Culte marià

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Culte mariològic)
Salta a: navegació, cerca
Exvot a la Mare de Déu, a l'ermitatge de Font-romeu

El culte marià[1] (anomenat hiperdulia a l'església catòlica[2]) és el conjunt de veneracions dedicades a Maria, mare de Jesús, especialment presents en el catolicisme i el cristianisme oriental.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera Església va reconèixer el culte a Maria l'any 431 durant el concili d'Efes, on se li va concedir oficialment el títol de 'Theotokos' o "Mare de Déu".[3] Aquest culte va agafar força i es va estendre a totes les classes socials. La seva importància va anar creixent i durant el segle XI, Maria i la seva veneració fou de vital importància per ajudar a remarcar la humanitat del seu fill Jesucrist. Això es va aconseguir per mitjà d'un gran nombre d'obres artístiques on es podia reflectir el tracte humà que Maria donava al seu fill i a la vegada es destacava la feminitat de Maria.

El segle XIII es considera un segle marià, on hi destaca la influència del l'orde del Cister que alaba i afavoreix el culte a la Verge. A aquesta època diversos autors varen utilitzar el culte marià en les seves obres, com ara Gautier de Coincy (Miracles de Nostre Dame), Jean Le Marchant (Les miracles de Nostre Dame de Chartres), Alfons X el Savi (Cantigas de Santa María) o Gonzalo de Berceo (Milagros de Nuestra Señora).

La influència de Maria es veu directament relacionat amb l'art cristià, juntament amb altres sants. És important remarcar la importància que adquireix l'art com a font per a transmetre el coneixement durant l'edat mitjana on bona part de les persones eren analfabetes. Cal destacar la relació dels sants en les obres literàries medievals doncs aquests són de gran importància, ja que la vida dels sants, els seus miracles i virtuts són una font inacabable d'idees i temes per introduir a les obres literàries i donar força a la seva funció didàctica.

Oracions[modifica | modifica el codi]

Hi ha moltes oracions catòliques dedicades a la Mare de Déu:

  • L'Avemaria és la pregària més coneguda del rosari.
  • El Sub Tuum Praesidium (segle III) és probablement la pregària més antiga dirigida a la Mare de Déu.
  • L'Àngelus recorda l'episodi de l'Anunciació i repeteix les paraules de l'acceptació de Maria i l'àngel Gabriel. Aquesta oració feta a l'alba, al migdia i a la nit, se substitueix entre Pasqua de Resurrecció i Pentecosta pel Regina Coeli, que anuncia a la llum de la Setmana Santa que ella és la Reina del Cel i proclama la resurrecció del seu Fill.
  • Salve Regina és una oració que demana a la Mare de Déu compassió, misericòrdia, consol, esperança i salvació. L'evangeli e
  • L'Stabat Mater medita sobre Maria en llàgrimes, amb el cor simbòlicament travessat per una espasa (d'acord amb la predicció de Simeó), mentre contempla el seu Fill crucificat; això es reitera en la Constitució Apostòlica Munificentissimus Deus.

Advocacions[modifica | modifica el codi]

Celebracions[modifica | modifica el codi]

Estàtua de la Mare de Déu de Lorda

La gran quantitat de festes catòliques dedicades a Maria mostren que el culte marià encara és molt present:

A més, tradicionalment, certs dies de la setmana o mesos de l'any estan dedicats a Maria:

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cahill, Thomas. Los Misterios de la Edad Media: el nacimiento del feminismo, la ciencia y el arte en los cultos de la Europa Católica,2007 Grupo editorial norma S.A.
  • Cerdà, Jordi. «Qüestions preliminars». Introducció a la literatura europea, 2011. Pag.18.
  • Loyn, H.R. Diccionario Akal de Historia Medieval.,1998. Ediciones Akal.
  • Ripoll, Anabel. La virgen María en la Literatura Medieval: Gonzalo de Berceo. [1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]