Discussió:Joan Carles I d'Espanya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Hi ha algunes frases que requereixen matisacions i/o referències externes:

  • Va protagonitzar la transició democràtica d'Espanya cap a una monarquia constitucional. : Sense menystenir el seu paper, trobo excessiu dir que el rei va protagontitzar la transició.
  • Abans, però, va renunciar voluntàriament al poder absolut i a ostentar el títol de Majestat Catòlica.: El títol de Magestat Catòlica no el fa servir habitualment (com tampoc fa servir el de Rei de Jerusalem), però per dir que hi ha renunciat cal una citació. Pel que fa al poder absolut, no l'ha tingut perquè no ha estat un rei absolut, sinó un cap d'estat amb poders molt amplis, i qui li ha tret aquests poders han estat una sèrie de lleis (principalment la constitució), que ell mateix va col·laborar a fer possibles.
  • Joan Carles ràpidament va instituir reformes democràtiques, : En tot cas, les va impulsar, no instituir.
  • la monarquia quedava afinançada al presentar al rei com a salvador de la situació tot i que n'hi ha diverses estudis que presenten al rei com a uns dels actors de la paròdia colpista.: La diferència entre una llegenda urbana i una hipòtesi seriosa està en les fonts que se citen. Alguns estudis no és una referència. O sigui, a aquest paràgraf li cal una citació.
  • sovint ha emprat i empra les llengües cooficials en les intervencions públiques.: Caldria precisar aquest sovint, perquè es prou ambigu per ser cert, però també ho seria un amb prou feines o gairebé mai.
  • va encapçalar amb els Prínceps d'Astúries i altres polítics una manifestació en solidaritat amb les víctimes.: Diria que el rei no va anar a la manifestació (ni a aquesta ni a cap altra).
  • Durant el seu regnat s'han produït fets destacats com l'aliança del govern popular de José María Aznar amb el britànic Tony Blair i el nord-americà George W. Bush per a la posterior intervenció espanyola a la Guerra d'Irak (2003). Després del conflicte a Pròxim Orient, els exèrcits espanyols s'han desplaçat amb motiu de realització de tasques humanitàries i combat contra les guerrilles a Afganistan, Kosovo, Angola, Moçambic, Etiòpia, el Sàhara i Haití.: Durant el seu regnat s'han produït molts més fets destacables. Se'n pot citar uns quants o deixar només els que tinguin relació amb el rei (jo faria això últim), però no se'n pot citar un d'aïllat oblidant els altres.

A més, cap al final de l'article hi falten links i n'hi ha algun de mal posat (ara no ho puc arreglar). --Pere prlpz 14:34, 14 març 2007 (CET)

Per mi ja podries fer tots aquests canvis. --Daniel D.L. 19:30, 27 jul 2007 (CEST)

Punt de vista del text[modifica]

En general i en la línia del que comentava Pere prlpz, diversos punts de l'article exhibeixen un punt de vista força peculiar. És cert que estem a la societat de l'espectacle, però habitualment reeixim un mica més a ser neutrals. Aquí per moments l'article em sembla molt laudatori. Possiblement sigui una traducció directa de l'article en espanyol.

M'ha sorprès per exemple una expressió com: El 23 d'abril del 2001 va declarar (en espanyol): «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat llibèrrima, l'idioma de Cervantes.» Això va desfermar polèmica en els cercles nacionalistes catalans i a Llatinoamèrica, on es van trobar inacceptables aqueixes paraules.

En un primer moment m'ha impulsat a fer el canvi el final del paràgraf: "on es van trobar inacceptables" no em sembla adient. Segur que el 99% de la població de l'Amèrica Llatina (he canviat la denominació) no es va assabentar del tema. L'Amèrica Llatina és una àmplia regió/continent, no l'executiva d'un partit que pugui emetre un comunicat dient que les paraules són inacceptables. En segon lloc he observat que a l'Amèrica Llatina no calia ser nacionalista per considerar inexactes les paraules del Rei; en canvi a Catalunya sí que calia. He suprimit aquesta diferència. No cal ser nacionalista català per constatar que hi va haver imposició del castellà. En tot cas es podria haver dit "en cercles d'historiadors" o "en cercles de gent amb coneixements culturals prou alts com per conèixer la història". --Daniel D.L. 20:47, 27 jul 2007 (CEST)

El millor seria buscar fonts i citar-les, igual que pel tros que diu que es diu que el rei estava conxorxat amb els del 23-F, que de moment no he tret perquè crec que, si algú les busca, algunes referències es poden trobar.--Pere prlpz 20:57, 27 jul 2007 (CEST)
Per cert, no acabo d'entendre l'enllaç associat a tota la frase sobre la suposada no imposició del castellà. Em sembla estrany el format i la pàgina destí. Tot és blau i total per quasi res.
Un altre problema és la rellevància; en els últims 3 anys el fet més rellevant (3 línies, a sobre) és anar a Algèria i dir una frase? A partir d'un cert any més que biografia sembla un recull de maragallades del Rei.
Penso que no ha de ser difícil ser una mica més "historicistes", per dir-ho d'alguna manera. Veig molt titular i no qüestiono que es produïssin, només la rellevància. Com si a l'article de Carod comencem a posar que "va anunciar un gran acte de reafirmament nacional", que "va dir que es podia ser president tenint cognoms catalans i espanyols o una barreja dels dos", etc. Això no són les accions rellevants de Carod.
Per exemple, tots els tractats internacionals (Maastricht i companyia) els ha signat el Rei com a cap d'estat que és, això en un primer instant em va sobtar veure-ho, que no els firmava el President del Govern. Algú pot considerar perfectament que és més rellevant signar aquests tractats que no anar a uns actes d'homenatge a les víctimes (amb tot el respecte evidentment). --Daniel D.L. 21:04, 27 jul 2007 (CEST)
Si volguéssim fer un article complet segurament hi hauria d'haver els actes que dius, la majoria dels que hi ha, i molts més. Abans semblava que hi hagués més cosa, però he tret els que no tenien gaire a veure amb el rei, i els que hi ha, he pensat que valia més deixar-los, perquè el problema no era massa que sobressin sinó que en falten d'altres, i també per respecte a la feina dels companys que els van posar. L'enllaç aquest de la frase de la imposición, no està ben fet (i potser ni cal l'enllaç).--Pere prlpz 21:10, 27 jul 2007 (CEST)
Estic d'acord amb tu. I ben fet, treure l'enllaç :-) --Daniel D.L. 21:14, 27 jul 2007 (CEST)



He buscat a la viquipèdia informació sobre el fet que Joan Carles va matar el seu germà , però no he vist cap referència. Crec que s'hauria d'afegir a la seva biografia.el comentari anterior sense signar és fet per 81.202.197.62 (disc.contr.) 22:25, 5 gen 2008 (CET)

Opinió no enciclopèdica[modifica]

Sobre la frase següent:

Tanmateix, seria injust que una errada deguda a un excès de confiança del monarca, en no examinar previament amb cura el discurs que li havia proporcionat el ministre de torn, fes oblidar el compromís d'ell mateix i del seu pare amb la cultura i les institucions de Catalunya.

Això és una opinio, i no és enciclopèdica. Una altra cosa és que algú rellevant hagués expressat aquesta opinió i es cités al text indicant qui ho ha dit i posant-hi referències, com també seria una altra cosa que s'expliqués (amb referències) qui escriu els discursos del rei i decideix què diu, tant pels discursos "negatius" com aquest com pels "positius" com el de l'any 76 en que segons l'article el rei parlava en català (i al que també li convindrien referències).--Pere prlpz (discussió) 18:54, 10 maig 2008 (CEST)

Trec la frase.--Pere prlpz (discussió) 20:03, 10 maig 2008 (CEST)

D'acord (es nota que sóc novell a wikipedia). Quant als discursos, el febrer de 1976 el Rei era pràcticament un monarca absolut, per la qual cosa, els discursos els feia ell mateix amb l'ajut del seu staff. Després de 1978, com és sabut, esdevé un monarca constitucional al qual el ministre de torn subministra els discursos que ha de pronunciar en actes d'Estat, com era el cas de l'acte desgraciat en el qual va fer aquella cagada.--Oliver

El que discuteixo no és si és veritat o mentida, el que passa és que és una opinió, per molt que enmig s'esmentin fets reals, que es podrien explicar amb referències. Tant poc enciclopèdic és dir Tanmateix, seria injust que una errada deguda a un excès de confiança del monarca... com ho seria dir Aquest discurs en català no ens ha de fer oblidar que és rei per ser hereu dels borbons, que (i aquí poseu-hi la llista de tots els actes de persecució del català entre Felip V i Alfons XIII). El que ha d'oblidar o no el lector ja ho decidirà el lector segons la seva opinió, no la nostra. Aquí el que hi ha d'anar són els fets (amb referències).
Per altra banda, recorda que els noms comuns (com rei, príncep i tron) van en minúscula. Pots veure Usuari_Discussió:Rafa#La_santa_qüestió.--Pere prlpz (discussió) 08:13, 11 maig 2008 (CEST)
Conec aquestes regles, però estic tip de veure -aquí i en publicacions- en un mateix escrit President i República amb majúscula i rei, monarquia o família reial amb minúscula; aquest ús de les majúscules s'utilitza amb una arbitrarietat profundament marcada per les idees polítiques. No entenc perquè la llengua catalana no va adoptar l'ús de les majúscules que tenen altres llengües, com l'anglès. No trobo lògic que rei vagi amb minúscules i Generalitat amb majúscula, quan es tracta de dues institucions. Crec que la regulació de les majúscules com tota la normativa de la llengua catalana es va desenvolupar en un moment històric profundament marcat per l'aversió a la monarquia, i en Pompeu Fabra va crear el català estàndard d'esquenes i amb l'oposició de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i de bona part dels literats del seu temps. Disculpa que no et pugui donar referències de tot això, però no és la meva especialitat; són informacions que m'han transmès oralment persones que coneixen prou bé el tema. Tanmateix, en el nostre país hi ha un bon grapat de tabús històrics, de personatges i esdeveniments intocables, que han estat glorificats i mitificats, pels quals les majúscules queden petites. Els Companys, Macià, Casanova; els 11 de setembre, els Fets d'Octubre, etc., amb llums i amb ombres tan fosques com la del pitjor dels monarques. Però, m'abstindré de ficar cullerada a les pàgines hagiogràfiques dedicades a tots ells, per respecte als seus devots.--Oliver
Potser sí, o potser no, però si s'han de canviar les normes ortogràfiques no és la Viquipèdia qui les ha de canviar, perquè la Viquipèdia no és una font primària, sinó l'IEC o l'AVL que són les institucions que tenen potestat normativa. De pas i seguint el mateix raonament els podries demanar que canviessin la norma segons la qual la Garrotxa i la Selva porten l'article en minúscula, mentre que El Salvador i Las Hurdes el porten en majúscula. Suposo que els pots argumentar en Pompeu Fabra devia ser un antimonàrquic anticatalà, que per això ens va treure les majúscules dels articles dels nostres topònims, a més d'inventar-se els accents per complicar-nos l'existència.--Pere prlpz (discussió) 14:12, 11 maig 2008 (CEST)
Tens molta raó. Doncs, mira, els de L'Hospitalet finalment es varen sortir amb la seva. En canvi, per culpa de l'IEC, l'estació de Can Buxeres es diu Can Boixeres... fins i tot, van voler canviar la forma d'escriure un cognom. En fi, no som ningú.--Oliver
Si trobes opinions subjectives als articles de Companys i tota la resta, pots comentar-ho a la seva pàgina de discussió, i si s'hi han omès fets rellevants, els pots afegir citant les referències. Sobre en Companys hi ha una biografia força crítica que va sortir fa cosa d'un any (o potser una mica més) i que et pot ser útil. L'Hospitalet, en català, quan no és a principi de frase, s'escriu l'Hospitalet, pel que no acabo d'entendre l'exemple.--Pere prlpz (discussió) 16:33, 11 maig 2008 (CEST)
Anys enrere -no recordo quants- a L'Hospitalet varen fer una campanya reivindicativa de L'H amb majúscula. Tan sols cal que miris la web de l'ajuntament: http://www.l-h.es/ .--Oliver

foto[modifica]

Modestament, crec que la foto que ja hi era queda molt millor que la nova.--Oliver (discussió) 21:01, 13 jul 2008 (CEST)

Doncs, jo discrepo.....Pere Serafi (discussió) 22:03, 13 jul 2008 (CEST)

Que algú hagi decidit que aquesta foto sigui "the most valued image.. etc, etc" no significa necessàriament que una foto que mostra al personatge de l'article fent una ganyota sigui la més adequada per a un article que pretén ser enciclopèdic (potser seria ideal per a la portada de El Triangle).--Oliver (discussió) 17:37, 14 jul 2008 (CEST)

Perquè hi hagi bases perquè tothom pugui opinar amb coneixement de causa sense haver de buscar per l'historial:

Hi ha més imatges del rei a commons:Category:Juan Carlos I of Spain. Algunes no estan gaire pitjor que les dues de més amunt.--Pere prlpz (discussió) 23:07, 13 jul 2008 (CEST)

Per fi, una foto adequada que tanca la discussió.--Oliver (discussió) 13:44, 19 ago 2008 (CEST)

La foto que has posat ara sembla probable que sigui esborrada de commons en una setmana, perquè el que l'ha carregat no diu ni d'on l'ha tret. Possiblement l'ha copiat de la web de la casa reial o alguna cosa així. Haurem de triar entre les altres dues (o les altres de commons) i no tinc gens clar quina és la millor, perquè la té l'expressió més règia és la que està més mal feta.--Pere prlpz (discussió) 13:57, 19 ago 2008 (CEST)
No la he posat jo. Vaig escriure a Patrimonio Nacional, que administren els drets de les fotografies oficials de la Família Reial, i els vaig demanar que carreguessin una fotografia oficial del Rei a Wikipedia Commons, i, pel que acabo de veure, ells mateixos l'han posat en aquest article.--Oliver (discussió) 14:34, 19 ago 2008 (CEST)
A commons està marcada com a mancada d'indicar l'origen. Com que suposo que aquesta foto ja ha estat publicada en d'altres llocs, si te'n vols assegurar, suposo que caldria parlar amb ells perquè enviïn l'autorització d'acord amb Viquipèdia:Autoritzacions (o, encara millor, de l'equivalent d'aquesta pàgina que deu haver-hi a commons i que deu estar en anglès o castellà).--Pere prlpz (discussió) 14:46, 19 ago 2008 (CEST)
Acabo d'enviar un mail a Patrimonio Nacional explicant el problema.--Oliver (discussió) 14:58, 19 ago 2008 (CEST)

Tractament[modifica]

Veig q hi ha una diferència de criteri amb un altre usuari sobre l'ús de "Su Alteza Real". A simple vista la meva edició eliminant-ne els tractaments i referint-m'hi també amb el seu nom pot semblar poc meditada, un radicalisme, però no ho és:

L'ús de tractaments és l'equivalent escrit als actes que mostren servitud, com ara fins i tot besar-li l'anell, ajupir-se, o besar els peus al papa, etc. Es pot veure més clar mirant aquest paràgraf de http://en.wikipedia.org/wiki/Style_(manner_of_address)

Styles were often among the range of symbols that surrounded figures of high office. Everything from the manner of address to the behaviour of a person on meeting that personage was surrounded by traditional symbols. Monarchs were to be bowed to by men and curtsied to by women. Senior clergy, particularly in the Roman Catholic Church, were to have their rings (the symbol of their authority) kissed by lay persons while they were on bended knee, while cardinals in an act of homage at the papal coronation were meant to kiss the feet of the Supreme Pontiff, the Pope.

Per tant, considero que el tractament no s'ha d'incloure a la wikipedia de forma estàndard. La gent li mostrarà servitud si vol. El que es podria fer és indicar-ho en algun racó per a qui vulgui usar-lo (com fan a l'anglesa), però no a la força. No farem besar els peus del papa a un ateu.

Per acabar, per veure quina és la tradició en l'ús dels tractaments, a l'article http://en.wikipedia.org/wiki/Use_of_courtesy_titles_and_honorifics_in_professional_writing se'n pot veure l'ús d'alguns mitjans. Així per exemple, al New York Times (el més presitigiós diuen) no n'usa, ni a l'anglès The Times, ni Associated Press, ni Reuters, ni l'Enciclopèdia Britànica... tot i que l'actitud dels diaris espanyols la considero poc rellevant donat el cas, crec que ni la més ferma defensora de la monarquia La Vanguardia usa el Su Alteza Real (!). Per últim, el canvi de "El príncep d'Espanya" per "Felipe de Borbón y Grecia", em sembla normal. Si s'ha de fer un llistat sobre els fills del rei juan carlos, que jo sàpiga ens referim a les persones pel nom i després en tot cas en citem sí p. ex. és doctor en medicina o quin títol nobiliari té. --Josepsbd (discussió) 15:15, 4 oct 2008 (CEST)

A veure:
  • Per tots dos, aquests canvis va bé comentar-los abans de fer-los i no anar-se revertint mútuament.
  • Escriure "Rei" en majúscula de manera sistemàtica és una falta d'ortografia. Escriure "l'Infanta" en són dues (una per la majúscula i l'altra per l'apòstrof).
  • A la gran majoria d'articles sobre nobles i reis contemporanis que tenim inclouen el tractament (abreviat) i els títols a la llista de descendents, i enlloc més (vegeu per exemple Jordi Guillem de Hannover, Jordi I de Grècia, Jordi V del Regne Unit o Alfons XIII d'Espanya). Crec que aquest article hauria de seguir el mateix criteri dels altres articles. Si es vol, es pot canviar el criteri general, però no només per aquest article, i s'hauria de discutir en algun lloc més general, com ara la taverna.--Pere prlpz (discussió) 18:45, 4 oct 2008 (CEST)
D'acord... em rendeixo! --Oliver (discussió) 23:42, 4 oct 2008 (CEST)

Comentari[modifica]

Aprofito per comentar que em sembla exagerat dedicar tant d'espai a la mort accidental del Infant Alfons en un article enciclopèdic. Si seguim la mateixa proporció, caldria desenvolupar altres episodis de la biografia del Rei, i parlar-ne d'altres. --Oliver (discussió) 23:42, 4 oct 2008 (CEST)

Em sembla bé ampliar la resta de la biografia. Endavant.--Pere prlpz (discussió) 23:52, 4 oct 2008 (CEST)

Constitució[modifica]

Algunes coses:

  • S'ha canviat que les funcions del rei vénen determinades per la Constitució per estan recollides a la Constitució. Crec que hi ha una diferència significativa: les funcions del rei es poden recollir (o sigui, descriure) en molts llocs, com per exemple la Viquipèdia, els llibres de text de dret constitucional, les guies turístiques de Madrid, o la pàgina web de la casa reial, però la constitució no les descriu sinó que les determina: la constitució mana quines i com han de ser aquestes funcions (les determina), mentre que les altres fonts es limiten a descriure-les (les recullen).
  • El rei ha estat rei constitucional només una part de la seva vida, encara que sigui una part llarga i important. Posar les seves funcions segons la constitució abans de parlar de la seva etapa com a successor a a cap d'estat em sembla que va a l'inrevés. Aquestes funcions es podrien posar després de la biografia, o bé, redactades diferent i intercalades a la biografia a la data en que es va aprovar la constitució.
  • Copiar uns quants articles de la constitució no té massa sentit (enllaçar-los com a referència sí). Si l'explicació fos molt extensa potser estaria justificat anar-los copiant per il·lustrar l'explicació, com faria un llibre de dret.
  • Tot i això, les funcions del rei no haurien d'estar explicades en extens en aquest article sinó en algun que parli de la figura del rei en la constitució de 1978, per exemple l'article sobre la mateixa constitució o un article sobre els reis d'Espanya. Sí que estaria bé parlar d'aquestes funcions en relació amb fets concrets d'aquest rei, si és que n'hi ha algun de rellevant.--Pere prlpz (discussió) 10:35, 12 oct 2008 (CEST)
Hola,

ja sé que l'apartat és força extens, i estic d'acord en moure'l més avall. Però crec q es menysté l'importància d'aquests articles. Si el rei avui dia és rei i no un ciutadà qualsevol, si el rei avui dia té una entrada a la viquipedia, és única i exclusivament per aquests articles. Sense això no seria res. Els articles són l'únic que defineix el rei. No sé si m'explico. Si es considera que això no és important, ja no sé què dir sobre l'importància de si va visitar tal país, va donar tals premis, va estudiar allà, etc. Tot i així, he fet el q proposaves. Ho he ajuntat tot en un sol paràgraf on tocava. Però no sé, pensa-hi... Jo crec q aquests articles són massa importants. En fi, salut. --Josepsbd (discussió) 17:51, 12 oct 2008 (CEST)

treure paràgraf[modifica]

hola, proposo treure el paràgraf que diu

L'11 de març de 2004, poc després d'un atemptat terrorista a l'estació d'Atocha (Madrid), va presidir els enterraments d'Estat de les víctimes. Un any després inaugurà el monument conegut com a Bosc dels Absents, on es plantaren el mateix nombre d'arbres que les víctimes mortals (191). Tres anys després, juntament amb la reina Sofia i amb els Prínceps de Girona, acompanyat dels membres del Govern, inaugurà també un nou monument en record a les víctimes i presidí la posterior cerimònia solidària.

no entenc quina notabilitat especial té. El rei cada dia inaugura una cosa. La seva feina és bàsicament "presidir" actes i inaugurar monuments, museus, i plaques commemoratives. I fer discursos, assistir a sopars, etc. Això no destaca per res. --Josepsbd (discussió) 17:34, 9 nov 2008 (CET)

L'ofici d'un rei constitucional consisteix, en circumstàncies normals, a fer coses poc transcendents, com presidir cerimònies i inaugurar coses, o fer actes que estan refrendats per algú altre i en els quals la participació del rei és gairebé simbòlica. Ara bé, no tots aquests actes són igual d'intranscendents i alguns tenen una important cobertura mediàtica, com aquest, i no crec que es pugui considerar irrellevant. De fet, estaria bé que es pogués dir (amb referències) a quina mena d'enterraments va el rei.
Més amunt hi ha una discussió semblant sobre un discurs del rei que va aixecar molt de rebombori i que un altre company volia treure amb el mateix motiu de la manca de transcendència. Si seguíssim aquest camí hauríem d'esborrar per irrellevant tot el regnat des de l'aprovació de la constitució, amb l'única excepció del 23-F, i no em sembla un camí raonable.--Pere prlpz (discussió) 18:30, 9 nov 2008 (CET)
molt bé molt bé, doncs ja em dedicaré a anar afegint tot el que el rei inaugura i presideix...--Josepsbd (discussió) 19:17, 9 nov 2008 (CET)
Si no vols haver de posar-hi tantes coses, pots posar-hi només el que sigui igual o menys intranscendent que el que hi ha.--Pere prlpz (discussió) 19:58, 9 nov 2008 (CET)

Monarquia o República[modifica]

En una Monarquia restaurada, és plènament enciclopèdic dir que no fou possible escollir entre Monarquia o República, per tant ho torno a posar--Miquel Girones (disc.) 10:26, 4 feb 2010 (CET)

Tampoc fou possible escollir entre Monarquia o República l'any 1931. Es van extrapolar els ressultats de les eleccions municipals a les principals ciutats. Ni tan sols es van valorar els ressultats globals, i el Rei Alfons XIII va abdicar per a evitar mals majors, i la resta ja és història. --Oliver (disc.) 13:53, 10 feb 2010 (CET)
No hi ha cap historiador que pugui signar el que has afirmat, l'història fou que després que la Monarquia Borbònica donés suport a la dictadura de Primo de Rivera,a la primera oportunitat que el poble pogué expressar-se que foren les eleccions Municipals, el resultat fou tant incontestable (ERC acabat de fundar, guanyà en vots i Regidors a tot Catalunya, a Barcelona es proclamà la República Catalana al país Basc el mateix a Eibar...) que l'únic mal major pel que abdicà fou per salvar el coll...el poble ja havia escollit--Miquel Girones (disc.) 19:28, 10 feb 2010 (CET)
Perdoneu, però aquest paràgraf no té res a veure amb la biografia del rei i hauria de ser suprimit. Per altra banda, no és exactament així: les eleccions municipals es van extrapolar i no necessàriament implicaven un canvi de monarquia a república.
El Rei va ser elegit per els espanyols en el moment que van aprobar la Constitució.


En general l'article es força desequilibrat i per moments barroer. L'intencionalitat és evident en quant a la imatge negative que es vol donar del personatge.

Penso que hi ha 4 gran problemes:

1er. La repetició persistent de "feixista" i del franquisme com a marca d'identitat, suposada, de la present monarquia n'és el primer aspecte fortament criticable. La Monarquia de Joan Carles está inscrita en la evolució natural que han experimentat tots els régims monàrquics europeus dels darrers temps. Els Borbons des de 1833 esdevingueren una dinastica liberal al front d'una monarquia parlamentària i constitucional (amb el rosari de constitucions espanyoles que van des de l'estatut reial del 34 fins a la del 1876). Sí, Franco va fer possible que Espanya esdevinguès una Monarquia, però compte: a. No la Monarquia que ell hauria volgut (fonamentada en els principis fonamentals del Movimiento) b. La Monarquia com a institució tenia i té una legitimitat històrica i política infinitament major que el franquisme i molt anterior al franquisme. A aquesta legitimitat històrica s'hi afegí la legitimitat democràtica i popular, no nomès amb el referendum constitucional del 1978 sino amb les sucessives eleccions legislatives des de 1977 fins les darreres del 2008 (que han donat sempre la victòria a partits que en els seus estatuts no es proclamen republicans).

2on. La extenció i ambigüitat de la referència a la mort de l'infant Alfons, que de forma evident s'inscriu en la "teoria conspirativa" acunyada per llibres com "un rei cop per cop"... que preten convertir aquella desgràcia en un assassinat, sense altre fonament que un odi patològic al rei i a la institució. Per tant si es vol mencionar aquest episodi, caldrà que es faci en el context d'una noticia biogràfica molt més extensa, i donant a l'episodi esmentat el pes i l'aproximació jostos.

3er. Els diversos paragrafs on es fà referencia als "hobbies" del rei: motos, cotxes, caça, eskí -trobo a faltar putes y whisky, amb perdó...-, es clarament un altre punt negre de l'article, que formulat de forma malintencionada cerca encara denigrar el personatge. La menció a Hitler i Franco dins el paràgraf sobre "la col·lecció" de cotxes del rei, fà riure, honestament...

4rt. La frase final del paràgraf sobre el 23-f és una altra pressa de posició flagrant arbitrària i sense fonament.Encara la teoria de la conspiració...

Sortint del comentari del text de l'article, aconsellaria als responsables d'aquests passatges d'analitzar l'història de Catalunya (i d'Espanya si no tenen inconvenient...) per identificar un altre periode en el que llibertats-democràcia i descentralització hagin estat més garantits per les intitucions que amb la Monarquia parlamentària i constitucional de 1978. No el trobaran.

Cordialement a tots.

Nom[modifica]

Tenia entès que als monarques que tenen un nom únic no se'ls posa el numeral darrere, és a dir, que Joan Carles serà Joan Carles a seques fins que n'hi hagi un altre amb el mateix nom, i que només aleshores se li afegirà el numeral I. És cert o és una llegenda urbana? – Leptictidium nasutum 20:41, 6 set 2012 (CEST)

No sé si surt en algun llibre d'estil, i és cert que no cal especificar perquè no n'hi ha cap altre, però a l'hora d'anomenar articles, no sembla un costum gaire estès, veient els interviquis de Joan Carles I i d'Amadeu I.--Pere prlpz (disc.) 21:24, 6 set 2012 (CEST)
Per més referència, l'article 57 de la Constitució: La Corona d’Espanya és hereditària en els successors de S. M. Joan Carles I de Borbó. La negreta és meva.
Sí que és cert que amb els papes la Santa Seu segueix un altre criteri, i per això tenim el papa Francesc i no Francesc I.--Pere prlpz (disc.) 11:08, 4 juny 2014 (CEST)

Respectem els noms propis de persones[modifica]

El nom del rei d'Espanya és Juan Carlos I, i el normal és que es respecti el nom en espanyol com a títol de l'article, igual que en les altres wikipedias, l'anglesa, la francesa, etc. Suggereixo posar l'article alguna cosa com: Juan Carlos I de España (en català Joan Carles I d´Espanya; nascut el 5 de gener de 1938 a Roma, Itàlia)el comentari anterior sense signar és fet per L´Esplanada (disc.contr.)

Et recomano la lectura de Viquipèdia:Traducció de noms.--Arnaugir 15:53, 12 gen 2013 (CET)
En desacord amb L´Esplanada. És el que té ser rei, príncep, o papa.--Xamil (disc.) 11:27, 15 gen 2013 (CET)

Abdicació[modifica]

Trobe que l'article no és correcte en quant a les dades que dóna sobre l'abdicació. Joan Carles continua sent rei a dia de hui, en tant que per a que es produïsca la seua abdicació s'ha de tramitar una llei, i es farà efectiva en el moment de la seua publicació. A més trobe que no te sentit citar que es comte de Barcelona si no s'afegeixen també els altres títols associats al títol de rei d'Espanya de les zones catalanòfones, com rei de València i de Mallorca. Recordem que esta wikipèdia ens ha de servir a tots.79.108.201.166 (discussió) 10:42, 4 juny 2014 (CEST)

En principi, res no impedeix que modifiques l'article (és convenient que sempre aportant referències).--LaCera25 (disc.) 10:47, 4 juny 2014 (CEST)
Sobre que segueix essent rei, no calen gaires referències. El principi que seguim habitualment és el de no fer futurologia, i de moment els fets (referenciables) és que és rei, que ha anunciat que deixarà de ser-ho i que tots els implicats estan treballant en el procés.
Podeu veure la discussió d'un cas semblant a Viquipèdia:La_taverna/General/Arxius/2006/11#Problem_at_en:Catalunya.--Pere prlpz (disc.) 11:14, 4 juny 2014 (CEST)