Vés al contingut

Consell Insular de Mallorca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióConsell Insular de Mallorca
lang=ca
Palau del Consell, a Palma Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusconsell insular
administració pública Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1978
Governança corporativa
Seu
President Modifica el valor a WikidataLlorenç Galmés Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Pressupost499 M€ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://www.web.conselldemallorca.cat
Facebook: ConselldeMallorca Modifica el valor a Wikidata

El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca. Va ser creat l'any 1978 arran de l'aprovació del règim de Consells Insulars i instituït oficialment segons el que acorda l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983. Està regulat per la Llei de Consells Insulars i la legislació de règim local, en funció de si les seves competències deriven de l'estatut o de les pròpies d'una diputació provincial, de la que n'és el seu equivalent insular.

Els consellers electes, des de la seva creació i fins a l'any 2007[1] eren triats de la mateixa candidatura presentada per cada partit a la circumscripció de Mallorca per a les eleccions al Parlament de les Illes Balears. És a dir, hi havia una única llista de cada formació política per a les dues institucions; si bé existia un mecanisme de renúncies que permetia als electes pertànyer només a una o a l'altra. Però a partir de l'any 2007 els ciutadans elegeixen els consellers insulars de la institució en llistes separades de les del Parlament.

Els òrgans de govern són el Ple, la presidència i el Consell Executiu.

El ple del Consell de Mallorca està integrat per 33 consellers electes, exerceix la iniciativa legislativa davant el Parlament de les Illes Balears, la funció normativa (singularment els reglaments quan es tracti de competències pròpies del Consell), aprova els pressuposts del consell insular, controla l'acció de govern del consell executiu, elegeix el president i en disposa el cessament i exerceix totes les funcions que li atorguen l'Estatut d'Autonomia, les lleis del Parlament de les Illes Balears i les mateixes normes aprovades pel consell insular.

El president del consell de Mallorca és elegit pel ple entre els seus membres; dirigeix el govern i l'administració insulars, i designa i separa lliurement la resta dels membres del consell executiu, en coordina l'acció i és políticament responsable davant el ple.

El consell executiu serà integrat pel president del consell insular, els vicepresidents i els consellers executius. Sens perjudici de les atribucions conferides a altres òrgans de govern, correspon al consell executiu l'exercici de la funció executiva en relació amb les competències del consell insular. Els consellers executius dirigeixen, sota la superior direcció del president del consell insular, els sectors d'activitat administrativa corresponents al departament que encapçalen.

Aquesta estructura, fixada per l'Estatut, és un híbrid entre una administració corporativa (pròpia de l'administració local) i una administració governamental, en la mesura que correspon al Ple l'aprovació dels reglaments de desenvolupament legislatiu, acte administratiu que normalment és propi d'un govern, cercant un paral·lelisme amb l'acció legislativa (inclosa la possibilitat de presentar esmenes per part dels grups), pròpia d'un parlament. Aquesta característica fa dels consells insulars institucions originals, dotades d'un fort poder polític.

Així mateix el Consell de Mallorca pot tenir comissions delegades del Ple. Singularment destacable és la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric (CIOTUPH), que té àmplies competències executives en aquestes matèries.

Llista de presidents

[modifica]
No. Nom Inici Fi Partit
1. Jeroni Albertí i Picornell 24 d'abril de 1979 27 de setembre de 1982 UCD
2. Maximilià Morales i Gómez 27 de setembre de 1982 1983 UCD
Jeroni Albertí i Picornell 1983 1987 UM
3. Joan Verger i Pocoví 1987 7 de juliol de 1995 PP
4. Maria Antònia Munar i Riutort 7 de juliol de 1995 27 de juny de 2007[2] UM
5. Francina Armengol i Socias 7 de juliol de 2007 25 de juny de 2011 PSIB
6. Maria Salom Coll 25 de juny de 2011 4 de juliol de 2015 PPIB
7. Miquel Ensenyat Riutort 4 de juliol de 2015 6 de juliol de 2019 MÉS
8. Catalina Cladera Crespí 6 de juliol de 2019 8 de juliol de 2023 PSIB
9. Llorenç Galmés 8 de juliol de 2023 en el càrrec PPIB

Composició del Ple

[modifica]

El ple del Consell de Mallorca està format per 33 consellers, elegits per sufragi universal cada quatre anys. Les eleccions insulars del 26 de maig de 2019 varen donar el següent repartiment d'escons:[3]

Composició del Consell de Mallorca
Resultat eleccions 2019
Partit Vots % Consellers Cap de llista
FSM-PSIB-PSOE 89.245 26,52 10 Catalina Cladera Crespí
PP 69.286 20,59 7 Llorenç Galmés Verger
MÉS 42.692 12,69 4 Isabel Busquets Hidalgo
Cs 34.696 10,31 3 Beatriz Camiña Pinos
Unides Podem 31.986 9,51 3 Aurora Ribot Lacosta
El PI 30.746 9,14 3 Francisca Mora Veny
Vox 30.592 9,09 3 Pedro Bestard Martinez
PSIB-PSOE PP MÉS Cs Unides Podem El PI Vox
  1. Catalina Cladera Crespí
  2. Andreu Alcover Ordinas
  3. Javier De Juan Martín
  4. Silvana González San Martín
  5. Jaume Tortella Cànaves
  6. Lorena Oliver Far
  7. Andreu Serra Martínez
  8. Maria Antònia Garcias Roig
  9. Javier Pascuet De La Riva
  10. Josep Lluís Colom Martínez
  1. Llorenç Galmés Verger
  2. Antònia Roca Bellinfante
  3. Jeroni Salom Munar
  4. Raquel Sánchez Collados
  5. Mauricio Rovira De Alós
  6. Catalina Cirer Adrover
  7. Pedro Rosselló Cerdá
  1. Isabel Busquets Hidalgo
  2. Guillem Balboa Buika
  3. Liniu Siquier Capó
  4. Joan Llodrà Gayà
  1. Beatriz Camiña Pinos
  2. Oswaldo Cifre Bordoy
  3. Margalida Isabel Roig Catany
  1. Aurora Ribot Lacosta
  2. Iván Sevillano Miguel
  3. Magdalena Gelabert Horrach
  1. Francisca Mora Veny
  2. Pedro Soler Cladera
  3. Isabel Febrer Gelabert
  1. Pedro Bestard Martinez
  2. Maria Cristina Macias Jaume
  3. Antonio Gili Millan

Composició històrica

[modifica]

L'evolució en el repartiment dels consellers per partits polítics des de l'any 1979 és la següent:

Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
AP/PP[a] - 11 13 18 16 16 16 16 19 10 7 13
PSOE 6 11 11 11 8 8 9 11 10 7 10 9
PSM/Més[b] 2 2 2 3 5 4 3 3 4 6 4 4
UM/PI[c] - 6 4 * 2 3 3 3 - 3 3 2
PCE/EU[d] 1 0 0 0 2 2 2 ** 0 0 0 [5]
Vox - - - - - - - - - - 3 5
Podemos - - - - - - - - - 5 3 0
Cs - - - - - - - - 0 2 3 0
UCD/CDS 15 0 3 - - - - - - - - -
UIM - - - 1 - - - - - - - -
Total 24 30 33 33 33 33 33 33 33 33 33 33
Font: Ministeri de l'Interior

Consell Executiu

[modifica]

El Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca és un òrgan col·legiat del govern insular integrat pel president del Consell, les vicepresidentes i tots els consellers i les conselleres executives al qual correspon l'exercici de la funció executiva en relació amb les competències del Consell Insular, sens perjudici de les atribucions conferides a altres òrgans de govern.

Els departaments del Consell Insular de Mallorca són els òrgans en què s'organitza la institució i que es corresponen amb els diferents sectors de la seva activitat administrativa. Cada departament està dirigit per un conseller executiu o una consellera executiva, a qui corresponen les seves funcions respectives.

President: Llorenç Galmés
Departament Titulars
9 de juliol de 2019
Vicepresidenta primera, Cultura, Patrimoni i Política Lingüística Isabel Busquets Hidalgo (MÉS)
Vicepresidenta segona, Sostenibilitat i Medi Ambient Aurora Ribot Lacosta (Unides Podem)
Presidència Teresa Suárez Genovard (PSIB-PSOE)
Hisenda i Funció Pública Josep Lluís Colom Martínez (PSIB-PSOE)
Drets Socials Javier de Juan Martín (PSIB-PSOE)
Territori Maria Antònia Garcias Roig (PSIB-PSOE)
Mobilitat i Infraestructures Iván Sevillano Miguel (Unides Podem)
Promoció Econòmica i Desenvolupament Local Jaume Alzamora Riera (MÉS)
Turisme i Esports Andreu Serra Martínez (PSIB-PSOE)

Notes

[modifica]
  1. ↑ El 1991 es presentaren en coalició amb Unió Mallorquina.
  2. ↑ El 2007 es presentaren en coalició amb EU i ERC (dins la coalició Bloc per Mallorca).
  3. ↑ El 1991 es presentaren en coalició amb el Partit Popular.
  4. ↑ El 2007 es presentaren en coalició amb PSM i ERC (dins la coalició Bloc per Mallorca).

Referències

[modifica]
  1. ↑ Les darreres eleccions amb aquest sistema foren el 2003, però el nou procediment no entrà en vigor fins a les primeres eleccions posteriors al nou Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007
  2. ↑ El 26 de juny de 2007, Munar fou elegida presidenta del Parlament de les Illes Balears, càrrec incompatible amb la condició de conseller insular, per la qual cosa, Miquel Nadal, llavors vicepresident, assumí la presidència de manera accidental fins que es produís l'elecció de Francina Armengol, el 7 de juliol.
  3. ↑ «Resultats electorals al Consell de Mallorca 2019». Arxivat de l'original el 2022-03-02. [Consulta: 14 juliol 2019].
  4. ↑ El Consell de Mallorca pren en consideració la renúncia de Vicenç Vidal com a conseller electe
  5. ↑ Dins d'Unides Podem

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell Insular de Mallorca
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consell_Insular_de_Mallorca&oldid=34054624»