David II d'Escòcia
 Dibuix de David II fet per Sylvester Harding (publicat al 1797) —  | |
| Nom original | (gd) Dàibhidh II |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 5 març 1324 (Gregorià) Dunfermline Palace (Escòcia) (en)  |
| Mort | 22 febrer 1371 (Gregorià) (46 anys) castell d'Edimburg (Escòcia) |
| Sepultura | Abadia de Holyrood |
| Monarca d'Escòcia | |
| 7 juny 1329 – 22 febrer 1371 ← Robert I d'Escòcia – Robert II d'Escòcia → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra de la Independència d'Escòcia |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Clan Bruce (en) |
| Cònjuge | Joana de la Torre (1328 (Gregorià)–) Margaret Drummond, Queen of Scotland |
| Parella | Agnes Dunbar |
| Pares | Robert I d'Escòcia i Elisabet de Burgh |
| Germans | Marjorie Bruce Margaret Bruce |
 | |
 | |
David II d'Escòcia (5 de març, 1324 – 22 de febrer, 1371) fou rei d'Escòcia, fill del rei Robert the Bruce i de la seva segona esposa, Elisabet de Burgh (m. 1327). Va néixer al palau de Dunfermline, Fife. A la mort del seu pare fou coronat rei a Scone.
Des del començament del seu regnat hagué de lluitar contra el pretendent Eduard Balliol en la Guerra de la Independència d'Escòcia,[1] que desembarcà a Scone el 1332 i el vencé en la batalla de Dupplin Moor amb suport anglès,[1] aprofitant la seva minoria d'edat. Més tard el vencé en la batalla de Halidon Hill (1333) i ocupà bona part del país;[2] l'obligà a signar amb el rei Eduard III d'Anglaterra el tractat de Newcastle, pel qual els cedia Lothians, Berwick, Peebles, Selkirk, Roxburgh i Dunfries i havia de marxar a França. Però va tornar el 1341 i expulsà al pretendent. Els anglesos el venceren en la batalla de Neville's Cross el 1346,[3] i hagué de suportar revoltes de nobles fins al 1357.
Durant el seu regnat es formà definitivament el Parlament escocès, però la centralització perillà a causa del feudalisme i del separatisme tribal de Highlands. Durant bona part del seu regnat fou regent el senescal del Regne, Robert Stuard, que va conquerir per al rei Perth (1339) i Edimburg (1344) als partidaris d'Eduard Balliol i el va fer guanyar posició dins el poder. Va morir sense fills i amb ell es va acabar la Casa de Bruce.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 2003, p. 21-22.
- ↑ Neillands, Robin. The Hundred Years War (en anglès). 2a edició. Psychology Press, 2002, p. 70. ISBN Psychology Press.
- ↑ Ayton, Andrew; Preston, Philip. The Battle of Crécy, 1346 (en anglès). Boydell Press, 2007, p. 15. ISBN 1843833069.
Bibliografia
[modifica]- Curry, Anne. The Hundred Years' War 1337-1453 (en anglès). Taylor & Francis, 2003. ISBN 0203487338.
- David Nash Ford (2004). Royal Berkshire History: David II, King of Scots (1324-1371).
- John of Fordun (1871–72). Chronica gentis Scotorum, edited by W. F. Skene. Edinburgh.
- J. H. Burton. (1905). History of Scotland, vol. ii. Edinburgh.
- Andrew Lang. (1900). History of Scotland, vol. i. Edinburgh.
- Andrew of Wyntoun. (1872–79). The orygynale cronykil of Scotland, edited by D. Laing Edinburgh.
- Michael Brown. (2004). The Wars of Scotland, 1214–1371. The New Edinburgh History of Scotland, volume 4. Edinburgh: Edinburgh University Press.
- Ranald Nicholson. (1975)., Scotland. The Later Middle Ages. Edinburgh: Mercat Press.
- Michael Penman. (2003). David II, 1329–71: The Bruce Dynasty in Scotland. East Linton: Tuckwell Press.
| Precedit per: Robert I |
 Reis d'Escòcia 1329-1371 |
Succeït per: Robert II |
| Alpin (843-1058) | |
|---|---|
| Dunkeld (1058-1093) | |
| Balliol (1292-1296) (1332-1336) | |
 Bruce (1306-1371) | |
.svg){kind=small} Estuard (1371-1649) (1660-1714) | |
.svg){kind=small} Hannover (1714-1901) | |
.svg){kind=small} Saxònia-Coburg-Gotha (1901-…) | |
