Llengua moabita: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Robot elimina la paraula 'Plantilla' de les plantilles
Línia 11: Línia 11:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Cohen, D., ed. (1988). {{Plantilla:Cita libro|editor=Cohen, D.|año=1988|título=Les langues dans le monde ancien et moderne, part 3|capítulo=Les Langues Chamito-semitiques|editorial=CNRS|ubicación=París|idioma=francés}}<span class="citation libro" id="CITAREFCohen.2C_D.1988" contenteditable="false">Els langues dans li monde ancien et moderne, part 3 (en francès). </span><span class="citation libro" id="CITAREFCohen.2C_D.1988" contenteditable="false">París: CNRS. </span>
* Cohen, D., ed. (1988). {{Cita libro|editor=Cohen, D.|año=1988|título=Les langues dans le monde ancien et moderne, part 3|capítulo=Les Langues Chamito-semitiques|editorial=CNRS|ubicación=París|idioma=francés}}<span class="citation libro" id="CITAREFCohen.2C_D.1988" contenteditable="false">Els langues dans li monde ancien et moderne, part 3 (en francès). </span><span class="citation libro" id="CITAREFCohen.2C_D.1988" contenteditable="false">París: CNRS. </span>


{{Llengües semítiques}}
{{Llengües semítiques}}

Revisió del 20:26, 3 maig 2016

El moabita va ser un antic dialecte canaanita utilitzat pels moabites. Se situaven a l'oest de l'actual Jordània. S'escrivia mitjançant una variant de l'alfabet fenici.[1]

La principal font de coneixement sobre el moabita prové de l'estela de Moab, que és l'únic text extens conegut en aquest idioma.[1] A més, es va trobar una inscripció de tres línies a Al-Karak, així com uns quants segells.

Les principals característiques que distingeixen al moabita d'altres llengües cananaanites com l'hebreu són: marca del plural -în en lloc de -îm (p. ex. mlkn, «reis» per a l'hebreu bíblic məlākîm), com ocorren en arameu i àrab; retenció de la marca del femení -at que en hebreu bíblic es redueix a -āh (p. ex. qryt, «ciutat» per a l'hebreu bíblic qiryāh, que no obsant la reté en l'estat constructe nominal: p. ex. qiryát yisrael, «ciutat d'Israel»); i retenció d'una forma verbal amb -t- infija, també trobada en àrab i accadi (p. ex. w-’ltḥm, «vaig començar a lluitar», de l'arrel lḥm).

Segons Glottolog no era un idioma diferenciat de l'hebreu.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 Geoffrey W. Bromiley, The International Standard Bible Encyclopedia, Wm. B. Eerdmans Publishing, 2007, p. 395 under 'Moab' [1]
  2. «Ammonite». A: Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin. . Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, 2013. 

Bibliografia

  • Cohen, D., ed. (1988). «Les Langues Chamito-semitiques». A: Cohen, D.. Les langues dans le monde ancien et moderne, part 3. París: CNRS, 1988. Els langues dans li monde ancien et moderne, part 3 (en francès). París: CNRS.