la [[Serra de Montsant]] i la [[Zona volcànica de la Garrotxa]]; un [[parc nacional]], [[Aigüestortes i Estany de Sant Maurici]]; una reserva natural, la [[Delta del Llobregat]]; i una reserva marina, les [[Illes Medes]].

=== Fauna ===
{{article principal|Fauna de Catalunya}}
[[Fitxer:Rebhuehner.jpg|miniatura|Les [[perdius xerres]] són uns dels ocells comuns a Catalunya]]
La fauna de Catalunya es compon a grans trets d'una combinació d'una minoria d'[[animals]] [[endemisme|endèmics]] de la regió i una majoria d'animals que també estan presents en altres indrets. Gran part del [[Principat de Catalunya]] gaudeix d'un [[clima mediterrani]] (exceptuant les regions de [[clima de muntanya|muntanya]]), cosa que fa que molts dels animals que hi viuen estiguin adaptats als [[ecosistemes]] mediterranis. Les activitats humanes han posat en perill la [[biodiversitat]] animal de Catalunya, posant algunes espècies en perill i [[extinció|extingint-ne]] altres, com ara el [[llop gris]] o probablement l'[[os bru]]. D'altra banda, el govern també ha delimitat zones protegides per tal de conservar la riquesa natural de Catalunya.

=== Biodiversitat ===
Catalunya és un mostrari de paisatges europeus a petita escala. Poc més de 30 000 km quadrats allotgen una gran varietat de substrats, sòls, climes, orientacions, altituds i distàncies al mar. El conjunt és d'una gran diversitat ecològica, i d'una notable riquesa de paisatges, hàbitats i espècies. Hi ha més de 600 tipus d'hàbitats naturals i seminaturals. Un 65 % del territori manté un alt grau de naturalitat, però alhora és molt vulnerable, per les pressions a què està sotmès. Més de 7 milions d'habitants es concentren en el 30 % del territori principalment al litoral. A una intensa activitat agrícola, ramadera i industrial, s'hi afegeix una gran afluència turística –més de 20 milions de visitants anuals-, una alta taxa d'urbanització dispersa
i una densa xarxa d'infraestructures viàries. La pressió que genera aquest model de vida fa que la [[petjada ecològica]] del país superi amb escreix la superfície administrativa.<ref>{{ref-web|url=http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/bd_conservacio/bd_catalunya_ca_basic.pdf|consulta=6 desembre 2014|títol=Biodiversitat a Catalunya|editor=Generalitat de Catalunya|llengua=ca|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150924082817/http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/bd_conservacio/bd_catalunya_ca_basic.pdf|arxiudata=24 de setembre 2015}}</ref>

== Política i govern ==
{{Article principal|Política i govern de Catalunya}}
=== La Generalitat de Catalunya ===
[[Fitxer:RJ-Barcelona2.jpg|miniatura|[[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]]]]
[[Fitxer:Parlament de Catalunya.JPG|miniatura|[[Parlament de Catalunya]].]]
La comunitat autònoma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la [[constitució espanyola]] li garanteix com a nacionalitat. La norma institucional bàsica de Catalunya és l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut d'Autonomia]]. D'acord amb aquest, l'[[autogovern]] de Catalunya s'organitza políticament en l'[[Administració pública|administració]] de la [[Generalitat de Catalunya]]. <section begin="InstitucionsGovern"/><!-- No esborrar la secció, utilitzada com exemple per la plantilla Extracte -->La Generalitat de Catalunya està formada per diverses institucions de govern, entre elles:<ref>[http://www.gencat.net/generalitat/cat/estatut/titol_2.htm De les institucions] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090125232106/http://www.gencat.net/generalitat/cat/estatut/titol_2.htm |date=2009-01-25}} Estatut d'Autonomia de Catalunya, 2006</ref>
* el [[Parlament de Catalunya]]: el [[poder legislatiu]] del govern català; al parlament es realitza el debat polític i es controla i impulsa l'acció política i de govern. Entre les seves potestats, el Parlament aprova els pressupostos de la Generalitat. Està constituït per un mínim de 100 diputats i un màxim de 150, elegits per [[representació proporcional]] amb llistes de partits tancades, per un termini de quatre anys;
* la [[Presidència de la Generalitat de Catalunya|Presidència de la Generalitat]], encapçalada pel [[President de la Generalitat de Catalunya|president]]. El president és la més alta representació de la Generalitat i alhora de l'Estat espanyol a Catalunya. La seva funció és dirigir les accions del Govern; per tant és el representant del [[poder executiu]] de Catalunya; i
* el Govern o [[Consell Executiu de Catalunya|Consell Executiu]] és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'administració de la Generalitat. El Govern està presidit pel president de la Generalitat, el conseller primer i els altres consellers. D'acord amb aquest, les competències principals del Govern són en l'àmbit de l'educació, la sanitat i la cultura. El finançament de la Generalitat és regulat per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes i per l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut d'Autonomia de Catalunya]].<section end="InstitucionsGovern"/><!-- No esborrar la secció -->

A més d'aquestes institucions, les altres institucions de la Generalitat són totes les que creï el Parlament mateix. Com a òrgans de garantia i control, en l'actualitat formen part de la Generalitat, el [[Síndic de Greuges de Catalunya|Síndic de Greuges]], el garant dels drets i les llibertats dels ciutadans, la [[Sindicatura de Comptes de Catalunya]] que controla els comptes econòmics de les institucions públiques de Catalunya, i el [[Consell de Garanties Estatutàries]], que vetlla per l'adequació a l'Estatut i a la Constitució de l'Estat espanyol de les disposicions de la Generalitat.

La màxima institució del [[poder judicial]] a Catalunya recau sobre el [[Tribunal Superior de Justícia de Catalunya|Tribunal Superior de Justícia]], segons l'Estatut del 2006. Les competències del Tribunal Superior de Justícia inclouen conèixer els recursos i procediments en els diversos ordres institucionals i tutelar els drets reconeguts per l'Estatut. En tot cas, és competent en els ordres jurisdiccionals, civil, contenciós administratiu i social, i en els altres que es puguin crear en el futur.
[[Fitxer:Retrat oficial del President Carles Puigdemont.jpg|miniatura|esquerra|El retrat oficial de [[Carles Puigdemont i Casamajó|Carles Puigdemont]], el 130è [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]].|252x252px]]
El Govern és part integrant de la [[Generalitat de Catalunya]]. La capital i seu del Govern és la ciutat de [[Barcelona]]. El [[president de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]] entre 1980 i [[2003]] ha estat [[Jordi Pujol i Soley]], de [[Convergència i Unió]], que fou seguit per [[Pasqual Maragall i Mira]], del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]], entre el [[2003]] i el 2006, per [[José Montilla Aguilera]], entre el 2006 i finals del [[2010]], també del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]], seguit d'[[Artur Mas i Gavarró]], de [[Convergència i Unió]], entre el 2010 i el 2016. Després de les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015|eleccions del 27 de setembre del 2015]], un cop constituït el [[Llista de diputats del Parlament de Catalunya (XI Legislatura)|nou Parlament]], el 10 de gener va ser elegit nou president [[Carles Puigdemont i Casamajó]], de [[Junts pel Sí]]. El [[27 d'octubre]] del [[2017]], el [[Senat d'Espanya]] va votar a favor l'aplicació del [[Article 155 de la Constitució espanyola de 1978|article 155 de la Constitució Espanyola]], destituint el [[Carles Puigdemont i Casamajó|president Puigdemont]] i tot el seu govern. Oficialment, la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] va restar sense president, però [[Carles Puigdemont i Casamajó|Puigdemont]] va conservar el títol de president a l'exili. El 14 de maig del 2018, Joaquim Torra i Pla, independent de Junts per Catalunya, va ser investit president de la Generalitat seguint les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017|eleccions del 21 de desembre del 2017]], convocades pel [[Govern d'Espanya|govern de l'estat espanyol.]]
[[Fitxer:Imatges oficials Diada Nacional de Catalunya 2013 gencat (11).jpg|miniatura|Policia de la Generalitat –''Mosso d'Esquadra''– amb uniforme de gala, saludant al president [[Artur Mas i Gavarró|Artur Mas]].]]

=== Forces de seguretat i justícia ===
{{Article principal|Mossos d'Esquadra}}
Catalunya també disposa d'una policia pròpia, els [[Mossos d'Esquadra]], la força de policia civil més antiga d'Europa, els orígens de la qual es remunten al {{segle|XVIII}}. Des de 1980 està sota les ordres de la Generalitat, i des del [[1994]] fins al 2008 va fer un procés de desplegament substituint a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional, cossos dependents directament del Ministeri de l'Interior d'Espanya. L'Estat, però, conserva un nombre limitat d'agents a Catalunya per exercir altres funcions específiques: vigilància dels ports, aeroports, costes, fronteres, duanes, règim general d'estrangeria, documents d'identitat, tràfic d'armes i explosius, protecció fiscal de l'Estat i d'altres funcions que la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]] estableix.

També en l'àmbit de la seguretat, existeixen en les localitats més importants les Policies Locals, que són cossos policials depenent dels Ajuntaments. En aquests moments existeixen aproximadament 200 d'aquests cossos. Cada Policia Local, també denominat en alguns municipis Policia Municipal (per exemple al Vendrell) o Guàrdia Urbana (per ex. a Barcelona o Reus), és un institut armat, de naturalesa civil amb estructura i organització jerarquitzada.

Exerceixen funcions com:

* Protegir a les autoritats de les corporacions locals, i vigilància o custòdia dels seus edificis i instal·lacions.
Ordenar, senyalitzar i dirigir el tràfic en el nucli urbà, d'acord amb el qual estableixen les normes de circulació.
* Instruir atestats per accidents de circulació dins del nucli urbà.
Policia administrativa, quant a les ordenances, bàndols i altres disposicions municipals dins de l'àmbit de la seva competència.
* Participar en les funcions de policia judicial.
* La prestació d'auxili, en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, participant, en la forma prevista en les Lleis, en l'execució dels plans de protecció civil.
* Efectuar diligències de prevenció i quantes actuacions tendeixin a evitar comissió d'actes delictius en el marc de col·laboració establert en les juntes de seguretat.
* Vigilar els espais públics i col·laborar amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i amb la policia de les Comunitats Autònomes la protecció de les manifestacions i el manteniment de l'ordre en grans concentracions humanes, quan siguin requerits per a això.
* Cooperar en la resolució dels conflictes privats quan siguin requerits per a això.

=== Els símbols nacionals ===
{{article principal|Símbols nacionals de Catalunya}}
Catalunya té tres símbols representatius i distintius propis anomenats estatutàriament símbols nacionals:<ref>{{Ref-web|url=https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=401680&language=ca#1097625|títol=Símbols de Catalunya|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Generalitat de Catalunya|data=2006|obra=Estatut de Catalunya|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240524233041/https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=401680&language=ca#1097625|arxiudata=24 de maig 2024}}</ref> la [[bandera de Catalunya|bandera]], l'[[Els Segadors|himne]] i la [[Diada Nacional de Catalunya|festa nacional]].

[[Fitxer:Senyera (Pl. Octavià, S. Cugat del Vallès) 01.jpg|miniatura|esquerra|[[Bandera de Catalunya]].]]
[[Fitxer:Aragon arms.svg|miniatura|upright|[[Escut de Catalunya]].]]
La bandera o senyera, va sorgir de la translació del senyal de l'escut dels [[comte de Barcelona|comtes de Barcelona]] a un teixit.<ref>{{Ref-web|url=https://web.gencat.cat/ca/temes/catalunya/coneixer/cultura-llengua/#simbols-nacionals|títol=Símbols nacionals|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240524233040/https://web.gencat.cat/ca/temes/catalunya/coneixer/cultura-llengua/#simbols-nacionals|arxiudata=24 de maig 2024}}</ref> Encara que no n'hi ha cap referència documental abans del {{segle|XIII}}, és una de les banderes més antigues d'Europa. La bandera catalana és una faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles, totes del mateix gruix.

L'himne nacional de Catalunya és ''[[Els Segadors]]'', escrit en la seva forma actual per [[Emili Guanyavents]] el [[1899]]. La versió musical és de [[Francesc Alió]] de l'any [[1892]]. Els orígens darrere l'himne es remunten a una primitiva cançó nascuda arran dels fets històrics de [[1640]] durant la guerra dels catalans contra el rei [[Felip IV de Castella|Felip IV]], en la qual els pagesos van protagonitzar episodis importants. És oficial per llei del Parlament des del [[25 de febrer]], [[1993]].<ref>{{Ref-web|url=https://web.gencat.cat/ca/diada-nacional-de-catalunya/himne-nacional-/|títol=Himne nacional|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240524233040/https://web.gencat.cat/ca/diada-nacional-de-catalunya/himne-nacional-/|arxiudata=24 de maig 2024}}</ref>

La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar el Parlament restaurat de Catalunya el 1980.<ref>{{Ref-web|títol=Diada Nacional de Catalunya - Reconeixement legal|url=http://web.gencat.cat/ca/diada-nacional-de-catalunya/historia/-reconeixement-legal-/|consulta=2024-05-24|llengua=ca|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240524233042/https://web.gencat.cat/ca/diada-nacional-de-catalunya/historia/-reconeixement-legal-/|arxiudata=2024-05-24}}</ref> La diada nacional o Festa de Catalunya, té lloc l'[[11 de setembre]], commemorant i recordant la pèrdua de les llibertats del mateix dia de l'any [[1714]], després del [[Setge de Barcelona (1713-1714)|Setge de Barcelona]], i alhora l'actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió: l'esperança d'un total recobrament nacional.<ref>{{Ref-web|url=https://web.gencat.cat/ca/diada-nacional-de-catalunya/historia/|títol=Diada Nacional de Catalunya - Història|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=Generalitat de Catalunya|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240524233041/https://web.gencat.cat/ca/diada-nacional-de-catalunya/historia/|arxiudata=24 de maig 2024}}</ref>

=== Divisió territorial i administrativa ===
{{Article principal|Divisió territorial de Catalunya}}
Catalunya s'organitza territorialment en províncies. L'Estatut d'Autonomia del 2006 estableix l'organització administrativa de Catalunya en tres ens locals: els municipis, les comarques i les vegueries.

==== Províncies ====
[[Fitxer:Catalunya+Prov+Català.jpg|miniatura|[[Províncies de Catalunya]]]]
Catalunya està dividida administrativament en quatre [[província|províncies]], l'òrgan rector de les quals és la [[Diputació]].
* [[Fitxer:Coat of Arms of the Barcelona Province.svg|26x26px|Escut de Barcelona]] [[Província de Barcelona]]
* [[Fitxer:Coat of Arms of the Province of Girona.svg|32x32px|Escut de Barcelona]] [[Província de Girona]]
* [[Fitxer:Coat of Arms of the Province of Lleida.svg|32x32px|Escut de Barcelona]] [[Província de Lleida]]
* [[Fitxer:Coat of Arms of the Tarragona Province.svg|33x33px|Escut de Barcelona]] [[Província de Tarragona]]

Les capitals de província són les poblacions del mateix nom: [[Barcelona]], [[Girona]], [[Lleida]] i [[Tarragona]].

==== Municipis ====
[[Fitxer:Mapa municipal de Catalunya.svg|miniatura|Mapa [[Municipi de Catalunya|municipal de Catalunya]]]]
L'Estatut defineix el municipi com l'ens local bàsic i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. A més, li garanteix autonomia per a l'exercici de les seves competències i la gestió dels seus interessos respectius. Hi ha a Catalunya en l'actualitat [[llista de municipis de Catalunya|947 municipis]]. Per sota d'aquests ens locals hi ha les [[Entitat municipal descentralitzada|entitats municipals descentralitzades]], que també gaudeixen d'una certa autonomia tot i dependre dels municipis respectius; actualment a Catalunya n'hi ha un total de [[Llista d'entitats municipals descentralitzades de Catalunya|58]].
{{Article principal|Llista de municipis de Catalunya}}
{| class=wikitable
|+Municipis amb més població de Catalunya. <small>(2020)</small>
|-
! style="background: #e3e3e3;" |<small>Pos.</small>
! style="background: #e3e3e3;" |<small>Municipi</small>
! style="background: #e3e3e3;" |<small>Comarca</small>
! style="background: #e3e3e3;" |<small>Població<ref name=:2>{{Ref-web|títol=Idescat. Anuari estadístic de Catalunya. Densitat de població. Municipis amb més de 20.000 habitants|url=https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=250|consulta=2020-12-14|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190630160650/https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=250|arxiudata=2019-06-30}}</ref></small>
! rowspan="11" |
!<small>Pos.</small>
!<small>Municipi</small>
!<small>Comarca</small>
!<small>Població<ref name=:2/></small>
|-
|1
|[[Fitxer:Escut de Barcelona.svg|20px|Escut de Barcelona]] [[Barcelona]]
| rowspan=2 |[[Barcelonès]]
|1 664 182
|11
|[[Fitxer:Spain.Girona.Escut.Timbrat.svg|20px|Girona]] [[Girona]]
|[[Gironès]]
|103 369
|-
|2
|[[Fitxer:Spain.Hospitalet.de.Llobregat.Escudo.svg|20px|Escut de l'Hospitalet de Llobregat]] [[L'Hospitalet de Llobregat]]
|269 382
|12
|[[Fitxer:Coat of Arms of Sant Cugat del Vallès.svg|28x28px|Escut de Barcelona]] [[Sant Cugat del Vallès]]
|[[Vallès Occidental]]
|92 977
|-
|3
|[[Fitxer:Escut de Terrassa.svg|20px|Terrassa]] [[Terrassa]]
|[[Vallès Occidental]]
|223 627
|13
|[[Fitxer:Escut de Cornellà de Llobregat.svg|26x26px|Escut de Barcelona]] [[Cornellà de Llobregat]]
| rowspan=2 |[[Baix Llobregat]]
|89 936
|-
|4
|[[Fitxer:Escut de Badalona.svg|20px|Escut de Badalona]] [[Badalona]]
|[[Barcelonès]]
|223 166
|14
|[[Fitxer:Coat of Arms of Sant Boi de Llobregat.svg|24x24px|Escut de Barcelona]] [[Sant Boi de Llobregat]]
|84 500
|-
|5
|[[Fitxer:Escut de Sabadell.svg|20px|Sabadell]] [[Sabadell]]
|[[Vallès Occidental]]
|216 520
|15
|[[Fitxer:Coat of Arms of Rubí (Barcelona).svg|28x28px|Escut de Barcelona]] [[Rubí]]
|[[Vallès Occidental]]
|78 591
|-
|6
|[[Fitxer:Escudo_de_Lérida.svg|20px|Lleida]] [[Lleida]]
|[[Segrià]]
|140 403
|16
|[[Fitxer:Coat of Arms of Manresa.svg|28x28px|Escut de Barcelona]] [[Manresa]]
|[[Bages]]
|78 245
|-
|7
|[[Fitxer:Escut de Tarragona.svg|20px|Tarragona]] [[Tarragona]]
|[[Tarragonès]]
|136 496
|17
|[[Fitxer:Coat of Arms of Vilanova i la Geltrú.svg|28x28px|Escut de Barcelona]] [[Vilanova i la Geltrú]]
|[[Garraf]]
|67 733
|-
|8
|[[Fitxer:Escut de Mataró.svg|20px|Mataró]] [[Mataró]]
|[[El Maresme]]
|129 661
|18
|[[Fitxer:Blason ville es Castelldefels.svg|22x22px|Escut de Barcelona]] [[Castelldefels]]
| rowspan=3 |[[Baix Llobregat]]
|67 460
|-
|9
|[[Fitxer:Escut de Santa Coloma de Gramenet.svg|20px|Santa Coloma de Gramenet]] [[Santa Coloma de Gramenet]]
|[[Barcelonès]]
|120 443
|19
|[[Fitxer:Escut de Viladecans.svg|32x32px|Escut de Barcelona]] [[Viladecans]]
|67 197
|-
|10
|[[Fitxer:Escut heràldic de Reus.svg|24x24px|Reus]] [[Reus]]
|[[Baix Camp]]
|106 168
|20
|[[Fitxer:Escut del Prat de Llobregat.svg|32x32px|Escut de Barcelona]] [[El Prat de Llobregat]]
|65 385
|}

==== Vegueries ====
{{Article principal|Vegueria}}

La [[vegueria]], una nova divisió territorial, es defineix com un àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal i de cooperació local amb personalitat jurídica pròpia, i és la divisió territorial que ha adoptat la Generalitat, d'acord amb l'Estatut del 2006, per a l'organització territorial dels seus serveis. També gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. L'administració de les vegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions.

Actualment hi ha vuit vegueries:
* vegueria de l''''[[Alt Pirineu i Aran|Alt Pirineu]]''': [[Alta Ribagorça]], [[Alt Urgell]], [[Baixa Cerdanya|Cerdanya]], [[Pallars Jussà]] i [[Pallars Sobirà]];
* vegueria de '''[[Barcelona]]''': [[Baix Llobregat]], [[Barcelonès]], [[Maresme]], [[Vallès Oriental]] i [[Vallès Occidental]];
* vegueria del '''[[Camp de Tarragona]]''': [[Tarragonès]], [[Alt Camp]], [[Baix Camp]], [[Conca de Barberà]] i [[Priorat]];
* vegueria de '''[[Comarques gironines|Girona]]''': [[Alt Empordà]], [[Baix Empordà]], [[Garrotxa]], [[Gironès]], [[Pla de l'Estany]], [[Selva]] i [[Ripollès]];
* vegueria '''[[Catalunya Central|Central]]''': [[Bages]], [[Berguedà]], [[Moianès]], [[Osona]] i [[Solsonès]];
* vegueria de '''[[Ponent (regió)|Lleida]]''': [[Garrigues]], [[Noguera]], [[Segarra]], [[Segrià]], [[Pla d'Urgell]] i [[Urgell]];
* vegueria de les '''[[Terres de l'Ebre]]''': [[Baix Ebre]], [[Montsià]], [[Ribera d'Ebre]] i [[Terra Alta]];
* vegueria del '''[[Penedès]]''': [[Alt Penedès]], [[Anoia]], [[Baix Penedès]], [[Garraf]].
* També hi ha la regió històrica de l’[[Alt Ter]] que històricament ha conformat les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Aquesta regió ha estat reclamada perquè sigui una futura vegueria.

==== Comarques ====
{| class="infobox bordered" style="width:10em; text-align: left; font-size: 80%;"
|+ style="font-size: larger;" | '''[[Comarques de Catalunya]]'''
|-
| colspan=2 style="text-align:center;" |{{Mapa de les comarques de Catalunya 2023}}
|-
|}
Finalment, les [[comarques de Catalunya|comarques]] són entitats integrades per municipis per a la gestió de les seves competències i serveis locals. L'actual divisió comarcal té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de [[1936]] en vigència fins al [[1939]] quan seria suprimida pel [[franquisme]]. El 1987 la Generalitat tornà a adoptar aquesta divisió territorial i el [[1988]] s'hi afegiren tres noves comarques, afegint-ne una més el 2015, i una altra el 2023. Actualment n'hi ha 43.

==== L'Aran ====
L'[[Vall d'Aran|Aran]], considerada des del 21 de gener de 2015 com a entitat territorial singular i realitat nacional occitana per la nova [[Llei d'Aran]], disposa d'un règim jurídic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. La seva institució de govern és el ''[[Consell General d'Aran|Conselh Generau]]'', format pel ''Síndic'', el ''Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus'' i la ''Oïdoria de Compdes''. El síndic hi és la més alta representació i l'ordinària de la Generalitat a l'Aran. La llengua pròpia de l'Aran és l'occità, anomenat [[aranès]] a la vall, que també és oficial a Catalunya.

== Economia ==
{{Article principal|Economia de Catalunya}}
=== Indicadors econòmics ===
{{Economia|nom=Catalunya|pib=170 450 milions d'euros
|pibc=24 858 € (2005)
|creix=3,6% (2007)<ref name="EvolucióPIB">{{ref-web |url= http://www.avui.cat/article/economia/36958/leconomia/catalana/creix/segon/trimestre/lany.html | editor=Avui|data= 29-07-2008|títol= L'economia catalana creix un 1,5% el segon trimestre de l'any}}</ref>
|infla=4,1% (2005)
|rnb=n/a
|atur=13,4% (2017)
|exp=42 087 milions d'euros
|imp=67 748 milions d'euros
|font=}}
Catalunya és un país de tradició industrial des del {{segle|XIX}}. En l'actualitat la [[indústria]], el [[turisme]] i els serveis són els principals sectors econòmics de Catalunya. El creixement mitjà anual del període [[1995]]-[[2004]] en termes reals va ser inferior a la mitjana espanyola. No obstant això, el [[2005]] va créixer un 3,3 %, el mateix percentatge que la mitjana espanyola i per damunt la mitjana europea. Segons les mateixes fonts, Catalunya es troba a la quarta posició de la classificació de [[comunitat autònoma|comunitats]] segons llur [[Producte Interior Brut]] per capita en [[paritat de poder adquisitiu]] i aporta el 18,8 % del PIB total d'[[Espanya]], 25,5 % del sector industrial del PIB i el 17,5 % del sector dels serveis.<ref name="facts">{{Ref-web |url=http://www.cidem.com/catalonia/en/about/facts/index.jsp |títol=Facts and Figures |consulta=2007-04-30 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090719132200/http://www.cidem.com/catalonia/en/about/facts/index.jsp |arxiudata=2009-07-19}}</ref>

Durant el 2008, el creixement del PIB de Catalunya ha anat minvant de forma molt clara, passant del 3,6 % d'evolució interanual durant el 2007, a 2,5 % el primer trimestre i a 1,5 % el segon trimestre.

Com a percentatge del total espanyol, les exportacions d'alta tecnologia de Catalunya representaren, el [[2005]], el 34,6 %. El mateix any les importacions de Catalunya van representar el 29 % del total espanyol i les exportacions el 26,8 %. De les despeses per a la recerca i el desenvolupament de l'Estat, el 22,8 % es van realitzar a Catalunya.

Catalunya és la primera destinació turística d'Espanya; el 2005 va rebre 13,2 milions de turistes entre gener i novembre, equivalent al 25,3 % de tots els turistes que van arribar a Espanya, un increment del 12,7 % en un any. Les principals destinacions turístiques de Catalunya són la ciutat de [[Barcelona]] i les platges de [[Costa Brava]], les platges de Costa Barcelona des de [[Mataró]] a [[Vilanova i la Geltrú]] i les platges de [[Costa Daurada]] a [[Tarragona]], així com els [[Pirineus]] amb 10 estacions d'esquí: [[Vaquèira-Beret]], [[La Molina]], [[Espot Esquí]], [[La Masella]], [[Port Ainé]], [[Vall de Núria]], [[Boí Taüll]], [[Port del Comte]], [[Rasos de Peguera]], [[Tavascan Pleta del Prat]] i [[Vallter 2000]].

El preu de l'habitatge a Catalunya és el segon més alt d'Espanya, després de Madrid. El 2005 es pagaven 3397 [[euro]]s per metre quadrat. No obstant això, per ciutat, [[Barcelona]] és la ciutat més cara d'Espanya, amb un preu mitja de 3700 euros el metre quadrat.

Des del punt de vista financer, cal destacar la tradició i èxit de les [[caixes d'estalvis]] nascudes a Catalunya, major, fins i tot, que els bancs privats. De les 46 caixes d'estalvis espanyoles, 10 són catalanes. Destaquen, especialment, [[Caixa de Pensions de Catalunya i Balears|La Caixa]], la primera caixa d'estalvis d'Europa i [[Caixa Catalunya]]. Dels bancs, el més important de Catalunya és el [[Banc de Sabadell]], el quart grup bancari més gran de l'Estat.

En [[octubre]] de [[2017]] es va anunciar que més de 3.000 empreses davant del [[Procés independentista català]] es [[Fuita de seus socials de Catalunya de 2017|plantejaren traslladar]] la [[seu social]] a fora de Catalunya,<ref name="20 minutos">{{Ref-publicació|nom=Lluís|cognom=Pellicer|article=El grupo Axel, Argal y Pirelli trasladan su sede social de Cataluña|publicació=[[20 minutos]]|llengua=castellà|url=http://www.20minutos.es/noticia/3205529/0/el-grupo-hotelero-axel-traslada-su-sede-social-de-cataluna-a-madrid/|data=2017-12-5|consulta=2022-02-01|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220202074304/https://www.20minutos.es/noticia/3205529/0/el-grupo-hotelero-axel-traslada-su-sede-social-de-cataluna-a-madrid/|arxiudata=2022-02-02}}</ref> que alguns diaris compararen amb l'[[efecte Mont-real]] que succeí al [[Canadà]]<ref name="quebec">{{ref-notícia|títol=L'ombra de l'efecte Mont-real: empreses que van marxar per no tornar|url=http://www.lavanguardia.com/encatala/20171009/431913145350/empreses-fugen-separacio-estat-casos-quebec-escocia-crisis-financera-catalunya.html|publicació=La vanguardia|data=9/10/2017}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220202074305/https://www.lavanguardia.com/encatala/20171009/431913145350/empreses-fugen-separacio-estat-casos-quebec-escocia-crisis-financera-catalunya.html |date=2022-02-02 }}</ref> però només unes 300 [[Empresa|empreses]] (un 12% de les que van iniciar el procés) han seguit tots els passos perquè el trasllat sigui efectiu.<ref name=:4>{{Ref-web|url=http://www.viaempresa.cat/economia/empreses-canvi-real-seu-catalunya_52200_102.html|títol=No són 3.000 empreses, són 332 (de veritat)|consulta=2018-01-14|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180115184451/http://www.viaempresa.cat/economia/empreses-canvi-real-seu-catalunya_52200_102.html|arxiudata=2018-01-15}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Solo un 12% de las empresas han completado el traslado de sede fuera de Cataluña|publicació=Ara.cat|url=https://www.ara.cat/es/economia/Solo-empresas-completado-traslado-sede_0_1927607411.html|consulta=2022-02-01|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201030232801/https://www.ara.cat/es/economia/Solo-empresas-completado-traslado-sede_0_1927607411.html|arxiudata=2020-10-30}}</ref> Aquesta marxa va començar el [[5 d'octubre]] quan CaixaBank i Banc Sabadell van anunciar que canviarien la seu social a [[Palma]] i [[Alacant]], respectivament.<ref name="r">{{Ref-publicació|cognom = Martín|nom = Albert|article = CaixaBank i el Sabadell s'emporten la seu fora de Catalunya|publicació = [[Ara (diari)|Ara]]|url = http://www.ara.cat/economia/CaixaBank-Sabadell-semporten-fora-Catalunya_0_1882611774.html|data = 6/10/2017|consulta = 2022-02-01|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20201215061653/https://www.ara.cat/economia/CaixaBank-Sabadell-semporten-fora-Catalunya_0_1882611774.html|arxiudata = 2020-12-15}}</ref> Finalment CaixaBank va traslladar la seva seu a [[València]].<ref name= "definitiu">{{ref-notícia|cognom=de Barrón|nom=Íñigo|títol=El consejo de CaixaBank decide trasladar la sede de Barcelona a Valencia|url=https://elpais.com/economia/2017/10/06/actualidad/1507307282_078001.html|data=6/10/2017|agència=elPaís}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220201060818/https://elpais.com/economia/2017/10/06/actualidad/1507307282_078001.html |date=2022-02-01 }}</ref> Per tal de facilitar aquests trasllats, el [[Govern d'Espanya]] va aprovar un decret llei específic.<ref>{{ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-gover-espanyol-aprova-el-decret-llei-per-a-facilitar-la-sortida-dempreses-de-catalunya/|editor=[[VilaWeb]]|títol=El govern espanyol aprova el decret llei per a facilitar la sortida d'empreses de Catalunya|data=6 octubre 2017|consulta=22 octubre 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171022085227/https://www.vilaweb.cat/noticies/el-gover-espanyol-aprova-el-decret-llei-per-a-facilitar-la-sortida-dempreses-de-catalunya/|arxiudata=22 d’octubre 2017}}</ref> Abans de les declaracions per part d'aquestes dues entitats financeres, l'empresa [[Biotecnologia|biotecnològica]] [[Oryzon]] ja havia traslladat la seva seu fora de Catalunya a [[Madrid]].<ref name="r"/> El president del comitè d'empresa de [[SEAT]] va denunciar pressions polítiques i monàrquiques per motivar-la a canviar la seu.<ref>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/economia/Seat-Martoell-pressions-seu_0_1889811184.html|editor=[[Ara (diari)|Ara]]|títol=El comitè d'empresa diu que Seat ha rebut pressions "polítiques i monàrquiques" per marxar de Catalunya|data=18 octubre 2017|consulta=19 octubre 2017|nom=Albert|cognom=Cadanet|lloc=Barcelona|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171018200624/http://www.ara.cat/economia/Seat-Martoell-pressions-seu_0_1889811184.html|arxiudata=18 d’octubre 2017}}</ref> Paral·lelament i contrari a la fuita de seus, durant aquest període, unes 132 empreses de fora de Catalunya anunciaren el trasllat per tal de portar la seva seu social a Catalunya.

==== Atur ====
La taxa d'atur era del 9,3% a finals del 2023, per sota de la mitjana espanyola.<ref>{{Ref-web|url=https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/lfst_r_lfu3rt/default/table?lang=en|títol=Unemployment rates by sex, age, educational attainment level and NUTS 2 regions (%)|consulta=25 maig 2024|llengua=en|editor=Eurostat|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240507064557/https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/lfst_r_lfu3rt/default/table?lang=en|arxiudata=7 de maig 2024}}</ref>

{| class=wikitable
|+Taxa d'atur {{nobold|(en %)}}
|- width="100%"
!2006
!2007
!2008
!2009
!2010
!2011
!2012
!2013
!2014
!2015
!2016
!2017
!2018
!2019
!2020
!2021
!2022
!2023
|-
|align=right|6,5%
|align=right|6,5%
|align=right|8,9%
|align=right|16,2%
|align=right|17,7%
|align=right|19,2%
|align=right|22,5%
|align=right|23,1%
|align=right|20,3%
|align=right|18,6%
|align=right|15,7%
|align=right|13,4%
|align=right|11,5%
|align=right|11%
|align=right|12,6%
|align=right|11,7%
|align=right|10%
|align=right|9,3%
|}

=== Infraestructura ===
Catalunya està ben comunicada tant per terra, mar i aire. Per a accedir per terra existeix una àmplia xarxa d'autopistes i carreteres i la xarxa de trens.

==== Aeroports ====
[[Fitxer:Terminal B.JPG|miniatura|Fotografia de la Terminal T2B de l'[[Aeroport del Prat]]]]
* [[Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat|Aeroport Internacional de Barcelona – El Prat]], situat a quinze quilòmetres de Barcelona, és el més important de Catalunya i el segon d'Espanya. L'aeroport disposa de dues grans terminals, la T1 i la T2, amb una capacitat per a més de 55 milions de passatgers a l'any.
* [[Aeroport de Girona-Costa Brava]], utilitzat especialment per les companyies de baix cost, és la base del trasllat de turistes a la Costa Brava.
* [[Aeroport de Reus]], orientat al turisme de la província de Tarragona. A poc més d'una hora de Barcelona.
* [[Aeroport de Sabadell]], no té vols comercials però admet aviació executiva.
* [[Aeroport de Lleida-Alguaire]], inaugurat el 2010.
* [[Aeroport de la Seu d'Urgell]], tancat el 1984 i reobert el 2010.
{{Aeroports a Catalunya}}

==== Ports ====
Els dos principals ports de Catalunya, tant pel transport de passatgers com de mercaderies són el [[Port de Barcelona]] i el [[Port de Tarragona]] que, a més, són considerats dos dels ports més importants d'Espanya i del Mediterrani.

A part, el litoral català té una gran quantitat de ports, tant de pescadors com d'esportius.

==== Xarxa viària ====
:''Vegeu també: [[Llista de carreteres de Catalunya]] i [[Llista d'autopistes i autovies de Catalunya]]
A Catalunya hi ha 12 000 quilòmetres de vies per al trànsit d'automòbils, tot i que 10 843 d'aquests quilòmetres corresponen a carreteres de calçada única. 962 són d'[[Autopista|autopistes]] (665 amb peatge i 307 lliures de pagament). D'aquests 12 000 quilòmetres, 5600 corresponen a carreteres la titularitat de les quals és de la Generalitat de Catalunya, 4400 a les diputacions provincials i 1955 al [[Ministeri de Foment]] de l'Administració central.

L'estructura de les autopistes està centralitzada cap a Barcelona. La principal autopista és l'[[AP-7]], coneguda com a "Autopista del Mediterrani", que travessa Catalunya unint, per un costat, Barcelona amb [[La Jonquera]], passant per Girona, i Barcelona amb [[València]], passant per Tarragona. L'AP-7 té un desviament que uneix [[Molins de Rei]] amb [[Montmeló]], evitant passar per Barcelona ciutat. Aquesta carretera, la B-30, és el tercer cinturó de Barcelona i va de nord a sud del [[Vallès]]. L'[[AP-2]], que uneix Barcelona amb [[Saragossa]], passant per Lleida, és la segona autopista en trànsit de vehicles. La [[C-32]], també coneguda com a "Autopista Pau Casals", uneix Barcelona amb [[El Vendrell]] amb túnels que eviten el [[Parc Natural del Garraf]]. Amb una longitud total de 56,3 quilòmetres, la C-32 és l'autopista més cara d'Europa perquè té dos peatges. L'autopista de pagament de Barcelona a [[Palafolls]] també s'anomena C-32 tot i que és coneguda com a "Autopista del Maresme". Finalment, la [[C-25]] uneix [[Riudellots de la Selva]] (Girona) amb [[Cervera]] (Lleida) evitant Barcelona. Té 153 quilòmetres i és coneguda com a "Eix Transversal". La C-15, coneguda com a Eix Diagonal, uneix [[Manresa]] amb [[Vilanova i la Geltrú]] i la [[Mar Mediterrània]].

==== Ferrocarril ====
{{Article principal|Xarxa ferroviària de Catalunya}}
Catalunya va ser el primer territori de la península en tenir [[ferrocarril]], el [[28 d'octubre]] de [[1848]], quan es va inaugurar la línia entre Barcelona i [[Mataró]], d'una distància de 28,4 km. Els anys següents, abans de l'entrada del {{segle|XX}}, es van construir més de 1000 quilòmetres de via (quasi el 80 % de les vies actuals), amb diverses rutes entre les principals ciutats catalanes i Barcelona. La majoria de les vies van ser finançades pel capital privat d'industrials que volien agilitzar el transport de les seves mercaderies fins a la gran ciutat.

Actualment, tot i que s'han modernitzat els trens, la xarxa viària segueix sent pràcticament la mateixa que fa cent anys, amb una estructura molt centralitzada cap a Barcelona. Les dues rutes principals són la de la costa, que uneix França i el País Valencià pel litoral català, i la ruta cap a Saragossa, que uneix Barcelona amb Lleida passat per [[Manresa]].
[[Fitxer:Barcelona.Estacio.Sants.jpg|miniatura|L'[[Estació de Sants]]]]
Les propietàries de les línies ferroviàries de Catalunya són l'[[ADIF]] i els [[Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya]]. Operen a Catalunya les operadores [[Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles|Renfe]] i FGC.

Està en servei completament la [[LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa|línia d'alta velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa]]. L'[[Alta Velocidad Española|AVE]] va arribar a Catalunya el [[2003]] amb la inauguració del tram fins a [[Lleida]]. El [[2006]] va arribar al [[Estació de Camp de Tarragona|Camp de Tarragona]], el 2008 a l'[[estació de Sants]] de [[Barcelona]] i el [[2013]] fins a la frontera amb [[França]], on connecta amb la xarxa francesa d'alta velocitat. Actualment les quatre capitals provincials i [[Figueres]] tenen estacions amb serveis d'alta velocitat, que uneixen Catalunya amb [[Madrid]], [[Màlaga]] i [[Sevilla]], [[París]] i altres ciutats franceses.

D'altra banda, el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar el desembre del 2005 un pla per a construir 1.100 quilòmetres de noves línies, 300 en vies convencionals i 800 en vies d'alta velocitat, que uniran les principals ciutats catalanes de forma transversal. El pla suposarà la inversió de 25.000 milions d'euros entre el 2006 i el [[2026]].

==== Altres transports públics ====
L'única xarxa de [[metro]] de Catalunya és el [[Metro de Barcelona]] que comunica entre si les ciutats de Barcelona, [[l'Hospitalet de Llobregat]], [[Cornellà de Llobregat]], [[Santa Coloma de Gramenet]], [[Badalona]], [[Sant Boi de Llobregat]] i [[Montcada i Reixac]]. Actualment hi ha onze línies en marxa comptant les que gestiona [[TMB]] i les de [[FGC]]. A la província de Barcelona també s'hi pot trobar el [[tramvia]] ([[Trambaix]] i [[Trambesòs]]) i el [[Bicing]], un sistema de lloguer de bicicletes.

Pel que fa a la xarxa catalana d'autobusos, Catalunya té més de 300 línies d'autobús urbà i interurbà, segons dades de la Generalitat del 2010. Les línies d'autobús interurbà amb més demanda a Catalunya, formaran la xarxa d'autobusos interurbans [[Exprés]].

== Geografia humana i societat ==
=== Demografia ===
{{Article principal|Demografia de Catalunya}}
{| class="infobox" style="toc: 25em; font-size: 85%; lucida grande, sans-serif; text-align: left;"
! colspan="2" bgcolor="lightblue" align="center" |<big>Demografia de Catalunya</big>
|-
| colspan="2" style="text-align:center;" |[[Fitxer:Spain.Barcelona.Diada.Sant.Jordi.Plaza.Catalunya.05.JPG|200x200px|Diada de Sant Jordi, Plaça Catalunya]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center" |''<small>Diada de Sant Jordi, Plaça Catalunya</small>''
|-
! valign="top" align="left" style="background:#f0f0f0;" |Població
| valign="top" style="background:#f0f0f0;" |7.747.709 (2022)
|-
! valign="top" align="right" style="background:#f0f0f0;" |Estimació a 1 novembre 2023
| valign="top" style="background:#f0f0f0;" |8.005.784
|-
! valign="top" align="left" |[[Taxa de creixement poblacional|Taxa de creixement natural]]
| valign="top" |1,03% (2021)
|-
! valign="top" align="left" style="background:#f0f0f0;" |[[Taxa de natalitat]]
| valign="top" style="background:#f0f0f0;" |7,55/1.000 (2020)
|-
! valign="top" align="left" |[[Taxa de mortalitat]]
| valign="top" |8,95/1.000 (2021)
|-
! valign="top" align="left" style="background:#f0f0f0;" |Taxa de mortalitat infantil
| valign="top" style="background:#f0f0f0;" |2,10/1.000 <small>(2021)<ref>{{Ref-web|títol=Idescat. Indicadors anuals. Taxa de mortalitat infantil i perinatal.|url=https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10345|consulta=2023-11-07|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231107115317/https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10345|arxiudata=2023-11-07}}</ref></small>
|-
! valign="top" align="left" |[[Esperança de vida]]
| valign="top" |83,58 anys <small>(2021)<ref>{{Ref-web|títol=Idescat. Indicadors anuals. Esperança de vida a diferents edats.|url=https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10380|consulta=2023-11-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231108083615/https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10380|arxiudata=2023-11-08}}</ref></small>
|-
! valign="top" align="left" style="background:#f0f0f0;" |Gentilici
| valign="top" style="background:#f0f0f0;" |català/ na
|-
| colspan="2" bgcolor="lightblue" align="center" |Dades de l'[https://www.idescat.cat/tema/xifpo Idescat]
|}
La població catalana en l'actualitat supera els 8 milions d'habitants.<ref name=":3">{{Ref-web|títol=Idescat. Novetats. Estimacions de població. S2/2023, 1 de novembre 2023. Avanç. Dades provisionals|url=https://www.idescat.cat/novetats/?id=4707|consulta=2023-11-07|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231222153502/https://www.idescat.cat/novetats/?id=4707|arxiudata=2023-12-22}}</ref> Segons l'[[Institut d'Estadística de Catalunya]] la població estimada de Catalunya a novembre de 2023 era de 8.005.784 habitants, el 16,5% del total de la població espanyola. D'aquests, 1.271.810 o el 16,3% eren estrangers, el 20% del total d'estrangers que habiten a Espanya. El 2021 Aproximadament 1,64 milions viuen a la capital, la ciutat de [[Barcelona]] (el 21,1% de la població de Catalunya); i 3,3 milions viuen a l'[[àrea metropolitana de Barcelona]] (el 42,6% de la població total de Catalunya), fent-la una de les [[àrea metropolitana|àrees metropolitanes]] més grans d'[[Europa]].<ref>{{Ref-web|títol=Població - L'àrea metropolitana - Àrea Metropolitana de Barcelona|url=https://www.amb.cat/web/area-metropolitana/coneixer-l-area-metropolitana/poblacio|consulta=2023-11-07|llengua=ca-ES|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231106111500/https://www.amb.cat/web/area-metropolitana/coneixer-l-area-metropolitana/poblacio|arxiudata=2023-11-06}}</ref> Per contra, les zones més despoblades de Catalunya són les comarques pirinenques.[[Fitxer:Poblacio-cat.jpg|miniatura|Evolució de la població de Catalunya en termes absoluts (barres) i en relació amb la població total d'[[Espanya]] (línia)|esquerra]]
[[Fitxer:Densitat població comarques catalanes-absolut (2006).svg|miniatura|Densitat de població absoluta de les comarques catalanes]]Al voltant de 2,5 milions de persones viuen en un [[radi (Geometria)|radi]] de 25 km des de la capital. Dins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara l'[[Hospitalet de Llobregat]], [[Badalona]], [[Santa Coloma de Gramenet]] i [[Cornellà de Llobregat|Cornellà]]. Les principals poblacions de la segona corona són [[Terrassa]], [[Sabadell]], [[Montcada i Reixac]], [[Granollers]], [[Martorell]], [[Molins de Rei]], [[Sant Feliu de Llobregat]], [[Gavà]] i [[Castelldefels]].

Catalunya ha rebut diverses onades d'immigrants al llarg del {{segle|XX}}. El [[1900]] la població de Catalunya era de dos milions d'habitants. En la dècada de 1960 ja comptava amb més de cinc milions d'habitants; aquest creixement no només va ser a causa de l'explosió demogràfica natural ans també al gran contingent migratori des de diverses regions d'Espanya, especialment d'[[Andalusia]], [[Múrcia]] i [[Extremadura]]. Una segona onada migratòria hi va arribar des de principis de la dècada de 1990, aquesta vegada no només d'altres regions d'Espanya sinó de l'estranger.

La [[taxa de natalitat]], era de 7,55/1.000 <small>(2020)</small> i la [[taxa de mortalitat]], 8,95/1.000 <small>(2021)</small>.<ref>{{Ref-web |url=http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=914&V4=917&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B |títol=Moviment Natural. Fecunditat |consulta=2007-04-30 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070926220448/http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=914&V4=917&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B |arxiudata=2007-09-26 }}</ref><ref>{{Ref-web |url=http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=914&V4=918&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B |títol=Moviment natural. Mortalitat |consulta=2007-04-30 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070926220523/http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=914&V4=918&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B |arxiudata=2007-09-26 }}</ref> La [[taxa de creixement poblacional]] era del 1,03% <small>(2021)</small>. Pel que fa a la piràmide d'edats, el grup més nombrós es troba entre els 40 i 60 anys, i com és el cas de la majoria de les societats europees benestants, es percep un envelliment substancial de la població (és a dir, la [[Cohort (estadística)|cohort]] d'ancians cada vegada és major)<ref>{{Ref-web |url=http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=914&V4=915&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B |títol=Estructura per edats, envelliment i dependència. Sèrie temporal |consulta=2007-04-30 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071007201432/http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=914&V4=915&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B |arxiudata=2007-10-07 }}</ref> i alhora un increment en l'[[esperança de vida]], que arriba als 83,6 anys <small>(2023)</small>.<ref name=":3" />

=== Religió ===
{{Pie chart
|thumb = right
|caption = Religió a Catalunya (2020)<ref name="Barometer2020">{{ref-web|url=http://justicia.gencat.cat/web/.content/afers-religiosos/05_estudis/barometre/Informe-de-resultats.pdf|títol=Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2020|editor=Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya|llengua=català|consulta=19 maig 2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210519141322/http://justicia.gencat.cat/web/.content/afers-religiosos/05_estudis/barometre/Informe-de-resultats.pdf|arxiudata=19 de maig 2021}}</ref>
|label1 = [[Església Catòlica]]
|value1 = 53.0
|color1 = DarkOrchid
|label2 = [[Protestantisme]]
|value2 = 7.0
|color2 = DodgerBlue
|label3 = [[Església Ortodoxa]]
|value3 = 1.3
|color3 = Orchid
|label4 = [[Testimonis de Jehovà]]
|value4 = 1.0
|color4 = Turquoise
|label5 = [[Ateisme]]
|value5 = 18.6
|color5 = DarkGrey
|label6 = [[Agnosticisme]]
|value6 = 8.8
|color6 = Honeydew
|label7 = [[Islam]]
|value7 = 4.3
|color7 = Green
|label8 = Altres Religions
|value8 = 3.4
|color8 = Red
|label9 = No contesta/no ho sap
|value9 = 2.6
|color9 = Black
}}
{{Article principal|Religió a Catalunya}}
Històricament, tota la població catalana era cristiana, concretament catòlica, però des de la dècada del 1980 hi ha hagut una tendència de declivi del cristianisme. No obstant això, segons el darrer estudi fet pel govern de Catalunya, el 2020, el 62,3% dels catalans s'identifiquen com a cristians (enfront del 61,9% del 2016<ref name="Barometer2016">{{ref-web|url=http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2017/07/03/10/56/eee690bf-45d9-4db2-b84f-2c31bfab72ff.pdf|títol=Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016|data=2016|editor=Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181020120353/http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2017/07/03/10/56/eee690bf-45d9-4db2-b84f-2c31bfab72ff.pdf|arxiudata= 20 octubre 2018}} p. 30. [http://es.opinometre.com/2016/11/03/barometre-religiositat-2016/ Quick data from the 2016 barometer of Catalonia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181020182104/http://es.opinometre.com/2016/11/03/barometre-religiositat-2016/|date= 20 octubre 2018}}</ref> i el 56,5% del 2014),<ref name="Barometer20142">{{ref-web|url=http://governacio.gencat.cat/web/.content/afers_religiosos/documents/Mapa_2014/Barometre2014_resultats.pdf|títol=Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat|data=2014|editor=Institut Opiniòmetre, Generalitat de Catalunya|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170926184822/http://governacio.gencat.cat/web/.content/afers_religiosos/documents/Mapa_2014/Barometre2014_resultats.pdf|arxiudata= 26 setembre 2017}} p. 30. [http://web.gencat.cat/es/actualitat/detall/Barometre-sobre-la-religiositat-i-Mapa-religios-de-Catalunya Quick data from the 2014 barometer of Catalonia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170927155818/http://web.gencat.cat/es/actualitat/detall/Barometre-sobre-la-religiositat-i-Mapa-religios-de-Catalunya|date= 27 setembre 2017}}</ref> dels quals el 53,0% són catòlics, el 7,0% [[Protestantisme|protestants]] i [[Moviment evangèlic|evangèlics]], l'1,3% [[Cristianisme ortodox|cristians ortodoxos]] i l'1,0% [[testimonis de Jehovà]]. Alhora, el 18,6% de la població s'identifica com a [[Ateisme|ateu]], el 8,8% com a [[Agnosticisme|agnòstic]], el 4,3% com a [[musulmà]] i un altre 3,4% com d'altres religions.<ref name="Barometer2020"/>

=== Llengua ===
{{Article principal|Català|Història de la llengua catalana}}
La llengua pròpia de Catalunya és el [[català]], excepte a la [[Vall d'Aran]] on ho és l'[[aranès]]. Tant el català com el [[castellà]], llengua oficial de l'[[Espanya|Estat espanyol]], són oficials en tot el territori. L'[[llengua occitana|occità]], denominat [[aranès]] a la [[Vall d'Aran]], és també oficial a Catalunya. Generalment els catalans són bilingües i parlen les dues llengües principals encara que difereixen respecte a l'idioma que tenen per [[llengua materna]]. Segons les dades de 2018, el 99,5 % dels catalans sap parlar castellà mentre que el 81,2 % sap parlar català.<ref>{{Ref-web|títol=Idescat. Indicadors anuals. Coneixement de llengües: català, castellà, anglès i francès.|url=https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10367|consulta=2023-11-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231108094936/https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10367|arxiudata=2023-11-08}}</ref> A més, l'ús per cada parlant d'un o un altre idioma depèn amb freqüència de l'àmbit social en el qual s'expressi. Segons les dades de l'[[Institut d'Estadística de Catalunya]], el 36 % dels catalans utilitza el català com a llengua habitual, el 48,6 % el castellà, el 7,4 % ambdues i el 0,03 % l'aranès. El 7,1 % de la població resident de Catalunya utilitza habitualment altres llengües. L'aranès és la llengua inicial del 21,4 % de la població de la Vall d'Aran, la pròpia del 24,7 % i l'habitual del 19,7 %.<ref name="idescat"/>[[Fitxer:Coneixement del català per comarques 2011.png|miniatura|Coneixement del català per comarques l'any 2011.

<small>(Font: IDESCAT).</small>{{legend|#0000FF|61-70%}}{{legend|#091F92|71-80%}}{{legend|#122562|+81%}}
|204x204px|esquerra]]A Catalunya es parlen els dos blocs principals de la llengua catalana. L'oriental inclou el [[Català central|dialecte central]], majoritari, que es parla a les comarques del nord de [[Província de Tarragona|Tarragona]], [[Província de Barcelona|Barcelona]], i [[Província de Girona|Girona]], en la regió pirinenca de la qual apareixen ja trets de català septentrional. L'occidental és el propi de les comarques occidentals de Catalunya ([[província de Lleida|Lleida]] i sud de les tarragonines) i mostra trets similars al [[valencià]], amb el qual forma un continu i en la intersecció del qual es troba el [[Valencià de transició|tortosí]]. El català és especialment preponderant fora de l'[[àrea metropolitana de Barcelona]] i del [[Camp de Tarragona]]. La Generalitat ha anat desenvolupant legislació que promou i protegeix l'ús social del català.

{| cellpadding=3 cellspacing=0 rules=all style="width:400px; float:right; margin:1em; background:#fff; border:2px solid #aaa; font-size:100%;"
|- style="background:#ddd;"
| colspan=3 style="text-align:center;"|'''Llengua inicial, 2018 Enquesta Demogràfica'''<ref>{{Ref-web|títol=Idescat. Indicadors anuals. Usos lingüístics de la població. Llengua inicial, d'identificació i habitual.|url=https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10364|consulta=2021-07-01|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240406183820/http://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10364|arxiudata=2024-04-06}}</ref>
|-
| colspan=2 |[[Castellà]]
|3 366 200 (52,7%)
|-
| colspan=2 |[[Català]]
|2 010 400 (31,5%)
|-
| colspan=2 |Ambdós idiomes
|176 400 (2,8%)
|-
| colspan=2 |[[Aranès]]
|2 600 (0,0%)
|-
| colspan=2 |Altres idiomes
|685 200 (10,7%)
|-
|
|Àrab
|140 300 (1,8%)
|-
|
|Romanès
|70 500 (1,1%)
|-
|
|Gallec
|49 000 (0,8%)
|-
|
|Francès
|36 000 (0,6%)
|-
|
|Amazic
|34 400 (0,5%)
|-
|
|Rus
|31 000 (0,5%)
|-
|
|Portuguès
|29 500 (0,5%)
|-
|
|Italià
|28 700 (0,4%)
|-
|
|Xinès
|27 300 (0,4%)
|-
|
|Anglès
|23 900 (0,4%)
|-
|
|Alemany
|16 700 (0,3%)
|-
|
|Altres
|197 900 (3,1%)
|-
! colspan=2 |Total població de més de 15 anys
!6 386 600 (100,0%)
|}

El [[castellà]] que es parla a Catalunya té trets dispars, sense mostrar un dialecte específic. Alguns parlants del castellà que són originaris d'altres regions d'[[Espanya]] mostren trets fonètics i dialectals propis de la seva terra d'origen, mentre que uns altres van neutralitzar aquests trets, sia a voluntat, per contacte amb catalanoparlants, per la influència dels mitjans de comunicació, etc. Els catalanoparlants que parlen castellà mostren algunes influències de la seva llengua materna i els seus trets són, de vegades, estereotipats com els propis dels catalans en parlar en llengua castellana. El castellà no es considera llengua pròpia de Catalunya pel seu origen, ja que va ser portat per les grans onades immigratòries del {{segle|XX}}, sobretot les dels anys 60 i 70, procedents de la resta d'Espanya, sobretot d'[[Andalusia]] i [[Extremadura]], i que en gran part es van concentrar a l'[[àrea metropolitana de Barcelona]].

La comunitat immigrant o forana instal·lada a Catalunya sovint manté la seva llengua materna per comunicar-se amb els seus familiars o parlants del seu mateix idioma que resideixin també al territori. A part del castellà parlat pels immigrants procedents de la resta d'Espanya i de l'Amèrica Llatina, destaquen sobretot l'[[idioma àrab|àrab]] i el [[idioma romanès|romanès]], si bé el seu nombre s'estén considerablement en moltes ciutats que, com Barcelona, amb habitants de fins a 177 nacionalitats,<ref>{{Ref-web|títol=Nombre de pa�sos de naixement i de nacionalitat per districtes|url=https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Poblacio_i_demografia/Documents_relacionats/pobest/a2023/part2/nt23.htm|consulta=2023-11-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231108095000/https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Poblacio_i_demografia/Documents_relacionats/pobest/a2023/part2/nt23.htm|arxiudata=2023-11-08}}</ref> mostra un ampli repertori lingüístic, dels quals a més dels citats, destaca l'[[amazic]], el [[idioma francès|francès]], el [[idioma portuguès|portuguès]], l'[[idioma italià|italià]], l'[[Idioma alemany|alemany]], el [[idioma rus|rus]], i l'[[anglès]]. L'enquesta estadística d'usos lingüístics de la ''Generalitat'' realitzada el 2018 revelava també la presència important de parlants de [[idioma gallec|gallec]].

El català és una [[llengües romàniques|llengua romànica]] parlada per més d'onze milions de persones<ref name="Ethnologue">{{ref-web|url= http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=cat|títol= Fitxa de llengua a ''Languages of the World''|consulta= 2013-02-04|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20051222093520/http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=cat|arxiudata= 2005-12-22}}</ref> a Catalunya, al [[País Valencià]] (tret d'algunes comarques de l'interior), les [[Illes Balears]], [[Andorra]], la [[Franja de Ponent]] (a l'[[Aragó]]), la ciutat de [[l'Alguer]] (a l'illa de [[Sardenya]]), la [[Catalunya del Nord]]<ref name="Apóstofe">{{ref-llibre| autor = S. Alonso, A. López P. Lumbreras, A.Pérez | títol = Apóstrofe, Lengua y Literatura, Bachillerato p.14-15 | editorial= Casals | any = 2004 | id = 8421829254}}</ref> i el [[Carxe]], un petit territori de [[Múrcia]] poblat per immigrants valencians.<ref name="El Carxe">{{ref-llibre| autor = Limorti, Ester; Artur Quintana | títol = El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia | editorial= Institut de Cultura Juan Gil-Albert |lloc=Alacant | any = 1998 | id = 8477843155}}</ref><ref>[http://www2.iecat.net/gc/ViewPage.action?siteNodeId=941&languageId=1&contentId=4483 Declaració sobre la denominació de la llengua catalana]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> El seu domini lingüístic, amb una superfície de 59 905 km² i 14.176.065 d'habitants (2017), inclou 1687 termes municipals. Com les altres llengües romàniques, el català descendeix del [[llatí vulgar]], el llenguatge comú dels [[Antiga Roma|romans]] que s'establiren a [[Hispània]] durant l'[[edat antiga]].

El català posseeix dos estàndards principals: el regulat per l'[[Institut d'Estudis Catalans]], o estàndard general, que pren com a base l'ortografia establerta per [[Pompeu Fabra i Poch]]; i el regulat per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], estàndard d'àmbit restringit, centrat en l'estandardització del valencià i que pren com a base les [[Normes de Castelló]], és a dir, l'ortografia de Pompeu Fabra però més adaptada a la pronúncia del [[català occidental]] i als trets que caracteritzen les variants [[valencià|valencianes]]. El català té diversos dialectes (se n'han arribat a comptar fins a vint-i-un) dividits en dos grans blocs: el [[català occidental]] i el [[català oriental]]. Aquests dialectes presenten divergències del [[Català#Estàndards del català|català estàndard]] pel que fa a [[gramàtica]], [[fonètica]] i [[lèxic]]. Al llarg dels darrers decennis, la majoria dels dialectes del català han rebut una forta influència de l'[[castellà|espanyol]], o del [[francès]] a la Catalunya del Nord, que ha deixat empremta en forma de nou vocabulari i noves expressions, i que també ha funcionat en sentit invers.

L'ordre estàndard de les frases és [[Llengua SVO|Subjecte-Verb-Objecte]], tot i que això pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracions interrogatives. La [[morfologia (lingüística)|morfologia]] del català és similar a la de la resta de llengües romàniques, és a dir, relativament poques [[flexió (lingüística)|flexions]]; dos [[gènere (gramàtica)|gèneres]], cap [[cas gramatical|cas]] (excepte en els [[pronom personal|pronoms personals]], on encara romanen vestigis de la declinació llatina), i una distinció entre [[singular]] i [[plural]]. Els [[adjectiu]]s van generalment darrere el substantiu que modifiquen, i també es flexionen segons el gènere i el nombre. La [[prosòdia]] presenta un [[accent prosòdic]] que pot ser marcat per mitjà d'[[Accent (lingüística)|accent gràfic]]. La llengua té una varietat [[vocal|vocàlica]] mitjana, amb vuit sons vocàlics diferents. El català també és notable pel [[temps verbal#El temps verbal en català|pretèrit perfet perifràstic]], un [[temps verbal]] singular per la manera com es construeix.

Al {{segle|XIV|s}} ja es constata la denominació d'aquesta llengua, [[Denominacions de la llengua catalana|entre altres noms]], com a '''[[valencià]]''', denominació emprada sobretot al [[País Valencià]]. Actualment, i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar com a arma política per afeblir la llengua basant-se en aquesta doble denominació, l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] defensa que:
{{cquote|''És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establerta en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i les Illes Balears.''<ref>{{ref-web| url= http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf| títol= Posició de l'Acadèmia Valenciana de la llengua enfront de la denominació de Valencià| format= PDF| consulta= 9/8/2012| arxiuurl= https://web.archive.org/web/20150923181117/http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf| arxiudata= 2015-09-23}}</ref>|30px|30px}}

El català és una [[llengua indoeuropea]], i pertany a la branca [[Llengües occitanoromàniques|occitanoromànica]] de les [[llengües romàniques]]. El català té una classificació força complexa i no exempta de polèmica (fins amb un cert rerefons [[polític]]), car comparteix moltes característiques amb el [[castellà]] (llengua iberoromànica), i amb l'occità i el [[francès]] (gal·loromàniques). És per aquest motiu que la classificació de la llengua catalana canvia segons les fonts. No obstant això, en general es considera una llengua de transició entre les [[llengües iberoromàniques]] i les [[llengües gal·loromàniques]], tot i que és molt propera a l'[[occità]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ferran i Baltrons |nom=Francesc |capítol=La relació entre el català i l'occità |títol=Actes del catorzè Col·loqui internacional de llengua i literatura |volum=vol.3 |url= https://books.google.cat/books?id=fEZ3XKkinDwC&pg=PA93&dq=catal%C3%A0+occit%C3%A0+llengues+properes&hl=ca&sa=X&ei=lIIOVcfXBszeUfK4g7AC&ved=0CCMQ6AEwAQ#v=onepage&q=catal%C3%A0%20occit%C3%A0%20llengues%20properes&f=false | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2010 |pàgines=92-93 |isbn=8498832489}}</ref>

==== Coneixement del català ====
Segons dades del 2013,<ref name=:0>{{Ref-publicació|publicació=Enquesta d'usos lingüístics de la població|url=http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/eulp2013.pdf|data=2013|article=Còpia arxivada|consulta=2016-07-26|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303192810/http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/eulp2013.pdf|arxiudata=2016-03-03}}</ref> el 94,3 % de la població de Catalunya entén el català, el 80,4 % el sap parlar, el 82,4 % el sap llegir i el 60,4 % el sap escriure. El 2008, la llengua catalana era considerada la llengua materna del 35,4 % dels catalans,<ref name="materna2008">[http://www.idescat.cat/territ/basicterr?tc=5&v0=3&v1=3&v3=3162&v4=3163&allinfo=true&parent=25&ctx=b Població segons llengua inicial. Catalunya. Any 2008] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141209005713/http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3162&V4=3163&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B |date=2014-12-09 }}. Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008. Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).</ref> la pròpia del 46 %<ref name="propia2008">[http://www.idescat.cat/territ/basicterr?tc=5&v0=3&v1=3&v3=3171&v4=3173&allinfo=true&parent=25&ctx=b Població segons llengua d'identificació. Catalunya. Any 2008] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100304221157/http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3171&V4=3173&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B |date=2010-03-04 }}. Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008. Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).</ref> i la d'ús habitual del 47,6 %<ref name="habitual2008">[http://www.idescat.cat/territ/basicterr?tc=5&v0=3&v1=3&v3=3191&v4=3192&allinfo=true&parent=25&ctx=b Població segons llengua habitual. Catalunya. Any 2008] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141209005716/http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3191&V4=3192&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B |date=2014-12-09 }}. Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008. Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).</ref> (els percentatges inclouen també als parlants que consideren conjuntament al castellà i al català com a llengua materna, pròpia o d'ús habitual).

{| border=1 cellpadding=2 cellspacing=0 style="float:left; margin:0; background:#fff; border:1px #aaa solid; border-collapse:collapse; text-align:center; font-size:95%;"
|-
! style="background:#efefef;" colspan=3 | Català
|-
! style="background:#efefef;" | Coneixement
! style="background:#efefef;" | Persones
! style="background:#efefef;" | Percentatge
|-
! style="background:#efefef;" | L'entén
| 5 899 400
| 94,3 %
|-
! style="background:#efefef;" | El sap parlar
| 5 027 200
| 80,4 %
|-
! style="background:#efefef;" | El sap llegir
| 5 152 400
| 82,4 %
|-
! style="background:#efefef;" | El sap escriure
| 3 776 300
| 60,4 %
|-
! style="background:#efefef;" | Població total major de 2 anys
| 7 553 650
| 100 %
|}
{{-}}

==== Coneixement del castellà ====
Segons dades oficials del 2013 publicats a la web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el castellà és la llengua més parlada de Catalunya, on supera el català tant com a llengua materna, d'identificació i habitual.<ref name=:0/> El 2008, el castellà era la llengua materna del 58,8 % dels catalans,<ref name="materna2008"/> la pròpia del 55,3 %<ref name="propia2008"/> i l'habitual del 57,9 %<ref name="habitual2008"/> (els percentatges inclouen també als parlants que consideren conjuntament al castellà i al català com a llengua materna, pròpia o d'ús habitual).

{| border=1 cellpadding=2 cellspacing=0 style="float:left; margin:0; background:#fff; border:1px #aaa solid; border-collapse:collapse; text-align:center; font-size:95%;"
|-
! style="background:#efefef;" colspan=3 | Castellà
|-
! style="background:#efefef;" | Coneixement
! style="background:#efefef;" | Persones
! style="background:#efefef;" | Percentatge
|-
! style="background:#efefef;" | L'entén
| 6 239 200
| 99,8 %
|-
! style="background:#efefef;" | El sap parlar
| 6 233 500
| 99,7 %
|-
! style="background:#efefef;" | El sap llegir
| 6 092 700	
| 97,4 %
|-
! style="background:#efefef;" | El sap escriure
| 5 997 200
| 95,9 %
|-
! style="background:#efefef;" | Població total major de 2 anys
| 7 553 650
| 100 %
|}
{{-}}

Font: Idescat<ref name=:0/>

==== Coneixement de l'occità aranès ====
L'aranès és la llengua materna del 22,4 % de la població de la Vall d'Aran, la pròpia del 27,1 % i l'habitual del 23,4 %.<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/llengcat/documents/dades_territori_poblacio/altres/arxius/eulp2008.pdf Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110709132415/http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Dades_territori_poblacio/Altres/Arxius/EULP2008.pdf |date=2011-07-09 }}, cap. 8. ''La Vall d'Aran''</ref>

La taula següent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de l'occità aranès a la [[Vall d'Aran]] (l'any 2013). Els percentatges corresponen a la població total d'aquest territori i no pas a la població total de Catalunya.

{| border=1 cellpadding=2 cellspacing=0 style="float:left; margin:0; background:#fff; border:1px #aaa solid; border-collapse:collapse; text-align:center; font-size:95%;"
|-
! style="background:#efefef;" colspan=3 | Coneixement de l'aranès<ref name=:0/>
|-
! style="background:#efefef;" | Coneixement
! style="background:#efefef;" | Persones
! style="background:#efefef;" | Percentatge
|-
! style="background:#efefef;" | L'entén
| 6840
| 80,74 %
|-
! style="background:#efefef;" | El sap parlar
| 4710
| 55,61 %
|-
! style="background:#efefef;" | El sap llegir
| 5020
| 59,33 %
|-
! style="background:#efefef;" | El sap escriure
| 2950
| 34,87 %
|}
{{-}}

==== Coneixement de llengües estrangeres ====
El març del 2011 el Baròmetre de la Comunicació en col·laboració amb l'[[IEC]] feren un estudi sobre l'ús social de les llengües a Catalunya i el seu coneixement entre la població amb els següents resultats:<ref>{{ref-web | url=http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/391204-el-catala-mes-atractiu.html | títol=El català, més atractiu | consulta=1 d'abril de 2011 | editor=Avui | data=1 d'abril de 2011 | arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110402153721/http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/391204-el-catala-mes-atractiu.html | arxiudata=2011-04-02 }}</ref>
{| border=1 cellpadding=2 cellspacing=0 style="float:left; margin:0; background:#fff; border:1px #aaa solid; border-collapse:collapse; text-align:center; font-size:95%;"
|-
! style="background:#efefef;" | Coneixement
! style="background:#efefef;" | Català
! style="background:#efefef;" | Castellà
! style="background:#efefef;" | Anglès
! style="background:#efefef;" | Francès
! style="background:#efefef;" | Àrab
! style="background:#efefef;" | Altres
|-
! style="background:#efefef;" | L'entén
| 95,3 %
| 99,9 %
| 24,1 %
| 13,2 %
| 3,1 %
| 9,6 %
|-
! style="background:#efefef;" | El sap parlar
| 77,5 %
| 99,8 %
| 18,8 %
| 10,8 %
| 3,0 %
| 8,5 %
|-
! style="background:#efefef;" | El sap escriure
| 60,6 %
| 99,0 %
| 15,8 %
| 8,2 %
| 2,6 %
| 6,7 %
|}
{{-}}

==== Llengua habitual i llengua materna ====
A Catalunya el factor més important del bilingüisme social és la immigració procedent de la resta de l'estat espanyol. Hom ha calculat que, sense migracions, la població de Catalunya hauria passat d'uns 2 milions de persones el 1900 a 2,4 al 2001,<ref>{{Ref-web |url=http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text183.pdf |títol=Anna Cabré: ''Immigració i estat del benestar'' |consulta=2017-05-29 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200920161156/https://ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text183.pdf |arxiudata=2020-09-20 }}</ref> en comptes dels més de 6,1 milions censats en aquesta data (i que són més de 7 al 2008); és a dir, la població sense immigració hauria estat el 39 % de la real. El percentatge de parlants de català com a primera llengua a Catalunya ha passat del 36,2 %, més 2,5 % de bilingües el 2003 al 31,6 % més un 3,8 % de bilingües el 2008, unes dades<ref name="CRUSCAT">{{Ref-web |url=http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3313&V4=3314&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=BVs. |títol=As.: ''Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2008'' |consulta=2013-02-28 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130115014155/http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3313&V4=3314&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=BVs. |arxiudata=2013-01-15}}</ref> que confirmen el retrocés del català a Catalunya, encara que, més lentament que en altres territoris.

Segons l'Enquesta Demogràfica de 2007, de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relació a les de l'any 1986, tot just encetada la política lingüística, destaca el fet que mentre la població en aquests 11 anys havia crescut en 1 193 467 habitants, la població que havia adquirit les distintes habilitats lingüístiques ho havia fet de manera superior: 1 304 446 persones més entenien el català, hi havia 1 570 034 nous parlants, 1 588 658 eren nous lectors i 2 116 533 persones més sabien escriure en català, factor que és atribuïble a una actitud social favorable i a polítiques públiques eficaces.<ref>{{Ref-web |url=http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |títol=Cens lingüístic 2007 |consulta=2009-09-19 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110819073127/http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=13d54e17d7993210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |arxiudata=2011-08-19 }}</ref>

Tot i així, pel que fa als usos, el català és la segona llengua més parlada de Catalunya, on és superada pel castellà tant com a llengua materna, d'identificació i habitual segons les dades oficials de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2013. Segons les dades de l'[[Institut d'Estadística de Catalunya]] (Idescat) per a l'any 2013, el català és la llengua habitual del 43,1 % de la població de Catalunya (un 36,3 % en exclusiva i un 6,8 % bilingüe amb el castellà). En termes absoluts, 2 696 200 persones tenen al català com a idioma habitual (2 269 600 en exclusiva i 426 600 bilingüe amb el castellà), davant de 3 172 600 (50,7 %) que tenen al castellà com a llengua habitual. Pel que fa a l'enquesta anterior d'Idescat s'observa un retrocés en xifres absolutes de l'ús habitual del català (2 696 200 enfront de 2 933 300 de 2008) i també en valors relatius (43,1 % davant del 47,6 %). S'observa també un retrocés, tant en valors absoluts com relatius, dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellà com el català (en valors absoluts es passa de 736 700 a 426 600; en valors relatius, el retrocés és del 12 % al 6,8 %), el que es tradueix en la disminució de les persones que utilitzen habitualment només el català.<ref name=:0/>

Segons l'''Enquesta d'usos lingüístics de la població 2013'', de l'[[Institut d'Estadística de Catalunya]], el 31,0 % de la població tenia com a llengua materna el català, el 55,1 % el castellà i el 2,4 % era bilingüe matern. La llengua catalana s'ha mantingut com a llengua habitual del 35,6 % el 2008, al 36,3 %<ref name=:1>{{Ref-publicació|publicació=Població segons llengua habitual. Catalunya 2013|url=http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/eulp2013.pdf|pàgines=49|article=Còpia arxivada|consulta=2016-07-26|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303192810/http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/eulp2013.pdf|arxiudata=2016-03-03}}</ref> el 2013, mentre que el castellà augmenta des del 45,9 % el 2008 al 50,7 %<ref name=:1/> el 2013. Per la seva banda els bilingües perfectes baixen considerablement de l'11,9 %<ref name="usos44">[[Catalunya#usos2008|Enquesta d'usos lingüístics 2008, pàg. 44]]</ref> el 2008 al 6,8 %<ref name=:1/> el 2013. Segons la mateixa font, el català ha seguit augmentant tant en parlants com en coneixement escrit de la població, però continua disminuint en percentatge respecte al total de la ciutadania catalana.

Els habitants de Catalunya que tenen com a [[llengua materna]] al català són menys que aquells que la fan servir de manera habitual. Segons l'Idescat, el 2013, 2 097 000 persones (33,4 %) tenien al català com a llengua materna (enfront de 3 448 500, 55,1 %, que tenen al castellà). Aquestes xifres inclouen a 152 700 que també tenen com a llengua materna el castellà. Es mostren fenòmens similars als descrits amb la llengua habitual en relació amb les dades de 2008: estabilització de parlants que tenen el català com a llengua materna (2 186 000 el 2008 enfront dels citats 2 097 000 de 2013), amb la reculada en termes relatius (34,60 % enfront del 33,4 %), retrocés dels parlants que tenen com a llengües maternes el castellà i el català (es passa de 236 500 a 152 700 parlants; retrocés del 3 % al 2,4 % en termes relatius), amb la consegüent disminució del nombre de persones que consideren exclusivament al català com a llengua materna.<ref name=:0/>

En sentit similar, els catalans que consideren al català com a llengua d'identificació són els mateixos que els que la fan servir de manera habitual. Segons les dades d'Idescat, el 2013, 2 712 700 persones (43,4 %) tenien al català com a llengua d'identificació (per 2 973 600, el 47,5 % que ho feien amb el castellà). Aquestes xifres inclouen a 542 800 persones que també s'identifiquen amb el castellà. Es mostren els mateixos fenòmens que els relatius a llengua habitual i materna pel que fa a les dades de 2008: lleuger retrocés del nombre de parlants que s'identifiquen amb el català (2 770 500 el 2008 enfront dels citats 2 712 700 de 2008), amb retrocés també en termes relatius (46 % enfront del 43,4 %), retrocés dels parlants que s'identifiquen amb el català i el castellà (es passa de 542 800 a 437 600 parlants; retrocés del 8,8 % al 7,0 % en termes relatius), amb la simètrica disminució del nombre de persones que s'identifiquen exclusivament amb el català.<ref name=:0/>

{| class=wikitable
|-
| colspan=5 style="text-align:center; background:#bfcfff;"| '''El català a Catalunya<sup>a</sup>'''
|-
| rowspan=2 | || colspan=2 style="text-align:right;"| '''Any 2008''' || colspan=2 style="text-align:right;"| '''Any 2013''' 
|-
| '''Persones''' || '''Percentatge''' || '''Persones''' || '''Percentatge'''
|-
| '''Llengua habitual''' || 2 933 300 || style="text-align:right;"| 47,6 % || 2 696 200 || style="text-align:right;"| 43,1 %
|-
| '''Llengua materna''' || 2 186 000 || style="text-align:right;"| 34,6 % || 2 097 000 || style="text-align:right;"| 33,4 %
|-
| '''Llengua d'identificació'''<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3319&V4=3320&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B ''Població segons llengua d'identificació. Dades enllaçades 2003-2008 Catalunya. Any 2008.''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110811082134/http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3319&V4=3320&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B |date=2011-08-11 }} Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)</ref>|| 2 838 100 || style="text-align:right;"| 46 % || 2 712 700 || style="text-align:right;"| 43,4 %
|}
{{mida|1=
:<sup>a</sup>Xifres que inclouen tant els parlants que consideren només al català com a llengua habitual, materna o d'identificació com als que consideren d'aquesta manera tant al català com al castellà.
}}

[[Fitxer:Àmbits de Catalunya 2016.png|miniatura|Àmbits funcionals territorials de Catalunya.
{{llegenda|#f37373|[[Àmbit Metropolità de Barcelona|Àmbit metropolità]]}}
{{llegenda|#f3f373|[[Comarques Gironines]]}}
{{llegenda|#73f373|[[Camp de Tarragona]]}}
{{llegenda|#b3b373|[[Terres de l'Ebre]]}}
{{llegenda|#f373f3|[[Ponent (regió)|Ponent]]}}
{{llegenda|#FF7F00|[[Penedès]]}}
{{llegenda|#7373f3|[[Catalunya Central|Comarques Centrals]]}}
{{llegenda|#73f3f3|[[Alt Pirineu i Aran]]}}]]
S'observa que el català es manté com a llengua habitual en termes absoluts entre 1980 i 2013, encara que de manera lenta, en comptes de retrocedir com al [[País Valencià]] o a la [[Catalunya del Nord]]. El retrocés en termes relatius que s'ha produït en el període 2003-2008 es deu a la important arribada d'immigrants a Catalunya, més de mig milió en aquest període, un 36 % dels quals tenen al castellà com a llengua pròpia.<ref>El català perd pes com a llengua habitual per la immigració],'' [[El País]]'', 30 de juny de 2009.</ref> Altres estudis, com ''La Segona Generació a Barcelona: Un Estudi Longitudinal'' (març de 2009),<ref>[http://www.cidob.org/es/content/download/9512/96862/file/WP+2aGeneraci% C3% B3 + a + BCN.pdf La Segona Generació a Barcelona : Un Estudi Longitudinal] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160306130148/http://www.cidob.org/es/content/download/9512/96862/file/wp+2ageneraci%25 |date=2016-03-06}}, d'Alejandro Portes (Universitat de Princenton), Rosa Aparicio (Universitat Pontifícia de Comillas) i Wiliam Haller (Universitat de Clemson)</ref> aplicat a l'àrea metropolitana de Barcelona, assenyalen que aproximadament el 80 % dels immigrants de la zona d'estudi considerada prefereix utilitzar el castellà, un percentatge superior al dels que el parlen pel seu origen. Els autors creuen que és així per haver-se instal·lat els immigrants en barris on el castellà és més habitual.

Pel que fa a la distribució territorial (dades de 2013), l'ús del català (exclusiu, sense comptar els que parlen també habitualment el castellà) és predominant en les àrees funcionals de les [[Comarques gironines]] (51,5 %), [[Terres de l'Ebre]] (73,8 %), [[Ponent (regió)|Ponent]] (61,9 %), [[Catalunya Central]] (63,0 %) i [[Alt Pirineu i Aran]] (61,3 %), on el català com a llengua habitual (exclusiva) és usat per més del 50 % de la població. Els graus menors d'ús exclusiu es donen en el [[Camp de Tarragona]] (38,6 %), el [[Penedès]] (35,5 %) i l'[[Àmbit metropolità de Barcelona|Àrea Metropolitana de Barcelona]] (27,8 %).<ref name=:0/> Pel que fa a les dades de 2008, s'observa un augment percentual dels parlants habituals exclusius de català en 5 àrees (que va del 6,3 % a la Catalunya Central al 0,5 % de les Comarques gironines), una estabilització a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (27,8 % el 2008 i 27,8 % el 2013) i un lleuger retrocés a Ponent (64,4 % el 2008 i 61,9 % el 2013).

La [[Generalitat de Catalunya]] ha dut a terme una tasca de foment i potenciació de l'ús del català com la llengua prioritària a Catalunya. Tant l'estatut d'autonomia de [[1979]] com el de [[estatut d'autonomia de Catalunya de 2006|2006]] defineixen el català com [[llengua pròpia]] de Catalunya. L'estatut de 2006 indica a més que:<ref>{{Ref-web |url=http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/titol_preliminar.htm |títol=Títol preliminar de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 |consulta=2013-02-28 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110929115352/http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/titol_preliminar.htm |arxiudata=2011-09-29 }}</ref>
{{Cita | El català […] és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. | Estatut d'Autonomia de Catalunya, article 6.a.}}

== Cultura i lleure ==
[[Fitxer:Meister aus Tahull 001.jpg|miniatura|''[[Absis central de Sant Climent de Taüll|Pantocràtor]]'' de [[Sant Climent de Taüll]], al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]].]]
=== Belles arts i arts populars ===
{{Article principal|Art de Catalunya}}
Catalunya ha donat al món moltes figures importants en els àmbits de la cultura. Els pintors catalans més coneguts internacionalment són [[Salvador Dalí]], [[Joan Miró]] i [[Antoni Tàpies]]. Molt enllaçat amb l'ambient pictòric català, va ser el malagueny [[Pablo Picasso]] que va viure a Barcelona durant la seva joventut, formant-s'hi com a artista i iniciant-hi el moviment del [[cubisme]]. Altres artistes plàstics catalans són [[Ramon Casas]], [[Josep Maria Subirachs]] i [[Marià Fortuny]]. Els museus pictòrics més rellevants de Catalunya són el Teatre-Museu Dalí, el [[Museu Picasso]] de [[Barcelona]], la [[Fundació Antoni Tàpies]], la [[Fundació Joan Miró]], el [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] (MNAC), el [[Museu d'Art Contemporani de Barcelona]] (MACBA), el [[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CCCB) i el [[CaixaFòrum]].

En l'àmbit de l'arquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversos estils artístics predominants a Europa, deixant petjada en les moltes esglésies, monestirs i catedrals, d'estil romànic (els millors exemples de la qual es troben a l'antiga [[Gòtia]]) i gòtic (els millors exemples de la qual es troben a les ciutats i a la Catalunya Nova). Altres exemples són l'arquitectura renaixentista, barroca i neoclàssica. El [[modernisme català|modernisme]], a la fi del {{segle|XIX}} es presenta com l'art nacional, en especial en les arts decoratives. Els arquitectes catalans de renom mundial d'aquest estil són [[Antoni Gaudí]], [[Lluís Domènech i Montaner]] i [[Josep Puig i Cadafalch]]. En l'àmbit del racionalisme arquitectònic, destacaren [[Josep Lluís Sert]], [[Torres Clavé]], i altres. Més recentment, destaquen els urbanistes [[Josep A. Coderch]] i [[Ricard Bofill Levi|Ricard Bofill]] entre molts altres.

En la [[literatura]], destaquen dos moments històrics d'esplendor de les lletres catalanes. El primer comença amb les cròniques historiogràfiques dels segles {{Romanes|XIII}} i {{Romanes|XIV}} contemporànies a les novel·les cavalleresques del [[País Valencià|valencià]] [[Joanot Martorell]] i la [[poesia]] del també valencià [[Ausiàs March]]. El segon moment d'esplendor va començar durant el {{segle|XIX}} amb la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] cultural i política. Destacaren [[Jacint Verdaguer]], [[Narcís Oller]], [[Joan Maragall]] i [[Àngel Guimerà]]. Durant el {{segle|XX}} es van desenvolupar el [[noucentisme]] i els [[moviments d'avantguarda]] i hi destacaren els poetes [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]], [[Carles Riba]] i [[J.V. Foix]]. Durant la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] i el període del [[franquisme]] destacaren [[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]], [[Mercè Rodoreda]] i [[Salvador Espriu]].

L'àmbit de la [[música]] és un dels sectors més vigorosos de la indústria cultural catalana, pel nombre d'activitats i esdeveniments musicals així com per la xarxa de recintes musicals, productores, compositors, intèrprets i grups de diferents gèneres que van néixer a Catalunya. Entre els compositors de música culta catalana més hom pot citar el [[violoncel·lista]] [[Pau Casals]], la [[piano|pianista]] [[Alícia de Larrocha]], la pianista [[Leonora Milà i Romeu|Leonora Milà]] i el [[violí|violinista]] de gamba i [[musicologia|musicòleg]] [[Jordi Savall]]. Entre els cantants d'[[òpera]] destaquen [[Victòria dels Àngels]], [[Montserrat Caballé]], [[Jaume Aragall]] i [[Josep Carreras i Coll|Josep Carreras]].

Entre els [[cantautor]]s de música popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la [[Nova Cançó]], com ara [[Lluís Llach]], [[Joan Manuel Serrat]], [[Maria del Mar Bonet]] i [[Francesc Pi de la Serra]]; en [[castellà]] van destacar Serrat, [[Luis Eduardo Aute]] i [[Manolo García]]. En el [[jazz]] destaca [[Tete Montoliu]], i en el [[rock]] [[Companyia Elèctrica Dharma]] [[El Último de la Fila]], [[Sopa de Cabra]], [[Els Pets]] i amb un estil més [[Música Pop|pop]], [[Gossos]]. La música electrònica, experimental i independent s'ha vist beneficiada amb la celebració de festivals com ara [[LEM]], el [[Sònar]] o el [[Primavera Sound]].

=== Costums i tradicions ===
{{article principal|Festes populars als Països Catalans}}
[[Fitxer:3d10 fm de vilafranca.jpg|miniatura|Tres de deu amb folre i manilles dels [[Castellers de Vilafranca]]|239x239px]]
La [[sardana]] es considera la [[dansa]] nacional de Catalunya. És una dansa de grup que es balla en rotllana, on els balladors s'agafen de les mans, si és possible home-dona-home-dona… mirant tots al centre de la rotllana. S'acompanya amb el so dels instruments de vent de la cobla. El [[ball de bastons]] i la [[jota]] de les Terres de l'Ebre també són danses populars catalanes, així com les cantades d'[[havaneres]], pròpies de la costa.

Una manifestació molt rellevant i molt coneguda internacionalment és l'aixecament de [[casteller|castells]] (torres humanes), tradició original del Camp de [[Tarragona]],<ref>{{Ref-web|títol=Tarragona, Ciutat de Castells - Tarragona Turisme|url=https://www.tarragonaturisme.cat/ca/tarragona-ciutat-de-castells|consulta=2023-03-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230329184226/https://www.tarragonaturisme.cat/ca/tarragona-ciutat-de-castells|arxiudata=2023-03-29}}</ref> i que s'ha estès a altres regions de Catalunya. Els participants rivalitzen per formar-ne de més alts i de millor estructura, coronats amb l'[[enxaneta]], un nen o nena que aixeca el [[Braç (anatomia)|braç]].

El [[23 d'abril]], se celebra [[Sant Jordi]], patró de Catalunya. Aquesta festa se celebra amb la tradició de regalar [[rosa|roses]] i [[llibre]]s als familiars i amics.

El [[23 de juny]], [[Nit de Sant Joan]], se celebra una popular [[revetlla]]. La tradició antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els [[dimoni]]s, les malalties i altres desgràcies; es menja [[coca (pastís)|coca]] i es beu [[Cava (beguda)|cava]].

El [[28 de juliol]] del [[2010]], Catalunya va aprovar una [[ILP per a l'abolició de les corrides de toros a Catalunya|llei per abolir les curses de braus]]. Aquesta nova llei, que serà efectiva a partir de l'[[1 de gener]] de l'any [[2012]], va partir d'una [[Iniciativa Legislativa Popular]] en la qual van firmar unes 180 000 persones.<ref>{{Ref-web |url=http://www.cronica.cat/noticia/Catalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros |títol=Catalunya diu adéu a les corrides de toros |consulta=2010-07-28 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120305123803/http://www.cronica.cat/noticia/Catalunya_diu_adeu_a_les_corrides_de_toros |arxiudata=2012-03-05}}</ref><ref>[https://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/200585-catalunya-prohibeix-les-corrides-de-toros-a-partir-del-2012.html Catalunya prohibeix les corrides de toros a partir del 2012]</ref>

=== Festes populars ===
[[Fitxer:060423 SantJordi05.JPG|miniatura|Parada de venda de llibres el [[Dia de Sant Jordi]], a la [[Rambla de Catalunya]] barcelonina.]]
Les tres principals festivitats de Catalunya són les següents:
* [[Dia de Sant Jordi|Sant Jordi]] ([[23 d'abril]]). Patró de Catalunya. Dia laborable. La festivitat se celebra amb la tradició del regal de roses i llibres als éssers estimats la compra dels quals s'efectua sobretot en els llocs de venda de roses i llibres als carrers.
* [[Festa de Sant Joan|Sant Joan]] ([[24 de juny]]). Dia no laborable. La festa, en realitat, se celebra la nit anterior, amb la tradició d'organitzar grans revetlles amb les que es rep l'estiu, encenent fogueres i tirant petards. La nit més curta de l'any és, al seu torn, la més festiva, al costat de la nit de cap d'any. És tradició acabar el sopar menjant [[coca de Sant Joan]] i brindant amb [[Cava (beguda)|cava]].
* [[Diada Nacional de Catalunya]] ([[11 de setembre]]), festa oficial de Catalunya. Dia no laborable. Es recorda la [[Setge de Barcelona (1713-1714)|caiguda de Barcelona]] davant les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] l'11 de setembre de 1714, que va provocar l'abolició de les lleis i institucions pròpies del [[Principat de Catalunya]]. El [[Parlament de Catalunya|Parlament]] la va declarar «festa nacional» en la seva primera llei després del seu restabliment, el 1980.<ref>{{Ref-web |url=http://www.gencat.cat/catalunya/cas/simbols.htm |títol=Símbols nacionals de Catalunya - La festa |consulta=2017-02-12 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100213095803/http://www.gencat.cat/catalunya/cas/simbols.htm |arxiudata=2010-02-13}}</ref> La jornada és prolífica en actes simbòlics i manifestacions de caràcter polític.

=== Patrimoni de la Humanitat ===
[[Fitxer:Sagrada Familia 03.jpg|miniatura|[[Temple de la Sagrada Família]]|241x241px]]
El pla de protecció dels béns culturals i naturals de la [[Unesco]] conegut com a [[Patrimoni de la Humanitat]] ha catalogat nombroses obres que es troben a Catalunya. La primera adscripció al [[Patrimoni de la Humanitat]] van ser diverses obres d'[[Antoni Gaudí]] el 1984 per la seva contribució a l'arquitectura modernista, a les quals es van afegir algunes més el 2005 i es van agrupar sota la mateixa entitat. Aquestes obres són el [[Parc Güell]], el [[Palau Güell]], la [[Casa Milà]], la façana del Naixement i la cripta de la [[Temple de la Sagrada Família|Sagrada Família]], la [[Casa Vicens]], la [[Casa Batlló]] i la [[Colònia Güell]]. El 1991 es va afegir a la llista el [[Monestir de Poblet]], on reposen nombrosos monarques de la Corona d'Aragó. Set anys després es va sumar sota el mateix títol l'[[Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica]], que s'estén pel litoral mediterrani peninsular, en el qual Catalunya contribueix amb nombroses mostres. El 2007 es va declarar [[Patrimoni de la Humanitat]] el [[Palau de la Música Catalana]] i l'[[Hospital de la Santa Creu i Sant Pau|Hospital de Sant Pau]] en una mateixa entitat, ambdues obres modernistes de [[Lluís Domènech i Montaner]]. El 2000 es van afegir a la llista dos conjunts: la formada per les [[Esglésies romàniques de la Vall de Boí]] i el [[Conjunt arqueològic de Tàrraco]]. L'última incorporació va ser la de la [[Patum]] de [[Berga]], el 2005, categoritzada com a Patrimoni oral i immaterial de la Humanitat.

=== Cultura catalana ===
{{article principal|Catalans}}
Els '''catalans''' i les '''catalanes''' són un poble o una [[ètnia]] [[Europa|europea]] i [[mediterrània]] que té les seves arrels als [[Pirineus catalans|Pirineus orientals]] i territoris adjacents. Històricament, es consideren com a catalans els individus de [[Català|parla catalana]]<ref name=cavaba>Diccionari CA-VA-BA d'[http://dcvb.iecat.net/ Alcover-Moll] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20040826061207/http://dcvb.iecat.net/ |date=2004-08-26 }}:
;català
: 3b) ''m.'' i ''f.'' Que parla dita llengua com a vernacla. Catalans de Mallorca o de València: els mallorquins o valencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya.</ref> que, generalment, són originaris d'algun dels territoris modernament anomenats [[Països Catalans]]. A partir del {{segle|XVI}} es va generalitzar l'ús del gentilici de [[valencià]],<ref>{{GEC|2=valencia-3|3=Valencià|consulta=16 setembre 2010}}</ref> tant per la llengua com pels habitants, i més tard el gentilici de mallorquí, perdent-se la unitat del gentilici català i la consciència de col·lectivitat, sobretot a partir de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]].<ref name=GEC/> Al començament del {{segle|XX}} el [[Catalanisme|moviment catalanista]] va propugnar la recuperació de la generalització del gentilici català comú, malgrat la regionalització del gentilici al [[Principat]] i de les reticències sorgides en amplis sectors de les [[Illes Balears]] i del [[País Valencià]]. Acadèmicament es va superar la polèmica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes ([[català]]), mentre que en l'àmbit polític determinats sectors intenten (especialment des de la transició democràtica) de promoure la disgregació.<ref name=GEC/> Això no obstant, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], ''català'' és la persona natural dels Països Catalans.<ref>{{ref-web|url=http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=catal%E0&operEntrada=0|títol=català|consulta=25 maig 2024|llengua=ca|editor=DIEC|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20221006062430/https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=catal%E0&operEntrada=0|arxiudata=6 d’octubre 2022}}</ref> Tanmateix, la condició política de catalans únicament és reconeguda oficialment en dos territoris: 
* En la [[Comunitat Autònoma de Catalunya]],:<ref>{{Ref-web|títol=Estatut d’autonomia de Catalunya|url=http://portaljuridic.gencat.cat/ca/normativa/dret-a-catalunya/lestatut/|consulta=2024-05-24|llengua=ca-ES|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240322160148/https://portaljuridic.gencat.cat/ca/normativa/dret-a-catalunya/lestatut/|arxiudata=2024-03-22}}</ref>
: ''Article 7'':
:# Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis, així com els que emigren i els seus descendents.

* També és reconegut el gentilici ''català'' en la [[Catalunya del Nord]].<ref>{{Ref-web |url=http://www.perpignantourisme.com/ca/decouvrir/historic-ciutat |títol=Històric de la Ciutat - Perpinyà |consulta=2013-02-04 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131123100410/http://www.perpignantourisme.com/ca/decouvrir/historic-ciutat |arxiudata=2013-11-23}}</ref><ref>[http://www.mairie-perpignan.fr/sites/default/files/fichiers/pdf/perpignan-capital-catalane-mythe-a-la-realite.pdf Perpinyà, Capital de la Cultura Catalana 2008] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140821021408/http://www.mairie-perpignan.fr/sites/default/files/fichiers/pdf/perpignan-capital-catalane-mythe-a-la-realite.pdf |date=2014-08-21}} {{fr}}</ref>

El mot català/-ana és el [[gentilici]] de '''Catalunya'''. L'etimologia d'ambdós mots és incert i obert a interpretacions. La teoria més acceptada és que fa referència al terme ''castlà'' o ''catlà'', mot que guardaria relació amb el governador d'un castell, en francès ''chastelain'' i ''châtelain'', en occità ''chastelan'' o ''castelan'' (i segons alguns dialectes meridionals, pronunciat "castelà"), en castellà ''castellano''. Amb l'addició del sufix ''-ia'' donaria lloc a les formes llatines de ''Catalonia'' i ''Catalaunia'', que significaria terra de castells,<ref name=":7" /><ref name="neni"/> D'acord amb aquesta teoria, el terme castellà en seria homòleg. Una altra teoria suggereix que ''Catalunya'' prové de "Gotholàndia" és a dir la terra dels [[gots]]; de fet, els francs sovint anomenaven el territori català (o fins i tot, la península Ibèrica) com a [[Gòtia]]. Altres teories suggereixen que prové d'un mític príncep alemany, [[Otger Cataló]], o del mot ''[[lacetans|laketani]]'', tribu que habitava les terres del que avui són el [[Vallès]] i el [[Barcelonès]], i que per influència [[italià|italiana]] va evolucionar a ''katelans'' i d'aquí a ''catalans''.<ref name="histocat"/>

La primera referència documental del terme ''Catalunya'' apareix al ''[[Liber Maiolichinus|Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus]]'', una [[epopeia]] llatina que narra la [[Croada pisano-catalana]] de l'any [[1113]]-[[1114]] contra Madina [[Mayurqa]], cabdellada per l'arquebisbe de [[Niça]] Pere II i el comte [[Ramon Berenguer III de Barcelona]]. Aquesta obra fou redactada entre [[1115]] i [[1120]] i es refereix al comte de Barcelona com «''Dux Catalanensis''», al seu territori com a «''Catalania''», i als seus homes com a «''Catalanenses''». Malgrat els diversos estudis, es desconeix encara l'etimologia de la paraula «català» i «Catalunya», així com tampoc s'entén perquè apareix primer en un document pisà i no en la pròpia documentació catalana.

=== Mitologia catalana ===
{{article principal|Mitologia catalana}}
[[Fitxer:Drac vilafrancapenedes.JPG|miniatura|[[Drac de Vilafranca|Drac]] de [[Vilafranca del Penedès]] ([[segle XV|s.XV]])]]
La [[Mitologia catalana]] és el [[llegendari]] que s'ha explicat durant generacions a Catalunya o als [[Països Catalans]]. Es tracta d'un conjunt d'històries de transmissió oral centrades en personatges singulars o en explicar l'existència de construccions i particularitats locals. Poden ser la transformació de mites europeus similars o bé tradicions pròpies. Com a representació cultural transcendeix els límits fronterers actuals, essent una manifestació més de la cultura catalana.

Eminentment de transmissió oral, es pot dir que hi ha similituds amb les cultures limítrofes. No obstant això, als [[Països Catalans]] s'hi presenten una sèrie de característiques pròpies com els diferents personatges fruit de la diferenciació cultural.

L'origen de la [[mitologia]] possiblement recollís part de les creences preromanes integrades en el [[paganisme]] romà, és el cas de les [[fia faia|faies]]. Els [[lar]]s haurien derivat cap a les figures dels [[gnom]]s i [[follet]]s, les [[nimfa|nimfes]] derivarien a moltes figures lligades a l'aigua com ara les [[Dona d'aigua|aloges]] o bé les [[dríada|dríades]] derivarien a esperits del bosc com ara les [[fada|fades]].

[[Fitxer:Haro de les.jpg|miniatura|esquerra|La crema d'objectes durant el [[solstici d'estiu]] és un [[ritual]] habitual des de temps prehistòrics al Pirineu català. {{mida|1=(Haro de Les, 2008)}} ]]
La cristianització de l'[[Imperi Romà]] i especialment l'[[edicte de Milà]] del [[313]] condemnarien pràcticament aquestes manifestacions a la clandestinitat cultural, no obstant això, la penetració fou més profunda a les zones rurals i no tan intensa a causa del bon arrelament que tingué l'[[arrianisme]] al [[Regne de Toledo|regne visigot]] peninsular. El sorgiment de l'[[islam]] i la [[Expansió de l'islam|conquesta de la península Ibèrica]] importà algunes creences i llegendes pròpies dels pobles semítics i en generaren força lligades als fets de l'ocupació [[sarraí|sarraïna]] i la contesta militar del [[Regne Franc]] (p. ex. [[cançó de Rotllan]]), tot i així el paganisme persistí amb força a les àrees rurals. Els rituals [[màgia|màgics]], les [[rondalla|rondalles]] i [[llegenda|llegendes]] foren una forma d'entendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres, la història i la moral entre les classes sense instrucció.

L'[[església catòlica]] generà la seva pròpia mitologia al voltant de les figures de determinats [[sant]]s: [[Sant Narcís]] i la llegenda de les mosques durant el [[Setge de Girona (1285)|setge de Girona]] del [[1285]], [[Sant Jordi]] i el [[drac]],<ref>"El ''[[Llibre dels Feits]]'' ({{segle|XIII}}) relata aquest fet durant l'assalt final a la [[ciutat de Mallorca]]: ''E segons que els sarraïns nos contaren, deïen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques, e açò deu esser nostra creença que fos sent Jordi, car en hestòries trobam que en altres batalles l'han vist, de cristians e de sarraïns, moltes vegades''".</ref> el suposat martiri de [[Santa Eulàlia de Barcelona]] i fins i tot en vida com sant [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]]. També fou època de les epidèmies de [[pesta negra]] i com a conseqüència es desenvoluparen les [[danses de la mort]] o danses macabres que foren representades en diverses localitats catalanes durant segles.

A partir de la [[baixa edat mitjana]] els éssers mitològics foren considerats [[dimoni]]s o bé entitats relacionades amb la [[bruixeria]] i perseguits per l'[[església catòlica]]. La [[inquisició]] practicà múltiples execucions públiques i crema d'objectes per tal d'erradicar la bruixeria. Molta de la casuística fou recollida per Sprenger i Kramer al ''Malleus maleficorum'' i en l'àmbit peninsular autors com els religiosos Martín del Rio (''Disquisiciones mágicas'', [[1599]]), Fuentelapeña (''El ente dilucidado'', [[1676]]), Benito Jeronimo Feijoo (''Teatro crítico universal'', {{segle|XVIII}}). El [[racionalisme (filosofia)|racionalisme]] dels [[segle XVIII|segles XVII]] i [[XVIII]] relegà les creences sobre bruixeria i els éssers fantàstics als [[conte]]s per fer por als nens i bandejada dels costums i creences generals.<ref>''Duendes. Guia de los seres mágicos de España''. Jesús Callejo, Ricardo Sanchez. Ed. EDAF (5a Ed.) 1994 {{ISBN|84-7640-875-7}}</ref>

Ben entrat el {{segle|XIX}} amb la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] i el [[modernisme català|modernisme]] se cercaren els referents mitològics catalans i molts autors s'interessaren a cercar i documentar aquests costums i rituals propis, destacant-se'n entre tots la figura de [[Joan Amades]] en la seva obra gairebé enciclopèdica, recolliren moltes de les llegendes, costums, cançons i rondalles. L'esplendor medieval esdevingué un referent històric i cultural i per aquest motiu s'inventariaren especialment els relats de l'època.

=== Gastronomia ===
{{article principal|Gastronomia de Catalunya}}
[[Fitxer:Pan con Tumaca.jpg|miniatura|Llesques de [[pa amb tomàquet]]]]
La gastronomia de Catalunya posseeix una gran tradició culinària. Els seus processos culinaris ja es descriuen documentalment d'ençà el {{segle|XV}}. Ofereix una gran varietat de productes tant del mar com de la muntanya i l'horta. Sent en algunes ocasions característica la mescla de tots dos com és el cas del mar i muntanya. La cuina catalana ha aportat tot un seguit de plats típics del país amb guisats de peix com els [[suquet]]s o la sarsuela, l'[[Escudella i carn d'olla|escudella]] (una espècie de [[bullit]]), la [[calçotada]] i la [[salvitxada]]. És típic de Catalunya el [[Pa amb tomàquet]], que acompanya a molts plats de carn o embotits, i amb el qual s'elaboren els entrepans. Les salses com l'[[allioli]] i el [[romesco]] són les salses més característiques de la cuina catalana. És destacable la riquesa d'embotits que s'elaboren a la comarca d'[[Osona]], especialment el fuet de [[Vic]]. Les [[butifarra|butifarres]] de diverses composicions. Quant a la rebosteria, són famoses la [[crema catalana]], els [[panellets]], que s'elaboren especialment al novembre, el [[Menjar blanc]], etc.

Catalunya també es distingeix per la seva gran tradició [[Vi de Catalunya|vinícola]]. Les zones del [[Penedès]], [[Alella]], [[Priorat]] i el [[Segre]] són grans productores d'una gran varietat de vins. El més conegut i exportat és el [[Cava (beguda)|cava]] del Penedès, la producció del qual lideren empreses familiars com [[Freixenet S.A.|Freixenet]] i [[Codorníu]].

Cal anotar que Catalunya ofereix una gran varietat de restaurants amb cuina de totes les regions espanyoles, així com de cuina internacional. Malgrat que Barcelona és la ciutat amb major quantitat i varietat de restaurants, els més prestigiosos, i distingits amb més [[Guia Michelin|estrelles Michelín]] l'any 2012 són el "Sant Pau" de [[Carme Ruscalleda]] que es troba a [[Sant Pol de Mar]] i [[El Celler de Can Roca]] a [[Girona]].<ref>Cita web|títol=Restaurants a Catalunya|url=http://viajes.viamichelin.es/web/buscar-restaurante/espana-cataluna|data=21{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}} de setembre de 2012|obra=Guia Michelín</ref>

Altres referents gastronòmics han estat "El Bulli" de [[Ferran Adrià]], que es trobava a [[Roses]], tancat el 30 de juliol de 2011;<ref>cita notícia|títol=El Bulli tanca avui|url= http://www.lavanguardia.com/ocio/20110730/54192796806/el-bulli-cierra-hoy.html|obra=La{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022 }} Vanguardia|data=30 de juliol de 2011|dataaccés=21 de setembre de 2012</ref> i el restaurant "Can Fabes" de [[Santi Santamaria]], situat a [[Sant Celoni]].

=== Mitjans de comunicació ===
{{article principal|Mitjans de comunicació a Catalunya}}
Catalunya té una gran quantitat de mitjans de comunicació tant en llengua catalana com castellana, i fins i tot un gran nombre de mitjans bilingües.

==== Televisió ====
La [[Televisió de Catalunya]], cadena pública de Catalunya que emet íntegrament en [[llengua catalana]], és la principal televisió catalana. Té cinc canals: [[TV3]], [[El 33|Canal 33]], [[3/24]], [[Esport3]] i el [[Canal Super3]]. TVC competeix en audiències amb canals en castellà de grups de comunicació espanyols, principalment [[Radiotelevisión Española]], [[Atresmedia]] i [[Mediaset España Comunicación]]. Aquestes grups tenen la seu a Madrid, però disposen de centres de producció a Catalunya, des d'on emeten alguns programes.

Altres televisions de menor audiència, encara que de presència destacable són [[8 TV]], televisió privada del [[Grup Godó]] que emet en català, [[Barça TV]], [[El Punt Avui TV]], i les televisions locals, el major exponent de les quals és [[Barcelona Televisió]], que també emeten en català.

==== Premsa ====
Els dos principals grups editors catalans de premsa i revistes són el [[Grup Godó]] i el [[Grup Zeta]]. Cadascun dels grups té una gran varietat de capçaleres tant de diaris d'informació general com esportiva, i de revistes.

Els dos principals diaris catalans d'informació general són [[El Periódico de Catalunya]] (Grup Zeta) i ''[[La Vanguardia]]'' (Grup Godó), tots dos amb edicions en català i castellà. Són els dos periòdics amb major tiratge i distribució a Catalunya, per davant de diaris en castellà d'àmbit estatal com "[[El País]]" o "[[El Mundo]]", que també tenen delegacions a Catalunya. També destaquen els diaris editats només en català [[El Punt Avui]] i [[Ara (diari)|Ara]]. Hi ha nombrosos diaris comarcals escrits en català, i d'àmbit més local. Els més destacats són [[El 9 Nou]], [[Segre (diari)|Segre]], [[Regió 7]], [[Diari de Girona]] i el [[Diari de Tarragona]].

En l'àmbit de la informació esportiva destaquen [[Sport]], del Grup Zeta, i [[El Mundo Deportivo]] (Grup Godó). Tots dos estan escrits íntegrament en castellà. En llengua catalana destaca [[L'Esportiu]].

==== Ràdio ====
La ràdio amb major audiència a Catalunya és [[RAC 1]] (Grup Godó), que emet íntegrament en català, com la segona, [[Catalunya Ràdio]], la ràdio pública pertanyent a la [[Corporació Catalana de Ràdio i Televisió]].<ref>{{ref-web | url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/tele/egm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368 | títol='El matí de Catalunya Ràdio' bate su récord | consulta=25/9/2015 | editor=El Periódico | data=2/7/2015 | arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303211956/http://www.elperiodico.com/es/noticias/tele/egm-julio-audiencias-radio-mati-monica-terribas-catalunya-radio-record-jordi-baste-rac1-4322368 | arxiudata=2016-03-03 }}</ref>

==== Grups comunicatius i productores ====
Catalunya és seu de forts grups de comunicació que actuen tant en el sector audiovisual com en el de la premsa, l'edició de llibres i revistes, i la producció cinematogràfica. Els més rellevants són el [[Grup Godó]], el [[Grupo Planeta]] i el [[Grup Zeta]]. També són molt destacables, especialment en l'àmbit audiovisual, les productores [[Gestmusic]], [[El Terrat]], [[Grup Focus|Focus]] i [[Mediapro]]. També cal assenyalar la [[Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals]], empresa pública de l'administració autonòmica catalana, titular de [[Televisió de Catalunya]] i [[Catalunya Ràdio]], entre d'altres mitjans.

=== Esports ===
{{article principal|Esport a Catalunya}}
[[Fitxer:Barcelona 296.JPG|miniatura|Estadi [[Camp Nou]]]]
Catalunya és un país amb gran tradició esportiva, especialment des de principis del {{segle|XX}}, data en què s'hi van fundar els grans clubs en tots els àmbits que, en alguns casos, van ser els primers d'[[Espanya]] a fundar-se. Els esports més populars són el [[futbol]], el [[bàsquet]], el [[tennis]], l'[[hoquei]] i d'altres. Cal esmentar també l'afició per l'[[esquí]], i les nombroses [[Llista d'estacions d'esquí dels Pirineus|estacions d'esquí]] situades als Pirineus catalans entre les quals destaca [[Baqueira-Beret|Baqueira Beret]], la més gran d'Espanya. També hi ha gran afició al ciclisme.

Els clubs de futbol més importants de Catalunya són el [[Futbol Club Barcelona]] i el [[Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona|RCD Espanyol]], ambdós de Barcelona, que juguen a la primera divisió del [[futbol espanyol]]. Actualment, el [[Girona Futbol Club|Girona FC]] també juga a primera divisió. Altres equips importants són el [[Gimnàstic de Tarragona]], el [[Club de Futbol Reus Deportiu|CF Reus Deportiu]], tots dos la segona divisió. El FCB ha guanyat 25 vegades el títol de campió de la [[Lliga Espanyola]] i cinc vegades la [[Lliga de Campions]], a més d'altres títols importants. Destaca la consecució en un mateix any (2009) dels sis títols possibles ([[Liga BBVA]], [[Copa del Rei de futbol|Copa del Rei]], [[Lliga de Campions]], [[Supercopa d'Espanya]], [[Supercopa d'Europa]] i [[Mundial de Clubs de la FIFA]]). És el primer i únic equip de la història a aconseguir-ho. Per altra banda, el RCD Espanyol de Barcelona ha aconseguit entre d'altres títols, 4 Copes del Rei.

Catalunya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals més importants: els [[Jocs Olímpics]] d'estiu, i sent-ne l'única seu espanyola a fer-ho, el [[1992]], els [[Jocs Mediterranis]] de [[1955]], els campionats del món d'[[atletisme]] i [[natació]], i l'[[Eurobasket]]. Catalunya va ser seu local per a la [[Copa del Món de Futbol]] d'[[Espanya]] el 1982. S'hi celebren també el ''Gran Premio de España'' de [[Fórmula 1]], i el [[Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1|Gran Premi de Catalunya]] de MotoGP en el [[Circuit de Catalunya]] de [[Montmeló]]; així com el [[Ral·li Costa Brava]] i [[Volta Ciclista a Catalunya|La volta a Catalunya]].

Dotze federacions esportives catalanes són oficialment reconegudes per les federacions internacionals. Aquestes federacions compten amb seleccions en catorze disciplines, cap d'elles olímpica, que participen a nivell internacional de manera oficial, representant Catalunya. Les catorze seleccions catalanes són de [[futbol sala]], [[corfbol]], [[pitch & putt]], [[futbol australià]], [[fisicoculturisme]], [[taekwondo]], [[twirling]], [[kickboxing]], [[karate]], [[icestock]], [[raquetball]], [[cursa de muntanya]], [[esquí de muntanya]] i [[escalada]].

==== Selecció catalana de futbol ====
[[Fitxer:Catalan line-up 2013.jpg|miniatura|Equip inicial al partit [[Selecció catalana de futbol|Catalunya]]-[[Selecció de futbol de Nigèria|Nigèria]], de gener de 2013.]]
{{article principal|Selecció catalana de futbol}}
Històricament s'ha conegut com a '''selecció o seleccions catalanes de futbol''' a les formacions que han competit sota la jurisdicció de la [[Federació Catalana de Futbol]] (FCF).

La selecció catalana de futbol no està reconeguda per la [[Federació Internacional de Futbol Associació|FIFA]], per l'oposició de la [[Federació Espanyola de Futbol]]<ref>{{ref-web|url=http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080228/53441106554.html|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080402120226/http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080228/53441106554.html|arxiudata=2008-04-02|títol=La Federación Española de Fútbol aprueba el Catalunya-Argentina para el próximo 24 de mayo|consulta=2013-01-29}}</ref> i del [[Consell Superior d'Esports]] (CSD),<ref>{{ref-web|url=http://www.abc.es/hemeroteca/historico-03-06-2004/abc/Nacional/las-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090.html|títol=Las autonómicas no podrían participar nunca en un deporte olímpico|editor=ABC|data=3 de juny de 2004|consulta=2013-01-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141006165130/http://www.abc.es/hemeroteca/historico-03-06-2004/abc/Nacional/las-autonomicas-no-podrian-participar-nunca-en-un-deporte-olimpico_9621833048090.html|arxiudata=2014-10-06}}</ref> i per tant només pot jugar partits amistosos a nivell internacional. Tanmateix sí que pot competir oficialment com a selecció autonòmica a les competicions de la [[Federació Espanyola de Futbol]] que organitza normalment per a categories inferiors. La selecció absoluta masculina té com a seleccionador a [[Gerard López]] des de 2013.

El [[22 de desembre]] del 2009, Catalunya s'adjudicà el [[Trofeu Catalunya Internacional|I Trofeu Catalunya Internacional]], guanyant la [[Selecció de futbol de l'Argentina|selecció argentina]].<ref>[http://www.europapress.cat/esports/noticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802.html ''Festival de gols al I Trofeu Catalunya Internacional''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120131193709/http://www.europapress.cat/esports/noticia-festival-gols-trofeu-catalunya-internacional-20091223083802.html |date=2012-01-31 }}. EuropaPress.cat</ref>

=== Ciència i tecnologia ===
La recerca científica i tecnològica ha estat un dels pilars del desenvolupament econòmic i industrial de Catalunya. Alguns dels científics més cèlebres de Catalunya són [[Narcís Monturiol]], l'[[astronomia|astrònom]] [[Josep Comas i Solà]], el [[clima]]tòleg [[Eduard Fontserè]], el [[bioquímic]] [[Joan Oró]] o el biòleg [[Ramon Margalef i López|Ramon Margalef]]. En la recerca científica econòmica destaca [[Andreu Mas-Colell]].

Tant el govern com les empreses privades realitzen grans inversions econòmiques per a potenciar les recerques científiques i tecnològiques. Destaca en aquest cas el [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]].

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Albertí i Casas|nom=Elisenda|títol=Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval|url=http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874|any=2007|editorial=Albertí Editor|ref=albertí|isbn=978-84-7246-085-0|consulta=2013-05-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141108212852/http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874|arxiudata=2014-11-08}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141108212852/http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874 |date=2014-11-08 }}
* {{ref-llibre|ref= SESMA-2000 |cognom=Sesma Muñoz |nom=José Angel|enllaçautor= José Ángel Sesma Muñoz |títol=La Corona de Aragón. Una introducción crítica | editorial= Caja de la Inmaculada |lloc=Saragossa|col·lecció= Colección Mariano de Pano y Ruata - Dir. Guillermo Fatás Cabeza |data= 2000 |isbn= 84-95306-80-8}}
* {{ref-llibre| ref =HINOJOSA-2006 |cognom=Hinojosa Montalvo |nom= José | capítol = Jaime II y las instituciones | títol = Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón |urlcapítol= http://books.google.cat/books?id=jbwoP1unhg0C&lpg=PP1&ots=rz2a8ZWtYt&dq=jose%20hinojosa%20montalvo&hl=ca&pg=PA268#v=onepage&q&f=false | editorial = Editorial NEREA | isbn = 8489569991 | data = 2006}}

== Vegeu també ==
{{Portal de Catalunya}}
* [[Llista de noms llatins de poblacions catalanes]]
* [[Catalunya Nord]]
* [[Fauna de Catalunya]]
* [[Vegetació de Catalunya]]
* [[A la catalana]]

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* [http://www.catalunya.cat/ Generalitat de Catalunya]
* [http://www.idescat.cat/ Institut d'Estadística de Catalunya]
* [http://www.atlesnacional.cat/ Atles Nacional de Catalunya]

{{Catalunya}}
{{Reserva de la Biosfera dels Països Catalans}}
{{Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans}}
{{Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans}}
{{Comarques de Catalunya}}
{{Subdivisions dels Països Catalans}}
{{CCAA d'Espanya}}{{UNPO}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Catalunya| ]]