Fris: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
refs
m Corregit: baix relleu]]s. En > baix relleu|baixos relleus]]. En
Línia 1: Línia 1:
En [[arquitectura]] [[clàssic|clàssica]] s'anomena '''fris''' a l'element central de l'[[entaulament]]. L'entaulament, en ordre descendent, està integrat per: la [[cornisa]], el fris i l'[[arquitrau]] (''biga principal''); per sota hi hauria el [[capitell]] de la [[columna]]. El fris pot ser llis o (en els ordres [[jònic]] i [[corinti]]) estar decorat amb [[baix relleu]]s. En l'ordre [[dòric]] el fris acostuma a estar decorat amb [[mètopa|mètopes]] i [[tríglif|tríglifs]]. En interiors, el fris d'una habitació és la part de la paret sobre la [[motllura]] per a quadres i sota les motllures del sostre o la cornisa. Per extensió, un fris és una llarga banda decorativa [[pintura|pintada]], [[escultura|esculpida]] o fins i tot [[cal·ligrafia|cal·ligrafiada]], per sobre del nivell dels ulls. Els frisos decoratius poden representar escenes en una seqüència de plafons separats. El material de construcció del fris pot ser [[Escaiola (construcció)|escaiola]], fusta tallada o algun altre material decoratiu. S'anomena ''pulvino'' al fris de secció convexa. Aquests frisos van ser característics del [[manierisme]] nòrdic del segle XVI, especialment en l'arquitectura d'interiors i el mobiliari.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.242|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
En [[arquitectura]] [[clàssic|clàssica]] s'anomena '''fris''' a l'element central de l'[[entaulament]]. L'entaulament, en ordre descendent, està integrat per: la [[cornisa]], el fris i l'[[arquitrau]] (''biga principal''); per sota hi hauria el [[capitell]] de la [[columna]]. El fris pot ser llis o (en els ordres [[jònic]] i [[corinti]]) estar decorat amb [[baix relleu|baixos relleus]]. En l'ordre [[dòric]] el fris acostuma a estar decorat amb [[mètopa|mètopes]] i [[tríglif|tríglifs]]. En interiors, el fris d'una habitació és la part de la paret sobre la [[motllura]] per a quadres i sota les motllures del sostre o la cornisa. Per extensió, un fris és una llarga banda decorativa [[pintura|pintada]], [[escultura|esculpida]] o fins i tot [[cal·ligrafia|cal·ligrafiada]], per sobre del nivell dels ulls. Els frisos decoratius poden representar escenes en una seqüència de plafons separats. El material de construcció del fris pot ser [[Escaiola (construcció)|escaiola]], fusta tallada o algun altre material decoratiu. S'anomena ''pulvino'' al fris de secció convexa. Aquests frisos van ser característics del [[manierisme]] nòrdic del segle XVI, especialment en l'arquitectura d'interiors i el mobiliari.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.242|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
<gallery>
<gallery>

Revisió del 15:22, 6 des 2014

En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament. L'entaulament, en ordre descendent, està integrat per: la cornisa, el fris i l'arquitrau (biga principal); per sota hi hauria el capitell de la columna. El fris pot ser llis o (en els ordres jònic i corinti) estar decorat amb baixos relleus. En l'ordre dòric el fris acostuma a estar decorat amb mètopes i tríglifs. En interiors, el fris d'una habitació és la part de la paret sobre la motllura per a quadres i sota les motllures del sostre o la cornisa. Per extensió, un fris és una llarga banda decorativa pintada, esculpida o fins i tot cal·ligrafiada, per sobre del nivell dels ulls. Els frisos decoratius poden representar escenes en una seqüència de plafons separats. El material de construcció del fris pot ser escaiola, fusta tallada o algun altre material decoratiu. S'anomena pulvino al fris de secció convexa. Aquests frisos van ser característics del manierisme nòrdic del segle XVI, especialment en l'arquitectura d'interiors i el mobiliari.[1]

Referències

  1. ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.242. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frisos
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fris&oldid=14403285»