Setge de Morella (1232)

(S'ha redirigit des de: Conquesta de Morella)
Infotaula de conflicte militarSetge de Morella
Conquesta del Regne de València
Setge de Morella (1232) (País Valencià)
Setge de Morella (1232)
Setge de Morella (1232)
Setge de Morella (1232)

Vista del Castell de Morella
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data5 de gener de 1232
Coordenades40° 36′ N, 0° 06′ O / 40.6°N,0.1°O / 40.6; -0.1
LlocMorella
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria de la Corona d'Aragó
Bàndols
Aragó Corona d'Aragó Islam Taifa de Balansiya
Comandants
Aragó Blasco I d'Alagón
Forces
100 cavallers
peons indeterminats

La conquesta de Morella fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València amb èxit, l'any 1232.[1]

Antecedents[modifica]

El 1224 el Jaume el Conqueridor va cridar els nobles d'Aragó i Catalunya per iniciar la conquesta de Balansiya entrant per Terol, però Sayyid Abu Zayd li va demanar una treva que va acceptar a canvi de la cinquena part de les rendes de Balansiya i Mursiyya. Durant l'estiu de 1225, el Jaume I intentà apoderar-se del castell de Peníscola, però els nobles aragonesos li van girar l'esquena i va fracassar.

Sayyid Abu Zayd patí una rebel·lió indígena antialmohade encapçalada per Ibn Hud al-Djudzaní que s'apoderà de Madina Mursiyya el 1228 i va dominar les regions d'Oriola, Dénia, Bairén, Xàtiva i Al-Yazirat Suquar, assetjant Balansiya sense prendre-la, però l'amenaça del Regne de Castella va fer que Ibn Hud es retirara cap a Madina Mursiyya.

El pacte entre Jaume I i Sayyid Abu Zayd havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bàndol encapçalat per Zayyan ibn Mardanix net d'Abu al-Hajjaj, creient que Sayyid Abu Zayd els havia traït en abandonar l'islam, i aquest va deixar la ciutat de València i per traslladar-se al nord, mentre Zayyan va entrar triomfalment en la ciutat de Balansiya al gener de 1229, encara que no va arribar a convertir-se en rei. Des de Madina Mursiyya, el rebel antialmohade Ibn Hud al-Djudzaní, havia assetjat la ciutat de València pressionant a Zayyan perquè l'abandonara. Tot aquest desordre en la ciutat de València va fer créixer les ànsies de Jaume I per intentar de nou la conquista del Regne, després d'haver pres Mallorca als musulmans el 1229.

Desenvolupament tàctic[modifica]

Un servent, Blasco I d'Alagón i Hug de Forcalquier proposant la Conquesta de València al rei Jaume el Conqueridor[2]

L'estiu de 1231, durant una reunió al Castell dels Calatravos d'Alcanyís[3] per preparar la conquesta de l'Emirat de Balansiya, semblant a la que anys abans preparés Pere Martell per endegar la conquesta de les Balears,[4] Jaume el Conqueridor, Blasco I d'Alagón i Hug de Forcalquier, Mestre de l'Orde de l'Hospital[5] van rebre la notícia de la conquesta de Menorca, i el rei va escoltar els consells dels cavallers, que recomanaven prendre Borriana i els va demanar estar preparats, i prometent el domini sobre els castells que es conquerissin.

Un cop el rei va marxar d'Alcanyís, Blasco I d'Alagón va explicar a alguns senyors la idea de prendre Morella, car els aragonesos consideraven el reialme valencià com la seva conquesta pròpia,[6] i va reunir un nombre considerable de peons, sortint d'Alcanyís seguint el curs del riu Bergantes.

La intenció inicial de l'expedició era prendre el castell per sorpresa mentre els guardes eren a la vila, però foren descoberts per la guàrdia i els atacants van decidir assetjar el castell, sense atacar-lo, i van destruir els conreus. Els defensors, que es van adonar que les tropes no eren de Jaume I sinó de Blasco I d'Alagón, van pensar que com aquest era amic dels fills d'Abū Zayd i aquests es trobaven a Morella, accediria fàcilment a les seves peticions, que foren donar diners i aliments a canvi de la retirada.

« Senyor el Alcaide i el seu consell ens manen per suplicaros que no taleis aquests camps ja que tants danys pateixen els seus interessos sense aprofitaré a vos. Us manifestem l'afecte que us tenen i això ha inclinaros a accedir a la seva demanda, que és defensar en pau i tornaràs a Aragó. Per les despeses que heu tingut us entreguem aquests diners i us portem viandes per menjar vostres cavallers »
— Els fills d'Abū Zayd a Blasco I d'Alagón

Els fills d'Abū Zayd van complir el seu encàrrec però van parlar després a soles amb Blasco I d'Alagón, que va manifestar el seu desig d'obtenir el castell i els seus territoris propers, però era inexpugnable i l'intent de prendre'l per sorpresa acabava de fracassar. Els prínceps van acordar que Blasco retornés a Alcanyís amb les seves tropes i esperar el dia convingut per apropar-se de nou, de manera ràpida i discreta, esperant a les pinedes tres senyals en forma de foguera. El primer senyal s'encendria quan els habitants s'allitessin. El segon indicaria que Blasco i cinc cavallers armats s'acostessin a la porta ferrissa, que s'obriria amb el tercer foc. Seguint el pla convingut, el 5 de gener entraren i mataren el caïd i la seva família mentre dormien, i a continuació van fer entrar les tropes, que van sorprendre els soldats musulmans que no van poder fer res per defensar la ciutat.

Conseqüències[modifica]

Estant Jaume I el Conqueridor a Terol[7] el 1232 per signar un nou pacte amb Sayyid Abu Zayd i caçar amb Pero Ferrández d'Açagra[8] va rebre[9] la notícia que Blasco I d'Alagón assetjava Morella, de vital importància estratègica, i que ho feia amb els seus propis mitjans, en virtut del Conveni de Calataiud.

El rei, tenint por a la possible expansió cap al sud de Blasco I d'Alagón, es va dirigir immediatament al Maestrat per a controlar la situació, prenent la fortalesa d'Ares Jaume amb grup de peons terolans,[10] prenent-la el 8 de gener.[11] Jaume el Conqueridor feu cridar Blasco amb la intenció de demanar-li el lliurament de Morella a la Corona d'Aragó. Blasco va accedir i la vila li fou retornada com a feu vitalici.

Referències[modifica]

  1. Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  2. Miniatura del Llibre dels fets
  3. Hernàndez, Francesc Xavier. «Les Grans Conquestes». A: Història Militar de Catalunya. Vol. II: Temps de Conquesta. Segona edició. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.100. ISBN 84-232-0655-6. 
  4. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum IV. Edicions Pàtria, 1920, p. 561. 
  5. Blasco d'Alagón: luchas y conquistas en els Ports y el Maestrat Arxivat 2017-10-31 a Wayback Machine. (castellà)
  6. Diversos autors. «La formació dels Països Catalans... (segles XIII-XIV)». A: Història medieval de Catalunya. Primera edició (segona impressió). Universitat Oberta de Catalunya, 2004, p.99. ISBN 84-9788-170-2. 
  7. Jaume I el Conqueridor. «Comença la conquesta del Regne de Valencia, capítol III». A: Chronica, o commentari del gloriosissim e invictissim Rey en Iacme. Vídua de Joan Mey Flandro, 1557, p. foli XLIIIIr. 
  8. Diversos autors, Les quatre grans croniques, p.223-225
  9. «Setge de Morella (1232)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. IES Riu Túria, 'La conquesta de València per Jaume I Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  11. Julián Segarra Esbrí, La forja de una estrategia Arxivat 2010-06-30 a Wayback Machine. (castellà)

Bibliografia[modifica]