Destí turístic

Un destí turístic o destinació turística és una zona o àrea geogràfica situada en un lloc llunyà i que és visitada pel turista, que compta amb límits de naturalesa física, de context polític i de percepció per part del mercat. Des del punt de vista empresarial, tant estratègic com organitzatiu, el perímetre de la destinació ho constitueixen les relacions que s'edifiquen entre el conjunt d'unitats productives que participen en l'activitat turística.^[1]

D'altra banda, Balagué i Brualla,^[2] consideren el destí turístic com la formalització d'aquells nous espais geofísics d'interès o d'aquells altres que volen plantejar-se una reconsideració de la seva valoració cap a paràmetres turístics possibles per a la potenciació de les seves estructures actuals. Amb el pas del temps, la majoria dels autors han adoptat una definició diferent que parteix d'una orientació espacial, però se centren en una orientació concreta cap al consumidor o turista.

Estadístiques Internacionals

El baròmetre de l'Organització Mundial del Turisme publica anualment les principals xifres i analitza l'evolució del sector. Les darreres dades són de l'any 2018^[3]

Dades del turisme segons l'OMT
Regió/Continent	Nombre de Turistes	Ingressos en USD ($)
Europa	710 milions de turistes anuals	570.000 milions de dòlars
Àsia i el Pacífic	348 milions de turistes anuals	435.000 milions de dòlars
Àfrica	67 milions de turistes anuals	38.000 milions de dòlars
Orient Mitjà	60 milions de turistes anuals	73.000 milions de dòlars
Amèrica	216 milions de turistes anuals	334.000 milions de dòlars

Mitjà de transport utilitzat
Mitjà de transport	Percentatge
Aire	58%
Carretera	37%
Mar	4%
Tren i Ferrocarril	2%

Estats amb més recepció de turisme
Estat	Nombre de Turistes
França	89.000.000
Espanya	83.000.000
Estats Units d'Amèrica	80.000.000
República Popular de la Xina	63.000.000
Itàlia	60.000.000
Turquia	46.000.000
Estats Units Mexicans	41.000.000
Alemanya	39.000.000
Tailàndia	38.000.000
Regne Unit	36.000.000

Comparació de diferents destins turístics

En turisme, es realitza mitjançant l'anàlisi dels següents conceptes:

Avantatge comparatiu

Fa referència als factors dels quals està dotat la destinació turística, incloent-hi tant els factors que succeeixen de manera natural com aquells altres que han estat creats per a una millora d'atracció.

Avantatge competitiu

Fa referència a la capacitat d'una destinació turística per utilitzar els seus recursos de forma eficient a mitjà i llarg termini.

Estratègies competitives de les organitzacions turístiques

En un destí turístic, és possible desenvolupar diferents estratègies. Es classifiquen en funció del nombre d'activitats que ofereixen els gestors de destins turístics (generalistes o especialistes) i de com enfoquen l'avantatge competitiu (innovació i eficiència). La combinació d'ambdues dona origen a quatre estratègies viables: prospector, analitzador, defensor i emprenedor. L'èxit d'una estratègia es mesura a través de l'acompliment i ha de fer front al dinamisme de l'entorn. En els anys 2004, 2005, 2006, 2007 i 2008, la UE va engegar el programa de municipis de Dinamització Turística (amb el municipi pilot d'Isla Cristina, a Andalusia) per a entorns poc aprofitats en l'àmbit turístic.

Dinamisme

És una caracterització de l'entorn, fa referència a la turbulència i inestabilitat del destí turístic. Agrupa als esdeveniments clau. Són difícils de preveure i més costosos d'afrontar. Es pot avaluar mitjançant la variabilitat del nombre d'arribades o bé mitjançant la dispersió en el temps de l'ocupació hotelera.

Acompliment turístic

És la demanda turística, és una mesura de l'èxit o efectivitat d'una estratègia implantada en una destinació turística. Es mesura generalment pel nombre d'arribades, a una destinació turística, encara que poden usar-se altres com el grau d'ocupació. S'interpreta com la competitivitat realitzada de forma efectiva en un destí turístic.

Un destí turístic és qualsevol lloc, zona o àrea geogràfica que és visitada pel turista, sempre que tinguin condicions per a poder ser col·locat a la venda dels clients.^[5]

Cicle de vida d'un destí turístic

L'any 1973, Plog^[6]^[7] va relacionar l'auge i el declivi de les destinacions amb les característiques dels turistes, suggerint que es relacionen amb diferents segments del mercat en les seves diferents fases de desenvolupament. Aquestes idees van ser represes per Butler, qui va distingir sis etapes caracteritzades pels atributs del turista juntament amb el tipus i escala del desenvolupament: