Vés al contingut

Cronologia de Mesoamèrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La cronologia mesoamericana divideix la història de la Mesoamèrica precolombina en diferents períodes: paleoindi (primers habitants humans: 3500 ac), arcaic (3500 ac–1200 ac), preclàssic (2500 aC–200 dc), clàssic (200 dC–1000 dC), postclàssic (900 dC–1521 dC) i el periode colonial (1.521–1.697). Algunes d'aquestes divisions en períodes han estat preses de la cultura maia: El límit entre el clàssic-preclàssic marca el primer col·lapse maia; el límit entre el clàssic-postclàssic en marca el segon, i l'any de 1697 marca la conquesta de l'última ciutat estat maia, Tayasal (Nojpetén). No obstant això, aquesta cronologia s'aplica també a altres civilitzacions mesoamericanes precolombines.

Panorama de la història

[modifica]

Període paleoindi (-- 8.000 aC)

[modifica]
Evolució del pont de Beríngia (21.000 AE --)

El període paleoindi (també anomenat lític) és el que comença amb els primers signes de presència humana a la zona, segons la teoria del poblament tardà, es van produir les primeres migracions humanes al continent americà, a través del pont terrestre de bering entre 14.000 i 13.500 aC per conduir cap al sedentarisme a la regió,[1] amb l'establiment de l'agricultura i pràctiques ceràmiiques, característiques de les protocivilitzacions.[2] A Mesoamèrica el terme d'aquesta fase i la seva transició cap a l'arcaic es pot reconèixer entre el 10.000 i el 8000 aC, tot i que aquesta data és aproximada i es poden fer servir diferents escales de temps entre les diferents subregions.[3]

Període arcaic (8.000-2.000 aC)

[modifica]
Quatre figures de ceràmiques del jaciment arqueològic de Tlapacoya, al centre de Mèxic. 1500-1300 aC,(Ixtapaluca), centre de Mèxic

Durant el Període arcaic d'Amèrica, o periode pre-ceràmic, es desenvolupà l'agricultura i s'hi van establir les primeres poblacions sedentàries. Els investigadors han determinat que el canvi climàtic associat a la transició de les èpoques del Plistocè a l'Holocè, amb l'absència d'animals extingits del Plistocè, com la linia que separa les èpoques paleoíndies i arcaiques.[4][5] A finals d'aquesta època serien habituals l'ús de la ceràmica i el teler, i començaria a plantejar-se la divisió en classes. Moltes de les tecnologies bàsiques de Mesoamèrica, com la mola de molí, perforació provenen d'aquest període.[6]

Entre els jaciments més rellevants d'aquest període es destaquen les Terres Altes de Tehuacán,[7] cova de Coxcatlan;[8] Vall de Oaxaca, amb Guilá Naquitz, Gheo-shih; Zohalpico, Cova de Santa Marta, i El Gigante,[9] territori declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[10] A les Terres Baixes hi trobem el Cerro las Conchas[11] i Colha, prop del riu Macal.

Període preclàssic (2.000 aC-200 dC)

[modifica]
D'esquerra a dreta: Màscara de pedra Olmeca, INAH, Museu Nacional d'Antropologia, Ciutat de Mèxic; Una urna funerària amb forma de "déu ratpenat", d'Oaxaca (ca 300-650 dC.), civilització zapoteca

Durant el període preclàssic, o època formativa, es desenvolupà l'arquitectura cerimonial a gran escala, l'escriptura, les ciutats i els estats. Molts dels elements distintius de les civilitzacions mesoamericanes es poden rastrejar fins a aquest període, inclòs el domini del blat de moro,[12] la construcció de piràmides,[13] els sacrificis humàns,[14] l'adoració del jaguar, el calendari complex[15] i la majoria dels deïtats.[16]

La civilització olmeca[17] es desenvolupà en ciutats com La Venta i San Lorenzo Tenochtitlán, que al final va ser succeïda per la cultura epi-olmeca,[18] que s'havia originat a l'istme de Tehuantepec, actual Chiapas, entre el 300 i el 250 aC, i impulsada al llarg de la Península del Yucatan. La cultura zapoteca creixeria a la vall d'Oaxaca, mentre que la civilització deTeotihuacan a la vall de Mèxic.[19]

Els maies[20] van començar a desenvolupar-se en l'entorn de la conca del Mirador, a l'istme de Tehuantepec, per posteriorment expandir-se cap a Guatemala i la península de Yucatán. Entre els jaciments arqueològics d'influència olmeca d'aquest periode sobresurten:[21] Los Naranjos i Yarumela a Hondures, construïts per avantpassats dels lencas, amb una important tradició arquitectònica.[22] També cal resportar els punts de Puerto Escondido,[23] a la vall de Sula, prop de La Lima, i Hato Viejo al departament d'Olancho, amb restes d'estatuetes de jadeïta.[24]

Període clàssic (250-900 dC)

[modifica]
Baix relleu al museu de Palenque, Chiapas

El període clàssic va estar dominat per nombroses ciutats-estat independents a la regió maia i també va marcar els inicis de la unitat política al centre de Mèxic i al Yucatán. Les diferències regionals entre cultures es van fer més manifestes. La ciutat-estat de Teotihuacan, patrimoni de la Humanitat per la UNESCO,[25] va dominar la Vall de Mèxic pels tolteques i mexiques, fins a principis del segle VIII, però se sap poc de l'estructura política de la regió perquè els teotihuacans no van deixar registres escrits.[19][26] La ciutat-estat de Monte Albán dominaria la Vall d'Oaxaca fins a finals del clàssic,[27] deixant registres limitats en l'escriptura zapoteca, que encara està majoritàriament indexifrada.[28][29] Durant aquest període es van desenvolupar tècniques artístiques força sofisticades com l'estuc, l'arquitectura, els relleus escultòrics, la pintura mural,[30] la ceràmica i la lapidària.[31]

Després de l'"arribada" de Siyaj K'ak' l'any 378 dC,[32] nombroses ciutats-estat maies com Tikal, [33]Calakmul, Copán,[34] Palenque,[35] Uxmal,[36] Cobá i El Caracol arribarien al seu zenit, amb una influència considerable de Teotihuacan. Cadascun d'aquests estats era independent, tot i que sovint formaven aliances i, ocasionalment es convertien en estats vassalls els uns dels altres. El conflicte principal durant aquest període van ser les guerres Tikal-Calakmul,[37] que es van estendre durant més de mig mil·lenni. Aquests estats decaurien durant el col·lapse dels maies clàssics, i finalment van ser abandonats.[38]

Ruines de Tical a la regió de Petén, Guatemala

Període postclàssic (900-1.521 dC)

[modifica]
De dalt a baix i d'esquerra a dreta:Secció oest de la Piràmide de Cholula; Piràmide-Castell de Mayapán; Recreació de Tenochtitlán per Diego Rivera; i Codex Borbonicus, codex asteca del segle XIII

Durant el període postclàssic moltes de les ciutats-estat del clàssic van caure, tot i que algunes continuaren, com ara Oaxaca,[39] Cholula,[40] i les ciutats maies de Yucatán, com Chichén Itzá[41] i Uxmal.[36] Algunes vegades és vist com un període de caos i guerres i de declivi cultural. No obstant això, fou també un temps d'avenços tecnològics en arquitectura, enginyeria i armament. La metal·lúrgia (introduïda en el 800) es feia servir en joieria i algunes eines, amb nous aliatges i tècniques, i es desenvolupà en sols uns pocs segles.[42] El postclàssic va conèixer un ràpid moviment i creixement de la població, especialment al centre de Mèxic després del 1200. També fou una època d'experimentació en el govern. En primera instància, a Yucatán, la "doble regència" aparentment reemplaçà els governs teocràtics del període clàssic, mentre que uns consells oligàrquics operaven en la majoria del centre de Mèxic.[43] De la mateixa manera, sembla que els pochteques, classe comercial adinerada,[44] i els ordes militars vam exercir un major poder del que aparentment disposaven en el període clàssic. Això proporcionà a alguns mesoamericans un major grau de mobilitat social.[45]

Els tolteques van dominar per un temps el centre de Mèxic entre els segles XI–XIII, per després esfondrar-se.[46] Els maies del nord van estar units per un temps, sota la ciutat de Mayapán,[42] mentre que Oaxaca estigué unida breument pels mixteques entre els segles XI–XII. L'imperi asteca va florir a principi del segle XV i semblava estar en camí d'assegurar un domini sobre la regió de la vall de Mèxic que havia perdut lideratge des de Teotihuacán. Cap als 1400, el "ressorgiment" maia a Yucatán i al sud de Guatemala,[47] i l'evolució de l'Imperi asteca van permetre un renaixement de les belles arts i la ciència, com ara l'estil pueblo-mexicà en la ceràmica, la il·luminació de còdexs,[48] i també de maies,[49] el treball en or, el cultiu de la poesia nàhuatl,[50] i els jardins botànics establerts per l'elit asteca.[51] Aquest període continuà fins a la conquesta espanyola de l'últim estat nadiu independent de Mesoamèrica,Tayasal (Nojpetén), el 1697.[52][53]

Període colonial (1.521-1.697 dC)

[modifica]
Mesoamèrica i Centreamèrica al segle XVI abans de l'arribada dels espanyols.

El període colonial va començar amb la conquesta espanyola (1519–1521), la qual posaria fi a l'hegemonia de l'Imperi Asteca. Les aliances estratègiques dels espanyols amb enemics de l'imperi, sobretot amb els Tlaxcalteques,[54][55] i altres pobles com els Huejotzincas, Xochimilcas i Tetzcucos, antics soci de la Triple Aliança Asteca.[56][57]

Tot i que no totes les parts de Mesoamèrica van ser posades sota el control immediat de l'Imperi Espanyol, la derrota dels asteques va marcar l'inici d'un procés inexorable de conquesta a Mesoamèrica i incorporació que Espanya va completar a mitjans del segle XVII. Els pobles indígenes mesoamericans no van desaparèixer immeditament, tot i que el seu nombre es va reduir considerablement al segle XVI per les noves malalties infeccioses i epidèmies portades pels invasors espanyols,[58][59] o les altes taxes mortalitat per treball esclau.[60][61] La caiguda de Tenochtitlan (1521) va marcar l'inici del període colonial de tres-cents anys i la imposició del domini espanyol.[62]

Cronologia

[modifica]
Període Interval de temps Cultures i ciutats
Resum de la cronologia i cultures de Mesoamèrica
Paleoindi 10000 aC–8000 aC Hondures, Guatemala, Belize (període preceràmic), Iztapan
Arcaic 8000 aC–2000 aC Assentaments agrícoles, Tehuacán
Preclàssic 2000 aC–200 dC Cultura desconeguda a La Blanca, Ujuxte, Monte Alto i Mokaya
Preclàssic primerenc 2000 aC–1000 aC Àrea olmeca: Sant Lorenzo Tenochtitlán; Centre de Mèxic: Chalcatzingo; vall d'Oaxaca: San José Mogote. Àrea maia: Nakbé, Cerros; Mèix Occidental: Capacha
Preclàssic mitjà 950–400 aC Àrea olmeca: La Venta, Tres Zapotes; àrea zoque: Chiapa de Corzo; àrea maia: El Mirador, Izapa, Lamanai, Naj Tunich, Takalik Abaj, Kaminaljuyú, Uaxactún; vall d'Oaxaca: Monte Albán, Dainzú
Preclàssic tardà 400 aC–200 dC Àrea zoque: Chiapa de Corzo; Àrea maia: Kaminaljuyú, El Mirador, Izapa, Lamanai, Naj Tunich, Takalik Abaj, Kaminaljuyú, Uaxactún, Tikal, Edzná, Cival, San Bartolo, Altar de Sacrificios, Piedras Negras, Ceibal, Rio Azul; centre de Mèxic: Teotihuacán; costa del golf: cultura epiolmeca; Mèxic Occidental: Tradició de Teuchitlán, Tradició de les tombes de tir, Chupícuaro
Clàssic 200–1000 dC Centres clàssics maies, Teotihuacán, zapoteques
Clàssic primerenc 200–600 dC Àrea maia: Calakmul, El Caracol, Chunchucmil, Copán, Naranjo, Palenque, Quiriguá, Tikal, Uaxactún, Yaxhá; apogeu de Teotihuacán; apogeu dels zapoteques; apogeu del Bajío; Tradició de Teuchitlán
Clàssic tardà 600–900 dC Àrea maia: Uxmal, Comalcalco, Toniná, Cobá, Xunantunich, Waka, Pusilhá, Xultún, Dos Pilas, Cancuén, Aguateca, La Blanca; centre de Mèxic: Xochicalco, Cacaxtla, Cholula; costa del golf: El Tajín: cultura del centre de Veracruz
Clàssic terminal 800–900/1000 dC Àrea maia: Puuc – Uxmal, Labná, Sayil, Kabáh; Petén – Ceibal, El Chal
Postclàssic 1000–1697 dC Asteques, purépetxes (tarascos), mixteques, totonaques, pipil, itzá, kowoj, K'iche', kaqchikel, poqomam, mams, aztatlans
Postclàssic primerenc 1000–1200 dC Tula, Mitla, Tulum, Topoxtés
Postclàssic tardà 1200–1521 dC Tenochtitlán, Cempoala, Tzintzuntzan, Mayapán, Tu'ho, Q'umarkaj, Iximché, Mixco Viejo, Zaculeu, Potonchán
Colonial Fins a 1697 dC Centre de Petén: Nojpetén, Zacpetén, Nahues, Maies, Mixteques, Zapoteques, Tarascos, Chinantecs, Otomis, Tepehues, Totonaques, Mazateques, Tlapaneques, Amuzgos


Línia del temps

[modifica]
NicaraoPipilUsulutánChichén ItzáZona arqueològica de PalenqueCalakmulCivilització maiaTikalKaminaljuyúHuastequesEl TajínCivilització olmecaTlapanequesMitlaMonte AlbánCivilització zapotecaMixtequesTututepecCuicuilcoCivilització astecaCivilització toltecaTeotihuacanTenochtitlánTulaXochicalcoTlatilcoBajíoImperi purépetxaTomba de fossaChupícuaroCultura capacha

Referències

[modifica]
  1. ↑ Waters, Michael R.; Stafford, Thomas W. «Redefining the Age of Clovis: Implications for the Peopling of the Americas». Science, 315, 5815, 23-02-2007, p. 1122–1126. DOI: 10.1126/science.1137166.
  2. ↑ Staller, John; Tykot, Robert; Benz, Bruce. Histories of Maize: Multidisciplinary Approaches to the Prehistory, Linguistics, Biogeography, Domestication, and Evolution of Maize (en anglès). Left Coast Press, 2006-05-15, p. 471-472. ISBN 978-1-59874-462-0.
  3. ↑ Waldman, Carl. Encyclopedia of Native American Tribes (en anglès). Infobase Publishing, 2014-05-14, p. 241. ISBN 978-1-4381-1010-3.
  4. ↑ Bonnichsen, Robson; Stanford, Dennis; Fastook, James L. Environmental change and developmental history of human adaptive patterns; The Paleoindian case (en anglès). Boulder, Colorado 80301: Geological Society of America, 1987, p. 403–424. DOI 10.1130/DNAG-GNA-K3.403. ISBN 978-0-8137-5203-7.
  5. ↑ Braje, Todd J.; Erlandson, Jon M. «Human acceleration of animal and plant extinctions: A Late Pleistocene, Holocene, and Anthropocene continuum». Anthropocene, 4, 01-12-2013, p. 14–23. DOI: 10.1016/j.ancene.2013.08.003. ISSN: 2213-3054.
  6. ↑ Native Peoples of the Americas (en anglès). Encyclopaedia Britannica, Inc., 2010-03-01, p. 9. ISBN 978-1-61535-365-1.
  7. ↑ Neely, James A; Nuria Sanz. «The beginnings of water management and agricultural intensification in Mesoamerica: The case of the Prehistoric San Marcos Well, the Purrón dam and the ‘Fossilized’canal Systems of the Tehuacán Valley, Puebla, Mexico.». A: The Origins of Food Production/Los Orígenes de La Producción de Alimentos.. UNESCO, 2016, p. 146-159.. ISBN 9789230000431.
  8. ↑ Blanton, Richard E. Ancient Mesoamerica: A Comparison of Change in Three Regions (en anglès). Cambridge University Press, 1993-04-30, p. 40-41. ISBN 978-0-521-44606-8.
  9. ↑ Fagan, Brian M. The Oxford Companion to Archaeology (en anglès). Oxford University Press, 1996-12-05, p. 442-443. ISBN 978-0-19-977121-9.
  10. ↑ «Prehistoric Caves of Yagul and Mitla in the Central Valley of Oaxaca» (en anglès). UNESCO World Heritage Center. [Consulta: 15 abril 2026].
  11. ↑ Voorhies, Barbar; Kennett, Douglas J.; Jones, John G.; Wake, Thomas A. «A Middle Archaic Archaeological Site on the West Coast of Mexico». Latin American Antiquity, 13, 2, 2002, p. 179–200. DOI: 10.2307/971913. ISSN: 1045-6635.
  12. ↑ Ruiz Muñoz, Gustavo Alberto. Función simbólica de la cultura del maíz en el origen e identidad del México multicultural (en castellà). Universidad Intercontinental, 2022-09-27, p. 58. ISBN 978-607-9152-27-7.
  13. ↑ Cartwright, Mark «Arquitectura maya» (en castellà). World History Encyclopedia, 19-01-2023.
  14. ↑ Mendoza, Ruben G; Hansen, Linda «Ritual Human Sacrifice in Mesoamerica». Conflict, Environment, and Social Complexity, 2024. DOI: 10.1007/978-3-031-36600-0. ISSN: 2730-5872.
  15. ↑ Manzanilla, Linda; Luján, Leonardo López. Historia antigua de México: Aspectos fundamentales de la tradición cultural mesoamericana (en castellà). UNAM, 2000, p. 251. ISBN 978-970-701-040-6.
  16. ↑ Gomez, Maria C. «La religión maya» (en castellà). World History Encyclopedia, 16-11-2021.
  17. ↑ Cartwright, Mark «La civilización olmeca» (en castellà). World History Encyclopedia, 24-05-2020.
  18. ↑ Pérez Suárez, Tomás «La escritura istmeña o epiolmeca cono antecedente de la maya: una revisión histórica». Revista Digital Universitaria, 13, 11, 2012, p. 5. ISSN: 1607-6079.
  19. 1 2 Cartwright, Mark «Teotihuacan» (en anglès). World History Encyclopedia, 17-02-2015.
  20. ↑ Mark, Joshua J. «Cultura Maya» (en castellà). World History Encyclopedia, 31-07-2021.
  21. ↑ Wiener, James Blake «Interview: Preclassic Maya» (en anglès). World History Encyclopedia, 13-03-2019.
  22. ↑ Trigger, Bruce G.; Washburn, Wilcomb E.; Adams, Richard E. W.; MacLeod, Murdo J.; Salomon, Frank The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas (en anglès). Cambridge University Press, 1996, p. 422. ISBN 978-0-521-35165-2.
  23. ↑ Joyce, Rosemary A,; Henderson, John «Los comienzos de la vida aldeana en Mesoamerica Oriental». Yakin ., 2001, p. 19-46..
  24. ↑ Cartwright, Mark «El jade en Mesoamérica» (en castellà). World History Encyclopedia, 15-02-2023.
  25. ↑ «Pre-Hispanic City of Teotihuacan» (en anglès). UNESCO World Heritage Center. [Consulta: 16 abril 2026].
  26. ↑ Chase, Arlen F.; Chase, Diane Z.; Smith, Michael E. «STATES AND EMPIRES IN ANCIENT MESOAMERICA» (en anglès). Ancient Mesoamerica, 20, 2, 10-2009, p. 175–182. DOI: 10.1017/S0956536109990095. ISSN: 1469-1787.
  27. ↑ «Historic Centre of Oaxaca and Archaeological Site of Monte Albán» (en anglès). UNESCO World Heritage Center. [Consulta: 16 abril 2026].
  28. ↑ Marcus, Joyce «The Origins of Mesoamerican Writing». Annual Review of Anthropology, 5, 1976, p. 35–67. ISSN: 0084-6570.
  29. ↑ Feinman, Gary M; Nicholas, Lina M. «The Socioeconomic Organization of the Classical Period Zapotec State: A Bottom Up Perspective from El Palmillo». A: The Political Economy of Ancient Mesoamerica: Transformations During the Formative and Classic Periods (en anglès). UNM Press, 2007, p. 135-148. ISBN 978-0-8263-4298-0.
  30. ↑ Kerpel, Diana Magaloni «The hidden aesthetic of red in the painted tombs of Oaxaca». RES: Anthropology and Aesthetics, 57/58, 2010, p. 55–74. ISSN: 0277-1322.
  31. ↑ Scott, John F.; Hewitt, W. P. «THE DANZANTES OF MONTE ALBÁN: Part I: Text». Studies in Pre-Columbian Art and Archaeology, 19, 1978, p. 1–79. ISSN: 0585-7023.
  32. ↑ Holden, Robert H. The Oxford Handbook of Central American History (en anglès). Oxford University Press, 2022, p. 90. ISBN 978-0-19-092836-0.
  33. ↑ Cartwright, Mark «Tikal» (en anglès). World History Encyclopedia, 08-10-2014.
  34. ↑ Cartwright, Mark «Copan» (en anglès). World History Encyclopedia, 23-01-2015.
  35. ↑ Cartwright, Mark «Palenque» (en anglès). World History Encyclopedia, 07-10-2014.
  36. 1 2 Cartwright, Mark «Uxmal» (en anglès). World History Encyclopedia, 10-10-2014.
  37. ↑ Blaha, Stephen. The Life Cycle of Civilizations (en anglès). Pingree-Hill Publishing, 2002, p. 243. ISBN 978-0-9720795-8-7.
  38. ↑ Cartwright, Mark «The Classic Maya Collapse» (en anglès). World History Encyclopedia, 18-10-2014.
  39. ↑ Whitecotton, Joseph W. «Culture and Exchange in Postclassic Oaxaca». A: Resources, Power, and Interregional Interaction (en anglès). Boston, MA: Springer US, 1992, p. 51–74. DOI 10.1007/978-1-4757-6416-1_3. ISBN 978-1-4757-6416-1.
  40. ↑ Peregrine, Peter N.; Ember, Melvin. Encyclopedia of Prehistory: Volume 5: Middle America (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-12-06, p. 47. ISBN 978-1-4615-0525-9.
  41. ↑ Cartwright, Mark «Chichen Itza» (en anglès). World History Encyclopedia, 26-09-2014.
  42. 1 2 Paris, Elizabeth H. «METALLURGY, MAYAPAN, AND THE POSTCLASSIC MESOAMERICAN WORLD SYSTEM» (en anglès). Ancient Mesoamerica, 19, 1, 4-2008, p. 43–66. DOI: 10.1017/S0956536108000291. ISSN: 1469-1787.
  43. ↑ Fargher, Lane F.; Heredia Espinoza, Verenice Y.; Blanton, Richard E. «Alternative pathways to power in late Postclassic Highland Mesoamerica». Journal of Anthropological Archaeology, 30, 3, 01-09-2011, p. 306–326. DOI: 10.1016/j.jaa.2011.06.001. ISSN: 0278-4165.
  44. ↑ Evans, Susan Toby; Webster, David L. Archaeology of Ancient Mexico and Central America: An Encyclopedia (en anglès). Taylor & Francis, 2001, p. 603. ISBN 978-0-8153-0887-4.
  45. ↑ Paris, Elizabeth H. «Merchant guilds in ancient Mesoamerica and their origins» (en english). Frontiers in Human Dynamics, 7, 17-04-2025. DOI: 10.3389/fhumd.2025.1565877. ISSN: 2673-2726.
  46. ↑ Cartwright, Mark «Toltec Civilization» (en anglès). World History Encyclopedia, 27-04-2018.
  47. ↑ Milbrath, Susan; Lope, Carlos Peraza «Survival and Revival of Terminal Classic Traditions at Postclassic Mayapán» (en anglès). Latin American Antiquity, 20, 4, 12-2009, p. 581–606. DOI: 10.1017/S1045663500002881. ISSN: 1045-6635.
  48. ↑ Martínez Musiño, Celso «Los códices prehispánicos y novohispanos en Mesoamérica como objetos de la escritura.» (en castellà). Bibliotecas. Anales de Investigación, 11, 2015. ISSN: 1683-8947.
  49. ↑ Vail, Gabrielle «PRE-HISPANIC MAYA RELIGION: Conceptions of divinity in the Postclassic Maya codices» (en anglès). Ancient Mesoamerica, 11, 1, 1-2000, p. 123–147. DOI: 10.1017/S0956536100111022. ISSN: 1469-1787.
  50. ↑ Leeming, Ben «‘Micropoetics’: The poetry of hypertrophic words in early colonial nahuatl.». Colonial Latin American Review ., 2015, p. 168-189.
  51. ↑ Gotz, Christopher M.; Emery, Kitty F. The Archaeology of Mesoamerican Animals (en anglès). Lockwood Press, 2013-11-15, p. 289. ISBN 978-1-937040-15-4.
  52. ↑ Carmack, Robert M. The Legacy of Mesoamerica: History and Culture of a Native American Civilization (en anglès). Routledge, 2016-01-08, p. 245. ISBN 978-1-317-34678-4.
  53. ↑ Escalante Gonzalbo, Pablo «Conquistas lacustres: Tenochtitlan (1519-1521), Tayasal (1525-1696)». Arqueología mexicana, 12, 68 (jul.-ago.), 2004, p. 44–49. ISSN: 0188-8218.
  54. ↑ O'Brien, Patrick. Atlas of World History (en anglès). Oxford University Press, 2002, p. 120. ISBN 978-0-19-521921-0.
  55. ↑ Winslow, Shane «The Cost of Empire; How the Aztec political and economic system facilitated Spanish Conquest.». Perspectives in History, 2012, p. 68-77.
  56. ↑ Hassig, Ross. «War, Politics and the Conquest of Mexico». A: War In The Early Modern World (en anglès). Routledge, 2005-08-04, p. 207-235. ISBN 978-1-135-36156-3.
  57. ↑ Gardiner, Matt «The Aztec Empire: A Grand-Strategic Case Study in Commercialism, Hegemony, andDefection». The UC Santa Barbara Undergraduate Journal of History ., 2025, p. 1-29.
  58. ↑ Mira Caballos, Esteban. «Epidemias en la América de la Conquista. Revisitando la cuestión» (en castellà). Despertferro, 04-04-2020. [Consulta: 16 abril 2026].
  59. ↑ Radhika Dang., Natasha «How medicine shaped history: The epidemiological conquest of Latin America.». Proceedings of the 14h Annual History of Medicine Days, 2005, p. 231-240.
  60. ↑ Romero, Miguel Ángel Suárez «LA SITUACIÓN JURÍDICA DEL INDIO DURANTE LA CONQUISTA ESPAÑOLA EN AMÉRICA» (en castellà). Revista de la Facultad de Derecho de México, 54, 242, 2004, p. 229–260. DOI: 10.22201/fder.24488933e.2004.242.61367. ISSN: 2448-8933.
  61. ↑ Yeager, Timothy J. «Encomienda or Slavery? The Spanish Crown's Choice of Labor Organization in Sixteenth-Century Spanish America» (en anglès). The Journal of Economic History, 55, 4, 12-1995, p. 842–859. DOI: 10.1017/S0022050700042182. ISSN: 1471-6372.
  62. ↑ Brooks, Dario «Caída de Tenochtitlan: cómo se explica la gran alianza de pueblos mexicanos que ayudó al pequeño ejército español a conquistar México hace 500 años» (en castellà). BBC News Mundo, 13-08-2021.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cronologia_de_Mesoamèrica&oldid=37645593»