Llengua moabita: diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Robot elimina la paraula 'Plantilla' de les plantilles |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* Cohen, D., ed. (1988). {{ |
* Cohen, D., ed. (1988). {{Cita libro|editor=Cohen, D.|año=1988|título=Les langues dans le monde ancien et moderne, part 3|capítulo=Les Langues Chamito-semitiques|editorial=CNRS|ubicación=París|idioma=francés}}<span class="citation libro" id="CITAREFCohen.2C_D.1988" contenteditable="false">Els langues dans li monde ancien et moderne, part 3 (en francès). </span><span class="citation libro" id="CITAREFCohen.2C_D.1988" contenteditable="false">París: CNRS. </span> |
||
{{Llengües semítiques}} |
{{Llengües semítiques}} |
Revisió del 20:26, 3 maig 2016
El moabita va ser un antic dialecte canaanita utilitzat pels moabites. Se situaven a l'oest de l'actual Jordània. S'escrivia mitjançant una variant de l'alfabet fenici.[1]
La principal font de coneixement sobre el moabita prové de l'estela de Moab, que és l'únic text extens conegut en aquest idioma.[1] A més, es va trobar una inscripció de tres línies a Al-Karak, així com uns quants segells.
Les principals característiques que distingeixen al moabita d'altres llengües cananaanites com l'hebreu són: marca del plural -în en lloc de -îm (p. ex. mlkn, «reis» per a l'hebreu bíblic məlākîm), com ocorren en arameu i àrab; retenció de la marca del femení -at que en hebreu bíblic es redueix a -āh (p. ex. qryt, «ciutat» per a l'hebreu bíblic qiryāh, que no obsant la reté en l'estat constructe nominal: p. ex. qiryát yisrael, «ciutat d'Israel»); i retenció d'una forma verbal amb -t- infija, també trobada en àrab i accadi (p. ex. w-’ltḥm, «vaig començar a lluitar», de l'arrel lḥm).
Segons Glottolog no era un idioma diferenciat de l'hebreu.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Geoffrey W. Bromiley, The International Standard Bible Encyclopedia, Wm. B. Eerdmans Publishing, 2007, p. 395 under 'Moab' [1]
- ↑ «Ammonite». A: Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin. . Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, 2013.
Bibliografia
- Cohen, D., ed. (1988). «Les Langues Chamito-semitiques». A: Cohen, D.. Les langues dans le monde ancien et moderne, part 3. París: CNRS, 1988.Els langues dans li monde ancien et moderne, part 3 (en francès). París: CNRS.