Lluís Pericot i Garcia: diferència entre les revisions

Lluís Pericot i Garcia
	; Pericot a Ròtova, 1951.
Biografia
Naixement	2 setembre 1899 ; Girona
Mort	12 octubre 1978 (79 anys); Barcelona
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Institut Jaume Vicens Vives ; Universitat de Barcelona ; Universitat Central - doctorat
Director de tesi	Pere Bosch i Gimpera
Activitat
Camp de treball	Arqueologia, arqueologia prehistòrica i etnologia
Ocupació	arqueòleg, escriptor, historiador, professor d'universitat, prehistoriador, etnòleg
Ocupador	Universitat de Santiago de Compostel·la ; Universitat de València ; Universitat de Barcelona
Membre de	Reial Acadèmia de la Història ; Real Academia Galega ; Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona ; Reial Acadèmia Europea de Doctors
Alumnes	Lluís Esteva i Cruañas
Participà en
1933	Creuer universitari pel Mediterrani de 1933
Obra
Estudiant doctoral	Eduard Ripoll i Perelló
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Catalunya ;
Família
Germans	Joan Pericot i Garcia
	Premis (1959) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 00:01, 31 des 2015

Lluis Pericot i Garcia (Girona, 2 de setembre de 1899^[1] - Barcelona, 12 d'octubre del 1978) va ser un arqueòleg i prehistoriador català,^[2], vicepresident del CSIC i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia

Fill de família torroellenca nasqué a Girona on el seu pare, Joan, treballava de farmacèutic militar. Estudià fins a l'Institut de Girona en la capital provincial i més tard estudià història a la Universitat de Barcelona essent alumne de Pere Bosch i Gimpera. El 1918-1919 va fer a Madrid els cursos de doctorat que el posaren en contacte amb Manuel Gómez-Moreno i tot el grup d'historiadors i arqueòlegs del Centre d'Estudis Històrics (Elías Tormo Monzó, Francisco Javier Sánchez Cantón, Cayetano de Mergelinda y Luna, Juan Cabré, Emilio Camps Cazorla,...)^[3] A Madrid, també rep els ensenyaments d'Hugo Obermaier, més afí al grup de Bosch, quant a la seva formació germànica i la seva concepció ultrapirenaica de la Història, enfront de l'aferrissat hispanisme de Gómez-Moreno.

El 1925 obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «La civilización megalítica i la cultura pirenaica». Arran d'aquesta publicació accedeix a la Càtedra d'Història Antiga i Mitjana de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

En aquesta època col·labora amb Florentino López Cuevillas, el més destacat prehistoriador de Galícia, en aquest moment, excavant el Castro de Troña (Ponteareas, província de Pontevedra). En acabar la seva etapa a Galícia (1925 - 1927), passa a ocupar la Càtedra d'Història Moderna i Contemporània d'Espanya a la Universitat de València, però segueix amb les seves recerques en el camp de la Prehistòria, on va aconseguir un selecte grup de deixebles, col·laborant amb el Servei de Recerca Prehistòrica, i culminà en les excavacions de la Cova del Parpalló a la comarca de la Safor, prop de Gandia, on es van trobar milers de peces lítiques del gravetià, solutrià i magdalenià, i va exhumar més de 5000 mostres de pintura d'aquestes edats. Sobre això publicà la memòria La Cueva de Parpalló (Madrid, 1942) i Parpalló treinta y cinco años después a Pyrenae I 1965, 1-20pp.

S'especialitzà en el paleolític superior als Països Catalans. El 1933 tornà a Barcelona i va exercir de professor d'etnologia. El 1954, a la mort de Tomàs Carreras i Artau el va succeir com a director de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya, fins que aquest es tanca el 1968. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) entre altres càrrecs. Fou sebollit a Begur.

Obres

Lluís Pericot publicà nombrosos treballs científics i les seves recerques tingueren un gran reconeixement a nivell internacional.

Prehistoria de la península ibérica (1923)
La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica (1925) tesi doctoral
La España primitiva y romana (1934)
La América indígena (1936)
La cueva del Parpalló (1942),
Grandeza y miseria de la prehistoria (1948)
Las raíces de España (1952)
La España primitiva (1950)
Prehistoria de Marruecos: el paleolítico (1957)
Manual de Prehistoria africana (en col·laboració amb Miquel Tarradell, 1961),
Cincuenta años de prehistoria (1964).
The Balearic Islands (1973; en castellà, Las Islas Baleares en los tiempos prehistóricos, 1976),

Referències

↑ Castells, Pere «El darrer adéu a un amic entranyanble: el Dr. Lluís Pericot» (PDF). Llibre de la Festa Major [Torroella de Montgrí], 1979, p. [Consulta: 20 març 2012].
↑ Ripoll Perelló, Eduard «Necrologia - PROF. LLUÍS PERICOT I GARCIA (1899-1978)» (PDF). , 1979, p. 507-536 [Consulta: 20 març 2012]. «Inclou una relació extensa de més de tres-centes referències bibliogràfiques sobre les publicacions del Dr. Pericot»
↑ Blanco Freijeiro, Antonio /Blázquez Martínez, José María (1979). Luis Pericot. Estudios clásicos, ISSN 0014-1453, Tomo 23, Nº 83, 1979 (Ejemplar dedicado a: Temas de C.O.U. (II)) , págs. 199-205. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6723

Precedit per:
Manuel Gómez-Moreno

Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 26
1971 - 1978

Succeït per:
Salvador de Moxó Ortiz de Villajos

[1] Castells, Pere «El darrer adéu a un amic entranyanble: el Dr. Lluís Pericot» (PDF). Llibre de la Festa Major [Torroella de Montgrí], 1979, p. [Consulta: 20 març 2012].

[2] Ripoll Perelló, Eduard «Necrologia - PROF. LLUÍS PERICOT I GARCIA (1899-1978)» (PDF). , 1979, p. 507-536 [Consulta: 20 març 2012]. «Inclou una relació extensa de més de tres-centes referències bibliogràfiques sobre les publicacions del Dr. Pericot»

[3] Blanco Freijeiro, Antonio /Blázquez Martínez, José María (1979). Luis Pericot. Estudios clásicos, ISSN 0014-1453, Tomo 23, Nº 83, 1979 (Ejemplar dedicado a: Temas de C.O.U. (II)) , págs. 199-205. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6723

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 21: / Línia 21: @@
 Fill de família [[Torroella de Montgrí|torroellenca]] nasqué a Girona on el seu pare, Joan, treballava de farmacèutic militar. Estudià fins a l'[[Institut de Girona]] en la capital provincial i més tard estudià història a la [[Universitat de Barcelona]] essent alumne de [[Pere Bosch i Gimpera]]. El 1918-1919 va fer a Madrid els cursos de doctorat que el posaren en contacte amb [[Manuel Gómez-Moreno]] i tot el grup d'historiadors i arqueòlegs del Centre d'Estudis Històrics ([[Elías Tormo Monzó]], [[Francisco Javier Sánchez Cantón]], [[Cayetano de Mergelinda y Luna]], [[Juan Cabré]], [[Emilio Camps Cazorla]],...)<ref> Blanco Freijeiro, Antonio /Blázquez Martínez, José María (1979). Luis Pericot. Estudios clásicos, ISSN 0014-1453, Tomo 23, Nº 83, 1979 (Ejemplar dedicado a: Temas de C.O.U. (II)) , págs. 199-205. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6723</ref> A Madrid, també rep els ensenyaments d'[[Hugo Obermaier]], més afí al grup de Bosch, quant a la seva formació germànica i la seva concepció ultrapirenaica de la [[Història]], enfront de l'aferrissat hispanisme de Gómez-Moreno.
+El [[1925]] obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «''La civilización megalítica i la cultura pirenaica''». Arran d'aquesta publicació accedeix a la Càtedra d'[[Història Antiga]] i Mitjana de la [[Universitat de Santiago de Compostel·la]].
-El [[1925]] obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «''La civilización megalítica i la cultura pirenaica''». Ocupà la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de prehistòria, en primer lloc a [[Universitat de Santiago de Compostel·la|Santiago de Compostel·la]] i després a [[Universitat de València|València]]. Va ser l'excavador del important jaciment arqueològic de la [[Cova del Parpalló]] a la comarca de la [[Safor]], prop de [[Gandia]] sobre el que publicà una memòria el [[1942]]. S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans. El [[1933]] tornà a Barcelona i va exercir de professor d'[[etnologia]]. El 1954, a la mort de [[Tomàs Carreras i Artau]] el va succeir com a director de l'[[Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya]], fins que aquest es tanca el 1968. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs. Fou sebollit a [[Begur]].
+En aquesta època col·labora amb [[Florentino López Cuevillas]], el més destacat prehistoriador de Galícia, en aquest moment, excavant el [[Castro de Troña]] ([[Ponteareas]], [[província de Pontevedra]]). En acabar la seva etapa a [[Galícia]] (1925 - 1927), passa a ocupar la Càtedra d'Història Moderna i Contemporània d'Espanya a la [[Universitat de València]], però segueix amb les seves recerques en el camp de la [[Prehistòria]], on va aconseguir un selecte grup de deixebles, col·laborant amb el Servei de Recerca Prehistòrica, i culminà en les excavacions de la [[Cova del Parpalló]] a la comarca de la [[Safor]], prop de [[Gandia]], on es van trobar milers de peces lítiques del [[gravetià]], [[solutrià]] i [[magdalenià]], i va exhumar més de 5000 mostres de pintura d'aquestes edats. Sobre això publicà la memòria ''La Cueva de Parpalló'' (Madrid, 1942) i ''Parpalló treinta y cinco años después'' a Pyrenae I 1965, 1-20pp.
+S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans. El [[1933]] tornà a Barcelona i va exercir de professor d'[[etnologia]]. El 1954, a la mort de [[Tomàs Carreras i Artau]] el va succeir com a director de l'[[Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya]], fins que aquest es tanca el 1968. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs. Fou sebollit a [[Begur]].
 == Obres ==

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1)