Alfons X de Castella: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 23:22, 4 juny 2016

Alfons X de Lleó i de Castella o Alfons X el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), rei de Castella i de Lleó (1252-1284).

Orígens familiars

Fill gran de Ferran III de Lleó i de Castella i de Beatriu de Suàbia, quan el seu pare va iniciar el setge d'Isbiliya va atacar sense èxit l'Algarve.^[1] Va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252.

Va fracassar en la pugna per la corona del Sacre Imperi Romanogermànic a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses places andaluses, Cadis entre elles, però va haver de renunciar a l'Algarve i a les seves aspiracions sobre Navarra. El 1260 conquesta i incendia Rabat.^{[cal citació]}

Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de la Cerda, va morir el 1275. any en què el sultà marínida del Magreb Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'Estret apoderant-se de Tarifa i Algesires derrotant als castellans a la Batalla d'Écija,^[2] iniciant la Guerra de l'Estret.. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu nét, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen començament i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans.

Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalització de la Mesta en 1273. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia), Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Set Partides. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'Orde de Santa Maria d'Espanya en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent.

A pesar d'haver pactat amb Pere el Gran el Tractat d'Ágreda per garantir el suport de la Corona d'Aragó a les pretensions de Sanç, a canvi de la pau i cessions territorials,^[3] Alfons va decretar el desheretament de Sanç el 8 de novembre de 1282, però aquest va accedir finalment al tron a la mort del seu pare.

Política cultural

Il·lustració d'un problema d'escacs al *Libro de axedrex, dados y tablas*, publicat a Sevilla el 1283.

Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, la Crónica general e grand estoria, i les Cantigas de Santa María (en gallec), així com el Lapidario i el Libro de axedrex, dados y tablas.^[4]

Alfons X va realitzar també la primera reforma ortogràfica (normalització) del castellà, idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del llatí.

L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval.

Núpcies i descendents

Es casà en primeres núpcies, vers el 1240, amb Maria Guillén de Guzmán, matrimoni que posteriorment fou anul·lat, i amb qui va tenir dos fills:

la infanta Beatriu de Castella (1242-1303), casada el 1253 amb Alfons III de Portugal
l'infant Martí Alfons de Castella, abat a Valladolid
la infanta Urraca Alfons de Castella

El 26 de novembre de 1247 es concertà el seu casament amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, que es realitzà el 4 d'abril de 1248 a la catedral de Valladolid. D'aquesta unió tingueren:

l'infant Ferran, mort molt jove i enterrant al monestir de Las Huelgas a Burgos.
la infanta Berenguera de Castella (1253-1300), promesa a Lluís Capet, fill del rei de França Lluís IX, però no s'arribaren a casar per la mort prematura d'aquest el 1260. Fou enterrada al monestir de Las Huelgas.
la infanta Beatriu de Castella (1254-1280), casada amb Guillem V de Montferrat.
l'infant Ferran de la Cerda (1255-1275). Hereu al tron castellà. La seva mort prematura permeté que el seu germà Sanç es convertí en rei.
la infanta Elionor de Castella (1257-1275)
l'infant Sanç IV de Castella (1258-1295), rei de Castella i rei de Lleó
la infanta Constança de Castella (1258-1280), abadesa de Las Huelgas.
l'infant Pere de Castella (1260-1283), senyor de Ledesma
l'infant Joan de Castella (1262-1319), senyor de València de Campos
la infanta Isabel de Castella (v1272), morta molt jove
la infanta Violant de Castella (1265-1296), casada amb Dídac López de Haro, senyor de Biscaia
l'infant Jaume de Castella (1266-1284), senyor de Cameros

Referències

↑ Valls i Taberner, Ferran. Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi. Feres & fils, 1918, p. 7.
↑ Thacker, Shelby; Escobar, Jose. Chronicle of Alfonso X (en anglès). University Press of Kentucky, 2015, p. 17. ISBN 0813158885.
↑ (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)
↑ Edició crítica del llibre Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio: «ALFONSO X - Libro de los juegos» (en italià). Paolo Canettieri. [Consulta: 21 abril 2010].

Enllaços externs

Reproducció d'una inscripció amb les armes d'Alfons X a la Biblioteca Cervantes.
Alacant i Alfons X el savi.

Obres de l'escola d'Alfonso X a la xarxa

Lapidario a la Biblioteca Cervantes.

Precedit per:
Ferran III

Rei de Castella
Rei de Lleó
1252–1284

Succeït per:
Sanç IV

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons X de Castella

[1] Valls i Taberner, Ferran. Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi. Feres & fils, 1918, p. 7.

[2] Thacker, Shelby; Escobar, Jose. Chronicle of Alfonso X (en anglès). University Press of Kentucky, 2015, p. 17. ISBN 0813158885.

[3] (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)

[4] Edició crítica del llibre Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio: «ALFONSO X - Libro de los juegos» (en italià). Paolo Canettieri. [Consulta: 21 abril 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:LibroDesJuegasAlfonXAndCourt.jpg|thumb|Alfons X el Savi i la seva cort.]]
 '''Alfons X de Lleó i de Castella''' o '''Alfons X el Savi''' ([[Toledo]], [[23 de novembre]] de [[1221]] - [[Sevilla]], [[4 d'abril]] de [[1284]]), '''[[rei de Castella]]''' i '''[[rei de Lleó|de Lleó]]''' ('''[[1252]]-[[1284]]''').
 == Orígens familiars ==
-Fill gran de [[Ferran III de Lleó i de Castella]] i de [[Beatriu de Suàbia]], quan el seu pare va iniciar el [[Setge de Sevilla (1247-1248)|setge d'Isbiliya]] va atacar sense èxit l'[[Algarve]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Valls i Taberner |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Valls i Taberner |títol=Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi |url=https://books.google.es/books?id=_Bz7i744CTEC&q=sevilla+jaume+el+conqueridor&dq=sevilla+jaume+el+conqueridor&hl=ca&sa=X&ved=0CCYQ6AEwAGoVChMIpdLNi9emyAIVBNcaCh0TZgkK |llengua= |editorial=Feres & fils |data=1918 |pàgines=7 |isbn=}}</ref> Va heretar el [[regne de Castella]] a la mort del seu pare el [[1252]].
+Fill gran de [[Ferran III de Lleó i de Castella]] i de [[Beatriu de Suàbia]], quan el seu pare va iniciar el [[Setge de Sevilla (1247-1248)|setge d'Isbiliya]] va atacar sense èxit l'[[Algarve]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Valls i Taberner |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Valls i Taberner |títol=Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi |url= https://books.google.es/books?id=_Bz7i744CTEC&q=sevilla+jaume+el+conqueridor&dq=sevilla+jaume+el+conqueridor&hl=ca&sa=X&ved=0CCYQ6AEwAGoVChMIpdLNi9emyAIVBNcaCh0TZgkK |llengua= | editorial=Feres & fils |data=1918 |pàgines=7 |isbn=}}</ref> Va heretar el [[regne de Castella]] a la mort del seu pare el [[1252]].
 Va fracassar en la pugna per la corona del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses places andaluses, [[Cadis]] entre elles, però va haver de renunciar a l'[[Algarve]] i a les seves aspiracions sobre [[Navarra]]. El [[1260]] conquesta i incendia [[Rabat]].{{CC|data=octubre de 2015}}
-[[Fitxer:Alfonso X el Sabio (José Alcoverro) 01.jpg|thumb|180px|right|Estàtua a [[Madrid]] ([[Josep Alcoverro i Amorós|J. Alcoverro]], [[1892]]).]]
+[[Fitxer:Alfonso X el Sabio (José Alcoverro) 01.jpg|thumb|180px|dreta|Estàtua a [[Madrid]] ([[Josep Alcoverro i Amorós|J. Alcoverro]], [[1892]]).]]
-Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels [[mudèjar]]s el [[1264]] i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de [[1249]] amb [[Violant d'Aragó i d'Hongria|Violant d'Aragó]], filla de [[Jaume I el Conqueridor|Jaume I de Catalunya-Aragó]], va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don [[Ferran de la Cerda]], va morir el [[1275]]. any en què el sultà marínida del Magreb [[Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq]] va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'[[Estret de Gibraltar|Estret]] apoderant-se de [[Tarifa]] i [[Algesires]] derrotant als castellans a la [[Batalla d'Écija]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thacker |nom=Shelby |cognom2=Escobar |nom2=Jose |títol=Chronicle of Alfonso X |url=https://books.google.es/books?id=msYeBgAAQBAJ&pg=PA17&dq=1275+ecija&hl=ca&sa=X&ved=0CB0Q6AEwAGoVChMIzNnMnpOoyAIVyasaCh3tNwhR#v=onepage&q=1275%20ecija&f=false |llengua=anglès |editorial=University Press of Kentucky |data=2015 |pàgines=17 |isbn=0813158885}}</ref> iniciant la [[Guerra de l'Estret]].. El rei va tractar de defensar els drets successoris del [[Alfons de la Cerda|seu nét]], el primogènit de Ferran, però [[Sanç IV de Castella|Sanç]], fill segon del rei i germà de [[Ferran de la Cerda]], va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de [[Sevilla]] on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes [[NO-DO]], amb una madeixa entre les dues, que donen començament i fi a la frase ''No m'ha dejado'' ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans.
+Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels [[mudèjar]]s el [[1264]] i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de [[1249]] amb [[Violant d'Aragó i d'Hongria|Violant d'Aragó]], filla de [[Jaume I el Conqueridor|Jaume I de Catalunya-Aragó]], va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don [[Ferran de la Cerda]], va morir el [[1275]]. any en què el sultà marínida del Magreb [[Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq]] va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'[[Estret de Gibraltar|Estret]] apoderant-se de [[Tarifa]] i [[Algesires]] derrotant als castellans a la [[Batalla d'Écija]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thacker |nom=Shelby |cognom2=Escobar |nom2=Jose |títol=Chronicle of Alfonso X |url= https://books.google.es/books?id=msYeBgAAQBAJ&pg=PA17&dq=1275+ecija&hl=ca&sa=X&ved=0CB0Q6AEwAGoVChMIzNnMnpOoyAIVyasaCh3tNwhR#v=onepage&q=1275%20ecija&f=false |llengua=anglès | editorial=University Press of Kentucky |data=2015 |pàgines=17 |isbn=0813158885}}</ref> iniciant la [[Guerra de l'Estret]].. El rei va tractar de defensar els drets successoris del [[Alfons de la Cerda|seu nét]], el primogènit de Ferran, però [[Sanç IV de Castella|Sanç]], fill segon del rei i germà de [[Ferran de la Cerda]], va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de [[Sevilla]] on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes [[NO-DO]], amb una madeixa entre les dues, que donen començament i fi a la frase ''No m'ha dejado'' ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans.
 Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalització de la [[Concejo de la Mesta|Mesta]] en [[1273]]. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans ([[Regne de Múrcia|Múrcia]]), Baixa [[Andalusia]]) i la unificació legislativa amb el [[Fur Real]] i les [[Set Partides]]. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'[[Orde de Santa Maria d'Espanya]] en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent.
@@ Línia 16: / Línia 16: @@
 == Política cultural ==
-[[Fitxer:Alfonso-LJ-27V.jpg|thumb|right|Il·lustració d'un problema d'[[escacs]] al ''Libro de axedrex, dados y tablas'', publicat a Sevilla el 1283.]]
+[[Fitxer:Alfonso-LJ-27V.jpg|thumb|dreta|Il·lustració d'un problema d'[[escacs]] al ''Libro de axedrex, dados y tablas'', publicat a Sevilla el 1283.]]
-Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'[[Escola de traductors de Toledo]] i va ser excel·lent poeta en [[gallec]]. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen ''El fuero real de Castilla'', el ''Codigo de las siete partidas'', les ''[[Tablas alfonsíes]]'', la ''[[Crónica general e grand estoria]]'', i les ''[[Cantigas de Santa María]]'' (en gallec), així com el ''Lapidario'' i el ''Libro de axedrex, dados y tablas''.<ref>Edició crítica del llibre ''Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio'': {{ref-web|url= http://knol.google.com/k/paolo-canettieri/alfonso-x-el-sabio-il-libro-dei-giochi/vyvpjuoxc2n0/170#|títol= ALFONSO X - Libro de los juegos|consulta=21 abril 2010 |obra= |editor= Paolo Canettieri|data= |llengua= italià }}</ref>
+Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'[[Escola de traductors de Toledo]] i va ser excel·lent poeta en [[gallec]]. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen ''El fuero real de Castilla'', el ''Codigo de las siete partidas'', les ''[[Tablas alfonsíes]]'', la ''[[Crónica general e grand estoria]]'', i les ''[[Cantigas de Santa María]]'' (en gallec), així com el ''Lapidario'' i el ''Libro de axedrex, dados y tablas''.<ref>Edició crítica del llibre ''Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio'': {{ref-web|url= http://knol.google.com/k/paolo-canettieri/alfonso-x-el-sabio-il-libro-dei-giochi/vyvpjuoxc2n0/170#|títol= ALFONSO X - Libro de los juegos| consulta=21 abril 2010 |obra= | editor= Paolo Canettieri|data= |llengua= italià }}</ref>
 Alfons X va realitzar també la primera [[reforma ortogràfica]] (normalització) del [[castellà]], idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del [[llatí]].
 L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos [[cristià|cristians]], [[jueu]]s i [[musulmà|musulmans]] que van desenvolupar una important labor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval.
@@ Línia 25: / Línia 25: @@
 == Núpcies i descendents ==
-Es casà en primeres núpcies, vers el [[1240]], amb '''[[Maria Guillén de Guzmán]]''', matrimoni que posteriorment fou anul·lat, i amb qui tingué dos fills:
+Es casà en primeres núpcies, vers el [[1240]], amb '''[[Maria Guillén de Guzmán]]''', matrimoni que posteriorment fou anul·lat, i amb qui va tenir dos fills:
 * la infanta [[Beatriu de Castella i de Guzmán|Beatriu de Castella]] ([[1242]]-[[1303]]), casada el [[1253]] amb '''[[Alfons III de Portugal]]'''
 * l'infant Martí Alfons de Castella, abat a [[Valladolid]]
@@ Línia 49: / Línia 49: @@
 == Enllaços externs ==
 * [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/rahis/01260074687843777438813/p0000001.htm Reproducció d'una inscripció amb les armes d'Alfons X] a la Biblioteca Cervantes.
 * [http://www.dip-alicante.es/cau/article26.htm Alacant i Alfons X el savi.]
 == Obres de l'escola d'Alfonso X a la xarxa ==
 * [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01604185103474960770035/index.htm Lapidario] a la Biblioteca Cervantes.
 {{Inicia taula}}
-{{Filera de successions|títol=[[Rei de Castella]]<br />[[Rei de Lleó]]|abans=[[Ferran III de Castella|Ferran III]]|després=[[Sanç IV de Castella|Sanç IV]]|anys=[[1252]]–[[1284]]}}
+{{Filera de successions|títol= [[Rei de Castella]]<br />[[Rei de Lleó]] |abans= [[Ferran III de Castella|Ferran III]] |després= [[Sanç IV de Castella|Sanç IV]] |anys= [[1252]]–[[1284]]}}
 {{Finalitza taula}}
@@ Línia 62: / Línia 62: @@
 {{Autoritat}}
 [[Categoria:Fundadors de comunitats o ordes religiosos catòlics]]
 [[Categoria:Alfons X el Savi| ]]
 [[Categoria:Regne de Múrcia]]
-[[categoria:Trobadors en galaicoportuguès]]
+[[Categoria:Trobadors en galaicoportuguès]]
 [[Categoria:Escriptors medievals en castellà]]
 [[Categoria:Homenatjats al Dia de les Lletres Gallegues]]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Europeana (1)