César Pelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCésar Pelli

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 octubre 1926 Modifica el valor a Wikidata
San Miguel de Tucumán (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 2019 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
New Haven (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Illinois a Urbana-Champaign
University of Illinois College of Fine and Applied Arts
Instituto Técnico UNT (en) Tradueix
Universitat Nacional de Tucuman - arquitectura (–1948)
University of Illinois School of Architecture Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, emprenedor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentArquitectura postmoderna Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDiana Balmori Ling (1950–2016) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webpcparch.com Modifica el valor a Wikidata

César Pelli (San Miguel de Tucumán, 12 d'octubre de 1926 - 19 de juliol de 2019[1]) fou un arquitecte argentí.[2] És conegut per la seva gran obra, les Torres Petronas, a Kuala Lumpur (Malàisia), torres que van ser les més altes del món des del 1998 fins al 2003 i que encara són les torres bessones més altes del món. Però també ha fet altres obres com la Torre Iberdrola a Bilbao o la Torre de Cristall a Madrid.[3]

Biografia[modifica]

Va estudiar arquitectura i es va graduar en la Universitat Nacional de Tucumán en 1948. Posteriorment va començar a treballar al seu país, fins que en 1952 es va traslladar als Estats Units, al costat de la seva esposa l'arquitecta Diana Balmori, on va obtenir la nacionalitat nord-americana. Allí van néixer els seus dos fills: Denis en 1953 i Rafael en 1956.[4] Entre 1964 i 1976 van viure en Los Angeles.

Pelli va ser soci del despatx de Eero Saarinen i posteriorment de Gruen Associates. Va ser degà de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Yale entre 1977 i 1984. Viu a New Haven, Connecticut i dirigeix l'estudi Pelli Clarke Pelli.

La seva obra més famosa la constitueixen les Torres Petronas, a Kuala Lumpur, Malàisia, que des de 1998 i fins a mitjan 2003 van ser els edificis més alts del món.

Trajectòria[modifica]

En 1977, Balmori i Pelli s'havien radicat a New Haven, on al costat de Fred Clarke van formar l'estudi César Pelli and Associates. L'estudi va iniciar amb un encàrrec de gran rellevància: el multipremiat projecte per a la renovació de MoMA de Nova York. En els anys següents l'estudi creix amb el World Financial Center i el Winter Garden en Battery Park. Est consisteix en quatre torres i una plaça pública oberta. L'estudi va obtenir la medalla d'Or de la AIA a la signatura de l'any en 1989. Balmori deixa l'empresa en 1990 a la qual avui està integrat el seu fill Rafael.

L'any 2006, va liderar el projecte del Costanera Center, l'edifici més gran de Sud-amèrica[5] i l'edifici comercial més gran d'Iberoamèrica, situat a Santiago, Xile.

A Madrid es va dur a terme la construcció d'un altre disseny seu: La Torre de Cristall, un dels quatre gratacels que es van aixecar en el complex empresarial Cuatro Torres Business Area. Té una altura de 249 metres sobre rasant, convertint-se a l'edifici més alt d'Espanya, segons les dades d'Espanya, segons les dades de Council on Tall Buildings and Urban Habitat (CTBUH), i la seva construcció va acabar l'any 2007.

A més, César Pelli es va fer càrrec de la construcció de la Torre Iberdrola a Bilbao, l'edifici més alt del País Basc. També ha dissenyat el projecte de la Torre Sevilla (Sevilla), un gratacel de 178 metres i 43 plantes la construcció de les quals avança a bon ritme després de començar amb notable retard. És actualment però encara en construcció l'edifici més alt de la ciutat de Sevilla i d'Andalusia.

En 2011 va continuar la construcció de Torre Mitikah en la Ciutat de Mèxic el seu tercer projecte a la ciutat després de St. Regis Hotel & Residences aquest és potser el projecte més important de l'arquitecte en Llatinoamèrica, es convertirà en el gratacel més alt d'aquesta zona i de Mèxic a nivell nacional i regional. Té en construcció el Campus de la Universitat Empresarial Segle 21, al nord de la ciutat capital de Còrdova, Argentina.

Obres principals[modifica]

Galeria[modifica]

Reconeixements[modifica]

En el 2006 rep el Premi a la Vida i Obra, guardó atorgat pel Premi Obres Cemex. En 2012 la Fundació Konex li va atorgar el Premi Konex de Brillant com la figura més rellevant de les Arts Visuals de l'Argentina de la dècada.[2]

Ha estat distingit amb la medalla d'or de l'Institut Estatunidenc d'Arquitectes (The American Institute of Architects, AIA).

Referències[modifica]

  1. ↑ BBC
  2. ↑ 2,0 2,1 «César Pelli». [Consulta: 3 novembre 2016].
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pelli.htm
  4. ↑ Moisset, Inés. «Diana Balmori 1932», 21-10-2016. [Consulta: 26 octubre 2016].
  5. ↑ «Costanera Center : Nuevo Skyline para Santiago.». , 06-03-2016 [Consulta: 3 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: César Pelli
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=César_Pelli&oldid=31847676»