Ragnarök: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 10:25, 22 ago 2015

Vegeu Ragnarok Online pel joc de rol per internet.

En la mitologia norrena els Ragnaroc (el terme corresponent en norrè occidental antic Ragna rǫk és plural; en islandès modern, el mot se sol escriure aglutinat: Ragnarök) és el terme amb què es coneix la fi dels déus, i per tant, també la fi del món que coneixem. El mot és un compost del plural regin "els déus" (-ragna és el genitiu de regin-) i rǫk "destí" i, per tant, traduït literalment significa tant com "el destí dels déus, la fi dels déus". En època medieval el terme va deixar d'ésser entès. Quan es va produir aquest fet, es va modificar en Ragna røkkr "crepuscle dels déus", una expressió que es popularitzaria arreu d'Europa gràcies a l'ús que en féu Wagner a l'última part de la seva Tetralogia ("Götterdämmerung", El crepuscle dels déus). A l'Edda de l'Snorri només s'hi usa la forma ragna røkkr de manera general; la forma ragna rǫk, tanmateix, hi apareix emprada un únic cop i només a un sol manuscrit: el Codex Trajectinus. Vindrà el dia en què Loki escapi i ataqui Asgard amb un exèrcit de morts sobre un vaixell (Naglfar) fet amb les ungles dels morts i amb companyia de Surt, el llop Fenrir, que devorarà Odin i la serp Jormungand, que serà morta per Thor, però no abans que aquesta l'enverini i només pugui allunyar-se nou passos del cadàver de la serp. Odin serà venjat pel seu fill Vídar.

A causa dels seus pecats, molts d'ells esmentats al Lokasenna, tots els déus moriran, excepte Vídar i Vali, fills d'Odin, i Magni i Modi, fills de Thor i hereus del seu martell encantat, el Mjóllnir, i, pel seu costat, refugiats al bosc de Hoddmímir, hi haurà dos humans que sobreviuran a la destrucció anomenats Líf i Lífþrasir els quals repoblaran la terra. Llavors els déus Baldr i Hǫðr tornaran a la vida i es reuniran amb els quatre anteriorment dits per guiar els homes en la nova era.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ragnarök

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 :''Vegeu ''[[Ragnarok Online]]'' pel joc de rol per internet.''
-En la [[mitologia escandinava|mitologia norrena]] els '''Ragnaroc''' (el terme corresponent en norrè occidental antic [[Ragna r&#491;k]] és plural; en islandès modern, el mot se sol escriure aglutinat: '''Ragnarök''') és el terme amb què es coneix la fi dels déus, i per tant, també la fi del món que coneixem. El mot és un compost del plural '''regin''' "els déus" (-'''ragna''' és el genitiu de '''regin'''-) i '''r&#491;k''' "destí" i, per tant, traduït literalment significa tant com "el destí dels déus, la fi dels déus". En època medieval el terme va deixar d'ésser entès. Quan es va produir aquest fet, es va modificar en '''Ragna r&#248;kkr''' "crepuscle dels déus", una expressió que es popularitzaria arreu d'[[Europa]] gràcies a l'ús que en féu [[Richard Wagner|Wagner]] a l'última part de la seva ''Tetralogia'' ("[[Götterdämmerung]]", ''El crepuscle dels déus''). A l'''[[Edda]]'' de l'Snorri només s'hi usa la forma ''ragna r&#248;kkr'' de manera general; la forma ''ragna r&#491;k'', tanmateix, hi apareix emprada un únic cop i només a un sol manuscrit: el [[Codex Trajectinus]]. Vindrà el dia en què ''[[Loki]]'' escapi i ataqui ''[[Asgard]]'' amb un exèrcit de morts sobre un vaixell (''[[Naglfar]]'') fet amb les ungles dels morts i amb companyia de ''[[Surt]]'', el llop ''[[Fenrir]]'', que devorarà Odin i la serp ''[[Jormungand]]'', que serà morta per ''[[Thor]]'', però no abans que aquesta l'enverini i només pugui allunyar-se nou passos del cadàver de la serp. [[Odin (déu)|Odin]] serà venjat pel seu fill ''[[Vídar]]''.
+En la [[mitologia escandinava|mitologia norrena]] els '''Ragnaroc''' (el terme corresponent en norrè occidental antic [[Ragna r&#491;k]] és plural; en islandès modern, el mot se sol escriure aglutinat: '''Ragnarök''') és el terme amb què es coneix la fi dels déus, i per tant, també la fi del món que coneixem. El mot és un compost del plural '''regin''' "els déus" (-'''ragna''' és el genitiu de '''regin'''-) i '''r&#491;k''' "destí" i, per tant, traduït literalment significa tant com "el destí dels déus, la fi dels déus". En època medieval el terme va deixar d'ésser entès. Quan es va produir aquest fet, es va modificar en '''Ragna r&#248;kkr''' "crepuscle dels déus", una expressió que es popularitzaria arreu d'[[Europa]] gràcies a l'ús que en féu [[Richard Wagner|Wagner]] a l'última part de la seva ''Tetralogia'' ("[[Götterdämmerung]]", ''El crepuscle dels déus''). A l'''[[Edda]]'' de [[Edda de l'Snorri|l'Snorri]] només s'hi usa la forma ''ragna r&#248;kkr'' de manera general; la forma ''ragna r&#491;k'', tanmateix, hi apareix emprada un únic cop i només a un sol manuscrit: el [[Codex Trajectinus]]. Vindrà el dia en què ''[[Loki]]'' escapi i ataqui ''[[Asgard]]'' amb un exèrcit de morts sobre un vaixell (''[[Naglfar]]'') fet amb les ungles dels morts i amb companyia de ''[[Surt]]'', el llop ''[[Fenrir]]'', que devorarà Odin i la serp ''[[Jormungand]]'', que serà morta per ''[[Thor]]'', però no abans que aquesta l'enverini i només pugui allunyar-se nou passos del cadàver de la serp. [[Odin (déu)|Odin]] serà venjat pel seu fill ''[[Vídar]]''.
 [[Fitxer:Ragnarök by Doepler.jpg|thumb|Escena de l'última fase dels Ragnarök després que Surtr hagi submergit el món en flames, fragment d'una il·lustració d'Emil Doepler pel llibre ''Walhall. Die Götterwelt der Germanen'' (ca. [[1900]]).]]