Geraldine Farrar: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{inacabat}} |
|||
{{Infotaula actor |
{{Infotaula actor |
||
| tipus_infotaula = actor |
| tipus_infotaula = actor |
||
Línia 27: | Línia 28: | ||
| imdb = 0268125 |
| imdb = 0268125 |
||
}} |
}} |
||
'''Geraldine Farrar''', ([[Melrose, Massachussets)|Melrose]], ([[Massachusetts]]), [[28 de febrer]] de [[1882]] - [[Ridgefield |
'''Geraldine Farrar''', ([[Melrose, Massachussets)|Melrose]], ([[Massachusetts]]), [[28 de febrer]] de [[1882]] - [[Ridgefield (Connecticut)]], [[11 de març]] de [[1967]] va ser una [[soprano]] i [[actriu]] [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenca]]. |
||
El seu pare fou un famós jugador de [[beisbol]] que no s'oposà a la gran disposició de Geraldine vers la música permetent-li estudiar piano. A l'edat de 14 anys , la futura cantant donà un concert a Melnrose, i fou molt aplaudida. Va estudiar cant a [[Boston]], [[Nova York]], en aquesta última ciutat amb [[Emma Cecilia Thursby]] i [[París]] i [[Berlín]] amb la famosa [[soprano]] [[Lilli Lehmann]]. En aquesta darrera ciutat va debutar l'any [[1901]], amb un gran èxit en el paper de Margarida en ''[[Faust (òpera)|Faust]]'' de [[Charles Gounod]], i després en els principals papers de ''[[Mignon]]'' de [[Ambroise Thomas]], ''[[Manon (òpera)|Manon]]'' de [[Jules Massenet]], i Julieta en ''[[Romeu i Julieta]]'' del mateix Gounod. Geraldine Farrar va comptar entre els seus admiradors berlinesos al príncep hereu [[Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia)|Guillem]], amb qui segons sembla va mantenir un idil·li l'any [[1903]]. |
El seu pare fou un famós jugador de [[beisbol]] que no s'oposà a la gran disposició de Geraldine vers la música permetent-li estudiar piano. A l'edat de 14 anys , la futura cantant donà un concert a Melnrose, i fou molt aplaudida. Va estudiar cant a [[Boston]], [[Nova York]], en aquesta última ciutat amb [[Emma Cecilia Thursby]] i [[París]] i [[Berlín]] amb la famosa [[soprano]] [[Lilli Lehmann]]. En aquesta darrera ciutat va debutar l'any [[1901]], amb un gran èxit en el paper de Margarida en ''[[Faust (òpera)|Faust]]'' de [[Charles Gounod]], i després en els principals papers de ''[[Mignon]]'' de [[Ambroise Thomas]], ''[[Manon (òpera)|Manon]]'' de [[Jules Massenet]], i Julieta en ''[[Romeu i Julieta]]'' del mateix Gounod. Geraldine Farrar va comptar entre els seus admiradors berlinesos al príncep hereu [[Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia)|Guillem]], amb qui segons sembla va mantenir un idil·li l'any [[1903]]. |
||
El 1904 a Montecarlo canta la ''[[La Bohème]]'' al costat de [[Enrico Caruso|Caruso]] el l905 prengué part en l'estrena d'''[[Amica]]'' de [[Pietro Mascagni|Mascagni]], en substitució de la [[Emma Calvé|Calvé]] que havia emmalaltit. Des del 1906 el seu repertori es va estendre a òperes especialment difícils com (''[[Don Carlos (Verdi)]], [[Tannhäuser (Wagner)]], [[Le roi de Lahore]]'') i fou intèrpret a Varsòvia d'''[[L'Ancêtre]]'' de [[Camille Saint Saëns|Saint-Saëns]] la soprano Lehmann la crida per a cantar el rol de Na Elvira a ''[[Don Giovanni]]'' a Salzburg, conquistant aquella fama que suposaria el seu passaport per al Metropolitan. |
|||
Debutà en el Gran teatre de Nova York el [[26 de novembre]] de 1906 amb ''[[Roméo et Juliette]]'' de [[Charles Gounod|Gounod]], iniciant així una col·laboració que s'allargà fins el 1922. El 1916 va contraure matrimoni amb l'actor [[Lou Tellegen]], al que tingué a més com a ''partenaire'' en moltes pel·lícules que la Farrar, en el cim de la popularitat, rodà a Hollywood entre 1915 i 1919. Més que les seves dots vocals (un xic limitades en el registre agut) la cantant es beneficià de la seva gran bellesa i d'un fort temperament que la portaren, a Amèrica, a una popularitat equivalent, en el terreny femení, al del mateix Caruso. |
|||
Els grans recursos escènics del seu temperament estigueren en estreta connexió amb les seves eleccions de repertori: ''[[Tosca]], [[Carmen]], [[Manon]]'' de [[]] |
|||
Va morir l'any 1967, d'un [[infart de miocardi]] als 85 anys. Està soterrada al [[cementeri Kensico]] de [[Valhalla (Nova York)|Valhalla]], en l'[[Estat de Nova York]]. |
Va morir l'any 1967, d'un [[infart de miocardi]] als 85 anys. Està soterrada al [[cementeri Kensico]] de [[Valhalla (Nova York)|Valhalla]], en l'[[Estat de Nova York]]. |
Revisió del 15:15, 24 nov 2017
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 de febrer de 1882 Melrose, Massachusetts (EUA) |
Mort | 11 de març de 1967 (als 85 anys) Ridgefield, Connecticut (EUA) |
Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
Sepultura | Cementiri Kensico |
Dades personals | |
Nacionalitat | Estats Units |
Activitat | |
Ocupació | actriu, escriptora, cantant d'òpera, actriu de cinema |
Activitat | 1901 – |
Gènere | Òpera |
Veu | Soprano |
Instrument | Veu |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Lou Tellegen (1916-1920) |
Pares | Sid Farrar i Henrietta Barnes Farrar (en) |
Premis | |
|
Geraldine Farrar, (Melrose, (Massachusetts), 28 de febrer de 1882 - Ridgefield (Connecticut), 11 de març de 1967 va ser una soprano i actriu estatunidenca.
El seu pare fou un famós jugador de beisbol que no s'oposà a la gran disposició de Geraldine vers la música permetent-li estudiar piano. A l'edat de 14 anys , la futura cantant donà un concert a Melnrose, i fou molt aplaudida. Va estudiar cant a Boston, Nova York, en aquesta última ciutat amb Emma Cecilia Thursby i París i Berlín amb la famosa soprano Lilli Lehmann. En aquesta darrera ciutat va debutar l'any 1901, amb un gran èxit en el paper de Margarida en Faust de Charles Gounod, i després en els principals papers de Mignon de Ambroise Thomas, Manon de Jules Massenet, i Julieta en Romeu i Julieta del mateix Gounod. Geraldine Farrar va comptar entre els seus admiradors berlinesos al príncep hereu Guillem, amb qui segons sembla va mantenir un idil·li l'any 1903.
El 1904 a Montecarlo canta la La Bohème al costat de Caruso el l905 prengué part en l'estrena dAmica de Mascagni, en substitució de la Calvé que havia emmalaltit. Des del 1906 el seu repertori es va estendre a òperes especialment difícils com (Don Carlos (Verdi), Tannhäuser (Wagner), Le roi de Lahore) i fou intèrpret a Varsòvia dL'Ancêtre de Saint-Saëns la soprano Lehmann la crida per a cantar el rol de Na Elvira a Don Giovanni a Salzburg, conquistant aquella fama que suposaria el seu passaport per al Metropolitan.
Debutà en el Gran teatre de Nova York el 26 de novembre de 1906 amb Roméo et Juliette de Gounod, iniciant així una col·laboració que s'allargà fins el 1922. El 1916 va contraure matrimoni amb l'actor Lou Tellegen, al que tingué a més com a partenaire en moltes pel·lícules que la Farrar, en el cim de la popularitat, rodà a Hollywood entre 1915 i 1919. Més que les seves dots vocals (un xic limitades en el registre agut) la cantant es beneficià de la seva gran bellesa i d'un fort temperament que la portaren, a Amèrica, a una popularitat equivalent, en el terreny femení, al del mateix Caruso.
Els grans recursos escènics del seu temperament estigueren en estreta connexió amb les seves eleccions de repertori: Tosca, Carmen, Manon de [[]]
Va morir l'any 1967, d'un infart de miocardi als 85 anys. Està soterrada al cementeri Kensico de Valhalla, en l'Estat de Nova York.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geraldine Farrar |
- Geraldine Farrar a Internet Movie Database (anglès)
- Geraldine Farrar a TCM Movie Database (anglès)
- Geraldine Farrar a Allmovie (anglès)
- Geraldine Farrar a Find A Grave (anglès)
- YouTube - Enrico Caruso & Geraldine Farrar - Vogliatemi Bene Geraldine Farrar i el tenor Enrico Caruso canten Vogliatemi Bene de Madama Butterfly de Puccini