Treball (termodinàmica): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 10 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q900231
Línia 12: Línia 12:


[[Categoria:Termodinàmica]]
[[Categoria:Termodinàmica]]

[[ar:شغل (ثرموديناميك)]]
[[de:Volumenarbeit]]
[[en:Work (thermodynamics)]]
[[fa:کار (ترمودینامیک)]]
[[hu:Termodinamikai munka]]
[[nl:Arbeid (thermodynamica)]]
[[nn:Arbeid i termodynamikk]]
[[ru:Термодинамическая работа]]
[[simple:Work (thermodynamics)]]
[[uk:Термодинамічна робота]]

Revisió del 04:12, 11 abr 2013

Per altres conceptes de "treball" en física, vegeu treball (física) i treball elèctric.

En termodinàmica, el treball realitzat per un sistema és l'energia transferida a un altre sistema que es mesura per les restriccions mecàniques externes generalitzades del sistema. Com a tal, el treball termodinàmic és una generalització del concepte de treball mecànic. No inclou l'energia transferida entre sistemes per mitjà de la calor, ja que ja calor es modela de manera diferent en termodinàmica; així, tots els canvis en un sistema que no siguin resultat de transferència de calor cap a dins o fora del sistema són treball termodinàmic.

Les restriccions mecàniques externes generalitzades poden ser químiques[1], electromagnètiques[1][2][3] (incloent-hi radiació[4]), gravitacionals[5] o pressió/volum o d'altres restriccions mecàniques simples.[6] El treball termodinàmic es defineix per ser mesurable solament mitjançant la coneixença de tals variables restrictives macroscòpiques externes. Aquestes variables macroscòpiques sempre van en parells, com per exemple la pressió i el volum,[6], la densitat de flux magnètic i la magnetització[2] o la fracció molar i el potencial químic[1]. En el Sistema Internacional d'Unitats el treball es mesura en joules (J). La taxa segons la qual es du a terme el treball és la potència.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Guggenheim, E.A. (1985). Thermodynamics. An Advanced Treatment for Chemists and Physicists, 7a ed., North Holland, Amsterdam, ISBN 0-444-86951-4
  2. 2,0 2,1 Jackson, J.D. (1975). Classical Electrodynamics, 2a ed., John Wiley and Sons, New York, ISBN 0-471-43132-X
  3. Konopinski, E.J. (1981). Electromagnetic Fields and Relativistic Particles , McGraw-Hill, New York, ISBN 0-07-035264-X.
  4. Essex, C., Kennedy, D.C., Bludman, S.A. (2005). "The nonequilibrium thermodynamics of radiation interaction", cap. 12, pàgs. 603-626 a Variational and Extremum Principles in Macroscopic Systems, ed. S. Sieniutycz, H. Farkas, Elsevier, Amsterdam, ISBN 0-08-044488-1.
  5. North, G.R., Erukhimova, T.L. (2009). Atmospheric Thermodynamics. Elementary Physics and Chemistry, Cambridge University Press, Cambridge (UK), ISBN 978-0-521-89963-5.
  6. 6,0 6,1 Kittel, C. Kroemer, H. (1980). Thermal Physics, 2a ed., W.H. Freeman, San Francisco, ISBN 0-7167-1088-9.[1]

Vegeu també